

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Hisenda autonomica i local, Profesor: maite vilalta, Carrera: Economia, Universidad: UB
Tipo: Exámenes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


En oferta
HISENDA AUTONÒMICA I LOCAL Grup B1 (10 h) - PROVA SEGONA - (27-04-2016)
COGNOMS i Nom........................................................................................................................................................................
1.- “Els governs del País Basc i de Navarra són aportadors nets al Fons de Garantia de serveis públics fonamentals, a través del cupo que entreguen al govern central”. Argumenta si és veritable o fals.
FALS. Les comunitats del règim foral no intervenen en cap sentit en el circuit de solidaritat (anivellament) que representa el FGSPF. Aquest fons és la subvenció d’anivellament que afecta a les CCAA del règim comú. Per altra banda, el “cupo” (o aportació) és la transferència vertical que les comunitats forals realitzen cap al govern central. És rellevant explicar que per calcular el cupo, es calculen primer les “càrregues no assumides”. Aquest concepte engloba diferents partides: despesa central en béns públics purs, en infraestructures d’interès general o la quantia global dels fons de compensació interterritorial. Aquest total de FCI és un altre circuit diferent de solidaritat: no és d’anivellament com el FGSPF sinó que és un ajut que cerca la convergència en graus de desenvolupament de les diferents comunitats. País Basc i Navarra sí que hi aporten recursos per la via indirecta de pagar el “cupo”. Però com que els FGSPF no es tenen en compte en les càrregues no assumides, l’enunciat de la pregunta és fals.
Era clau no confondre el FGSPF amb el FCI, ni tampoc confondre el seu objectiu diferent de solidaritat. També era clau fer alguna referència a com es calcula el “cupo” per justificar que en aquest càlcul no s’hi té en compte els Fons de Garantia.
2.- Digues de què ens informen exactament aquests números i quina relació tenen amb l’objectiu d’anivellament del model. Període 2009-2013 Ingressos tributaris normatius o potencials índex (€/habitant)
(Tributs normatius o potencials +FGSPF) índex (€/habitant) Extremadura 72 93 Madrid 143 110
Aquests índex (primera columna) informen de la capacitat fiscal de les comunitats del quadre. És a dir, de la seva capacitat per generar rendiment dels seus impostos, a partir de la seva riquesa i, per tant, independentment del seu esforç fiscal ja que com que són “normatius” significa que es calcula la recaptació si les comunitats apliquessin uns tipus estàndards o potencials en els diferents impostos de la cistella. Com que es diu que és un “índex” sabem que el valor 100 correspondria a la mitjana de capacitat fiscal de les 15 CCAA de règim comú. D’aquesta manera es pot obtenir un rànquing de les CCAA segons la seva capacitat fiscal que permet saber quines comunitats tenen una capacitat fiscal per damunt d’aquesta mitjana (com Madrid) i quines estan per sota de la mitjana (com Extremadura), comunitats situades justament en els extrems màxim i mínim de la distribució.
El rànquing de les CCAA segons l’índex de capacitat fiscal actua com a restricció: és a dir, qualsevol que fos el criteri d’anivellament, parcial o total, no s’hauria de alterar l’ordre de les CCAA. Si ens centrem en l’objectiu d’anivellament que cerca el Fons de Garantia de serveis públics fonamentals sabem que és el d’un anivellament parcial (del 75% dels recursos) perquè es busca garantir la igualtat dels recursos per habitant ajustat per a finançar els serveis de l’estat de benestar (per tant, no tots els serveis!) suposant que les CCAA realitzen un esforç fiscal similar. És per això que en la segona columna, on veiem la situació després que hagi funcionat el FGSPF (tant vertical com horitzontal), s’observa una reducció de l’interval (de 71 punts de diferència en l’índex de capacitat fiscal de la 1a columna s’ha passat a 17 punts de diferència en recursos per habitant de la 2a columna), sense modificar l’ordre (Madrid segueix en una situació més favorable que Extremadura).
No és correcte respondre a la pregunta només amb una resposta purament matemàtica o amb un comentari només matemàtic de les dades. Cal fer servir el vocabulari de l’assignatura i els conceptes estudiats a la part teòrica.
3.- “Per les CCAA de règim comú la cistella de tributs cedits és força potent en termes de recaptació, menys potent en termes de regulació, i poc potent en termes de gestió”. Argumenta si és veritable o fals.
Com vàrem veure a classe, si dividim el total de la recaptació que s’obté a partir de tots els impostos cedits, o sigui, a partir dels TC tradicionals, IRPF cedit, i tot el grup d’impostos sobre consum (IVA, IE, matriculació, electricitat), dividir-ho entre el total de recursos que garanteix el model de finançament a les CCAA (cistella+FGSPF+Fons ajustament), la ratio surt elevada (sobre el 80%). Que la xifra sigui força alta simplement vol dir que la major part dels recursos del model de finançament són obtinguts via impostos. Però la xifra amaga el fet que sobre aquests diferents impostos, les CCAA no hi tenen el mateix grau d’autonomia. Per tant, calia parlar de les 3 facetes d’aquesta autonomia.
Aquí està la clau de la resposta: si calculéssim de nou l’indicador comptant només en el numerador els tributs que les CCAA poden regular, hauríem de descartar els següents impostos: IVA, impostos especials i l’impost sobre electricitat. L’indicador ja seria molt menys potent. Això és important perquè el fet que una CA pugui prendre decisions sobre els seus impostos és fonamental per tal que pugui adaptar les decisions de despesa, a les decisions d’ingrés. Addicionalment, si en el numerador només tenim en compte els tributs que les CCAA poden gestionar, aleshores només seleccionem els TC tradicionals: patrimoni, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, successions i donacions, joc. El pes d’aquestes figures sobre el total és molt menor. Per tant, podem concloure també que les CCAA tenen molt poc poder per gestionar els tributs cedits.
4.- Tria i explica breument un aspecte positiu i un aspecte negatiu, al teu entendre, del model de finançament del règim comú.