¡Descarga contractes y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
CONTRACTES
[email protected] Dimarts 11 – 13h Despatx 40. Seminaris civil 20% seminaris mercantil 10% Examen civil 50& examen mercantil 20% Examen: Part test 50% (nota mínima 5) i part de desenvolupar 50% (3 de civil a contestar-ne 2, 2 de mercantil a contestar-ne 1, nota mínima 5) Materials sistema de Derecho civil prof diaz picazo teoria grau de contractes complementaris: prof Carrasco Bereda angel derecho de contratos fundamentos del derecho civil patrimonial v1 i 4 diaz picazo Fernando – el incumplimiento contractual en derecho espanyol
TEMA 1
Els contractes en dret espanyol es troben en el títol 2 del llibre 4 del codi civil espanyol 1889. Art 1254-1314 “De los contratos”) Les bases de les obligacions contractuals han de ser les mateixes en tot l’estat, per això falta per codificar la matèria més delicada i que està sent la més difícil d’aprovar a causa d’inconstitucionalitats, el llibre sisè El codi de comerç (mercantil) es centra en contractes entre empresaris, contractes b to b, business to business, el codi civil espanyol se centra en contractes entre particulars, c to c consumers to consumers, o b to c business to consumers TRLCQU - 2009 – b to c El conveni de Viena té el seu àmbit d’aplicació en els contractes internacionals que es centren en béns mòbils, mercaderies, però ens pot ser útil en el nostre dret. Tot i estar en el mateix territori si no tenim regulació per un determinat afer, el conveni de Viena ens pot donar respostes molt concretes. Pacte “sunt servanda”, vol dir que lo pactat obliga, en el nostre dret vol dir que allò que acorden les parts te valor de llei i per tant ha de ser complert.
CONCEPTE DE CONTRACTE art 1089,1091,1254 CC És un resultat del consentiment comú de dues o més persones, aquesta conjunció fa que el contracte adquireixi una força legal i les parts quedin vinculades pel contracte art 1091cc, 1261.1rcc. L’idea de contracte es basa en l’utilitarisme ja que no compro o venc quelcom si no m’interessa. El contracte també permet eliminar la incertesa, si volem que un risc l’assumeixi un tercer i no nosaltres a canvi d’alguna cosa ja que com hem dit les dues parts busquen una utilitat. També es un instrument idoni per assegurar-nos quelcom en un futur, perquè ens assegurem una cosa durant un cert temps (lloguer) Es a dir, es un instrument tècnic escollit pel legislador perquè els particulars puguin:
- Transferir-se béns i serveis, procurant un aprofitament òptim
- Assignar-se riscos futurs
- Assegurar-se expectatives en les relacions interpersonals, esperant-ne el compliment per mitjà de la força de la llei
- En l’àmbit estricte del Dret privat , el concepte es pot aplicar als NJ bilaterals de Dret privat (patrimonials i no patrimonials: CV, matrimoni, pacte successori, etc.) El matrimoni no es un contracte, es un negoci jurídic perquè si una part vol trencar la relació no es demanaran remeis davant l’incompliment, no s’obligarà a ningú a romandre en el contracte o una indemnització. Perquè hi ha un principi basic que es la llibertat personal de decidir si vols estar en una relació. Un testament es un negoci jurídic, no un contracte ja que es unilateral, no bilateral, lo qual és una característica fonamental dels contractes.
- En Dret civil el concepte només s’aplica als NJ bilaterals que incideixen sobre relacions jurídiques de naturalesa patrimonial (DÍEZ- PICAZO). Aquesta és la idea que recull la PMCC: “Por el contrato, dos o más personas acuerdan crear, modificar o extinguir relaciones jurídicas patrimoniales, y establecer reglas para las mismas” (art. 1236) El principi que ens permet realitzar contractes és el de l’autonomia privada, es el fonament principal de l’obligatorietat del contracte (Llibertat per contractar o no, per escollir el tipus de C., per celebrar C. atípics o modificar els existents (art. 1255 CC) ) No es podria parlar d’un Dret privat de C. si qualsevol de les parts pogués re- definir l’abast d’un acord pactat (art. 1255, 1256 i 1258 CC) La llibertat contractual té uns límits art 1255cc “in fine”, els contractes siguin típics o atípics no podran ser mai contraris a:
- La moral conjunt de conviccions d’ètica social imperants en un moment històric determinat
- L’ordre públic principis fonamentals i rectors de la comunitat, plasmats a la CE
- La llei les prohibitives, les que sancionen amb la nul·litat, l es que així ho estableixen, etc.
Ø S’hi assimilen els C. dels menors emancipats realitzats sense el complement de capacitat (art. 323 CC i 211-12 CCCat) Ø Incapaços, tenen presumpció de capacitat. C. anul·lable, si de cas, per manca de consentiment (càrrega prova: actor, es a dir s’ha de demostrar que el autor no era capaç en el moment de realització del contracte)
- ConseqüènciaàC. anul·lable / termini de 4 anys (art. 1301-1302 CC). També és confirmable (art. 1310-1313 CC) Les parts no poden estar incurses en prohibició per contractar
- Artículo 1301.
- La acción de nulidad sólo durará cuatro años. Este tiempo empezará a correr:
- En los casos de intimidación o violencia, desde el dia en que éstas hubiesen cesado.
- En los de error, o dolo, o falsedad de la causa, desde la consumación del contrato.
- Cuando la acción se refiera a los contratos celebrados por Ios menores o incapacitados, desde que salieren de tutela.
- Si la acción se dirigiese a invalidar actos o contratos realizados por uno de los cónyuges sin consentimiento del otro, cuando este consentimiento fuere necesario, desde el día de la disolución de la sociedad conyugal o del matrimonio salvo que antes hubiese tenido conocimiento suficiente de dicho acto o contrato.
- Artículo 1302.
- Pueden ejercitar la acción de nulidad de los contratos los obligados principal o subsidiariamente en virtud de ellos. Las personas capaces no podrán, sin embargo, alegar la incapacidad de aquellos con quienes contrataron; ni los que causaron la intimidación o violencia, o emplearon el dolo o produjeron el error, podrán fundar su acción en estos vicios del contrato.
- Artículo 1310.
- Sólo son confirmables los contratos que reúnan los requisitos expresados en el artículo 1.261.
- Artículo 1311.
- La confirmación puede hacerse expresa o tácitamente. Se entenderá que hay confirmación tácita cuando, con conocimiento de la causa de nulidad, y habiendo ésta cesado, el que tuviese derecho a invocarla ejecutase un acto que implique necesariamente la voluntad de renunciarlo. Artículo 1459. No podrán adquirir por compra, aunque sea en subasta pública o judicial, por sí ni por persona alguna intermedia: 1.º Los que desempeñen algún cargo tutelar, los bienes de la persona o personas que estén bajo su guarda o protección. 2.º Los mandatarios, los bienes de cuya administración o enajenación estuviesen encargados. 3.º Los albaceas, los bienes confiados a su cargo. 4.º Los empleados públicos, los bienes del Estado, de los Municipios, de los pueblos y de los establecimientos también públicos, de cuya administración estuviesen encargados. Esta disposición regirá para los Jueces y peritos que de cualquier modo intervinieren en la venta. 5.º Los Magistrados, Jueces, individuos del Ministerio Fiscal, Secretarios de Tribunales y Juzgados y Oficiales de Justicia, los bienes y derechos que estuviesen en litigio ante el Tribunal, en cuya jurisdicción o territorio ejercieran sus respectivas funciones, extendiéndose esta prohibición al acto de adquirir por cesión. Se exceptuará de esta regla el caso en que se trate de acciones hereditarias entre coherederos, o de cesión en pago de créditos, o de garantía de los bienes que posean. La prohibición contenida en este número 5.º comprenderá a los Abogados y Procuradores respecto a los bienes y derechos que fueren objeto de un litigio en que intervengan por su profesión y oficio.
No pot haver existència de vicis 2.Objecte cert Ø Els objectes de contracte han de ser coses determinables , per tant son necessaris criteris de determinació o Distingir C. / tractes preliminars (T-I.2), en què l’objecte no s’ha determinat i, per tant, no hi ha C. o Cosa (art. 1273, 1167 CC) / preu (art. 1447 - 1449 CC) / durada en C. tracte successiu Ø Posibles Des de un punt de vista jurídic alhora que físic. Ø Per altra banda, també han de ser coses i serveis lícits i d’acord amb “els bons costums” o Distingir C. / tractes preliminars (T-I.2), en què l’objecte no s’ha determinat i, per tant, no hi ha C. o Cosa (art. 1273, 1167 CC) / preu (art. 1447 - 1449 CC) / durada en C. tracte successiu Artículo 1265. Será nulo el consentimiento prestado por error, violencia, intimidación o dolo. Artículo 1266. Para que el error invalide el consentimiento, deberá recaer sobre la sustancia de la cosa que fuere objeto del contrato, o sobre aquellas condiciones de la misma que principalmente hubiesen dado motivo a celebrarlo. El error sobre la persona sólo invalidará el contrato cuando la consideración a ella hubiere sido la causa principal del mismo. El simple error de cuenta sólo dará lugar a su corrección. Artículo 1267. Hay violencia cuando para arrancar el consentimiento se emplea una fuerza irresistible. Hay intimidación cuando se inspira a uno de los contratantes el temor racional y fundado de sufrir un mal inminente y grave en su persona o bienes, o en la persona o bienes de su cónyuge, descendientes o ascendientes. Para calificar la intimidación debe atenderse a la edad y a la condición de la persona. El temor de desagradar a las personas a quienes se debe sumisión y respeto no anulará el contrato. Artículo 1268. La violencia o intimidación anularán la obligación, aunque se hayan empleado por un tercero que no intervenga en el contrato. Artículo 1269. Hay dolo cuando, con palabras o maquinaciones insidiosas de parte de uno de los contratantes, es inducido el otro a celebrar un contrato que, sin ellas, no hubiera hecho. Artículo 1270. Para que el dolo produzca la nulidad de los contratos, deberá ser grave y no haber sido empleado por las dos partes contratantes. El dolo incidental sólo obliga al que lo empleó a indemnizar daños y perjuicios. Artículo 1271. Pueden ser objeto de contrato todas las cosas que no están fuera del comercio de los hombres, aun las futuras. Sobre la herencia futura no se podrá, sin embargo, celebrar otros contratos que aquéllos cuyo objeto sea practicar entre vivos la división de un caudal y otras disposiciones particionales, conforme a lo dispuesto en el artículo 1056. Pueden ser igualmente objeto de contrato todos los servicios que no sean contrarios a las leyes o a las buenas costumbres. Artículo 1272. No podrán ser objeto de contrato las cosas o servicios imposibles. Artículo 1273. El objeto de todo contrato debe ser una cosa determinada en cuanto a su especie. La indeterminación en la cantidad no será obstáculo para la existencia del contrato, siempre que sea posible determinarla sin necesidad de nuevo convenio entre los contratantes.
El principi de llibertat de forma El nostre sistema jurídic segueix el sistema espiritualista tal i com afirma l’article 1.278 CC: “Los contratos seran obligatorios, cualquiera que sea la forma en que se hayan celebrado, siempre que en ellos concurran las condiciones esenciales para su validez.” El principi cardinal en materia de forma es el de plena llibertat, però la llei pot exigir el compliment de determinada forma
- Finalitat probatòria en cas d’incompliment les parts es poden compel·lir a adoptar la forma deguda però el contracte ja existeix des que té els requisits per a la seva validesa. Quan la llei exigeix el compliment d’una determinada forma es un pressupòsit d’eficàcia no d’existència ja aquesta facultat de omplir aquella forma requereix ja que s’hagin donat els requisits per a la seva existència. La finalitat es que consti de manera autentica i fehacient, utilitat per les parts: obtenir una preferència de cobrament, el ingrés als Registres Públics, presentació en oficines publiques, eficàcia davant tercer i proporcionar una millor proba que no la única. TS: diu que el art 1.280 complementa el 1.279, el art 1.280 senyala excepcions com a requisit a omplir per qualsevol de les parts per adquirir validesa y fer efectives les obligacions y adquirir drets. El art 1. concedeix a les parts una facultat addicional. Amb aquesta reducció del significat legal de la forma se segueix el sistema espiritualista fins al grau màxim.
- Només determinats contractes exigeixen una forma específica ja sigui per garantir l’ànim de la liberalitat (donació) o per la seva possible transcendència vers tercers (hipoteca). Molt pocs ho fan amb finalitat constitutiva Document públic § Creació, transmissió, modificació o extinció de drets reals sobre immobles (p.e., donació: art. 633 CC i 531 - 12.1r CCCat; hipoteca: art. 1875 CC) § Arrendaments d’immobles superiors a 6 anys § Capítols matrimonials § Cessió, repudiació i renúncia drets hereditaris o de societat conjugal § Poders (matrimonials, per plets, especials, per administrar béns, etc.) § Cessió d’accions o drets d’un acte consignat en escriptura pública Document privat - donacions béns mobles (art. 531.12.2n CCCat): v. T. II-2; C. de quantia superior a 9 euros (art. 1280 CC “in fine FONTS DEL CONTRACTE El contracte neix de l’acord de voluntat de les parts tot i que es possible que el legislador estableixi de crear contractes o intervenir en el contingut d’un ja crat. El contracte es la font principal de creació d’obligacions. Las fonts de les obligacions
A l’article 1.089 del CC s’ens enumeren les fonts de les obligacions: “ Las obligaciones nacen de la ley, de los contratos i cuasi contratos, y de los actos y omisiones ilícitos o en que intervenga cualquier genero de culpa o negligència” La llei: Nomes són exigibles les expressament determinades en el codi o en les lleis especials i que es regiran pels preceptes de la llei que els hagi establert. El contracte: tenen força de llei entre les parts contractants i han de complir-se al tenor dels mateixos. Els quasi contractes art 1.887: el codi situa sota aquesta rubrica l’anomenada gestió de negocis, quan algú s’encarrega voluntàriament de l’agencia o administració dels negocis d’un altre sense mandat d’aquest art 1.888 i l’obligació de restituir que té qui ha cobrat quelcom que no se li devia (art 1.895) Els delictes i faltes: considerats pel codi com a font de la obligació de restituir les coses objecte del delicte i de la obligació de rescabalar i reparar els perjudicis causats per ell. Els actes i comissions en que intervé culpa o negligència, s’estableix la obligació d’indemnitzar que s’imposa al que per acció u omissió causa dany a un altre intervinent culpa o negligència. Aquests són anomenats delictes o quasi delictes civils, en els que falta la tipicitat de delicte o falta penal La figura de quasi contracte és totalment obsoleta i esta totalment abandonada en codis civils moderns, i esta adquirint protagonisme al “enriquiment injust” com font d’obligacions de restitució dels enriquiments que manquen de causa jurídica En l’article 1.089 queda ben clar que la llei es la principal font d’obligacions, que les pot imposar d’una manera directa o bé indirecta; en aquest cas, al produir-se els supòsits de fet que hagi previst. El contracte és una font d’obligacions primordial, però en allò en que permet la llei. Fonaments de la obligatorietat del contracte El principi de bona fe , l’article 1.288 senyala que la interpretació de les clàusules obscures d’un contracte no hauran de beneficiar a la part que hagués generat la obscuritat. Si el que invoca la obscuritat ha demostrat amb la seva conducta que va entendre la declaració en el sentit pretès pel seu autor, no estarà emparat per l’article 1.288. La jurisprudència admet la eficàcia, de manera general, del principi de bona fe, conseqüències:
- Prevalença de la voluntat declarada sobre la voluntat real, si aquesta discrepa d’aquella i la discrepància ha sigut produïda per malicia o per falta de cura degut al expressar-la pel seu autor, sempre que hi hagi bona fe en l’altre part.
Contractes plurilaterals: en aquest existeix freqüentment, jjunt amb el antagonisme i la confrontació d’interessos – que deriven de les obligacions que assumeixen totes les parts-, una finalitat comuna en la que conflueixen els interessos de totes les parts contractants. Contractes onerosos: aquells en els quals els sacrificis que realitzen les parts estan compensats o troben el seu equivalent en el benefici que obtenen. No es sinònim de contracte bilateral sinal·lagmàtic, encara que es la figura prototip d’aquest tipus de negoci. Hi han contractes unilaterals onerosos (mutuo o préstec simple es un contracte unilateral. Contractes lucratius: son aquells en que el benefici de una de les parts no esta acompanyat de cap sacrifici que sigui la seva contrapartida. El prototip de negoci jurídic lucratiu es la donació però no l’únic. Existeixen d’altres en que no es dona l’esquema de la donació però que son gratuïts (mandato, comodato, simple préstec, dipòsit) En el contracte remunatori les parts consenten que lo donat o promès ho és en remuneració d’un servei o benefici ja prestat. Els contractes onerosos poden ser commutatius i aleatoris. Contractes commutatius: són aquells en els quals la relació d’equivalència entre les prestacions a càrrec d’ambdues parts es troba fixada prèviament per elles de manera immodificable. Contractes aleatoris: estan definits en l’article 1.790 “por el contracto aleatorio, una de las partes, o ambas reciprocamente, se obligant a dar o hacer alguna cosa en equivalència de lo que la otra parte ha de dar o hacer para el caso de un acontecimiento incierto, o que ha de ocurrir en tiempo indeterminado”. La aleatorietat aquí incideix en l’execució de la prestació o en la seva quantia. Contractes per negociació: són aquells en que les parts estan en disposició de debatre el seu naixement i contingut, i es el prototip tingut en compte pel Codi civil. Contractes per adhesió: són aquells en els que existeix una pre-redacció del contracte per una de les parts, i a l’altre només li es permès acceptar-lo o refusar-lo. Contractes típics: són els que posseeixen regulació legal. Contractes atípics: són els que no tenen regulació legal. L'autonomia de la voluntat permet indubtablement que els contractants pacti una reglamentació negocial diferent de la que preveu la llei per al contracte que han celebrat, sempre que el seu desplaçament no suposi la de les normes imperatives que el regeixen.
Contractes atípics En ocasions, les parts no es limiten a emprar per als seus fins aquell esquema i, si escau, aquella reglamentació, sinó que creen un de nou, donant lloc al contracte innominat o atípic caracteritzat així per la circumstància que no posseeix regulació legal. De fet, el que passa és que s'aprofiten al màxim dels tipus o esquemes legals existents, introduint-hi noves prestacions o nous pactes que els desnaturalitzen o desfiguren per servir a fins diferents totalment o parcialment dels previstos pel legislador, o combinen dos o més tipus dels coneguts amb aquest mateix objectiu. El contracte atípic presenta el problema de la normativa que li ha de ser aplicada. Abans de res, han de regir les limitacions de la voluntat, entre les que es troben les lleis imperatives. La remissió als usos permet aplicar el que s'ha anomenat tipicitat social, és a dir, les normes practicades en el tràfic habitualment en aquest tipus de contractes. No obstant això, sorgeixen dubtes quan el supòsit contractual atípic en qüestió conté elements de dos o més esquemes contractuals típics, el que dóna lloc als anomenats contractes mixtos o complexos. Quina normativa se'ls aplica?
- Teoria de l'absorció: busca l'element preponderant, i si es correspon amb el preponderant d'un contracte típic, s'aplica la seva normativa. Aquesta teoria planteja una dificultat inicial, com és la de qualificar l'element preponderant o, si és que es vol, el veritable objecte perseguit pels contractants. Per això, per als supòsits que no admetin la teoria de l'absorció, convé la teoria de la combinació.
- Teoria de la combinació: construeix una pròpia normativa combinant la corresponent a cada un dels contractes típics, tenint present la fi perseguida pels contractants.
- Teoria de l'aplicació analògica: recomana l'aplicació de la normativa de la figura tipificada més afí. Solució aparentment simple, però més dificultosa, a l'ensopegar amb una realitat gairebé insuperable: l'atipicitat del contracte, en altres paraules, la seva no encaixi en els tipus legals, i el que es vol és precisament el contrari. Classificació segons la funció econòmico-social del C:
- C. onerosos/gratuïts amb funció translativa (CV, permuta / donació)
- C. d’ús i gaudi (arrendament, comodat, precari...)
- C. De serveis (prestació serveis, obra, mandat, dipòsit...)
- C. De finançament (préstec, crèdit al consum, lísing...)
- C. societaris (societat, parceria...)
- C. Aleatoris (aliments, joc i aposta, renda vitalícia, assegurança...)
- C. de resolució de controvèrsies (mediació, transacció, arbitratge...)
- Règim jurídic: “se regirán, en todo lo que no esté expresamente establecido en esta norma o en leyes especiales, por el derecho común aplicable a los contratos” (art. 59.2 TRLGDCU) - CC
- Legislació imperativa i drets irrenunciables: “La renuncia previa a los derechos que esta norma reconoce a los consumidores y usuarios es nula, ...” (art. 10 TRLGDCU) - diferència important amb la resta de contractes
- Principi d’actuació a favor del consumidor (p.e., art. 6 LCGC; 90. TRLGDCU)
- CGC i protecció enfront de clàusules abusives (tema I-3)
- Garanties dels productes de consum (art. 114 i ss. TRLGDCU)
- Desistiment (art. 68 a 79 TRLGDCU): facultat que té el CiU per deixar sense efecte determinats C. notificant-ho a l’altra part en el termini establert per a l’exercici d’aquest dret, sense necessitat de justificar la decisió i sense cap penalització (art. 68.1 TRLGDCU) El dret del consum com el nou dret de la contractació: el dret de desistiment
- Previsió en l’oferta, promoció publicitària o en el propi C. / en la Llei: . Art. 9 Llei 28/1998, de venda a terminis de béns mobles (LVTBM) . Art. 28 Llei 16/2011, de contractes de crèdit al consum . Art. 10 Llei 22/2007, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors . Art. 68-79 + 102-108 TRLGDCU (C. a distància i fora d’establiment)
- Termini d’exercici: més enllà, accions incompliment i, en el seu cas, remeis (v. T I-5 i 6) . C. a distància i fora d’establiment: 14 dies (art. 71.1 TRLGDCU; art. 9 Dir. 2011/83/UE) / VTBM (7 dies) . Dies a quo: recepció del bé objecte del contracte o celebració si l’objecte del contracte fos la prestació de serveis (art. 71.2 TRLGDCU)
- Aformal: enviament del document o devolució dels productes
- Conseqüència: restitució recíproca de les prestacions (art. 1303 i 1308 CC)
TEMA 2
Principi general de la llibertat contractual La llibertat contractual ens permet realitzar o no un contracte, com a potencials contractants tot i haver iniciat negociacions tenim el dret a no contractar, però, pot tenir conseqüències? Es rellevant pel dret? Si És comú la doctrina que estima que en els tractes preliminars les parts no queden obligades. Però entre les parts s’ha establert una situació jurídica precontractual que ha d’estar presidida per una idea bàsica: la necessitat d’actuar de bona fe. És, podríem dir, el correctiu d’aquella llibertat a la que abans ens hem referit. Els límits de la llibertat contractual estan delimitats per la bona fe, es contrari a la bona fe entrar en negociacions o continuar-les sense intenció d’arribar a un acord. També, si hi ha inicialment intenció de contractar, però una de les parts, duran el transcurs de les negociacions, aprecia que aquestes no arribaran a fructificar, ha d’abandonar immediatament les mateixes, sense prolongarles injustificadament. Consequències de la ruptura injustificada de les negociacions Si la bona fe ha de presidir el període precontractual es lògic preguntar-se si la ruptura d’uns tractes preliminars ha de ser sempre font de responsabilitat, o si ha de ser mesurada pel patró de la bona fe i nomes la que no s’acomodi a ella originarà una responsabilitat. Ens referim a la obligació de rescabalar els danys causats a l’altre part per la confiança raonable que tenia en que el contracte es conclouria, no per un contracte incomplert; l’abast del rescabalament és molt menor. La regla general es que la ruptura de una negociació no origina cap responsabilitat. Les parts per el fet d’haver tractat preliminarment la formació d’un contracte, en manera alguna estan obligades a la seva conclusió. Si la ruptura revela que no es van iniciar de bona fe els tractes o si l’estat de les negociacions era tan avançat per haver-se aconseguit acords importants que feien confiar lícitament a la part perjudicada en la celebració del contracte, ha d’imposar-se la responsabilitat al que les trenca, excepte causes justificades de desistiment. Suposada la no justificació del desistiment, el seu autor es responsable dels danys ocasionats a l’altre part. Ha de rescabalar en la mesura de la disminució patrimonial que pateix el damnificat, i que s’hagués evitat si els tractes preliminars no s’haguessin iniciat. Per això té dret a que se li reemborsin totes les despeses efectuades amb motiu d’aquells tractes. No sempre que s’abandonin les negociacions sense causa justificada es considera que s’actua de manera contraria ala bona fe, només es considera contrari a la bona fe si ha generat en l’altre part una confiança raonable respecte de la conclusió del contracte.
intercanvien informació, dialoguen i negocien per tal d’arribar un acord. Tots els actes duts a terme abans del contracte es coneixen com a tractes preliminars i com mes complex sigui el negoci a tractar més importants seran els tractes preliminars. Actes dirigits a elaborar un contracte Les converses negociacions o manifestacions escrites on es manifesta la voluntat de contractar son la part inicial de la fase preliminar. En tots aquests actes orals o escrits s’aprecia la voluntat de contractar. Carta d’intencions, Un dels documents característics es la Carta d’intencions, aquesta s’utilitza en contractes d’una gran envergadura econòmica i poden incloure pactes de negociar de bona fe aportant a l’altra part la informació necessària, de confidencialitat exclusiva. Es freqüent que a carta d’intencions tingui una clàusula de que les parts es comprometen a negociar de bona fe, copiat del model anglosaxó civil law on no tenen el principi general de la bona fe, realment aquí no caldria posar aquesta clàusula. Això vol dir que tinc tota la obligació de presentar tota la informació del meu negoci i l’altre no pot donar informació del meu negoci. Es pot pactar una clàusula d’exclusivitat perquè no es pugui negociar a l’hora amb un tercer Precontracte o promesa de contracte , es tracta d’un contracte el qual te per objecte la celebració d’un futur contracte. Es a dir, es el deure de les parts de prestar posteriorment els consentiments contractuals apropiats per donar vida al contracte previst. En ell s’ha de determinar els elements essencials del futur contracte. Ha d’haver conformitat en els elements essencials del contracte. Les parts han de tenir la mateixa capacitat per celebrar el precontracte que la que s’exigeix per celebrar el contracte. L’objecte y la forma han de ser iguals que en el contracte. Les parts tenen la facultat de posar en practica el contracte projectat en qualsevol moment a no ser que s’hagi establert un termini o del que resulti del art 1128. Antecedent remot: art 1451 CC per la compra venda: Figura jurisprudencial En el cas espanyol, la jurisprudència reconeix ja sense embuts l'aplicació del principi de bona fe en la fase preparatòria del contrato95. No sembla que passi el mateix, però, en l'àmbit del common law, on de forma coherent amb la seva escassa afició per les clàusules i els conceptes generals, no es reconeix l'existència d'un deure general de bona fe tampoc en la fase precontractual96 , segons ha afirmat el seu més conspícua jurisprudencia97, si bé existeixen mecanismes que condueixen a resultats que poden considerar-se en certa Artículo 1451. La promesa de vender o comprar, habiendo conformidad en la cosa y en el precio, dará derecho a los contratantes para reclamar recíprocamente el cumplimiento del contrato. Siempre que no pueda cumplirse la promesa de compra y venta, regirá para vendedor y comprador, según los casos, lo dispuesto acerca de las obligaciones y contratos en el presente libro.
mesura parangonables amb els derivats de l'aplicació pràctica del principi general en qüestió. Cal apreciar no obstant això que, en aquells sistemes on és reconegut, es plantegen dificultats per a la concreció del contingut del principi general de bona fe objectiva aplicat a la fase precontractual. Ens trobem davant d'una genuïna clàusula general i, com és sabut, és característic d'aquest tipus de figures l'estar necessitades de farciment valoratiu, la qual cosa és tant com dir que per si mateixes no indiquen els criteris que per a la seva concreció es necessiten, de manera que aquests només poden establir-se "en atenció al respectiu cas concret" 98. Per això, bé pot dir-se que el contingut d'una clàusula general mai s'esgota o cierra99. Tot i això, tant la literatura jurídica com la jurisprudència, especialment les alemanyes que s'han ocupat àmpliament del tema, no desisteixen en l'obstinació de disseccionar els diferents deures que sorgeixen en la fase precontractual i que vindrien a suposar concrecions derivades de la clàusula general de bona fe. A ells farem tot seguit al·lusió. Propostes de regulació (soft law) ¤ Art. 1245 PMCC ¤ Art. 1:201, 1:202; 2:301, 2:302 PECL En definitiva Els tractes preliminars no constitueixen un acte jurídic en sentit estricte ja que no tenen efectes jurídics immediats i les parts es poden apartar de les negociacions, això no vol dir que no tinguin cap rellevància, són importants per:
- La formació de la voluntat contractual
- La interpretació del contracte
- La delimitació de les obligacions de les parts
- La determinació de les conseqüències i vicissituds de la relació El que si que constitueixen és una relació social entre les parts i d’aquesta alhora deriven una sèrie d’ obligacions , el deure de comportar-s d’acord amb la bona fe i el d’observar la lleialtat esperada en els tractes Responsabilitat El comportament de les parts en aquesta fase si que pot arribar a generar una responsabilitat. La responsabilitat/culpa és d’aquell que en la conclusió d’un contracte no utilitza la diligència deguda, es a dir, que es produeix un abús de dret o be s’actua de manera contraria a la bona fe. Abús de dret : tot i que tots podem i estem en el nostre dret de desistir de les negociacions i no contractar, cal valorar l’arbitrarietat de la decisió o la manca de justificació d’aquesta. Regulat al CC
En els models comparats existeix una practica unanimitat en incloure en la indemnització el primer concepte (les despeses realitzades) i excloure el tercer (interès positiu). En quant a la pèrdua d’oportunitats de contractar, la opinió dominant és que també deuen der indemnitzades, i així s’estableix a la proposta. Es tracta d’un perjudici que l’altre part que actua de bona fe no te la obligació de suportar; és el lesionat qui haurà de córrer amb la carrega de proba del perjudici y la seva mesura. La STS, 1a, 16.5.1988: el “leading case” en la jurisprudència espanyola Fets → Què va passar: descriure de manera clara, concisa i resumida els fets que donen lloc a la interposició de la demanda. Proporcionar tota la informació perquè el lector es pugui fer una idea de què va succeir i de com va succeir (només fets provats) Demanda i petitum → Qui demanda, a qui demanda (identificació de les parts) i què sol·licita (petitum) Iter processal → Què van resoldre els òrgans inferiors (JPI i, en el seu cas, AP). En aquest paràgraf no cal explicar els raonaments que es fan servir per resoldre en un sentit o un altre, sinó només la conclusió del tribunal (estima/desestima) Decisió principal → Què acaba resolent el TS o, en el seu cas, l’AP, i raonament seguit: en aquest punt, no és important fer referència al que demanen les parts (motius del recurs), sinó únicament a la decisió principal del Tribunal (estima/desestima) i, sobretot, a la seva fonamentació jurídica Fonaments de la responsabilitat precontractual: Els tractes preliminars no creen una relació jurídica contractual entre les parts, no generen un contracte i, per tant, vinculen per les parts, l’incompliment del qual generi responsabilitat contractual. Les parts negociadores poden retirar-se en qualsevol moment de les negociacions sense incórrer, excepte que es retirin de mala fe, en responsabilitat. Com no hi ha contracte, no es pot incórrer en una causa de responsabilitat contractual, però si una de les parts es retira de les negociacions de mala fe, sense causa justificada, incorreria en una causa de responsabilitat pre- contractual o in contrahendo La responsabilitat contractual es dona quan es celebra un contracte i una de les parts incompleix. Però, com hem dit, aquí encara no hi ha contracte, per lo que estarem incorrent en una causa de responsabilitat extracontractual art 1902 CC, la responsabilitat precontractual es un tipus d’aquesta. La responsabilitat extracontractual consisteix en la indemnització dels danys d’una persona que ha sofert un dany sense haver celebrat cap tipus de contracte, sense vinculació alguna al contracte. Per tal de determinar la responsabilitat precontractual la jurisprudència ha establert uns requisits:
- Que es creï una confiança raonable en la celebració del contracte. Normalment contra més temps han durat les negociacions, més confiança s’haurà creat en l’altre part de que tot acabaria amb la realització del contracte.
- Caràcter injustificat de la ruptura , la ruptura ha de tenir un caràcter injustificat per crear responsabilitat precontractual, es considera que la ruptura no esta justificada quan s’han iniciat o continuat unes negociacions sense intenció alguna d’arribar a un acord (sense intenció prèvia de celebrar el contracte) Causes justificades per retirar-se de les negociacions: - Apareix una millor oferta d’un tercer, per a que es consideri la millor oferta una justa causa es necessari informar al primer negociador de l’existència d’aquesta per si volgués igualar-la, per així no generar responsabilitat precontractual - Amb la aparició de circumstancies sobrevingudes ex: malalties, es legítim retirar-se de les negociacions. - Quan es genera un perjudici com conseqüència de la celebració del contracte - Quan les negociacions s’hagin prolongat moltíssim en el temps (s’arriba a un punt mort) Seria injustificat fer saber que tens una oferta millor de manera intempestiva. Si en els preliminars hem inclòs una clàusula de confidencialitat, trencarla es una ruptura injustificada. Si no hi havia clàusula però es pot deduir, si es trenca també es injustificada.
- S’hagi causat un dany en l’altre part, en el seu patrimoni (dany emergent, per exemple inversions) caràcter fonamental de la prova
- Relació de causalitat entre confiança raonable suscitada y el dany sofert Si concorren aquests requisits la víctima del dany tindrà dret a una indemnització del interès contractual NEGATIU per la frustració del contracte (“interès de confiança”- despeses realitzades en atenció al futur contracte ex: inversions ): la part perjudicada per la ruptura, te dret a recuperar la situació que tenia abans d’iniciar les negociacions. No s’indemnitzarà l’interès positiu, nomes el negatiu. STS 1a, 20/5/ La indemnització cobrirà totes les despeses realitzades en contemplació del contracte projectat: dany emergent: pèrdues efectivament sofertes durant els tractes preliminars. En canvi, no s’indemnitzaran les oportunitats perdudes (lucre cessant, lo que s’hagués guanyat d’haver-se celebrat el contracte) Pure econòmic los: exclou per tant el dany moral.
