Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Dialeg intereligios Pac1, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Diàleg interreligios i educació social, Profesor: Enric Benavent, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 26/03/2017

lau_alza-1
lau_alza-1 🇪🇸

4.8

(4)

2 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
I) Explica quina és la doble confusió, que afecta a la paraula “espiritualitat”
Tradicionalment s'han utilitzat els conceptes d'espiritualitat i religió com quelcom similar, i
l'ambigüitat que rodeja el terme espiritualitat ha fet que sovint es confonguessin.
La paraula espiritualitat neix per a explicar aquells aspectes més transcendentals que no
són purament biològics com la creativitat, l'art, la llibertat, etc. I que no podien explicar-se
només a patir de la raó, doncs aquest terme es quedava curt.
Existeixen certes inquietuds en l'ésser humà que el fan distingir-se de la resta de sers
vius, no ser biologicament eficients per a sobreviure, fan que evolutivament siguem
capaços de transformar el context per sobreviure en comptes d'adaptar-nos a ell. Es
probable que aquest fet ens fagi anar més enllà i que tinguem la necessitat no només de
viure, sinó també de buscar el sentit de la vida.
Per tant podem definir l'espiritualitat com a aquell aspecte purament humà que es basa en
les relacions que establim amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb l'univers, i que
compren aspectes com la moralitat, l'amor, la fe o la intel·lectualitat, entre d'altres.
Les religions són construccions culturals, que d'una manera ben estructurada coordinen i
organitzen un conjunt de creences, valors, símbols i experiències d'un grup de persones
que comparteixen una determinada visió de la transcendència. (Benavent, 2012).
Totes les religions comparteixen la creença d'una realitat espiritual que va més enllà del
mon físic, i tenen com a característica la institucionalitat de la doctrina, que comporta,
jerarquia, normes, interpretacions, etc.
Ambdós termes coincideixen en l'aspecte transcendental i en el simbolisme, tot i així es fa
evident que l'espiritualitat es una part necessària de la religió, però la religió no es
fonamental per a l'espiritualitat.
Per la qual cosa es important acotar, diferenciar i separar els dos termes.
II) Digues quines són i explica-les breument les 4 característiques de la religió
Diàleg interreligiós i educació
social Laura Alzamora Merino
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dialeg intereligios Pac1 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

I) Explica quina és la doble confusió, que afecta a la paraula “espiritualitat”

Tradicionalment s'han utilitzat els conceptes d'espiritualitat i religió com quelcom similar, i l'ambigüitat que rodeja el terme espiritualitat ha fet que sovint es confonguessin. La paraula espiritualitat neix per a explicar aquells aspectes més transcendentals que no són purament biològics com la creativitat, l'art, la llibertat, etc. I que no podien explicar-se només a patir de la raó, doncs aquest terme es quedava curt. Existeixen certes inquietuds en l'ésser humà que el fan distingir-se de la resta de sers vius, no ser biologicament eficients per a sobreviure, fan que evolutivament siguem capaços de transformar el context per sobreviure en comptes d'adaptar-nos a ell. Es probable que aquest fet ens fagi anar més enllà i que tinguem la necessitat no només de viure, sinó també de buscar el sentit de la vida. Per tant podem definir l'espiritualitat com a aquell aspecte purament humà que es basa en les relacions que establim amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb l'univers, i que compren aspectes com la moralitat, l'amor, la fe o la intel·lectualitat, entre d'altres. Les religions són construccions culturals, que d'una manera ben estructurada coordinen i organitzen un conjunt de creences, valors, símbols i experiències d'un grup de persones que comparteixen una determinada visió de la transcendència. (Benavent, 2012). Totes les religions comparteixen la creença d'una realitat espiritual que va més enllà del mon físic, i tenen com a característica la institucionalitat de la doctrina, que comporta, jerarquia, normes, interpretacions, etc. Ambdós termes coincideixen en l'aspecte transcendental i en el simbolisme, tot i així es fa evident que l'espiritualitat es una part necessària de la religió, però la religió no es fonamental per a l'espiritualitat. Per la qual cosa es important acotar, diferenciar i separar els dos termes.

II) (^) Digues quines són i explica-les breument les 4 característiques de la religió

social Laura Alzamora Merino

que xoquen amb els nous paradigmes culturals. Es innegable l'actual rebuig que existeix socialment cap a la religió, especialment per part de les noves generacions. El nostre país està fortament marcat per una sensació de repressió herència d'una dictadura, encara no molt llunyana, on l'església catòlica va esdevenir una figura clau de poder i subordinació del poble. Existeix per tant, aquest sensació d'associar la religió catòlica amb una forma de fer més retrograda, i classista, en una societat que evoluciona en un context de postmodernitat, que busca la satisfacció personal, i la veritat científica, i que per tant rebutja veritats absolutes i figures supremes. Enrique Martinez (2012) destaca quatre característiques per a definir la modernitat que són la racionalitat, l'autonomia, el silenci transmental i la unitat (vers la dualitat) de tot. Idees que es contradiuen i xoquen amb la idea clàssica que es transmet des de la religió, al menys, des de les posicions més elitistes i més clàssiques d'aquesta. Aquestes són quatre de les característiques més destacades de la religió que xoquen amb els nous paradigmes de la modernitat:

  • El caràcter mític: La imatge del pensament mític no es dirigeix a explicar la realitat des d'un punt de vista real, sinó que es basa en la fantasia per a donar explicació als fets, en un punt totalment extrem la ciència, es basa en la raó per a donar explicació a tot, negant l'existència d'allò que no pugui ser explicat i provat.
  • La visió heterònoma: Es a dir, imposar idees o creences, que son viscudes en contra, o amb indiferència cap a la pròpia voluntat o pensament. Implica la pèrdua de l'autonomia i la llibertat moral, que porten implícites la submissió cap a figures de poder com poden ser la institució religiosa o política. I que xoca amb els nous paradigmes que fomenten el lliure pensament i la diversitat de creences.
  • La insistència en la creença (mental) o credo: Més enllà de la creença mental, la divergència amb la post modernitat pot venir donada, per la interpretació que hom fa del credo. Si la figura de Jesús (en el cas des cristianisme) ens transmet una forma de fer, que ensenya valors a partir de la pròpia practica, l'apropament als pobres, l'humiltat, el donar sense esperar res a canvi, etc. Les institucions eclesiàstiques, ens transmeten tot el contrari, la jerarquia, un gran patrimoni, l'aïllament, etc. Es en aquest contrast on el credo, segons el meu parer, xoca amb els valors post moderns, on una creença ha de ser demostrada i practicada per tal de ser acceptada.
  • La idea d'un déu separat i intervencionista: Minimitzar allò transcendental i espiritual a la

social Laura Alzamora Merino

En un moment social en el qual l'individualitat es troba en augment i on la postmodernitat i el llegat històric fan decaure la religió (especialment la catòlica) en el context de país on ens trobem i amb especial intensitat a Catalunya. Es fa evident la necessitat de donar sentit a allò que no es pot explicar només amb la ciència, i que te a veure amb l'autoconeixement i l'enriquiment personal. Es des de l'espiritualitat on es pot donar resposta a aquesta necessitat, i són múltiples els professionals dins de l'àmbit social que poden donar sentit, i acompanyar en la recerca d'aquesta espiritualitat. Es creu que es un terme que avarca una dimensió transversal de la persona tan amplia, que no pot ser explicada i tractada només des de la religió, i que per tant s'ha de contemplar a partir d'una vessant molt més profunda, menys docmatitzada, inclús des del laicisme.

Comte-Sponville proposa una espiritualitat sense Déu, deslligada de la religió ja que considera que malgrat que les religions ajuden a viure una part de l’espiritualitat, no tota espiritualitat ha de ser necessàriament religiosa. (Benavent, 2014)

Es per aquest motiu, que actualment l'espiritualitat pot ser entesa com a heterodoxa, donat que sovint s'associa a la religió, cerca el sentit de la vida com a eix transversal per a buscar la pau interior, però pot donar-se des d'un sentit personal únic, i no ha de ser comú a la major part del grup, a diferencia de les religions. Per altra banda, pot ser punt de trobada, ja que la cerca del sentit es comú a tota la especie humana, però el sentit en si,no te perquè ser-ho.

social Laura Alzamora Merino

Bibliografia

    • Benavente, E.(2012) Diàleg interreligiós i educació social. Uoc.
    • Martinez, E. (2012) L’article: UNA BÚSQUEDA ESPIRITUAL CRECIENTE. Claves de comprensión y perspectivas. Revista Aragonesa de Teología 36 (julio-diciembre 2012) 7-22 CRETA, Zaragoza.
    • Benavent, E. (2014) “Espiritualitat: heterodòxia i punt de trobada, un actiu per a l’educació social” Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 56, p.13- http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/275579/

social Laura Alzamora Merino