pac 3 dialeg interreligiós, Ejercicios de Religión

¡Descarga pac 3 dialeg interreligiós y más Ejercicios en PDF de Religión solo en Docsity!

DIÀLEG INTERRELIGIÓS

Universitat oberta de Catalunya

Yousra El Mortaji

[email protected]

PAC 3

1. Classifica les 13 religions presents a Catalunya segons siguin religions cosmocèntriques o

de tall monoteista. Explica breument les característiques principals de cada grup de religions. ( màx 200 paraules) Religions cosmocèntriques: busquen que la persona practicant tingui una relació d’harmonia entre les diferents realitats còsmiques, naturals i socials “i que cerca la dissolució del subjecte amb l’entitat còsmica.” (Rocha Scarpetta, 2018) alhora que es dona importància es dóna importància a l’esforç de transformació del subjecte mitjançant un procés de simbiosi i una percepció social col·lectivista, més que individualista (Pikaza, 2003). Les religions a Catalunya amb aquestes característiques són: -L’hinduisme, El taoisme, Budistes. D’altra banda, el tall monoteista es caracteritza per la importància de la vida humana davant de deu sobre la resta dels éssers de la naturalesa. (Rocha Scarpetta, 2018). També tenen la creença d’una divinitat com la creadora del “tot” encara que permet l’autonomia de la raó humana (Rocha Scarpetta, 2018) alhora que la moralitat humana es defineix com la voluntat de deu. Les religions a Catalunya amb aquestes característiques son: L’islam, Esglésies evangèliques, Testimonis Cristians de Jehovà, Esglésies orientals, Església Adventista del Setè Dia, Església Adventista del Setè Dia, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, judaisme, Fe bahà’í i el sikhisme. Encara que el sikhisme és una religió peculiar, ja que mostra característiques de les dos tipologies de religió i per tant es considera que estableix un pont entre la religiositat cosmocèntrica i les religions de tall monoteista. (Rocha Scarpetta, 2018)

2. Explora en el teu entorn més proper (poble, barri, ciutat) quina és la presència de les

religions. Fes un petit informe dels resultats. (màx 200 paraules). En aquest cas triaré el Barri de Cerdanyola, Mataró. Barri que té presencia del cristianisme, l’islam, esglésies evangèliques, església de Filadèlfia, entre altres. Ara bé, jo em centraré en les dos primeres i l’impacte que tenen en el barri. D’una banda tenim el cristianisme, que té una presencia urbanística, amb noms de carres, places, festivitats, etc. Veïns que en època de setmana santa fan notar la seva presència amb les confraries. I d’altra banda tenim la comunitat musulmana, que es fa present al carrer cada cop més, identificant-se amb les dones amb hijab, o els divendres quan molts comerços de musulmans tanquen a l’hora de l’oració. El fet que cada cop més hi hagi més immigració que prové del maghreb, i de l’Àfrica subsahariana (Senegal, Gambia, Mali, etc) fa que cada cop més el número de la comunitat musulmana creixi. Es cert que la religió no tant sols diu de la creença personal, sinó també la forma de comportar-se socialment, com es relacionen els homes entre ells, les dones, els homes i dones inclús la presència dels al carrer, en espais com els súper mercats, parcs etc.

Nom de la tradició religiosa BUDISME Any (o segle) de fundació Segle XVII Lloc de fundació Lumbini (actual Nepal) Nom del fundador (si n’hi ha) Siddhartha Gautama Textos sagrats Els ensenyaments de Buda es van transmetre de manera oral fins que, al voltant de l’any 250 aC, aquests van quedar fixats en el cànon pali o Tripitaka. Presència en el món És present pràcticament a tota l’Àsia oriental sent una religió majoritària a països com: Buthan, Sri Lanka, Birmània, Mongòlia, Tailàndia, Combodja, Laon, a les dues Corees i a la Xina. El Japó té amb un 40% aprox.de la població budista, a la Índia amb un 0,8% de la població i als Estats Units amb un 0,1% de la població total. Presència a Catalunya A Catalunya actualment es troben 71 centres budistes repartits en 20 comarques, sent el barcelonès la comarca amb més seguidors. Resum de la doctrina principal Les 4 nobles veritats descriuen la doctrina budista, i son les seguentes:

• La vida és essencialment patiment.
• El patiment prové del desig.
• Hom pot alliberar-se del patiment bo i transcendint el desig.
• Per alliberar-se del patiment cal seguir el noble camí dels vuit pasos dels:
• Coneixement correcte, intenció correcte, paraules correctes, acció correctes, ocupació correcte, esforç correcte, atenció correcte. Celebracions o festivitats principals Dia de Buda (Vesak), que acostuma a celebrar-se al maig i on es commemora el naixement, la il·luminació i la mort de Buda. Restriccions alimentaries S’abstenen de matar a qualsevol ésser viu, per tant el veganisme és un costum molt estès, tot i no ser una prescripció. Aspectes a tenir en compte a l’hora d’acompanyar una persona d’aquesta religió Donar la possibilitat d’espais tranquils per tal de deixar un espai per la meditació. Nom de la tradició religiosa CRISTIANISME PROTESTANT Any (o segle) de fundació esglésies cristianes que van néixer a partir de la reforma protestant que va impulsar Martí Luter (1483-1546) durant el segle xvi Lloc de fundació Alemanya Nom del fundador (si n’hi ha) Martí Luter Textos sagrats la Bíblia Presència en el món Les esglésies evangèliques són la segona confessió cristiana amb un nombre més alt de seguidors arreu del món, després del catolicisme. Presència a Catalunya A Catalunya, els evangèlics també són la segona confessió cristiana, i es compten

per desenes de milers. Tenint 796 centres de culte repartits en 38 comarques. I cada cop són més ja que els inmigrants que arriben d’Amèrica del Sud, de l’Àfrica subsahariana i de determinats països de l’est d’Europa. Resum de la doctrina principal La Reforma protestant consta de tres principis:

• Sola gratia : la salvació només és un privilegi de la gràcia de Déu.Per tant, no es pot assolir pels possibles mèrits de la persona.
• Sola fides : la persona ha de tenir fe en Déu i en la seva voluntat de perdó envers la humanitat.
• Sola scriptura : l’única font de la doctrina és la Bíblia. Per tant, el dictamen de cap persona no pot ser equiparat al missatge diví. També es proclama el sacerdoci universal. Ja que es considera que tots els fidels han de tenir present a Déu i els seus ensenyaments en totes les àrees quotidianes. Celebracions o festivitats principals
• Nadal (25 de desembre) el naixement de jesús.
• Pasqua, celebren que Jesucrist ha ressuscitat.
• El Dia de la Reforma (31 d’octubre) en record de l’inici de la reforma protestant impulsada per Martí Luter.
• 22 de novembre, la “Santa Cena” o “Cena del señor”. Restriccions alimentaries No hi ha prescripcions específiques. Aspectes a tenir en compte a l’hora d’acompanyar una persona d’aquesta religió
• Donar espais d’oració si escau. Nom de la tradició religiosa SIJISIME Any (o segle) de fundació el segle xv (1469-1539). Lloc de fundació la regió índia del Panjab Nom del fundador (si n’hi ha) Déu es va revelar al guru Nanak Dev Ji. Textos sagrats Guru Granth Sahib Presència en el món El sikhisme és la cinquena religió en nombre de seguidors arreu del món amb 23000000 de seguidors. Presència a Catalunya Catalunya ja hi ha diversos milers de persones, pràcticament totes procedents de l’Índia, que se’n declaren seguidores Resum de la doctrina principal Els principis del Sikhisme sónmn:
• Creença en un Déu únic i totpoderós, d’aparença incognoscible per als humans.
• Acceptació de la idea de la reencarnació. El sikhisme considera que els humans poden aconseguir l’alliberament de la roda de reencarnacions en el transcurs d’una sola vida.
• Creença en la llei del karma.

la confirmació, la reconciliació o penitencia, la unció dels malalts, l’ordre sacerdotal i el matrimoni. Celebracions o festivitats principals

• El diumenge o primer dia de la setmana commemora la Pasqua o resurrecció de Jesús.
• Nadal (25 de desembre)
• Quaresma període de 40 dies previs a la pasqua.
• La Setmana Santa es commemora la passió, mort i resurrecció de Jesús de Nazaret.
• Pasqua (la resurrecció de Jesucrist)
• la solemnitat de l’Epifania (6 de gener) Restriccions alimentaries
• l’abstinència de carn (i derivats) els sis divendres de Quaresma. El Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma, i el Divendres Sant són dies d’abstinència de carn i també de dejuni (reducció o privació d’ingerir aliments). Aspectes a tenir en compte a l’hora d’acompanyar una persona d’aquesta religió Tenir en compte l’espiritualitat de la persona, si treballem en un centre i ens demanen sortir a fer la pregària els diumenges, cal tenir-ho en compte.

1. Prepara dues fitxes més de dues tradicions religioses que siguin del teu interès o que estiguin en el teu entorn proper. Nom de la tradició religiosa Fe Bahà'í Any (o segle) de fundació XIX Lloc de fundació Persia, Actual irán. Nom del fundador (si n’hi ha) Bahá'u'lláh Textos sagrats

• El llegat literari de Bahá’u’lláh inclou més de cent obres. Les dos més destacades són:
• El Kítab-i-Aqdas(‘El llibre més sagrat’) i El Kítab-i-Iqan (‘El llibre de la certesa’) Presència en el món Al món hi ha més de sis milions de bahá’ís. Presència a Catalunya A Catalunya, actualment són al voltant d’un miler repartits en 10 centres a 3

comarques, el Vallès occidental amb 7 centres de culte, amb 1 al gironès i 2 a barcelonès. Resum de la doctrina principal Els cinc principis més importants són:

1. La unitat de Déu, la unitat de la religió i la unitat de la humanitat constitueixen els tres principis bàsics de la Fe bahá’í.
2. Déu roman incognoscible en la seva essència. No obstant això, la seva paraula es dóna a conèixer a través dels seus missatgers escollits.
3. Déu és un, encara que la humanitat l’ha anomenat amb diferents noms.
4. Déu ha revelat la seva paraula en cada període de la història a través d’éssers escollits, que els bahá’ís anomenen missatgers de Déu. Buda, Zoroastre, Abraham, Moisès, Jesús i Muhàmmad, entre d’altres, han estat manifestacions de Déu.
5. Bahá'u'lláh és la manifestació de Déu per a la nostra època. Així mateix, els bahá’ís reconeixen una sèrie de principis entre els quals podem destacar: a. la unitat de la humanitat; la igualtat de l’home i de la dona, b. l’eliminació dels prejudicis, c. l’eliminació de la riquesa i de la pobresa extremes, d. la investigació independent de la veritat, e. l’educació universal; f. l’harmonia entre la ciència i la religió, i l’elecció d’un idioma internacional. Celebracions o festivitats principals

• Noruz, l’Any Nou bahá’í, celebrat el 21 de març; aniversari de la declaració del Báb, celebrat el 23 de maig; defunció de Bahá’u’lláh (29 de maig); El martiri del Báb (9 de juliol); 20 d’octubre, naixement del Báb, i 12 de novembre, naixement de Bahá’u’lláh. Restriccions alimentaries
• A partir dels quinze anys, practiquen un dejuni entre el 2 i el 20 de març consistent a no beure ni menjar res entre la sortida i la posta de sol.
• Es prohibeix beure alcohol i de prendre drogues. Aspectes a tenir en compte a l’hora d’acompanyar una persona d’aquesta religió Facilitar un lloc on poden rentar-se les mans i cap per tal de poder fer les seves oracions i en el cas de les defuncions, facilitar un espai per tal de que pugin rentar el difunt. Nom de la tradició religiosa Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies Any (o segle) de fundació 1813 Lloc de fundació Estats units d’Amèrica Nom del fundador (si n’hi ha) Joseph Smith Jr Textos sagrats la Bíblia i en el Llibre de Mormó Presència en el món Actualment, compta amb 14 milions aprox. de membres repartits en diferents països, incloent-hi Llatinoamèrica i Europa, i continuen establint congregacions i temples arreu del món. Presència a Catalunya A Catalunya hi ha una presencia de 15 centres de culte, distribuïts en 11 comarqu Resum de la doctrina principal- Alguns dels postulats bàsics de l’Església dels Sants dels Darrers Dies són:
• La creença en la Trinitat (Déu Pare, Fill i Esperit Sant).
• La revelació divina contínua de Déu a profetes i apòstols.
• Les famílies poden ser eternes.
• El mil·lenarisme o creença en la segona vinguda de Crist. (Guia de la diversitat de creences, 2015)

Bibliografía Catalunya, G. d. (2015). Guia de la diversitat de creences. catalunya, g. d. (2015). Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius. Mapa religiós de Catalunya. (s.f.). Obtenido de http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/afers- religiosos/estudis/Mapa/ Rocha Scarpetta, J.-A. (2018). Panorama de la diversitat religiosa al món en el context d’una societat canviant. Educació Social.. Revista d’Intervenció Socioeducativa,69, , 30-49. Vallès, E. B. (2012). Diàleg interreligiós i educació social. FUOC. López Camps, J. (2011). Diversidad religiosa. Madrid: PPC