DD.II – TEMA 3. INTEL·LIGÈNCIA: LES CAPACITATS COGNITIVES, EL QI I EL RENDIMENT
COGNITIU
3.1. CAPACITATS, APTITUDS, HABILITATS...
Capacitat i Aptitud quan parlem de capacitat parlem d’un tret psicològic que fa referencia a una
potencialitat per executar un comportament adaptatiu i també parlem d’un atribut constant que
explica la variabilitat interindividual.
Habilitat i/o destresa aptituds desenvolupades per realitzar determinades tasques específiques,
com anar en bicicleta
Competència habilitats que es desenvolupen per realitzar de la forma mes excel·lent possible
determinades tasques molt específiques
Rendiment i execució nivell d’obtenció de resultats (encerts) en una tasca.
3.2. EL CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA
Quan parlem d’intel·ligència fem referencia a la capacitat de resoldre els nostres problemes
quotidians, com triar un lloc per viure o seguir un tractament mèdic.
Com és una persona intel·ligent?
Sternberg (1981) va fer un experiment amb persones expertes i no expertes en intel·ligència, les
respostes dels quals van coincidir en un 64-81%. De totes les respostes que van obtenir, a traves
de l’anàlisi factorial, ho van reduir en tres grups.
Històricament, Ciceró va definir la intel·ligència com a un punt mig entre el coneixement i el
raonament. Posteriorment, l’Oxford English Dictionary la va definir com una facultat de comprendre.
Intel·ligència natural capacitat abstracta i potencial que permet l’adquisició de coneixement i
habilitats cognitives. Es el nucli bàsic de la intel·ligència i es desenvolupa en interacció amb el medi
amb tots els essers humans durant tota la seva vida. Aquesta intel·ligència esta lliure de cultures i
no es exclusiva dels éssers humans
Intel·ligència psicomètrica combinació entre el potencial innat i els coneixements adquirits. La
podem mesurar a traves dels tests psicomètrics, ja que es pot mesurar i quantificar.
Intel·ligència social fa referencia a les teories implícites. Actua en el context de la vida quotidiana
per enfrontar-se a problemes.
EL QI esta més enllà que la intel·ligència natural i es un estimador d’intel·ligència.
Estudi modern de la intel·ligència parlem de dues línies: una es el QI i l’altra ens parla del factor G,
d’aptituds primàries i la intel·ligència social o practica.
3.3. EL QI, LA MESURA I DISTRIBUCIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA
Binet es el principal referent quan parlem de intel·ligència. Va proposar el concepte de l’edat mental
i en funció a aquest pot explicar si els nens eren aptes o no aptes i per què. Stern va seguir aquests
estudis en referencia al QI i Wechsler posteriorment proposa millores pel QI
Tests d’inteligencia tots avaluen el QI. Hi ha diferents tipus com
