Tema 9: Radioactivitat
No tots els isòtops son inestables, però hi ha alguns que es desitegren per causes naturals i emeten radiacions.
Aquestes radiacions presenten diferents característiques:
• Energia
• Poder de ionització: capacitat d’interacció amb les partícules que l’envolta
• Penetrabilitat: capacitat d’evitar col·lisions i penetrar molt dins la materia
Radiació alfa
Radiació beta: Emisió espontània d’electrons per part dels nuclis 4
Els isòtos que ens interessen emeten radiació beta negativa
Radiació gamma: Quan un nucli es desintegra, va a un estat d’energia inferior, i emet energia en forma de calor.
Cinètica de desintegració
A més inestabilitat, més probabilitat de desintegrar-se.
·Periode de desintegració: (semidesintegració): temps que tarda una mostra radioactiva a reduir-se a la meitat.
·Vida tau: temps que tarda un nucli a desintegrarse
Per irradiar un organisme s’utilitzen compostos amb desintegracions ràpides (com el iode).
·Activitat radioactiva
·Activitat radioactiva específica: comptant amb la massa del producte.
Aplicacions de radioactivitat
Per saber l’antiguitat de la mostra d’origen biològic
-Tècniques in vitro:
DNA: per hibridació, secuenciació...
Proteina: tests immunològics, RIA...
Altres molècules: com la glucosa
-Tècniques in vivo:
Estudi de rutes metabòliques (precursor producte)
Estudi de la vida mitja dels metabòlits
Estudi de les concentracions o volumens per dilució d’activitat específica (efecte isotòpic). (dilució, preguntar a l’adri)
Marcatge de proteïnes en cristal·lografia
