¡Descarga CONTRACTES FORMALS I REPÀS y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!
CONTRACTES FORMALS I REPÀS
·ENUNCIATS DE LA PRÀCTICA
SUPÒSIT 1 :
1. A quin contracte es fa referència en aquest fragment?
En aquest fragment es fa referència a la stipulatio.
2.Recorda el que hem estudiat a història i respon: Quins dos estrats jurídics contraposa Gai? Quins són els destinataris de cadascun d’ells?
Els dos estrats jurídics que contraposa Gai són els següents: el ius civile i el ius gentium. Mentre d’una banda, el ius civile regula les relacions entre ciutadans romans, d’altra banda, el ius gentium regula les relacions entre estrangers o també, entre ciutadans romans i estrangers.
3. Quines són les característiques d’aquest contracte?
La stipulatio és un contracte formal i abstracte unilateral i de Dret estricte. En aquest tipus de contracte una persona ( promissor ) promet oralment la realització d’una prestació a una altra ( stipulator ), la qual accepta.
4. Perquè es diu que és un contracte formal? Argumenta-ho posant un exemple extret del fragment de Gai.
Podem dir que es tracta d’un contracte formal ja que és necessari que es donin a terme una sèrie de determinats requisits formals per tal de que sigui un contracte vàlid. D’aquests requisits formals podem dir, a més, que el més important és la forma oral. Trobem el següent exemple al fragment de Gai: promets donar...? ( ...dari spondes?) - Prometo ( spondeo), aquest exemple només seria aplicable als ciutadans romans ( ius civile ).
5. Perquè es diu d’aquest contracte que és un contracte abstracte? Desenvolupa aquest concepte. Quina és la utilitat d’un contracte abstracte en un ordenament primitiu com el ius civile****?
Aquest tipus de contracte és abstracte ja que està desconnectat de la seva causa o finalitat economico-social. En la stipulatio consisteix en una promesa abstracta de pagament, la podríem comparar amb una lletra de canvi (respectant les diferencies d’oralitat i escriptura). A Roma a més, a través de l’ stipulatio es podia arribar per exemple, a la novació del preu d’una compravenda: el comprador quedava sotmès a l’acció de la stipulatio , trencant amb les obligacions del venedor i comprador. Per últim, com ja sabem el ius civile és molt primitiu i aquí radica la utilitat d’un contracte abstracte i la raó per la qual pot ser tant important, ja que el ius civile és molt limitat quant a la tipicitat del sistema contractual romà. Per tant, la stipulatio pot donar forma jurídica a les més variades convencions, que gràcies a aquest fet, queden dotades d’accions.
6.-Relaciona aquest contracte amb els anomenats contractes innominats. Què tenen a veure? Que els diferencia? En quina categoria de la classificació de Gai (reals, consensuals..) inclouries els contractes innominats?
Alba Moreno González
Grupo 203
Podem trobar la similitud dels contractes en el fet que s’està donant una forma jurídica a diferents convencions que no tenen cap funció economico-social, dotant-les d’accions. La diferencia està en que mentre la stipulatio és un contracte formal que requereix uns requisits formals determinats per la seva validació, els contractes innominats només requereixen de la voluntat de les parts. Finalment, inclouríem els contractes innominats dintre dels contractes reals segons la classificació de Gai.
7.-. En el supòsit següent:
“ Si jo estipulo l’esclau Esticus o Pàmfil i tu prometeres lliurar-me només un d’ells...” (D. 45,1,83,2 Paulus 72 ed..)
7a) Atenent la classificació de les obligacions per l’objecte, quin tipus d’obligació estic estipulant?
Estem estipulant l’obligació al promissor de realitzar una prestació, que en aquest cas seria un esclau.
7b)Quedaries obligat?. Raona la teva resposta atenent als requisits de validesa d’aquest contracte. Relaciona-ho amb l’art. 1262 del Cc.
Quedarien obligats sempre i quan es portin a terme els requisits formals que es demanen (promets?-prometo), així, el contracte seria plenament vàlid. Podem relacionar aquesta situació amb l’actual art.1262 del nostre Cc ja que hauríem consentit en obligar-nos a donar alguna cosa o prestar un servei (en aquest cas, lliurar un esclau a través de la primesa realitzada).
7c) Amb quina acció podria reclamar l’estipulant el compliment de l’obligació al prometent en aquest cas en que l’objecte del contracte és un esclau?. I si l’objecte del contracte fos una quantitat de diners?. Aquesta acció és la mateixa que té el .....................front el ...................................(omple els punts suspensius).
Es podrà reclamar amb l’acció condictio certae rei. Si l’objecte hagués estat una quantitat de diners es reclamaria amb la actio certae creditae pecuniae. Aquesta acció és la mateixa que té el mutuant front el mutuari.
SUPÒSIT 2:
1.- Pot contractar, en general, Esticus en nom de Tici? Perquè?
Sí, generalment pot contractar en nom de Tici ja que als esclaus se’ls considerava l’extensió de la pròpia mà del seus amos, sempre i quan, tinguessin el permís d’aquests com a condició necessària. En aquest cas en concret, Esticus no tenia el permís de Tici per tant no podia contractar.
2.- Quina relació s’estableix entre Tici i Caius?
S’estableix una relació contractual de comodat, en la que Caius seria el comodatari i Tici el comodant.
que la pastera no era de Caius és determinant en la solució del cas. Raona la teva resposta per ambdós (ho sap/ no ho sap) supòsits.
Com he mencionat abans, l’única acció que podria disposar és la actio furti , la legitimació que té Mevi per tal de poder interposar-la és que ell era el propietari de la cosa. En cas que sabés que la pastera no era de Caius, Tici podria guanyar, en canvi, si Mevi no ho sabés, no podria guanyar ja que Mevi estaria actuant de bona fe i no estaríem davant d’un furtum.
13. Podria interposar Esticus alguna acció?
Esticus no podria interposar cap acció ja que com a esclau no té capacitat d’obrar, només pot actuar en nom del seu amo quan aquest li dóna permís.
