


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Práctica 1 derecho constitucional y fuentes
Tipo: Ejercicios
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



1.Què significa que el procés constitucional espanyol es considere, des de la perspectiva de la història constitucional clàssica, un “producte derivat”? Prenent com referència el text, el fet de parlar del procés constitucional espanyol com un “producte derivat”, vol dir, que el procés judicial en qüestió, ve precedit per models constitucionals propis, naturals, que van sorgir sense cap referent anterior, convertint-se així ells mateixos en el punt de partida per a tots els que hi deriven. Són considerats “originaris”, la revolució francesa, la constitució nord-americana i l’anglesa; i al parlar dels posteriors parlarem de “derivats”, independentment de les innovacions de les constitucions que hi ha hagut al llarg del procés constitucional espanyol, ja que aquestes no han gaudit d’una magnitud tan transgressora com les mencionades amb anterioritat. Per tant, la Constitució de Cadis de 1812, la Constitució republicana de 1931 i inclús l’actual promulgada en 1978 no son part de constitucionalisme originari. 2.Quins són, segons l’autor, els principals reptes actuals de la història constitucional? Segons l’autor, els principals reptes actuals son saber com i de quina manera els diferents estats, al llarg del camí fins a la modernitat, han plantejat i resolt qüestions de convivència política d’una manera afí amb el punt de vista jurídic-constitucional. També desperta l’interès noves temàtiques com les qüestions de gènere, de ciutadania, dels moviments socials i polítics, etc. Que hi deriven del context en què algunes societats com l’espanyola estan immerses, la postmodernitat. 3.Per què va ser tan important la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789) per a la història del constitucionalisme? La Declaració de Drets de l’Home i de Ciutadà va tindre una gran importància per al constitucionalisme, ja que marca un precedent en la història, pel fet que és el primer document que recull i reconeix els drets de l’home (com el seu nom indica), tals com la llibertat (tant de la persona com d’expressió), i la igualtat entre altres. Fins al moment, una “constitució”, no era mes que un conjunt de normes, costums i usos que marcaven o regien la vida d’una comunitat. Però després d’aquesta Declaraciò, el terme Constitució va adquirir altre significat, fundacional es podría dir. A més, no sols te importància per la garantia dels drets, sinó que el fet de marcar una “separació de poders” sembla encara mes interessant des de el punt de vista del constitucionalisme. La primera vegada que aquesta declaració es va veure reflectida en el sistema constitucional espanyol va ser en la constitució de Càdiz de 1812, un exemple clar
seria l’article 4 d'aquesta, que estableix el principi de llibertat. A partir d’aquesta, les que la van succeir ja reconeixien en més o menys mida els drets de l’home. En la constitució de 1978, és a dir, l’actual, l’exemple del dit anteriorment seria l’article primer, en el qual s’estableixen la llibertat, igualtat del ciutadà. 4.Explica la polèmica generada en torn a la naturalesa espanyola o estrangera de la constitució de 1812. La polèmica generada al voltant de la naturalesa espanyola o estrangera de la constitució de 1812 sorgeix pel fet que alguns punts de la constitució de 1812 provenen de la Declaració francesa, és a dir que són de procedència estrangera, un exemple són tots aquells articles que parlen i estableixen els drets de l’home. En canvi, altres provenen dels costums del mateix Estat espanyol, pel que són de naturalesa espanyola, a més, aquests són reformes de les antigues institucions de la monarquia mes que producte de les noves idees revolucionàries. Per això, encara que hi parega una constitució ex novo, no és mes que aparença. 5.Quin dels dos significats del principi de divisió o separació de poders és el que es reflecteix en la declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789)? Fixant-nos en la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, podríem dir que hi ha dos tipus de separació/ divisió: D’una banda tenim una separació que és més llibretista, ja que no influeix o afecta la sobirania, a causa del fet que aquesta resideix en la nació. I d’altra, ens trobem un corrent en la qual la sobirania sí que està inclosa en la separació tradicional de poders (executiu, legislatiu i judicial). La Declaració de 1789, no estableix sobirania compartida, és a dir, no és llibretista, metre que la de Cadis sí, vist que la sobirania era nacional, és a dir, el rei sols tenia el poder executiu. 6.Quina ha sigut l’estructura orgànica tradicional de les constitucions espanyoles? Què diu l’autor respecte de cadascun dels tres poders? Consulta la Constitució de 1812 i explica en què consistia el veto suspensiu del monarca. L’estructura tradicional de les constitucions espanyoles ha sigut basada en poders i en lo que a la seua divisió es refereix. Aquests poders són l’executiu, legislatiu i judicial. Considerant ambigua la posició de la monarquia, ja que es veu mes com un “poder moderador” que com un fundacional. Segons l’autor, el legislatiu sol ser bicameral, exceptuant la Constitució de 1812 i la republicana.
Una anomalia també a tenir en compte, és el fet que al llarg de la història constitucional no s’ha clarificat definitivament la qüestió referent a la forma de govern, en altres paraules, la contraposició entre Monarquia i República.