






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Matemàtiques, Profesor: Sebastià Massanet Massanet, Carrera: Biologia, Universidad: UIB
Tipo: Apuntes
1 / 10
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







Matem`atiques I. Biologia. Control I. Q¨uestions.
xn = 3 · 2. 5 n
? Per qu`e?
No, perqu`e
(a + bn)(−1)n^ + (c + dn + en^2 )2n
xn = 2 · 3. 5 n
? Per qu`e?
S´ı, perqu`e
a(−2) + (b + cn)2n^ + (d + en)3n
xn = 2. 5 · 3 n
? Per qu`e?
S´ı, perqu`e
(a + bn)(−2)n^ + (c + dn)2n^ + e · 4 n
xn = 2. 5 · 4. 5 n
? Per qu`e?
No, perqu`e
(a + bn + cn^2 )(−3)n^ + d · 3 n^ + (e + f n)4n
xn = 1. 5 · 4 n
? Per qu`e?
S´ı, perqu`e
(a + bn)(−4)n^ + (c + dn)2n^ + e · 4 n
Diguem xn a la superf´ıcie de bosc poblada per arbres l’any que fa n, i yn a la superf´ıcie de clarianes l’any que fa n. Suposem, per fixar idees, que x 0 = 7. 5 i y 0 = 2. 5 , en tots dos casos km^2.
xn yn
Justificau la vostra resposta.
Si l’any que fa n ls superf´ıcie poblada ´es xn i la de clarianes ´es yn, aleshores l’any que fa n + 1
Aix`o d´ona el sistema d’equacions
xn+1 = 0. 92 xn + 0. 12 yn yn+1 = 0. 08 xn + 0. 88 yn
que escrit en forma matricial correspon a ( xn+ yn+
xn yn
Per tant,
M =
∣ =^ x
(^2) − 1. 8 x + 0. 8
i les arrels d’aquest s´on 1 i 0.8. Per tant, M ´es diagonalitzable. Calculem els vectors propis.
Per al vector propi de valor propi 1: (
x y
x y
− 0. 08 x + 0. 12 y = 0
⇐⇒ x =
y = 1. 5 y
i per tant un vector propi de valor propi 1 ´es (1. 5 , 1)t.
Per al vector propi de valor propi 0.8: (
x y
x y
⇐⇒ y = −x
i per tant un vector propi de valor propi 0.8 ´es (1, −1)t.
D’aqu´ı obtenim la descomposici´o en valors propis de M (
on (^) (
Aleshores les pot`encies de M s´on donades per (
)n ·
0 0. 8 n
( xn yn
)n ·
x 0 y 0
0 0. 8 n
15 + 3. 75 · 0. 8 n 10 − 3. 75 · 0. 8 n
Per tant xn = 6 + 1. 5 · 0. 8 n yn = 4 − 1. 5 · 0. 8 n
xn + yn = (6 + 1. 5 · 0. 8 n) + (4 − 1. 5 · 0. 8 n) = 10
i per tant
lim n→∞
xn xn + yn
= lim n→∞
6 + 1. 5 · 0. 8 n 10
La superf´ıcie poblada tendeix a ser un 60% de la superf´ıcie total.
Per culpa de l’encalentiment global, les poblacions d’una certa subespecie de dragons (Sceloporus serrifer cyanogenys) estan en perill de desapareixer de les zones baixes de les montanyes prop de Ciutat de M`exic. En un estudi recent, s’ha observat que la poblaci´o d’una zona concreta ha minvat un 24% en 15 anys. Enguany (2010) s’han comptat en aquesta zona uns 1800 individus. Donau aquestes dues dades com a exactes.
Suposem que aquesta poblaci´o ha minvat un percentatge constant p anual durant aquest per´ıode. Calculau el valor de p arrodonint a 1 xifra decimal.
D’una banda, x 15 = x 0 − 0. 24 x 0 = 0. 76 x 0 i de l’altra x 15 = (1 − 100 p )^15 x 0. Igualant:
p 100
x 0 ⇒ 0 .76 =
p 100
⇒ p = 100(1 − 0. 761 /^15 ) ≈ 1. 8
Suposem ara que per mirar de preservar aquesta poblaci´o concreta, es planeja aportar-hi, a partir de l’any que ve, una certa quantitat constant anual A d’individus capturats en altres poblacions o criats en captivitat. Diguem xn al nombre de dragons que hi hauria en aquesta poblaci´o d’aqu´ı a n anys si la poblaci´o segueix decreixent el percentatge anual p% trobat a l’apartat anterior i s’hi afegeixen A individus anuals. Per fixar idees, comptam els dragons just despr´es d’amollar els A dragons nous.
D’una banda, la poblaci´o disminueix un 1.8% anual, i de l’altra hi afegim A exemplars anuals. Aix`o es tradueix en l’equaci´o xn+1 = xn − 0. 018 xn + A = 0. 982 xn + A
La soluci´o amb condici´o inicial x 0 = 1800 ´es
xn = 0. 982 n
∣ =^ x
(^2) − 1. 7 x + 0. 7
i les arrels d’aquest s´on 1 i 0.7. Per tant, M ´es diagonalitzable. Calculem els vectors propis.
Per al vector propi de valor propi 1: (
x y
x y
− 0. 12 x + 0. 18 y = 0
⇐⇒ x =
y = 1. 5 y
i per tant un vector propi de valor propi 1 ´es (1. 5 , 1)t.
Per al vector propi de valor propi 0.7: (
x y
x y
⇐⇒ y = −x
i per tant un vector propi de valor propi 0.7 ´es (1, −1)t.
D’aqu´ı obtenim la descomposici´o en valors propis de M (
on (^) (
Aleshores les pot`encies de M s´on donades per
(
)n ·
0 0. 7 n
)n ·
x 0 y 0
0 0. 7 n
15 + 2. 5 · 0. 7 n 10 − 2. 5 · 0. 7 n
Per tant xn = 6 + 10 · 0. 7 n
yn = 4 − 10 · 0. 7 n
xn + yn = (6 + 10 · 0. 7 n) + (4 − 10 · 0. 7 n) = 10
i per tant
lim n→∞
xn xn + yn
= lim n→∞
6 + 10 · 0. 7 n 10
La superf´ıcie poblada tendeix a ser un 60% de la superf´ıcie total.
Per culpa de l’encalentiment global, les poblacions d’una certa subespecie de dragons (Sceloporus serrifer cyanogenys) estan en perill de desapareixer de les zones baixes de les montanyes prop de Ciutat de M`exic. En un estudi recent, s’ha observat que la poblaci´o d’una zona concreta ha minvat un 31% en 15 anys. Enguany (2010) s’han comptat en aquesta zona uns 1200 individus. Donau aquestes dues dades com a exactes.
Suposem que aquesta poblaci´o ha minvat un percentatge constant p anual durant aquest per´ıode. Calculau el valor de p arrodonint a 1 xifra decimal.
D’una banda, x 15 = x 0 − 0. 31 x 0 = 0. 69 x 0 i de l’altra x 15 = (1 − 100 p )^15 x 0. Igualant:
p 100
x 0 ⇒ 0 .69 =
p 100
⇒ p = 100(1 − 0. 691 /^15 ) ≈ 2. 4
Suposem ara que per mirar de preservar aquesta poblaci´o concreta, es planeja aportar-hi, a partir de l’any que ve, una certa quantitat constant anual A d’individus capturats en altres poblacions o criats en captivitat. Diguem xn al nombre de dragons que hi hauria en aquesta poblaci´o d’aqu´ı a n anys si la poblaci´o segueix decreixent el percentatge anual p% trobat a l’apartat anterior i s’hi afegeixen A individus anuals. Per fixar idees, comptam els dragons just despr´es d’amollar els A dragons nous.
D’una banda, la poblaci´o disminueix un 2.4% anual, i de l’altra hi afegim A exemplars anuals. Aix`o es tradueix en l’equaci´o xn+1 = xn − 0. 024 xn + A = 0. 976 xn + A
La soluci´o amb condici´o inicial x 0 = 1200 ´es
xn = 0. 976 n
No, perqu`e lim n→∞ xn =
i aix`o sempre ´es un nombre real.
En aquest cas, A = 75 i per tant
xn = 0. 976 n
= − 1925 · 0. 976 n^ + 3125.
Imposem que xn ≥ 2500 i operem:
− 1925 · 0. 976 n^ + 3125 ≥ 2500
− 1925 · 0. 976 n^ ≥ − 625 1925 · 0. 976 n^ ≤ 625
n ≥
log(625/1925) log(0.976)
El primer nombre natural n que satisfa aquesta propietat ´es n = 47. Per tant, l’any 2057 sera el primer any que hi haur`a m´es de 2500 dragons.
Aleshores les pot`encies de M s´on donades per
(
)n ·
0 0. 64 n
( xn yn
)n ·
x 0 y 0
0 0. 64 n
14 + 5. 2 · 0. 64 n 10 − 5. 2 · 0. 64 n
Per tant
xn =
(14 + 5. 2 · 0. 64 n)
yn =
(10 − 5. 2 · 0. 64 n)
xn + yn =
(14 + 5. 2 · 0. 64 n) +
(10 − 5. 2 · 0. 64 n) = 10
i per tant
lim n→∞
xn xn + yn
= lim n→∞
1
n) 10
La superf´ıcie poblada tendeix a ser un 58.3% de la superf´ıcie total.