

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Assignatura de diàleg interreligiós de l'educació social
Tipo: Ejercicios
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Diàleg interreligiós PAC 1: La raresa humana Segons Benavent (2012) hi ha persones que se senten espirituals, però no religioses o viceversa, altres que entenen el concepte d’espiritualitat com a part de la seva religió, i altres que no s’identifiquen amb cap dels conceptes esmentats. Després d’haver-me llegit el mòdul , he pogut veure clarament la diferenciació ambdues nocions, tant d’espiritualitat com de religió. Tal com diu Martínez(2012 ) a l’artícle “ La espiritualidad es el agua que necesitamos si queremos vivir y crecer; la religión es el vaso que contiene el agua”. Dit això, entenc doncs amb aquesta metàfora que la paraula got fa referència al mitjà pel qual la persona pot arribar a l’ espiritualitat. Remetent-me a Benavent (2012) “Les construccions culturals que d’una manera ben estructurada coordinen i organitzen un conjunt de creences, valors, símbols i experiències d’un grup de persones que comparteixen una determinada visió de la transcendència ” (Benavent. E. 2012:29), per tant, la religió va orientada i guiada per a totes aquelles persones que volen alguna resposta per a diferents situacions que et pot oferir la vida i per donar certes respostes. Actualment ,hi ha un rebuig social cap a la religió, per part de les noves generacions. Pel que fa a el concepte de religió representa una manera de donar sentit a les vides de les persones. És el procés de connectar amb un mateix i amb els altres i voler pertànyer a un grup de persones. És una construcció cultural que organitza un conjunt de creences i valors. “La religión es una construcción cultural, a través de la cual los humanos han tratado de canalizar, expresar y sostener consciente o inconscientemente” (Martínez 2012). RELIGIÓ: Des del meu punt de vista, la religió, va dirigida a aquelles persones que necessiten ser guiades i orientades per algú per a poder donar respostes a diferents situacions que et puguis trobar amb la vida. Aquestes creences es basen en un seguit de conductes, valors, regles, etc. Per altra banda, pel que fa a el concepte d’espiritualitat, m’agradaria fer un petit incís abans de definir-ho. Ens trobem davant d’una societat conservadora i amb un pensament racionalista , això fa que es deixi de banda aquest “espai essencial” per a les persones perquè puguin fer una introspecció pròpia personal. És evident que a dia d’avui parlar d’espiritualitat és poc habitual
Diàleg interreligiós L’ésser humà està sempre en constant aprenentatge i això vol dir que està sempre en projecció personal i és aquí on podem parlar de la dimensió espiritual. Entenc doncs que l’espiritualitat és una vivència, és l’esperit amb el qual afrontem la vida. L’espiritualitat és la part més profunda de la persona, és quelcom que dóna sentit a la vida de les persones, tant pot ser d’una manera col·lectiva com individual. No és res material, és a dir no es pot comprar, sinó que s’aconsegueix mitjançant un procés d’introspecció de la persona, de sentir, de créixer. L’espiritualitat tots la tenim de diferent manera, ja que depèn també de les creences, les experiències i les vivències de la persona. No es contempla que s’hagin de seguir unes regles establertes per certes persones sinó que va enfocada al món interior de la persona. “ No es tracta d’un fenomen de caire cultural o religiós, sinó d’una necessitat intrínsica de tot ésser humà que s’expressa de maneres molt diverses. (Benavent, E.2012:13). Hi han diferents maneres de concebre i viure l’espiritualitat, com ara: quelcom que ens ajuda a donar ordre i coherència els nostres pensaments, com a referència a la transcendència, com a alternativa a la religió. Amb aquestes maneres de concebre i viure l’espiritualitat , podem observar com les persones poden concebre l’espiritualitat , hi ha persones que són religioses però, no són espirituals, és a dir fan activitats religioses, tradicions, costums.. però no es qüestionen el sentit de per què ho fan. D’altra banda també hi ha persones que no són espirituals i tampoc religioses, és a dir miren per la seva dimensió espiritual per a créixer personalment. També trobem persones que són ateus, no mostren interès per cap religió ni per l’espiritualitat. En definitiva l’ espiritualitat sorgeix quan s’indaga en aspectes que són més transcendentals i que no es pot aplicar la raó per a respondre res. És la part més profunda de la persona, no contempla el seguiment de regles establertes per segons quines persones, sinó que va relacionada amb el món interior. De religions n'hi ha moltes arreu del món, però d'espiritualitat només n'hi ha una, la que ens pertany a nosaltres mateixos, l'escolta de la nostra veu interior que ens porta a decidir i a raonar accions pròpies, a ser protagonistes de la mateixa vida, i també de cercar el nostre benestar personal.