Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Modelos de Inteligencia: Spearman, Thurstone, Cattell y Gardner, Apuntes de Psicología

Una comparación detallada de los modelos unitarios y multifactoriales de inteligencia propuestos por spearman, thurstone y cattell, así como la teoría de inteligencias múltiples de gardner. Se explica la teoría bifactorial de spearman, el modelo alternativo multifactorial de thurstone y el modelo jerárquico de cattell. Se destaca la importancia de las pruebas psicométricas en la medición de la inteligencia y se presentan los 13 factores del modelo de aptitudes mentales primarias de thurstone.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 14/03/2017

adrianaheme
adrianaheme 🇪🇸

4.3

(87)

35 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Diferències individuals
Tema 4
TEMA 4 MODELS ESTRUCTURALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA I QI
1.Models unitaris i multi-factorials
SPEARMAN I EL FACTOR G
Es va interessar en relacionar les mesures de les capacitats amb la funció sensorial.
Teoria Bifactorial: (confirmada amb AF) qualsevol mesura de la intel·ligència es podia dividir en dos
components, un d’específic (s) i un de comú (g). !
-S: representa la competència requerida per realitzar una tasca concreta (n’hi ha tants com tasques
possibles, però Spearman les agruparia en visuals, verbals i numèrics. S depèn de g. !
-Factor G: depèn fonamentalment de la càrrega genètica. !
Intel·ligència (segons Spearman): capacitat general que incidiria en el bon rendiment en una tasca.
Qualsevol prova ben construïda a nivell psicomètric permetria mesurar aquesta intel·ligència.
THURSTONE I LES CAPACITATS MENTALS PRIMÀRES (PMA) !
Va proposar un model alternatiu multifactorial de les capacitats cognitives. També va utilitzar l’AF, però
amb un procediment diferent desenvolupà un qüestionari i el va sotmetre a anàlisi factorial obliquo
(també servia per factors de 2n i 3r ordre) i postulà que no hi havia una estructura jeràrquica ni un factor
g. El model d’Aptituds Mentals Primàries defineix 13 factors, dels quals se’n van poder identificar 7. !
Thurstone havia aplicat l’estudi a una població universitària, de tal manera que la variància era reduïda,
veia que la correlació entre QI i notes cada cop era més baixa, perquè hi havia més factors que influïen
en les notes (motivació, etc.). !
2.Model jeràrquic de la intel·ligència
Cattell: model estructural que va incloure les aportacions de Spearman i Thurstone (actualment vigent).
Mitjançant AF, va diferenciar 3 grups de factors:
-1r nivell: aptituds mentals primàries de Thurstone, totes correlacionades entre elles.
-2n nivell: factors de segon ordre Intel·ligència fluïda (Gf) i Intel·ligència cristal·litzada (Gc), que
correlacionarien entre elles.
-Gf: component de la intel·ligència de base genètica i neuro-fisiològica que reflectiria els
processos mentals superiors.*
-Gc: part exercitada en la interacció amb el medi sociocultural, fortament influïda pels
aprenentatges.*
-3r nivell: factor g de Spearman.
Va dissenyar proves per avaluar les intel·ligències (especialment significatives: proves culturalment
imparcials, que mesuren Gf, i que requereixen únicament capacitats cognitives, experiència no intervé).
Carroll: estudi exhaustiu en el qual va intentar integrar totes les investigacions sobre intel·ligència =
Model dels Estrats. A diferència dels models anteriors, la mesura de la intel·ligència es va realitzar
mitjançant tasques específiques que incloïen processos perceptius el millor model actual sobre
intel·ligència humana.
3.Models múltiples no-factorials
Intel·ligència Social (Prototipus): Capacitat d’entendre els altres, sintonitzar amb ells i establir
relacions correctes.
La Teoria Triàrquica de la Intel·ligència de R. Sternberg
Problemes reals (respecte els dels tests): Poc i mal definits (si ho estan), poden interessar mes o menys
(urgència), absència d’informació crítica per resoldre’l, relacionats amb la vida diària, normalment
necessiten reformulació, poden tenir varies solucions correctes, solen tenir diferents formes de trobar la
solució.
Molta diferència entre els problemes de la vida diària als plantejats en els tests.
Hi ha tres grans tipus d’intel·ligència, i de la conjugació d’aquestes tres l’individu es podra veure més o
menys intel·ligent o amb més o menys capacitat per resoldre els problemes:
-Intel·ligència pràctica (subteoria contextual): aquella que permet adaptar-se als canvis i a les exigències
de l’entorn de manera eficaç i eficient, gràcies a l’experiència i als automatismes adquirits. Analitzar,
comparar, relacionar…!
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Modelos de Inteligencia: Spearman, Thurstone, Cattell y Gardner y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Diferències individuals Tema 4

TEMA 4 MODELS ESTRUCTURALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA I QI

1.Models unitaris i multi-factorials SPEARMAN I EL FACTOR G Es va interessar en relacionar les mesures de les capacitats amb la funció sensorial. Teoria Bifactorial: (confirmada amb AF) qualsevol mesura de la intel·ligència es podia dividir en dos components, un d’específic (s) i un de comú (g). -S: representa la competència requerida per realitzar una tasca concreta (n’hi ha tants com tasques possibles, però Spearman les agruparia en visuals, verbals i numèrics. S depèn de g. -Factor G: depèn fonamentalment de la càrrega genètica. Intel·ligència (segons Spearman): capacitat general que incidiria en el bon rendiment en una tasca. Qualsevol prova ben construïda a nivell psicomètric permetria mesurar aquesta intel·ligència. THURSTONE I LES CAPACITATS MENTALS PRIMÀRES (PMA) Va proposar un model alternatiu multifactorial de les capacitats cognitives. També va utilitzar l’AF, però amb un procediment diferent desenvolupà un qüestionari i el va sotmetre a anàlisi factorial obliquo (també servia per factors de 2n i 3r ordre) i postulà que no hi havia una estructura jeràrquica ni un factor g. El model d’Aptituds Mentals Primàries defineix 13 factors, dels quals se’n van poder identificar 7. Thurstone havia aplicat l’estudi a una població universitària, de tal manera que la variància era reduïda, veia que la correlació entre QI i notes cada cop era més baixa, perquè hi havia més factors que influïen en les notes (motivació, etc.). 2.Model jeràrquic de la intel·ligència Cattell: model estructural que va incloure les aportacions de Spearman i Thurstone (actualment vigent). Mitjançant AF, va diferenciar 3 grups de factors:

  • 1r nivell: aptituds mentals primàries de Thurstone, totes correlacionades entre elles.
  • 2n nivell: factors de segon ordre Intel·ligència fluïda (Gf) i Intel·ligència cristal·litzada (Gc), que correlacionarien entre elles. -Gf: component de la intel·ligència de base genètica i neuro-fisiològica que reflectiria els processos mentals superiors.* -Gc: part exercitada en la interacció amb el medi sociocultural, fortament influïda pels aprenentatges.*
  • 3r nivell: factor g de Spearman. Va dissenyar proves per avaluar les intel·ligències (especialment significatives: proves culturalment imparcials, que mesuren Gf, i que requereixen únicament capacitats cognitives, experiència no intervé). Carroll: estudi exhaustiu en el qual va intentar integrar totes les investigacions sobre intel·ligència = Model dels Estrats. A diferència dels models anteriors, la mesura de la intel·ligència es va realitzar mitjançant tasques específiques que incloïen processos perceptius el millor model actual sobre intel·ligència humana. 3.Models múltiples no-factorials Intel·ligència Social (Prototipus): Capacitat d’entendre els altres, sintonitzar amb ells i establir relacions correctes. La Teoria Triàrquica de la Intel·ligència de R. Sternberg Problemes reals (respecte els dels tests): Poc i mal definits (si ho estan), poden interessar mes o menys (urgència), absència d’informació crítica per resoldre’l, relacionats amb la vida diària, normalment necessiten reformulació, poden tenir varies solucions correctes, solen tenir diferents formes de trobar la solució. Molta diferència entre els problemes de la vida diària als plantejats en els tests. Hi ha tres grans tipus d’intel·ligència, i de la conjugació d’aquestes tres l’individu es podra veure més o menys intel·ligent o amb més o menys capacitat per resoldre els problemes: -Intel·ligència pràctica (subteoria contextual): aquella que permet adaptar-se als canvis i a les exigències de l’entorn de manera eficaç i eficient, gràcies a l’experiència i als automatismes adquirits. Analitzar, comparar, relacionar…

Diferències individuals Tema 4

  • Intel·ligència creativa (subteoria experiencial): síntesi de continguts i fer front als reptes de manera original i creativa. Practicar, utilitzar, aplicar…
  • Intel·ligència analítica (subteoria componencial): possibilita trobar solucions no evidents als problemes, té a veure amb el grau d’excel·lència en rendiment acadèmic, l’única que pot ser mesurada. Inventar, crear, explorar… La intel·ligència s’ha de mesurar amb tasques complexes que els subjectes no hagin fet front anteriorment anàlisi componencial: descompondre els elements requerits per realitzar una tasca, es registraven els resultats en base a la latència de la resposta i la seva precisió i es realitzava una estimació dels paràmetres corresponents als elements prefixats inicialment. Resultat: s’obtenien els components cognitius. Component: operació mental de processament de la informació. Intel·ligències Múltiples de H. Gardner Defensa l’existència d’una multiplicitat d’intel·ligències, específiques i independents, amb caràcter dúctil, sense negar el component genètic. Intel·ligències Múltiples: -Intel·ligència natural: Atracció i sensibilitat envers el món natural. Aptitud que permet el reconeixement i la categorització dels objectes i éssers de la natura. -Intel·igència corporal/cinestèsica: Inclinació envers les activitats físiques i manuals. Implica un control corporal exquisit i unes capacitats psicomotrius importants. -Intel·ligència lógico-matemàtica: Utilitzada en la resolució de problemes matemàtics, en tasques de gestió econòmica, analítico-inductives o deductives de raonament. -Intel·ligència lingüística: Atracció per llegir, escriure, fer mots encreuats… És la que utilitza els codis del llenguatge en tota la seva extensió (lectura, escriptura, parla…). Coneixement del llenguatge i expressió verbal. -Intel·ligència musical: S’utilitza per cantar, composar música, tocar un instrument, identificar/reproduir sons/cançons o apreciar la bellesa d’una peça musical. -Intel·ligència espacial: Comprèn aquelles aptituds que processen informació de volums, objectes en l’espai, visualització, etc. -Intel·ligència personal (inter-/intra-): Capacitat de comprendre i d’accedir a desitjos, motivacions, sentiments i emocions. Té a veure amb les relacions interpersonals. Int. Emocional -Intel·ligència existencial: Capacitat i tendència per comprendre i plantejar- se problemes sobre qüestions tals com la pròpia existència, la transcendència, la vida, la mort, etc. Molt vinculada a creences religioses, filosòfiques, transcendentals… Definició i naturalesa de la Intel·ligència Emocional de Salovey i Mayer: Intel·ligència Emocional: conjunt d’habilitats que contribuirien a identificar, regular i expressar les emocions i els sentiments, i a orientar la conducta vers la consecució d’objectius. Quatre característiques essencials de complexitat ascendent:
  1. Percepció de l’emoció, orientada a reconèixer l’emoció a partir d’informació de tipus no verbal.
  2. Ús de l’emoció per promoure el pensament, en base a senyals fisiològiques.
  3. Comprensió de l’emoció, analitzant la seva aparició i relacionant-la amb les conseqüències que generaria.
  4. Gestió de l’emoció a partir de diferents tècniques d’afrontament. Aquest model s’allunya dels models vinculats a l’anàlisi correlacional i factorial. Definició i naturalesa de la Intel·ligència Emocional de D. Goleman La Intel·ligència Emocional inclou el coneixement i regulació de les pròpies emocions i activitats cognitives, de les emocions dels altres, així com la regulació de la motivació. Permetria saber gestionar les exigències de l’entorn i incrementar l’eficàcia i l’eficiència del rendiment. CAPACITAT vs. TRET Inclou diverses aptituds Conjunt d’atributs Capacitat cognitivo-emocional Autoeficàcia emocional Observacions directes (Proves de rendiment) Autoinformes MEIS, MSCEIT, FNEIPT... TMMS, EQ-i, SEIS, ECI, TEIQue... Relació amb g Relació amb personalitat