HISENDA AUTONÒMICA I LOCAL Grup B1 (10 h) - PROVA SEGONA - (27-04-2016)
COGNOMS i Nom........................................................................................................................................................................
__________________________________________________________________________________________________________
1.- “Els governs del País Basc i de Navarra són aportadors nets al Fons de Garantia de serveis públics fonamentals, a
través del cupo que entreguen al govern central”. Argumenta si és veritable o fals.
FALS. Les comunitats del règim foral no intervenen en cap sentit en el circuit de solidaritat (anivellament) que representa el FGSPF.
Aquest fons és la subvenció d’anivellament que afecta a les CCAA del règim comú. Per altra banda, el “cupo” (o aportació) és la
transferència vertical que les comunitats forals realitzen cap al govern central. És rellevant explicar que per calcular el cupo, es
calculen primer les “càrregues no assumides”. Aquest concepte engloba diferents partides: despesa central en béns públics purs, en
infraestructures d’interès general o la quantia global dels fons de compensació interterritorial. Aquest total de FCI és un altre circuit
diferent de solidaritat: no és d’anivellament com el FGSPF sinó que és un ajut que cerca la convergència en graus de desenvolupament
de les diferents comunitats. País Basc i Navarra sí que hi aporten recursos per la via indirecta de pagar el “cupo”. Però com que els
FGSPF no es tenen en compte en les càrregues no assumides, l’enunciat de la pregunta és fals.
COMENTARI:
Era clau no confondre el FGSPF amb el FCI, ni tampoc confondre el seu objectiu diferent de solidaritat. També era clau
fer alguna referència a com es calcula el “cupo” per justificar que en aquest càlcul no s’hi té en compte els Fons de
Garantia.
2.- Digues de què ens informen exactament aquests números i quina relació tenen amb l’objectiu d’anivellament del
model.
Període 2009-2013
Ingressos tributaris normatius
o potencials índex (€/habitant)
(Tributs normatius o potencials
+FGSPF) índex (€/habitant)
Extremadura
72
93
Madrid
143
110
Aquests índex (primera columna) informen de la capacitat fiscal de les comunitats del quadre. És a dir, de la seva
capacitat per generar rendiment dels seus impostos, a partir de la seva riquesa i, per tant, independentment del seu
esforç fiscal ja que com que són “normatius” significa que es calcula la recaptació si les comunitats apliquessin uns tipus
estàndards o potencials en els diferents impostos de la cistella. Com que es diu que és un “índex” sabem que el valor 100
correspondria a la mitjana de capacitat fiscal de les 15 CCAA de règim comú. D’aquesta manera es pot obtenir un
rànquing de les CCAA segons la seva capacitat fiscal que permet saber quines comunitats tenen una capacitat fiscal per
damunt d’aquesta mitjana (com Madrid) i quines estan per sota de la mitjana (com Extremadura), comunitats situades
justament en els extrems màxim i mínim de la distribució.
El rànquing de les CCAA segons l’índex de capacitat fiscal actua com a restricció: és a dir, qualsevol que fos el criteri
d’anivellament, parcial o total, no s’hauria de alterar l’ordre de les CCAA. Si ens centrem en l’objectiu d’anivellament que
cerca el Fons de Garantia de serveis públics fonamentals sabem que és el d’un anivellament parcial (del 75% dels
recursos) perquè es busca garantir la igualtat dels recursos per habitant ajustat per a finançar els serveis de l’estat de
benestar (per tant, no tots els serveis!) suposant que les CCAA realitzen un esforç fiscal similar. És per això que en la
segona columna, on veiem la situació després que hagi funcionat el FGSPF (tant vertical com horitzontal), s’observa una
reducció de l’interval (de 71 punts de diferència en l’índex de capacitat fiscal de la 1a columna s’ha passat a 17 punts de
diferència en recursos per habitant de la 2a columna), sense modificar l’ordre (Madrid segueix en una situació més
favorable que Extremadura).
COMENTARI:
No és correcte respondre a la pregunta només amb una resposta purament matemàtica o amb un comentari només
matemàtic de les dades. Cal fer servir el vocabulari de l’assignatura i els conceptes estudiats a la part teòrica.
