PRÀCTICA 1
“El constitucionalisme històric espanyol”
1.Què significa que el procés constitucional espanyol es considere, des de la
perspectiva de la història constitucional clàssica, un “producte derivat”?
Prenent com referència el text, el fet de parlar del procés constitucional espanyol
com un “producte derivat”, vol dir, que el procés judicial en qüestió, ve precedit per
models constitucionals propis, naturals, que van sorgir sense cap referent anterior,
convertint-se així ells mateixos en el punt de partida per a tots els que hi deriven.
Són considerats “originaris”, la revolució francesa, la constitució nord-americana i
l’anglesa; i al parlar dels posteriors parlarem de “derivats”, independentment de les
innovacions de les constitucions que hi ha hagut al llarg del procés constitucional
espanyol, ja que aquestes no han gaudit d’una magnitud tan transgressora com
les mencionades amb anterioritat.
Per tant, la Constitució de Cadis de 1812, la Constitució republicana de 1931 i
inclús l’actual promulgada en 1978 no son part de constitucionalisme originari.
2.Quins són, segons l’autor, els principals reptes actuals de la història
constitucional?
Segons l’autor, els principals reptes actuals son saber com i de quina manera els
diferents estats, al llarg del camí fins a la modernitat, han plantejat i resolt qüestions de
convivència política d’una manera afí amb el punt de vista jurídic-constitucional.
També desperta l’interès noves temàtiques com les qüestions de gènere, de ciutadania,
dels moviments socials i polítics, etc. Que hi deriven del context en què algunes societats
com l’espanyola estan immerses, la postmodernitat.
3.Per què va ser tan important la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà
(1789) per a la història del constitucionalisme?
La Declaració de Drets de l’Home i de Ciutadà va tindre una gran importància
per al constitucionalisme, ja que marca un precedent en la història, pel fet que és
el primer document que recull i reconeix els drets de l’home (com el seu nom
indica), tals com la llibertat (tant de la persona com d’expressió), i la igualtat entre
altres.
Fins al moment, una “constitució”, no era mes que un conjunt de normes,
costums i usos que marcaven o regien la vida d’una comunitat. Però després
d’aquesta Declaraciò, el terme Constitució va adquirir altre significat, fundacional
es podría dir.
A més, no sols te importància per la garantia dels drets, sinó que el fet de marcar
una “separació de poders” sembla encara mes interessant des de el punt de vista
del constitucionalisme.
La primera vegada que aquesta declaració es va veure reflectida en el sistema
constitucional espanyol va ser en la constitució de Càdiz de 1812, un exemple clar
Yvanna Lloret
