¡Descarga Devolució pac3 educació intercultural y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Universitat Oberta de Catalunya
Tauler - 02.526 - Educació intercultural aula 1
Rebuts
Beatriz Garcia Garcia
Devolució General de PAC
Bon dia a tots i totes,
A continuació, faré una devolució general del treball que s'ha portat a terme a la PAC 3 anomenada " Cultura, fonamentalisme cultural i Models de convivència en diversitat ". Al llarg del dia d'avui rebreu a les bústies personals un missatge amb una avaluació personalitzada sobre els vostres treballs.
Abans de tot, volia dir que aquesta és una tercera PAC en un procés d'Avaluació Continuada , el que exigia que les respostes a les preguntes estiguessin particularment ben treballades i que mostressin el procés d'aprenentatge que portem a terme a l'aula des de fa mesos. El nivell d'exigència ha pujat, i a la PAC4 pujarà una mica més: és imprescindible mostrar a l'última PAC que els continguts de l'assignatura es dominen perfectament.
Bé, treballaré algunes qüestions referides a cada pregunta de la PAC, amb particular incidència en les qüestions que no van quedar correctament treballades:
La primera pregunta demanava caracteritzar el terme "cultura" a partir de trets de la vostra cultura de pertinència: Trobo que us vau centrar massa en els comportaments socials més visibles: "donar-se dos petons", "no eructar en públic", "menjar amb forquilla"... Atenció, cultures no només consten de normes de comportament cívic consensuat. També vaig trobar una particular inclinació a identificar els aspectes de la cultura material i, més "folklòrica": el Caga Tió, la Mona de Pasqua, la senyera, la siesta , la sardana, el pa amb tomàquet...
És evident que és més fàcil identificar aquests elements d'un context cultural però aquesta és només una de les dimensions cultural, fins i tot no compartida/exercida per la majoria de les persones d'un grup cultural! No us deixeu guiar exclusivament per les aparences...la cultura va més enllà i hi ha dimensions del nostre comportament, de les nostres emocions, sentiments i accions que estan culturalment pautades i que hem de reconèixer com a fets culturals que influeixen en la nostra vida, també si una bona part de la nostra impremta cultural la portem de manera inconscient...
Recordeu també que la cultura no és el territori: som els éssers humans els que posseïm cultura: és a partir de les nostres actuacions que la cultura es representa, no és una "cosa" solida amb entitat pròpia. La cultura és mestissa i part de la seva màgia és que és nodreix de referents diferents que la nostra posició al grup i la nostra experiència vital ens faciliten configurant a cadascú/na de nosaltres com a persones úniques.
Per això, la cultura no és homogènia, és diferencialment compartida i és integrada (Malgesini i Giménez, 2000): i atenció perquè aquesta última característica no va ser entesa correctament: Que la cultura sigui integrada significa que no podem explicar un sistema cultural a partir d'un sol element (una pràctica, una vestimenta, una paraula, un fet històric determinat) sinó que cal ubicar l'element en qüestió, dins de les pròpies coordenades culturals per a dotar-lo de sentit.
Per exemple: una pràctica cultural molt habitual en la nostra quotidianitat és perforar el lòbul de orelles de les nenes: aquesta pràctica només s'explica si vinculem la pràctica amb certes consideracions culturals pròpies sobre el cos, sobre la diferenciació sexual i el gènere, la tradició, entre d'altres. Aquesta pràctica descrita de forma aïllada, sense vinculació amb el seu context de significat, pot ser jutjada per persones que no estiguin familiaritzades amb el nostre context cultural com a aberrant, discriminatòria i, fins i tot, perillosa.
Per això, des del relativisme cultural es crida l'atenció sobre el judici sobre pràctiques culturals enteses fora del context que les generen i doten de significat sociocultural, sense que això signifiqui que no es pugui reflexionar/qüestionar/intentar transformar la pràctica: es pot fer, des del sistema cultural on té lloc i també des de fora, però és necessari posseir el "coneixement situat" de la pràctica com a element integrat en una cultura complexa.
Respecte al " fonamentalisme cultural " hi ha aportacions que no estan completes. El fonamentalisme que proposa Stolke (1995) no és només tenir prejudicis o estereotips, ser xenòfobs/es o crear un "nosaltres i els altres" basat en la nacionalitat: Implica, a més, considerar els trets diferencials (culturals o construïts como culturals) de grups categoritzats com "els altres", com a immutables, compactes, i això, funciona com a perfecta "coartada" per a justificar la impossibilitat de convivència amb els considerats diferents i la necessitat de segregar-los, expulsar-los etc...
Segurament ja heu sentit l'expressió "ho porten a la sang" o "ho mamen des de ben petits" per a parlar de les diferències culturals atribuïdes a les persones gitanes: el fonamentalisme cultural aŀudeix a aquesta "imatge". Es considera que el procés d'enculturació proporciona als nous membres unes característiques de filiació cultural impossibles de modificar, i això, com ja sabeu, és una negació de l'essència del concepte de cultura.
I atenció perquè en la consideració i construcció dels "diferents, dels altres" hi ha molta manipulació històrica, social i econòmica: Alguns/nes heu associat al coŀectiu gitano comportaments i pràctiques culturals que dubto que provinguin del coneixement personal o etnogràfic! Com sabem "tant" d'un coŀectiu tan desconegut? Atenció amb les atribucions culturals que fem: Què és el que veiem dels gitanos? El que identifiquem d'ells són realment trets
A: Tauler Educació intercultural aula 1 Data: 28.11.2018 08:
culturals? O són trets relacionats amb la condició de marginació social que pateix la part del coŀectiu més "visible"? Una altra pregunta: qui i com ens mostren la vida dels gitanos? Els mitjans de comunicació? Els estereotips socials? Atenció que la simplificació porta sempre al "fonamentalisme cultural", i els mitjans de comunicació no sempre proporcionen imatges complexes...
No podem passar per alt que vivim en una societat racista, que quan mostra als "altres, als diferents" ho fa o d'una forma directament negativa i discriminatòria, o d'una manera folklòrica i "simpàtica", però quasi sempre amaga d'altres elements "menys visibles", que formen part de polítiques socials i econòmiques i que tenen un impacte fortíssim en la vida de les persones i coŀectius.
Respecte al poble gitano s'abusa en representar tot el coŀectiu a partir de la part més marginal, amb les xaboles, el treball ambulant i els beneficis de les seves activitats "en negre"... Però en els relats mai es relacionen aquestes condicions amb el passat històric del poble gitano, que va sofrir persecucions constants ni amb els problemes de discriminació social, econòmica i legal, d'habitatge, manca d'equitat escolar i acadèmica i manca d'oportunitats laborals, que, d'entre d'altres, pateix avui en dia el coŀectiu.
Atenció perquè, sovint, part del que s'identifica com a cultural, està principalment vinculat a les conseqüències de la marginació social : com a educadors/es socials hem de ser sensibles i curosos amb aquestes descripcions i anàlisis, i adoptar una postura clarament antiracista, que influeixi plenament en les nostres accions i projectes.
Respecte al perill d'incorporar l'origen cultural "atribuït" com a criteri de classificació a la nostra pràctica professional, forma part de la dinàmica de la creació "d' identitats presó " (Camilleri en Soto, 2006): que és quan neguem a les persones amb les que treballem la complexitat, la capacitat de ser, pensar i actuar en funció dels seus criteris (culturals i d'altres!) i imposem la nostra mirada de vegades, mal informada. Com a acompanyants educatius tenim la capacitat de revertir aquesta dinàmica i com diu Amin Maalouf (1992): " sovint és la nostra mirada la que tanca els altres en les seves pertinences més estretes, i també és la nostra mirada allò que pot alliberar-los". (ibid:32) Amb un exercici de "descentrament" (Cohen-Émérique, 1993), un treball introspectiu que permeti una mirada oberta, informada, curiosa, respectuosa i que valora les diferències podem portar a terme accions que fomentin la interculturalitat: des de la igualtat d'oportunitats i respecte al dret de la diferència de persones i coŀectius, que és un aspecte essencial de la nostra humanitat, el ser únics i úniques.
El model intercultural valora la diferència i planteja treballar des del que tenim en comú, a partir, d'entre d'altres, del foment de la interacció positiva. Interacció positiva implica la comunicació constant, establiment de relacions múltiples de qualitat: la comunicació ha de ser en forma de diàleg i atenció, perquè no només no estarà exempta de conflicte sinó que el conflicte suposarà una oportunitat per a dialogar i negociar: Ara estareu treballant amb la proposta de negociació intercultural de San Román (2006): recordeu que un dels aspectes importants de la proposta de l'antropòloga és ser capaces de renunciar al poder que tenim com a privilegiats/des i, amb això, ser capaces de cedir part dels nostres drets adquirits per a respectar l'exercici de les particularitats de la resta (culturals i de tota mena), que hem de reconèixer, potenciar i valorar.
Heu trobat al vostre entorn multitud de propostes com ara la de la "Setmana Intercultural" de la Maria, que d'intercultural no tenia gaire i que sembla que forma part de la manera de reconèixer la diversitat al nostre territori. I heu estat molt crítics amb propostes semblants; Ara comença el Nadal, i és una època "fantàstica" per a descobrir el lloc que s'hi dona a la nostra celebració colectiva en relació al que s'hi dona, a la nostra societat multicultural, a les creences religioses dels altres...
Per últim: Alguns/es heu identificat iniciatives al vostre territori encaixades en el model Intercultural, en les que participen persones amb diferents orígens i particularitats però no en clau d'elements exòtics, i que suposen una oportunitat per a sumar, per a enriquir-se, per a cuidar-se, fer xarxa i humanitzar-nos compartint la nostra vida i les nostres experiències amb d'altres persones, creant cultura a partir de múltiples diversitats i configurant pautes de vida coherents i respectuoses amb el nostre entorn.
Aquest ha de ser el nostre horitzó en un món que perd diversitat contínuament i amb això, converteix el nostre entorn en un espai menys humà... com a acompanyats educatius, tenim una gran feina i una gran responsabilitat!
Moltes gràcies per llegir-me i ànims amb la PAC4!
BIBLIOGRAFIA
Cohen-Emerique, M. (1993). El acercamiento cultural en el proceso de ayuda. (Sevilla Acoge, trad.) Santé Mentale, XVIII, 71-92.
Giménez, C. (2003). Pluralismo, Multiculturalismo e Interculturalidad.. Educación y futuro: revista de investigación aplicada y experiencias, 8, 9–26.
Juliano, D. (2003) Cultura y Exclusión. Quaderns Institut Català d'Antropologia, 13, 55 - 67 Disponible: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsICA/article/view/95560/163859 (http://www.raco.cat/index.php/QuadernsICA/article/view/95560/163859)
Malgesini, G. i Giménez, C. (2000) Cultura. Disponible a: http://redongdmad.org/manuales/educacionintercultural/datos/docs/ArticulyDocumentos/Clarificacion%20de%20conceptos/culMultIntr/CULTURA.pdf (http://redongdmad.org/manuales/educacionintercultural/datos/docs/ArticulyDocumentos/Clarificacion%20de%20conceptos/culMultIntr/CULTURA.pdf)
Maalouf, A. (1999) La meva identitat, les meves pertinences. A: Les identitats que maten. Barcelona: La campana, 1999. p. 17-
San Román, T. (1996a). Del dogmatismo a la dominación, de la incoherencia a la debilidad. A: Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
San Román, T. (1996b). Ni incompatibles ni idénticos. A: Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
San Román, T. (1996c). Propuestas particulares para una negociación de lo universal. A: Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
