TEMA 1: DEFINICIONS
Espectroscòpia: tècnica que permet estudiar la relació entre la radiació i la matèria i ens ajuda a
determinar la composició de la mostra
Radiació electromagnètica: mesura de les propietats moleculars basada en la interacció de les
molècules amb la llum.
Cromòfors: molècules amb capacitat per absorbir llum. Tenen color
Espectrofotòmetre: instrument que mesura la llum absorbida per una mostra.
Lent condensadora: lent que condensa el feix de llum que prové de la làmpara a fi
d’evitar dispersions
Lent colimadora: lent que homogenitza el deix de llum en una sola trajectòria paral·lela
Monocromador: llum blanca que dispersa totes les longituds d’ona que la componen
Espectrofotòmetre de doble feix: és semblant a l’espectrofotòmetre d’un feix però aquest té un
divisor que separa el feix convertint-lo en 2 feixos de llum idèntics. Cada un d’aquests feixos va a
parar en una cubeta diferent on una ens serveix de blanc i l’altre és on hi posem la mosta.
Absorbància: quantitat de llum que absorbeix una mostra.
Coeficient d’extinció molar: quantitat de llum absorbida per una solució 1M d’una determinada
molècula en una cubeta d’1cm i a una λ determinada
Radiació monocromàtica: llei definida per les radiacions d’una longitud d’ona determinada. Segons
la qualitat de l’instrument utilitzarem una finestra més o menys estreta.
TEMA 2: DEIFINICIONS
Excitació: absorció de radiació electromagnètica que passa d’estat fonamental a excitat.
Desexcitació: transmissió des de l’estat excitat al fonamental.
Fluorscència: propiedad que tienen algunas sustancias de absorber energía y luego emitir parte de
esa energía en forma de luz.
Fosforescència: fenómeno en el cual ciertas sustancias tienen la propiedad de absorber energía y
almacenarla, para emitirla posteriormente en forma de radiación.
Fluorímetre: dispositiu per a realitzar mesures espectroscòpiques d’emissió i excitació òptiques
Espectrofluorímetre: serveix per a mesurar compostos que emeten un determinat tipus de radiació
en ser excitats o irradiats per una llum amb una λ concreta.
Intensitats de fluorescència:
Intensitat de fluorescència real: numero de fotons emesos per unitats de temps
Intensitat de fluorescència observada: numero de fotons que arriben al fotomultiplicador
Filtre intern: disminució de la llum absorbida degut a la profunditat de la mostra.
Filtre extern: absorció de la pròpia llum emesa per fluorescència. Canvi de la direcció de
la llum
Quenching: pèrdua de l’emissió de fluorescència degut a la intersecció del fluòfor amb una altre
molècula
Desactivació dinàmica: el quencher està en la dissolució i la desactivació es produeix a
través de colisions entre el fluòfor i el quencher
Desactivació estàtica: el quencher està assocuat al fluòfor formant un compleix i el
complex passa a un estat fonamental sense emetre radiació
FRET: mecanisme de transferència d’energia entre cromòfors
TEMA 3: DEFINICIONS
Cromatografia: mètode mitjançant el qual podem separar molècules en funció de l’afinitat que
tinguins amb la fase mòbil o amb la fase estacionària
Cromatografia convencional:
Llit cromatogràfic: suport sòlid porós damunt del qual es diposita la fase estacionària
Flux: cabal al qual la fase mòbil travessa la fase estacionària
Elució: procés que va des del moment en que apliquem la mostra fins que recuperem
l’últim solut
Perfil d’elució: gràfic que permet veure quan i en quina quantitat surt cada solut.
Tipus elucions:
Isocràtica: mateix tampó durant tota la cromatografia
Escalonada: variem la concentració de tampó de forma brusca
Gradient continu: la [ ] de la fase mòbil augmenta uniformement amb el
temps
Cromatografia en gel filtració: distribució de les partícules segons la seva capacitat de penetrar o no
al gel en funció de la seva mida i pes
Coeficient de repartiment: Soluts>porus (no poden penetrar en fase estacionària
i s’elueixen primers) soluts = porus (penetraran amb diferent probabilitat al gel) soluts
< porus (penetraran tots en el gel i seran els últims a sortir)
Cromatografia de bescanvi iònic: es basa en la càrrega de les proteïnes que volem separar, i en
funció d’aquesta càrrega si és positiva o negativa.
Bescanvi catiònic: la fase estacionària aniponica està adherida a un suport cromatogràfic
sòlid i la fase sòlida és una dissolució de sal amb una determinada força iònica
Bescanvi aniònic: igual que el catiònic però amb les càreegues invertides. La resina és
positiva i les proteïnes que s’hi adhereixen negatives.
Cromatografia hidrofòbica: es basa en el caràcter polar/apolar de les molècules a separar. La fase
estacionària és un compost hidrofòbic i la fase mòbil és un dissolvent polar
Cromatografia d’afinitat biològica:es basa en una interacció específica entre molècules i només
s’utilitza en casos molt concrets
Cromatografia de repartiment:
Cr normal o de capa fina: fase estacionària és un dissolvent amb polaritat i la fase mòbil
és un dissolvent molt apolar. La fase mòbil avança per “escapar ” de l’aigua.
Cr en fase inversa: fase estacionària molt apolar i fase mòbil polar. Aquí l’aigua actua de
fase mòbil
RF: mobilitat relativa d’una molècula respecte el dissolvent. És un paràmetre
característic de cada solut en un dissolvent concret i independent del temps que hagi
durat una cromatografia o de la llargada del paper cromatogràfic
