Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


contractes romans, Apuntes de Derecho Romano

Asignatura: instituciones de derecho romano privado, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: UPF

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 07/10/2013

aiinagom
aiinagom 🇪🇸

3.5

(14)

2 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CONTRACTES REALS
Definició Caràcters Accions / Obligacions
MUTU Una persona (mutuant) entrega a
una altra (mutuari) una quantitat
de diners o alguna altre element
fungible amb la condició de que el
mutuari doni al mutuant la
mateixa quantitat de coses d’igual
gènere i qualitat. préstec de
consum”
*fungible: que es pot substituir per un
altre de la mateixa categoria.
Real: en tant que es perfecciona amb la datio de la “cosa” per
part del propietari.
Unilateral: ja que només implica obligacions a una de les
parts del contracte (al mutuari)
de Dret estricte: perquè està protegit per la actio certae
creditae pecuniae, acció stricti iuris.
Accions mutuant perquè se li sigui restituïda la cosa (no
s’inclouen interessos):
Actio certae creditae pecuniae (condictio).
COMODAT Una persona (comodant) entrega a
una altra (comodatari) una cosa
(normalment moble i no fungible –no
es consumeix amb la utilització)
perquè la utilitzi durant un temps i
després la retorni. Anomenat préstec
d’ús.
Real: es perfecciona amb la datio de la “cosa.,
bilateral imperfecte: sempre produeix obligacions a una de
les parts (comodatari que es fa càrrec de la cosa) i
ocasionalment al comodant (que ha de rescabalar les
despeses pel conservament de la cosa).
de bona fe: l’acció que el protegeix té aquest caràcter.
Gratuït: des dels orígens ha estat basat en les relacions
d’amistat.
Obligació comodatari:
fer un ús de la cosa adequat (tal i com es va pactar),
en cas contrari es produeix un furtum usus.
Època clàssica: el comodatari es fa responsable de
qualsevol deteriorament, pèrdua de la cosa.
Dret justinià: s’ha de demostrar la diligencia en la
conservació de la cosa.
retornar la cosa en el termini fixat i si no s’ha fet,
quan el comodant la reclami.
Perquè tot això es compleixi el comodant disposa de les
accions:
actio in factum (1a sorgí a la hist.)
Actio in ius tractada pels juristes clàssics com un
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga contractes romans y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!

CONTRACTES REALS

Definició Caràcters Accions / Obligacions

MUTU Una persona (mutuant) entrega a

una altra (mutuari) una quantitat de diners o alguna altre element fungible amb la condició de que el mutuari doni al mutuant la mateixa quantitat de coses d’igual gènere i qualitat. “ préstec de consum”

*fungible: que es pot substituir per un altre de la mateixa categoria.

- Real : en tant que es perfecciona amb la datio de la “cosa” per part del propietari. - Unilateral : ja que només implica obligacions a una de les parts del contracte (al mutuari) - de Dret estricte : perquè està protegit per la actio certae creditae pecuniae, acció stricti iuris.

Accions mutuant perquè se li sigui restituïda la cosa (no s’inclouen interessos):

- Actio certae creditae pecuniae (condictio).

COMODAT Una^ persona^ (comodant)^ entrega^ a

una altra (comodatari) una cosa (normalment moble i no fungible –no es consumeix amb la utilització) perquè la utilitzi durant un temps i després la retorni. Anomenat préstec d’ús.

- Real : es perfecciona amb la datio de la “cosa., - bilateral imperfecte : sempre produeix obligacions a una de les parts (comodatari que es fa càrrec de la cosa) i ocasionalment al comodant (que ha de rescabalar les despeses pel conservament de la cosa). - de bona fe : l’acció que el protegeix té aquest caràcter_. -_ Gratuït: des dels orígens ha estat basat en les relacions d’amistat.

Obligació comodatari:

- fer un ús de la cosa adequat (tal i com es va pactar), en cas contrari es produeix un furtum usus. - Època clàssica: el comodatari es fa responsable de qualsevol deteriorament, pèrdua de la cosa. - Dret justinià: s’ha de demostrar la diligencia en la conservació de la cosa. - (^) retornar la cosa en el termini fixat i si no s’ha fet, quan el comodant la reclami.

Perquè tot això es compleixi el comodant disposa de les accions:

_- actio in factum (1a sorgí a la hist.)

  • Actio in ius_ tractada pels juristes clàssics com un

iudicium bonae fidei.

Acció disposa el comodatari:

- Actio comodati contrarias: pot reclamar el pagament de les despeses extres que genera la cosa.

DIPÒSIT Una^ persona^ ( depositant )

entrega a una altra ( dipositari ) una cosa moble perquè tingui la custodia durant un temps determinat però sense utilització. Ex. Home va a la guerra i li deixa el caball a un amic perquè li guardi mentre que ell es fora.

- Real: es perfecciona amb l’entrega de la cosa. - Bilateral: imperfecte, sempre ocasiona obligacions per una de les parts (dipositari guardar la cosa i restituir-la quan el deponent li demani) i de vegades al deponent (despeses que ha tingut el dipositari per a la conservació) - (^) De bona fe : l’acció que el protegeix té aquest caràcter. - Gratuït: ja que contràriament passaria a ser un arrendament.

Tipus de dipòsits:

Dipòsit irregular: de coses fungibles i el dipositari adquireix la propietat d’elles. Ex. El meu veï té gallines marxa fora durant 5 anys i me les dona perquè els hi cuidi. Quan ell torni, com les gallines ja no hi serà, li hauré de recompensar amb el mateix nombre, qualitat, etc de gallines.

Cosa litigiosa segrest: hi ha un conflicte per saber de qui és “la cosa litigiosa”, se li passa a un tercer (segrestador) que ho guardi. A diferència del dipositari comú, aquest està protegit pels interdictes

Obligacions:

  • Dipositari ha de custodiar la cosa, sense utilitzar-la i restituir-la quan el deponent li demani. A diferencia del comodatari, aquest només respon per dolo.

Accions:

  • Per reclamar el compliment de les obligacions el depositant te la fórmula in ius (ex fide bona) o la in factum (històricament anterior).
  • El depositari per reclamar les seves despeses té un iudicium contrarium.

*fungible: que es pot substituir per un altre de la mateixa categoria.

COMODAT Una^ persona^ (comodant)^ entrega^ a

una altra (comodatari) una cosa (normalment moble i no fungible –no es consumeix amb la utilització) perquè la utilitzi durant un temps i després la retorni. Anomenat préstec d’ús.

- Real : es perfecciona amb la datio de la “cosa., - bilateral imperfecte : sempre produeix obligacions a una de les parts (comodatari que es fa càrrec de la cosa) i ocasionalment al comodant (que ha de rescabalar les despeses pel conservament de la cosa). - de bona fe : l’acció que el protegeix té aquest caràcter_. -_ Gratuït: des dels orígens ha estat basat en les relacions d’amistat.

Obligació comodatari:

- fer un ús de la cosa adequat (tal i com es va pactar), en cas contrari es produeix un furtum usus. - Època clàssica: el comodatari es fa responsable de qualsevol deteriorament, pèrdua de la cosa. - Dret justinià: s’ha de demostrar la diligencia en la conservació de la cosa. - retornar la cosa en el termini fixat i si no s’ha fet, quan el comodant la reclami.

Perquè tot això es compleixi el comodant disposa de les accions:

- (^) _actio in factum (1a sorgí a la hist.)

  • Actio in ius_ tractada pels juristes clàssics com un iudicium bonae fidei.

Acció disposa el comodatari:

- Actio comodati contrarias: pot reclamar el pagament de les despeses extres que genera la cosa.

DIPÒSIT Una^ persona^ ( depositant )

entrega a una altra ( dipositari ) una cosa moble perquè tingui la custodia durant un temps determinat però sense utilització. Ex. Home va a la guerra i li deixa el caball a un amic perquè li guardi mentre que ell es fora.

- Real: es perfecciona amb l’entrega de la cosa. - Bilateral: imperfecte, sempre ocasiona obligacions per una de les parts (dipositari guardar la cosa i restituir-la quan el deponent li demani) i de vegades al deponent (despeses que ha tingut el dipositari per a la conservació) - De bona fe : l’acció que el protegeix té aquest caràcter. - (^) Gratuït: ja que contràriament passaria a ser un arrendament.

Tipus de dipòsits:

Dipòsit irregular: de coses fungibles i el dipositari adquireix la propietat d’elles. Ex. El meu veï té gallines marxa fora durant 5 anys i me les dona perquè els hi cuidi. Quan ell torni, com les gallines ja no hi serà, li hauré de recompensar amb el mateix nombre, qualitat, etc de gallines.

Cosa litigiosa segrest: hi ha un conflicte per saber de qui és “la cosa litigiosa”, se li passa a un tercer (segrestador) que ho guardi. A diferència del dipositari comú, aquest està protegit pels interdictes (sentència dels pretors).

Dipòsit necessari : coses dipositades en un estat de necessitat provocat per una catàstrofe (incendi, naufragi...). No esculls a qui va dipositat. Ex. S’ha cremat casa meva i jo tinc bestiar. Aquest li deixaré en dipòsit i després l’haurà de retornar (doble).

Obligacions:

  • Dipositari ha de custodiar la cosa, sense utilitzar-la i restituir-la quan el deponent li demani. A diferencia del comodatari, aquest només respon per dolo.

Accions:

  • Per reclamar el compliment de les obligacions el depositant te la fórmula in ius (ex fide bona) o la in factum (històricament anterior).
  • El depositari per reclamar les seves despeses té un iudicium contrarium.

PENYORA Una^ persona^ ( deutor^ •^ Real, es perfecciona amb l’entrega de la cosa