¡Descarga debates ddii y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
DEBATES – Diferencias individuales
DEBAT 1- Es pot mesurar la ment? Sí, la ment es pot mesurar.
- Tot depèn de l’operativització del constructe.
- Per això es van desenvolupar els tests
Com estudiar científicament les DD.II. en la conducta? 1ª ETAPA: Objectivitat de les observacions 2ª ETAPA: Mesura 3ª ETAPA: Anàlisi de les dades 4ª ETAPA: Identificació de les dimensions
L’optimisme és mesurable (Life Orientation Test)...
- La satisfacció amb la vida és mesurable (Satisfaction With Life Scale)...
- Pràcticament tot és mesurable, però és important OPERATIVITZAR. DEBAT 2 - Tots som iguals?
DEBAT 3- Té límit la intel·ligència humana? La intel·ligència, com a capacitat que és, és limitada.
- El rendiment no és limitat, ja que hi ajuda la creativitat i el coneixement, entre d’altres. DEBAT 4- La nota de la Selectivitat és qüestió de capacitat? No, la nota de la Selectivitat representa un combinat de notes (coneixements).
- La nota de la Selectivitat engloba: – Capacitat Coneixements Motivació Etc.
- Predictors del Rendiment Acadèmic: – Intel·ligència Personalitat Auto- eficàcia (self-estimated ability) Curiositat Assistència a classe Etc. DEBAT 5- Poden més les emocions que el coneixement? L’emotivitat afecta les operacions cognitives i per tant el rendiment.
- La clau resideix no en suprimir emocions sinó en aprendre a controlar la dinàmica emocional.
- En el terreny acadèmic i laboral els components emocionals s’han considerat secundaris. La idea que una emotivitat intel·ligent té un paper destacat en el món laboral és relativament nova.
- Una competència emocional desenvolupadacontribueix a potenciar la intel·ligència (ús intel·ligent de les emocions, intel·ligència emocional). • Lesions en àrees emocionals (sistema límbic) generen problemes d’adaptació tot i que es conservin les potencialitats intel·lectuals (connexions amb zones prefrontals).
- El desenvolupament d’una sensibilitat emocional refinada i la gestió adequada dels sentiments són factors adaptatius importants. DEBAT 6- Tenim més d'una intel·ligència?
- Diversos autors han proposat models que inclouen diferents tipus d’intel·ligència.
•Les dades empíriques mostren que no hi ha diferències en valors promitjos de QI entre homes i dones, però que les distribucions de les puntuacions són diferents. •Els homes mostrarien una major dispersió, és a dir, que hi hauria una majo r freqüència de casos extrems de QI.
- Mitjançant estudis de meta‐anàlisis s’ha verificat que: Les dones mostrarien un major rendiment en capacitats verbals (fluïdesa ver bal, velocitat d’articulació, destresa gramatical), memòria associativa i episò dica, i precisió perceptual. Els homes mostrarien millors resultats en tasques que posen en joc la capaci tat viso‐ espacial (rotacions mentals, laberints, lectura de mapes) o la matemàtica (r aonament numèric i geometria, no pas càlcul). • Quan s’ha estudiat la grandària de l’efecte de les diferències diferències, aquesta aquesta ha mostrat mostrat ser petita. •S’han plantejat diversos factors explicatius: influències genètiques, efectes hormonals, determinants neuroanatòmics o factors sòcio‐culturals.
- Cap d’ells s’ha mostrat concloent. DEBAT 11 : L’home és dolent per naturalesa? EXPERIMENT D’STANFORD (1971)
- 24 estudiants uni ii verstaris, seleccionats entre un número més ampli, i que eren els més sans i estables psicològicament.
- Dividits en dos grups aleatòriament: presos i guàrdies, d’una presó fictícia.
- L’experiment havia de durar 14
- Lexperiment havia de durar 14 dies. El van interrompre al sisè
- Malgrat que les disposicions pròpies de l’individu no facilitin l’aparició de conductes agressives, hem de considerar que SÍ poden arribar a produïr‐se.
- De totes maneres, hem de tenir en compte:
- Variabilitat interindividual
- Intensitat situacional
- És a dir, per a la majoria de casos es dóna aquesta interacció si les exigències/ necessitats són molt extremesi l’individu no presenta trastorns o alteracions de conducta
DEBAT 12 : Els animals animals tenen temperament?
- Temperament, síndromes conductuals o personalitat? •En organismes no‐ humans, existeix individualitat en dimensions temperamentals (por, ansietat , sociabilitat, inhibició, etc).
- Les bases psicobiològiques deltemperament no són noves des d’un punt de vista filogenètic Ambigüitat terme. Antropomorfisme.
- Mesura:
- Observadors independents
- Capacitat predicitiva
- Atributs explícits
- Mesura: puntuartrets>codificar conductes
- Mesura: puntuar trets>codificar conductes •S’ha observat generalització d’alguns trets (E, N, C, “O,”) en diverses espèc ies.
- Els animals tenen temperament/personalitat, to i que aquesta afi ió rmac és més sòlida d’acord al nivell evolutiu de l’animal. DEBAT 13 : Ser “neures” t’ajuda a la vida? El neuroticisme és un component important del Sistema Sistema d Inhibició, adreçat a protegir l’individu del perill
- Exposició a amenaces
- Presa de consciència en temes de salut
- Protecció respecte a problemes conductuals (antisocial criminalitat)
- Autoregulació (conducta)
- Presa de decisions
- El neuroticisme es relaciona amb nivells d’estrès i d’angoixa. Afectació en la qualitat de vida (estudis amb pacients de càncer) (Lai et al., 2010)
- Personalitat: ‐0.24 – 0. F 0 8 3Duresa de caràcter/Psicoticisme (+) F 0 8 3Extraversió (‐)
DEBAT 15 : Tothom ho veia venir que acabaria així? Hi ha certes característiques del temperament infantil que influeixen de forma constant i persistent al llarg de la vida. En el procés de maduració s’adquireixen mecanismes d’auto-regulació. L’educació també hi juga un paper important. Quan el temperament és difícil, aquest procés és més lent, i en ocasions el resultat no s’ajusta a les convencions socials. Les característiques associades (manca de por, impulsivitat, inestabilitat emocional, percaça de sensacions...) contribuirien a dificultar l’adquisició de la consciència moral i de comportaments ajustats. El temperament als 3 anys prediu la varietat i el nombre de conductes delictives als 21 (Moffitt, 1993)
En predicció de la delinqüència parlem de factors de risc i factors de protecció.
No existeix un determinisme, i per tant, podem intervenir en els aspectes dinàmics, augmentant els factors de protecció, per prevenir les conductes delictives.
DEBAT 16 : La personalitat pot canviar? OBJECTIU: Revisar aquesta idea, per tal d’intervenir de forma exitosa quan la desadaptació individual és deguda a la personalitat dels individus RESPOSTA: No, el nucli dur (especialment el temperament) és estable, tot i que hi pot haver canvis menors
- Cal distingir factors situacionals, motivacionals, actitudinals i altres MÉS modificables. El temperament infantil prediu la personalitat adulta. DEBAT 17 : ¿Soy rebelde rebelde porque el mundo me ha hecho así? Una gran part dels estudis sobre comportament agressiu s’han realitzat amb població reclusa masculina i s’han centrat en els psicòpates. Una gran part dels estudis sobre comportament agressiu s’han realitzat amb població reclusa masculina i s’han centrat en els psicòpates. Més estudis: •Semblaria que en homes, alteracions en el còrtex frontal, alts nivells de tes tosterona ouna concentració baixa de serotonina mantindrien relació amb co nductes agressives explosives (impulsivitat). Què succeeix amb de les dones? •Hi ha una menor quantitat de recluses violentes, per això les conclusions n o serien tant clares •Semblaria que exercirien un tipus de violència més discreta, que no estaria relacionada amb un menor volum del cervell, ni amb els nivells de testoster ona. Possiblement els estrògens, pels seus efectes sobre la serotonina, hi tinguin més a veure. •Els estudis de meta‐ anàlisi no semblarien indicar diferències genètiques en l’exercici de la violèn cia CONCLUSIÓ: Si bé els factors biològics incrementen el risc d exercir d’exercir comportaments
- Això dóna suport a les hipòtesis de Harris (parells i altres amistats) respecte el desenvolupament de la personalitat.
- Corrobora treballs de genètica quantitativa on l’ambient específic és important. Paper actiu de l’individu en la selecció dels ambients on està més còmode i pot expressar la seva personalitat i és més reforçada.
- Correlació genotip-ambient:
- Correlació activa
- Correlació evocativa DEBAT 22 : Els fills estan condemnats a repetir els pecats dels pares? Quins són els punts en comú entre Millet pare i Millet fill? Ambició financera
- Relació amb el poder
- No sabem què va passar amb Millet pare Sí fins a cert punt. Una part important dels gens es transmeten de pares a fills. Això fa que també tendeixin a triar ambients de desenvolupament similars
- Això fa que els testos s’assemblin a les olles Paper actiu de l’individu en la selecció dels ambients on està més còmode i pot expressar la seva personalitat i és més reforçada.
- Correlació genotip-ambient:
- Correlació activa
- Correlació evocativa
