¡Descarga Practica 2 derecho constitucional y más Ejercicios en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Pràctica 2 constitucional
EXERCICI 1
1 - Quins requisits són necessaris per a constituir un partit polític? Els compleix REF? Atesa la Llei Orgànica 6/2002 dels Partits Polítics; més concretament als articles 2,3 i 4 de l'anomenada llei, els requeriments per a constituir un partit serien: Els fundadors del partit polític deuen ser majors d’edat i hi han de trobar-se en ple exercici dels seus drets per poder constituir un partit, a més de no haver sigut condemnats per associació il·lícita, o per algun dels delictes previstos en els títols 21 al 24 del Codi Penal. Aquests tipus de delictes són: Contra la Constitució, el ordre públic, de traïció i contra la pau o la independència del Estat, i relatius a la defensa Nacional; i contra la Comunitat Internacional. (Art 2.1) La denominació del partit no podrà ser igual o dur a confusió amb qualsevol partit registrat o declarat il·legal, o també per anar en contra de les persones físiques o fiscals (Art. 3.1). Per a poder ser declarat un partit legal, i per tant que adquirisca la capacitat de ser una persona jurídica, haurà de ser inscrit en el Registre dels Partits Polítics així com el ministre d'interior deurà aprovar-lo i es declararà legal.(Art. 3.2 i 4). El partit a analitzar, sí que compleix en primera instància els requisits, ja que atenent al text, aquest partit ha presentat l’acta fundacional amb l’acord de constitució, que inclou els Estatuts que hauran de regir l’organització i funcionament d’aquesta entitat. A més, s’entén que els seus 10 membres fundacionals són majors d’edat i estan en ple exercici dels seus drets. Però, caldria analitzar la qüestió del nom, ja que com al·leguen els funcionaris, aquest (República i Estat Federat) pot dur a confusió amb “Federació Republicana", pel que es podria dir que no compleix un dels requisits exposats en l’article 3.1. 2 - Tenen raó els funcionaris en negar a REF la inscripció en el Registre de Partits Polítics? Per una banda, els funcionaris declaren a REF il·legal com que els objectius que promou són inconstitucionals, ja que van contra la monarquia i contra la forma d’Estat prevista en la Constitució vigent. Però si atenem a l'Art. 16 de la CE (que garanteix la llibertat d’expressió), l'article 22.2 (parla del dret d'associació) de la CE i als Arts 4 i 5 de la Llei Orgànica 6/2002 podem deduir que la causa per la que es deuria il·legalitzar un partit, seria l’exercici d’accions greus i reiterades tals com el terrorisme, però mai per raons ideològiques com
anar contra la monarquia, ja que la constitució es pot reformar, i si els objectius i idees d’aquest partit son dissoldre la monarquia des d'un procediment legal no deuria suposar un problema. A més, la Llei de partits no permet il·legalitzar idees sinó conductes adoptades pel partit, i en aquest cas, la idea del partit és anar contra la Unitat d’Espanya, però no és una conducta, pel que no és un argument vàlid. D’altra banda i atenent a l'Art. 3.1 de la Llei de Partits Polítics, des del meu punt de vista, el nom del partit polític no porta a confusió, sí que pot ser en certa manera que el significat siga el mateix, però no porta a confusió fonètica, a més no és contrari a les lleis ni als drets fonamentals de la persona, ja que sols parla de la República i un Estat federal, el qual va contra la constitució, però a la vegada, si atenem a l’article 16 d'aquesta, no és deuria de declarar il·legal pels motius aportats pels funcionaris. 3 - Si els funcionaris hagueren acceptat la inscripció de REF en el Registre de Partits Polítics, podría posteriorment demanar-se la dissolució del partit? Quins motius podríen alegar-se? Qui estaria legitimat per a instar la declaració d’il·legalitat? Qui sería l’òrgan competent per a resoldre la dissolució de REF? Si ens remetem al Capítol III de la Llei Orgànica 6/2002, sí que es pot suspendre judicialment un partit per distints motius; serien els següents: a) Si incorre en suposats tipificats com associació il·lícita en el Codi Penal. (Aquest cas, serà resolt per un jutge competent en l'ordre jurisdiccional penal) (Art 10.2 - a) i (Art 10.4) b) Si vulnera de forma continuada, reiterada i greu l’exigència d’una estructura interna i funcionament democràtic conforme els articles 7 i 8 de la mateixa llei. (Art 10.2 - b) c) Si de forma reiterada i greu la seua activitat vulnere els principis democràtics o perseguisca deteriorar o destruir el règim de llibertats o impossibilitar o eliminar el sistema democràtic mitjançant les conductes anomenades a l’article 9. (Art 10.2 - c) Els suposats esmentats en els punts b i c, seran resolts per la Sala especial del Tribunal Suprem. (Art 10.5) També, atés l'Art 11 d’aquesta mateixa llei, el Congrés dels diputats o el Senat, podrien instar al Govern perquè sol·licite la il·legalització d’un partit polític i l’òrgan pertinent en aquesta qüestió seria la Sala especial del Tribunal Suprem.
EXERCICI 3
1 - En les últimes eleccions generals, la circumscripció d’Alacant triava dotze diputats i quatre senadors. Determina com es distribuirien aquests escons entre els diferents partits polítics que es van presentar i quines persones serien triades senadores. De vots a diputats: Conforme la llei d’hont, hem de tindre en compte els vots válids, es a dir, tant els vots a partits com els vots en blanc, pel que en aquest cas seríen 914. (908.636 + 6.208). En primer lloc, hem de calcular la barrera electoral, es a dir, quins partits han superat el persentatge de vots minim, que en aquest cas es del 3%, pel que per a que un partit siga inclos en el repartiment d’escons ha de obtindre un minim de 27.445 vots. En segon lloc, hem de dividir el nombre de vots de cada partit per tots els números sensers compresos entre l’1 i el nombre total de diputats de la circumscripció. En aquest cas, dividirem per 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12. En tercer lloc, seleccionarém en ordre els 12 majors números, cada número correspondrá a un diputat. En aquest cas: Part. Vots /1 /2 /3 /4 /5 /6 /7 /8 /9 /10 /11 / 1 364.874 364.874 182.437 121.624,6 91.218,5 72.974,8 60.812,3 52.124,8 45.609,2 40.541,5 36.487,4 33.170,3 30.406, 2 303.836 303.836 151.918 101.278,7 75.959 60.767,2 50.639,3 43.405,1 37.979,5 33.759,6 30.383,6 27.621,5 25.319, 3 121.458 121.458 60.729 40.486 30.364,5 24.291,6 20.243 17.351,1 15.182,3 13.495,3 12.145,8 11.041,6 10.121, 4 88.794 88.794 44.397 29.598 22.198,5 17.758,8 14.799 12.684,9 11.099,3 9.866 8.879,4 8.072,2 7.399, 5 17.015 17.015 8.507,5 5.671,7 4.253,8 3.403 2.835,8 2.430,7 2.126,9 1.890,6 1.701,5 1.546,8 1.417, 6 12.659 12.659 6.329,5 4.219,7 3.164,8 2.531,8 2.109,8 1.808,4 1.582,4 1.406,6 1.265,9 1.150,8 1.054,
Pel que el resultat sería: 1 - Partit “Arròs amb crosta” -- 364.874 à 6 diputats 2 - Partit “Paella valenciana” -- 303.836 à 4 diputats 3 - Partit “Arròs del senyoret” -- 121.458 à 1 diputats 4 - Partit “Bajoca farcida” -- 88.794 à 1 diputats 5 - Partit “Cassola de Sant Blai” -- 17.015 (No passen la barrera) 6 - Partit “Arròs amb coses” -- 12.659 (No passen la barrera) De vots a senadors: El senat es regeix pels senadors que mes han sigut votats en la provincia, aquests son els electes; per tant en aques cas son: Del Partit “Arròs amb crosta”
- Daniel Arques amb 363.282 vots
- Mateo Jover amb 361.654 vots
- Júlia Bas amb 345.445 vots Del Partit “Paella valenciana”
- Emma Esplá amb 324.341 vots Aquestos son el 4 senadors mes votats que li corresponen a la provincia d’Alacant.
