Diferències individuals
Tema 4
TEMA 4 MODELS ESTRUCTURALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA I QI
1.Models unitaris i multi-factorials
SPEARMAN I EL FACTOR G
Es va interessar en relacionar les mesures de les capacitats amb la funció sensorial.
Teoria Bifactorial: (confirmada amb AF) qualsevol mesura de la intel·ligència es podia dividir en dos
components, un d’específic (s) i un de comú (g). !
-S: representa la competència requerida per realitzar una tasca concreta (n’hi ha tants com tasques
possibles, però Spearman les agruparia en visuals, verbals i numèrics. S depèn de g. !
-Factor G: depèn fonamentalment de la càrrega genètica. !
Intel·ligència (segons Spearman): capacitat general que incidiria en el bon rendiment en una tasca.
Qualsevol prova ben construïda a nivell psicomètric permetria mesurar aquesta intel·ligència.
THURSTONE I LES CAPACITATS MENTALS PRIMÀRES (PMA) !
Va proposar un model alternatiu multifactorial de les capacitats cognitives. També va utilitzar l’AF, però
amb un procediment diferent desenvolupà un qüestionari i el va sotmetre a anàlisi factorial obliquo
(també servia per factors de 2n i 3r ordre) i postulà que no hi havia una estructura jeràrquica ni un factor
g. El model d’Aptituds Mentals Primàries defineix 13 factors, dels quals se’n van poder identificar 7. !
Thurstone havia aplicat l’estudi a una població universitària, de tal manera que la variància era reduïda,
veia que la correlació entre QI i notes cada cop era més baixa, perquè hi havia més factors que influïen
en les notes (motivació, etc.). !
2.Model jeràrquic de la intel·ligència
Cattell: model estructural que va incloure les aportacions de Spearman i Thurstone (actualment vigent).
Mitjançant AF, va diferenciar 3 grups de factors:
-1r nivell: aptituds mentals primàries de Thurstone, totes correlacionades entre elles.
-2n nivell: factors de segon ordre Intel·ligència fluïda (Gf) i Intel·ligència cristal·litzada (Gc), que
correlacionarien entre elles.
-Gf: component de la intel·ligència de base genètica i neuro-fisiològica que reflectiria els
processos mentals superiors.*
-Gc: part exercitada en la interacció amb el medi sociocultural, fortament influïda pels
aprenentatges.*
-3r nivell: factor g de Spearman.
Va dissenyar proves per avaluar les intel·ligències (especialment significatives: proves culturalment
imparcials, que mesuren Gf, i que requereixen únicament capacitats cognitives, experiència no intervé).
Carroll: estudi exhaustiu en el qual va intentar integrar totes les investigacions sobre intel·ligència =
Model dels Estrats. A diferència dels models anteriors, la mesura de la intel·ligència es va realitzar
mitjançant tasques específiques que incloïen processos perceptius el millor model actual sobre
intel·ligència humana.
3.Models múltiples no-factorials
Intel·ligència Social (Prototipus): Capacitat d’entendre els altres, sintonitzar amb ells i establir
relacions correctes.
La Teoria Triàrquica de la Intel·ligència de R. Sternberg
Problemes reals (respecte els dels tests): Poc i mal definits (si ho estan), poden interessar mes o menys
(urgència), absència d’informació crítica per resoldre’l, relacionats amb la vida diària, normalment
necessiten reformulació, poden tenir varies solucions correctes, solen tenir diferents formes de trobar la
solució.
Molta diferència entre els problemes de la vida diària als plantejats en els tests.
Hi ha tres grans tipus d’intel·ligència, i de la conjugació d’aquestes tres l’individu es podra veure més o
menys intel·ligent o amb més o menys capacitat per resoldre els problemes:
-Intel·ligència pràctica (subteoria contextual): aquella que permet adaptar-se als canvis i a les exigències
de l’entorn de manera eficaç i eficient, gràcies a l’experiència i als automatismes adquirits. Analitzar,
comparar, relacionar…!
