Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Devolucio pac3 2011, Apuntes de Psicología Educacional

Asignatura: Psicologia de la instrucció, Profesor: General General, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 11/05/2014

jk46
jk46 🇪🇸

4.2

(350)

37 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ I DE LA INSTRUCCIÓ
GRAU DE PSICOLOGIA
Prova d’Avaluació Continuada 3 – PAC3
Setembre-febrer 2011_12
DEVOLUCIÓ DE LA PAC 3: LES TECNOLOGIES DE
L’APRENENTATGE I EL CONEIXEMENT (TAC) I EL CONTEXT
EDUCATIU ESCOLAR
La direcció de l’Institut en el que treballeu com assessor/a us demana
organitzar unes sessions de formació al voltant de les TAC com a instrument de
millora de la seva pràctica educativa. No és que no sestiguin usant les
tecnologies de la informació i la comunicació per a l’aprenentatge i el
coneixement sinó que bàsicament el que s’hi fan són tallers informàtics
destinats a introduir i/o consolidar els coneixements dels alumnes de diferents
programes (Word bàsic i avançat, Power Point, Excel bàsic i avançat, Acces,
Auto Sketch...) i en diferents cursos. També s’utilitza Internet com a recurs per
a la cerca d’informació i per facilitar la comunicació professor-alumne a través
del correu electrònic. Tanmateix, no tots els professors/es del centre en fan el
mateix ús. Per això, el que ara es planteja des de l’equip directiu, és treure’n
més profit i usar aquestes eines de manera més habitual a classe per ensenyar i
aprendre continguts i desenvolupar competències. La direcció ho veu clar però a
alguns professors encara els neguiteja i els cal pensar si té sentit fer-ho en
totes les assignatures o bé només en algunes (potser n’hi ha que es presten
més a usar les TAC com a recurs per aprendre), en el benefici que en trauran,
en com caldrà que s’organitzin, en tot el que hauran de modificar, en les
dificultats per controlar i saber exactament quines són les pàgines que
consulten els alumnes.... Els fa cert respecte tot aquest enrenou metodològic i/o
organitzatiu que s’imaginen els pot suposar la seva implementació a l’aula
(treballs en grup, desdoblar grups, treball per parelles, usar les noves
tecnologies dins de les àrees específiques...) i no saben massa bé si els sortirà a
compte tot plegat o al final encara serà pitjor i els acabarà entorpint la feina. A
més, saber que el Projecte eduCAT1x1 està aturat no els dóna massa ànims al
respecte.
L’objectiu de les sessions és que serveixin als professors/es del centre per
començar a pensar en com es poden inserir les TAC en els processos
d’ensenyament aprenentatge a l’aula, en si suposen o no un valor afegit i els
poden servir o no per exercir millor la seva influència educativa i arribar a més
alumnes, afavorint d’alguna manera un ensenyament més adaptat a les
diferències individuals dels alumnes que es troben a l’aula.
Finalment, el que acabeu acordant amb l’equip directiu és que us encarregareu
d’un parell de sessions que serviran per començar a pensar en el tema de les
TAC i el que poden aportar a l’aprenentatge i a l’ensenyament dels continguts
de l’ESO i que després, si es vol i es veu més clar, ja es demanarà un procés de
formació més específic.
El que us demanem en aquest context és que el grup actuï com psicòleg/a del
centre i elabori un text que reculli:
- D’una banda, els diferents continguts que caldria explicar o treballar amb els
professors/es del centre sobre les TAC per a que puguin entendre el seu “valor
afegit” des del punt de vista de la individualització de l’ensenyament. És a dir,
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Devolucio pac3 2011 y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

GRAU DE PSICOLOGIA

Prova d’Avaluació Continuada 3 – PAC

Setembre-febrer 2011_

DEVOLUCIÓ DE LA PAC 3: LES TECNOLOGIES DE

L’APRENENTATGE I EL CONEIXEMENT (TAC) I EL CONTEXT

EDUCATIU ESCOLAR

La direcció de l’Institut en el que treballeu com assessor/a us demana organitzar unes sessions de formació al voltant de les TAC com a instrument de millora de la seva pràctica educativa. No és que no s’estiguin usant les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’aprenentatge i el coneixement sinó que bàsicament el que s’hi fan són tallers informàtics destinats a introduir i/o consolidar els coneixements dels alumnes de diferents programes (Word bàsic i avançat, Power Point, Excel bàsic i avançat, Acces, Auto Sketch...) i en diferents cursos. També s’utilitza Internet com a recurs per a la cerca d’informació i per facilitar la comunicació professor-alumne a través del correu electrònic. Tanmateix, no tots els professors/es del centre en fan el mateix ús. Per això, el que ara es planteja des de l’equip directiu, és treure’n més profit i usar aquestes eines de manera més habitual a classe per ensenyar i aprendre continguts i desenvolupar competències. La direcció ho veu clar però a alguns professors encara els neguiteja i els cal pensar si té sentit fer-ho en totes les assignatures o bé només en algunes (potser n’hi ha que es presten més a usar les TAC com a recurs per aprendre), en el benefici que en trauran, en com caldrà que s’organitzin, en tot el que hauran de modificar, en les dificultats per controlar i saber exactament quines són les pàgines que consulten els alumnes.... Els fa cert respecte tot aquest enrenou metodològic i/o organitzatiu que s’imaginen els pot suposar la seva implementació a l’aula (treballs en grup, desdoblar grups, treball per parelles, usar les noves tecnologies dins de les àrees específiques...) i no saben massa bé si els sortirà a compte tot plegat o al final encara serà pitjor i els acabarà entorpint la feina. A més, saber que el Projecte eduCAT1x1 està aturat no els dóna massa ànims al respecte.

L’objectiu de les sessions és que serveixin als professors/es del centre per començar a pensar en com es poden inserir les TAC en els processos d’ensenyament aprenentatge a l’aula, en si suposen o no un valor afegit i els poden servir o no per exercir millor la seva influència educativa i arribar a més alumnes, afavorint d’alguna manera un ensenyament més adaptat a les diferències individuals dels alumnes que es troben a l’aula.

Finalment, el que acabeu acordant amb l’equip directiu és que us encarregareu d’un parell de sessions que serviran per començar a pensar en el tema de les TAC i el que poden aportar a l’aprenentatge i a l’ensenyament dels continguts de l’ESO i que després, si es vol i es veu més clar, ja es demanarà un procés de formació més específic.

El que us demanem en aquest context és que el grup actuï com psicòleg/a del centre i elabori un text que reculli:

  • D’una banda, els diferents continguts que caldria explicar o treballar amb els professors/es del centre sobre les TAC per a que puguin entendre el seu “valor afegit” des del punt de vista de la individualització de l’ensenyament. És a dir,

GRAU DE PSICOLOGIA

Prova d’Avaluació Continuada 3 – PAC

Setembre-febrer 2011_

què poden aportar les TAC per a fer més efectiu l’ajust de l’ajuda pedagògica incrementant-ne per tant, la seva eficàcia, en el sentit de promoure l’aprenentatge significatiu. En definitiva, el que us estem demanant és reflexioneu sobre quines són les potencialitats de les TIC per aprendre significativament i quin paper juga l’ajust de l’ajuda per part del professor en aquest aprenentatge.

Si ens fixem en l’enunciat d’aquesta tasca, veurem que hi ha tres eixos conceptuals que s’espera que l’estudiant abordi:

  • Un comentari sobre les potencialitats que ofereixen les TIC per la millora de l’aprenentatge. Per exemple, als mòduls teniu les 6 propietats simbòliques, i algunes reflexions sobre el que ofereixen de cara a l’aprenentatge. S’ha valorat que aquests trets hagin aparegut en la vostra reflexió.
  • Un comentari sobre les possibilitats que poden oferir les TIC amb respecte la individualització de l’ensenyament. Aquí s’ha valorat que s’hagin recuperat idees i conceptes relatius a anteriors mòduls ( ajustament de l’ajuda, mecanismes d’influència educativa, adaptació de les formes d’ensenyament , etc.) i que s’hagi utilitzat amb pertinència.
  • Un comentari sobre com les TIC poden afavorir la realització d’aprenentatge significatius. S’ha valorat que l’estudiant hagi recuperat aquest concepte i l’hagi utilitzat amb pertinència (fent referència, per exemple, als coneixements previs dels alumnes, a l’establiment de vincles substantius entre aquests i els nous coneixements , a l’afavoriment de les condicions perquè es dugui a terme l’aprenentatge significatiu , etc.).

Si us plau reviseu les vostres respostes i assegureu-vos que apareixen aquests conceptes. M’ha fet la sensació que no sempre apareixien.

Un exemple de resposta que aniria en la bona línia podria ser aquest:

“La revolució de les TIC i l’aparició de la Societat de la Informació, fa necessari que l’escola s’hagi d’adaptar a aquesta nova realitat, i tingui els coneixements necessaris per a formar individus capaços de desenvolupar-se en la nostra societat. Les TIC tenen moltes potencialitats per a l'aprenentatge significatiu dels alumnes i són una eina per arribar als diferents perfils de l'alumnat. Incorporant-les a les aules, seran possibles pràctiques educatives més adaptatives i inclusives, ja que permeten atendre simultàniament a alumnes amb coneixements previs diversos. És una manera de poder atendre més adequadament a la diversitat existent en el context escolar. Les TIC faciliten el poder oferir ajudes ajustades a les característiques de cada alumne, el que afavoreix la motivació i interès dels alumnes per l’aprenentatge. Però la presència de les TIC a les escoles no garanteix un aprenentatge més significatiu i individualitzat. Per a que totes les possibilitats de les TIC suposin finalment un “valor afegit” per a l’aprenentatge, és determinant com s’utilitzin, o sigui, que és important que l’ús de les TIC estigui guiat pel professor. El paper del professor en aquest context és vital, ja que d’ell depèn l’ús pedagògic i les noves possibilitats a l’acció educativa d’aquests nous recursos tecnològics. De igual manera que en les pràctiques docents tradicionals, la clau de l’ensenyament i l’aprenentatge a l’aula recau en les relacions que s’estableixen entre els tres elements del triangle interactiu: el contingut, els alumnes i el professor. Que l’aprenentatge sigui significatiu dependrà, bàsicament, de l’activitat conjunta d’aquests tres elements. Les TIC faciliten les relacions entre aquests tres elements, però en cap cas les TIC poden assumir les tasques dels docents, al contrari, amb les TIC és possible una major intervenció dels professors, i que aquesta intervenció sigui més flexible i ajustada a les característiques de cada alumne. Les TIC ofereixen moltes possibilitats per a representar, processar, transmetre i compartir informació entre tots els alumnes. S'ha de considerar positivament l’entorn simbòlic o semiòtic

GRAU DE PSICOLOGIA

Prova d’Avaluació Continuada 3 – PAC

Setembre-febrer 2011_

metodologies utilitzades en el procés d’ensenyament, per a poder posteriorment ajustar o modificar les deficiències detectades. I per l’altre banda, es poden ampliar els instruments i criteris d’avaluació de l’aprenentatge, possibilitant un major seguiment i tutorització dels alumnes per part del professor, que aportarà més informació, i d’aquesta manera, podrà oferir-li una ajuda més individualitzada. Així, les TIC es conceben com instruments molt útils per a desenvolupar una estratègia d’atenció a la diversitat basada en l’adaptació de les formes d’ensenyament. La realització tant de macro com microadaptacions es veu afavorit per l’ús de les TIC.

  • D’una altra, proposar 3 o 4 criteris que ajudi els professors i professores del centre a pensar sobre com podrien organitzar l’aula i quins canvis metodològics podrien acabar implementant per assegurar que les TAC ajuden, realment, als alumnes a aprendre. És important que tingueu en compte que estem davant d’adolescents que usen les TIC amb objectius diversos i que en molts casos dominen programes que els mateixos professors desconeixen. No oblidem que els professors també aprenen dels alumnes, i que l’avaluació dels coneixements previs acostuma a ser un bon recurs per introduir temàtiques que interessa treballar als professors. És important que assenyaleu quin aspectes s’haurien de tenir en compte per prevenir que l’ús de les TIC porti a aprenentatges massa superficials o en tot cas que no promogui aprenentatges més significatius del que els alumnes porten a terme sense les TIC.

En aquesta tasca s’ha valorat que hagin aparegut clarament els criteris i que s’hagin justificat d’una manera adequada. A l’igual que en l’anterior pregunta, s’ha valorat que l’alumne hagi utilitzat conceptes procedents d’altres mòduls, i que hagi fet un ús pertinent per tal de justificar els seus criteris. Idees com l’avaluació dels coneixements previs, el foment de l’aprenentatge col·laboratiu, el foment de la motivació intrínseca i l’interès cap a l’aprenentatge, el fet de promoure una major autonomia en els alumnes, el fet de promoure una major flexibilitat en les formes d’ensenyament a l’aula, etc. han estat criteris sovint utilitzats en les vostres respostes.

Un exemple podria ser la següent resposta:

Para poder implantar las TAC con éxito en el contexto escolar es adecuado partir de un modelo constructivista con una clara orientación socio cultural, ya que desde esta visión se promueve

no el hecho de transmitir los conocimientos de una manera unidireccional desde el profesor al alumno, si no que tanto el personal docente como el alumnado deben construir una actividad conjunta, favoreciendo así la creación de sistemas de significados compartidos y que el alumno se autorregule cada vez mejor en los aprendizajes que está realizando. Las TAC se plantean

como un instrumento útil para mediar esos procesos implicados en la enseñanza y el aprendizaje, al mismo tiempo que se conciben como un objetivo de aprendizaje en sí mismo.

Como criterios a seguir por el personal docente propondríamos:

  • Evaluar los conocimientos previos de los alumnos y del personal docente teniendo en

cuenta también la diversidad de alumnos que hay en las aulas, las diferentes capacidades y habilidades que los alumnos puedan tener, así como el acceso al uso de las TIC. Será el

GRAU DE PSICOLOGIA

Prova d’Avaluació Continuada 3 – PAC

Setembre-febrer 2011_

profesorado quien, con esa evaluación previa de los alumnos, decida qué recursos utilizar y cómo utilizarlos con el propio alumnado. Recordemos que una de las condiciones para la realización de aprendizajes significativos es que haya una distancia óptima entre el estado inicial de los alumnos, y lo que se pretende aprender. Realizando esta evaluación previa, estaremos en disposición de ajustar mejor el programa de uso de las TAC en el centro, a lo que los alumnos saben y pueden hacer. Al mismo tiempo, la evaluación de lo que saben los profesores, también puede ayudar a detectar necesidades formativas.

  • Crear una estructura de trabajo cooperativa, donde la colaboración entre alumnos con un alto nivel de igualdad y de mutualidad sería la más acertada para aprender y descubrir nuevas relaciones y habilidades con relación a las TIC (Damon y Phelps). Las TIC son un instrumento para mediar comunicaciones y representar contenidos, y es por eso que pueden ser transformadas en instrumentos útiles para el desarrollo de procesos de colaboración entre alumnos con un alto nivel de mutualidad. En este caso se estará promoviendo la realización de aprendizajes colaborativos y no tanto cooperativos. Los compañeros serán fuente de ayuda para el alumno.
  • Establecer traspasos progresivos del control y de la responsabilidad del profesor hacia el

alumno. También se puede aprovechar el compañero para el ofrecimiento de ayudas ajustadas (pensemos en fórmulas como la tutoría en iguales). La evolución del traspaso del control se puede producir aplicando la metáfora del andamio, donde la ayuda facilitada permite a un principiante conseguir el objetivo fijado siguiendo tres fases progresivas; o mediante los procesos de participación guiada donde el traspaso del control del personal docente hacia el alumno es un proceso bidireccional, dinámico y activo por las dos partes. En definitiva, se debe partir del criterio que las TIC deben funcionar como un instrumento para que el alumno acabe realizando la tarea de aprendizaje con la mínima ayuda posible, es decir, aumentando en su autonomía personal.

  • Modificar e innovar en las formas de enseñanza promovidas en el aula. Las TIC son un instrumento que se puede aprovechar en aquellas actividades en que, más allá de promover una transmisión unidireccional de la información, se hace partícipe al alumno de su aprendizaje. De esta manera estaremos previniendo la realización de aprendizajes superficiales y repetitivos. Así, la incorporación de las TIC al aula debe hacerse pensando al mismo tiempo en formas de actividad diversa, que permitan adaptarse mejor al alumno, detectar sus necesidades, resolver sus dudas, etc. La instrucción directa o la clase magistral debe combinarse con otros formatos que incluyan la realización de proyectos o trabajos, la realización de actividades personales, la actividad colectiva en el grupo clase, el trabajo colaborativo, la búsqueda de información, la comunicación que vaya más allá del aula, etc. Sólo así podremos ajustar mejor la ayuda y exprimir las potencialidades que nos ofrecen las TIC para optimizar la enseñanza y huir de la promoción de aprendizajes superficiales.

Como comentario final, volver a incidir en la capacidad de las TIC de crear un entorno semiótico virtual, que abre todo un nuevo abanico de posibilidades para la interacción del conjunto alumno-educador-contenido, que óptimamente utilizado e inserto en los diferentes diseños educativos como herramienta mediadora, puede apoyar la construcción de

aprendizajes significativos.