LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ (1789)
Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional, considerant que la
ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de l'home són les úniques causes de les desgràcies
públiques i de la corrupció dels governs, han resolt exposar, en una Declaració solemne, els
drets naturals, inalienables i sagrats de l'home; a fi que aquest declaració, constantment present
a tots els membres del cos social, els recordi sens treva els seus drets i els seus deures; a fi que
els actes del poder legislatiu i els del poder executiu, podent ser a cada instant comparats amb la
finalitat de tota institució política, en resultin més respectats; a fi que les reclamacions dels
ciutadans, fundades a partir d'ara en principis simples i incontestables, tendeixin sempre al
manteniment de la Constitució i a la felicitat de tots.
En conseqüència, l'Assemblea Nacional reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de
l'Ésser Suprem, els següents drets de l'home i del ciutadà.
Article 1. Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden
estar fundades en la utilitat comuna.
Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i
imprescriptibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència
a l'opressió.
Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació: cap cos, cap individu,
no pot exercir cap mena d'autoritat que no emani d'ella expressament.
Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així,
l'exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als
altres membres de la societat gaudir d'aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser
determinats per la llei.
Article 6. La llei és la expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a cooperar
personalment, o per mitjà dels seus representants, en la seva formació. La llei ha de ser idèntica
per a tothom, tant per protegir com per castigar. Com que tots els ciutadans són iguals davant
dels seus ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, càrrecs i feines públiques, segons
la seva capacitat, i sense cap més distinció que la de les seves virtuts i talents.
Article 7. Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut sinó en els casos determinats per la
llei i segons les formes prescrites per ella. Els qui sol·liciten, expedeixen, executen o fan executar
ordres arbitràries han de ser castigats; però tot ciutadà cridat o detingut en virtut de la llei ha
d'obeir a l'instant; la resistència el fa culpable.
Article 9. Ja que tot home és considerat innocent fins que hagi estat declarat culpable, si es jutja
indispensable arrestar-lo, tot rigor que no sigui necessari per exercir un control sobre la seva
persona ha de ser severament reprimit per la llei.
Article 11. La lliure comunicació de pensaments i d'opinions és un dels drets més precioses de
l'home. Tot ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement, amb el benentès que haurà
de respondre de l'abús d'aquesta llibertat, en els casos determinats per la llei.
