Diferències individuals
Tema 0
TEMA 0: INTRODUCCIÓ A LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS
La Psicologia Diferencial s’interessa per la variabilitat interindividual del comportament humà (explicar-
la, controlar-la i pronosticar-la), per adequar persones a llocs de treball, adaptació individual i eleccions
personals. Té relació amb: Psicologia del Treball, Educativa, Social, Clínica, metodologia de les CC. del
comportament, genètica i neurociència !
Les diferències individuals tenen conseqüències socials, però la discriminació no la promou la
psicologia, sinó la societat. !
1.Història i panoràmica general de la Psicologia Diferencial !
La teoria de l’evolució afirma que les semblances i diferències entre els humans són conseqüència de
l’evolució, i això es generalitza també a nivell psicològic i del comportament. Època daurada d’interès
per la diversitat biològica i antropològica – s. XVII – XIX – naixement de: !
- "Biologia: genètica com a causa principal de la variabilitat. !
- "Antropologia i sociologia: estudi de grups humans i anàlisi de la realitat de les diferències i
semblances entre els individus que pertanyen a grups molt diferents culturalment. !
- "Psicologia: Psicologia Diferencial !
Període pre-científic: entre l’era dels sabers clàssics (s. IV aC.) i finals del segle XIX !
També existia la mateixa preocupació per saber les causes i raons de les diferències psicològiques
entre persones, però les respostes, teories i models no eren els mateixos que els de la Psicologia
Diferencial. !
S. XVI – “Examen de los Ingenios para las ciències” (Huarte de SanJuan, pioner) va ser el primer
referent a la cultura occidental sobre la temàtica que tracta la Psicologia Diferencial.
Es van proposar conceptes que al s. XX s’han reformulat i organitzat en l’àmbit temàtic de la Psicologia
científica i són el cos temàtic de la disciplina.
Període científic: quatre etapes
- 1850-1910: sorgiment i constitució, aportacions d’investigadors preocupats per estudiar científicament
les diferències psicològiques individuals i per trobar aplicacions d’aquests descobriments a necessitats
socials. Recerca empírica de Galton, amb l’aportació de tècniques estadístiques com la correlació i la
regressió. Tests mentals de Cattell i d’intel·ligència de Binet. Proves d’avaluació del QI de Terman.
Preocupació de Goddard per entendre la deficiència mental en termes genètics i hereditaris. Stern va
denominar a la disciplina Psicologia Diferencial.
- "1910-1950: desenvolupament i delimitació dels continguts i mètodes propis de la disciplina. Les dues
grans guerres mundials van marcar el desenvolupament de la PD. Tècniques estadístiques, aplicació de
tests, recerca en genètica de la conducta, primeres teories sobre la intel·ligència i la personalitat.
Extensió de les aplicacions professionals de la psicologia al camp escolar, militar, laboral, clínic i jurídic.
Autors principals: Thurstone, Spearman, Guilford, Yerkes. !
- "1950-1980: diversificació, segregació de la PD en subdisciplines. Rebuig frontal de l’aplicació de tests
i aproximació correlacional de la Psicologia aplicada, teories i models tradicionals van ser qüestionats.
Autors principals: Cattell, etc. !
- "1980-actualitat: moltes de les crítiques s’han suavitzat, període d’explosió i avenços metodològics i
conceptuals en el qual molts models clàssics de la PD ja formen part de la Psicologia actual. !
2.Les dues tradicions científiques de la Psicologia
