Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Dialeg interreligiós pac1, Ejercicios de Diagnóstico

Pac 1 de la asignatura dialeg interreligiós

Tipo: Ejercicios

2022/2023

Subido el 28/03/2023

vanessa-pardo-4
vanessa-pardo-4 🇪🇸

5

(1)

1 documento

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Vanessa Pardo
PAC1: la raresa humana
Aula 1: Enric Benavent
PAC1: La raresa humana
a) Explica el concepte d'espiritualitat (contrastant la definició inicial
que has fet al FÒRUM i l'actual a partir de les lectures). Il·lustra la
teva explicació amb alguna imatge metafòrica.
Segons Martinez Lozano (2012), l’espiritualitat és definida com “la dimensión
de profundidad de lo real” (Lozano, 2012:2). En altres paraules, amb l’ajuda de
Benavent (2014), l’espiritualitat és la part que dona sentit i mou la vida de la
persona. No és material, ni tangible, parteix gràcies a un autoprocés de reflexió
i observació de la persona, per tal de coneixer. Tots tenim espiritualitat, però no
tots de la mateixa manera. Tal com he definit en el fòrum, penso que el terme
espiritualitat es podria definir com un conjunt de principis que comparteixen un
mateix col·lectiu. Per tant, el que pensava sobre l’espiritualitat no estava tant
desencaminat a la definició. L’espiritualitat dependrà de les creences i vivències
de cada individu. Però sense formar part de cap col·lectiu, simplement la
dimensió espiritual sorgeix gràcies a les vivències de la pròpia persona.
En paraules de Benavent (2014):
“ L’espirituaitat té a veure amb l’obertura, amb la mirada cap enfora d’un
mateix, cap a l’infinit, cap a l’absolut. No es pot identificar amb el coneixement
del propi jo tot i que parteix d’aquest. La dimensió espiritual és la que mou la
persona vers la plenitud, és la que dóna sentit a les accions que una persona
emprèn.” (Benavent, 2014:15).
Així doncs, afirmem que l’espiritualitat és una dimensió pròpia en la persona, on
sempre estarà en construcció, com la persona al llarg de la seva vida.
És important però, no confondre ni identificar el concepte d’espiritualitat amb el
de religió. Tal com explica Benavent (2014:15), la persona gaudeix de la
dimensió espiritual pel simple fet de ser persona, on això et porta a fer-se
preguntes.
En conclusió, les persones vivim en un constant aprenentatge, on és aquí quan
parlem de la dimensió espiritual. En altres paraules, es podria definir com una
experiència, en com vivim la vida.
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dialeg interreligiós pac1 y más Ejercicios en PDF de Diagnóstico solo en Docsity!

PAC1: la raresa humana Aula 1: Enric Benavent PAC1: La raresa humana a) Explica el concepte d'espiritualitat (contrastant la definició inicial que has fet al FÒRUM i l'actual a partir de les lectures). Il·lustra la teva explicació amb alguna imatge metafòrica. Segons Martinez Lozano (2012), l’espiritualitat és definida com “la dimensión de profundidad de lo real” (Lozano, 2012:2). En altres paraules, amb l’ajuda de Benavent (2014), l’espiritualitat és la part que dona sentit i mou la vida de la persona. No és material, ni tangible, parteix gràcies a un autoprocés de reflexió i observació de la persona, per tal de coneixer. Tots tenim espiritualitat, però no tots de la mateixa manera. Tal com he definit en el fòrum, penso que el terme espiritualitat es podria definir com un conjunt de principis que comparteixen un mateix col·lectiu. Per tant, el que pensava sobre l’espiritualitat no estava tant desencaminat a la definició. L’espiritualitat dependrà de les creences i vivències de cada individu. Però sense formar part de cap col·lectiu, simplement la dimensió espiritual sorgeix gràcies a les vivències de la pròpia persona. En paraules de Benavent (2014): “ L’espirituaitat té a veure amb l’obertura, amb la mirada cap enfora d’un mateix, cap a l’infinit, cap a l’absolut. No es pot identificar amb el coneixement del propi jo tot i que parteix d’aquest. La dimensió espiritual és la que mou la persona vers la plenitud, és la que dóna sentit a les accions que una persona emprèn.” (Benavent, 2014:15). Així doncs, afirmem que l’espiritualitat és una dimensió pròpia en la persona, on sempre estarà en construcció, com la persona al llarg de la seva vida. És important però, no confondre ni identificar el concepte d’espiritualitat amb el de religió. Tal com explica Benavent (2014:15), la persona gaudeix de la dimensió espiritual pel simple fet de ser persona, on això et porta a fer-se preguntes. En conclusió, les persones vivim en un constant aprenentatge, on és aquí quan parlem de la dimensió espiritual. En altres paraules, es podria definir com una experiència, en com vivim la vida.

PAC1: la raresa humana Aula 1: Enric Benavent “[...] habremos de concluir que espiritualidad es la capacidad de ver esa dimensión profunda y última de lo real y vivir en coherència con ello” (Lozano, 2012:3). b) El concepte de religió i els punts de trobada i diferències amb el concepte d'espiritualitat. Il·lustra la teva explicació amb una imatge metafòrica. La religió representa una manera de vida on les persones li donen un sentit. És un procés on es connecta amb un mateix i amb els altres per tal de pertànyer a un grup, o col·lectiu d’iguals. Tal com fa menció Lozano (2013), “la religión es una construcción cultural, a través de la cual los humanos han tratado de canalizar, expresa y sostener, de manera consciente o inconsciente [...]” (Lozano, 2012:4). En referència a l’espiritualitat, és cert que de vegades es pot confondre o identificar amb la religió. Les diferències podem arribar a fer difícils d’identificar, però Benavent (2014), explica com hi ha persones que se senten espirituals, però no implica que també religioses, o al revés. Hi ha persones que poden arribar a entendre el pensament d’espiritualitat com a part de la religió que comparteixen, i en canvi, també hi ha persones que no arriben a identificar-se amb cap dels termes. L’espiritualitat però, no es pot abreujar a la religió. Benavent (2014), explica com Nogués (2007:199) afirma que la espiritualitat ha passat a ser una alternativa a la religió. Lozano (2012), fa servir una imatge metafòrica per tal d’explicar la relació entre la religió i l’espiritualitat. “La espiritualidad es el agua que necesitamos si queremos vivir y crecer; la religión es el vaso que contiene el agua” (Lozano,

PAC1: la raresa humana Aula 1: Enric Benavent Per les seves paraules, “yo no tengo a nadie” intuïm que no té un vincle social i no se sent part de la societat, per tant no se sent integrat en aquesta. El sistema l’ha exclòs i vulnerat per no complir amb els paràmetres que establerts, i és considerat com a no “productiu” pel sistema, per tant es troba amb falta de recursos tant materials com socials. Tal com fa menció Benavent (2012), “les necessitats no materials de les persones són tan rellevants com les necessitats materials, i seria un error prioritzar les unes sobre les altres” (Benavent, 2012:92). Així doncs, l’home ha perdut l’esperança en la vida. Les necessitats considerades com a no materials son aquelles que donen forma als drets espirituals. A causa d’aquestes mancances, i la seva falta de motivació en aprendre i créixer com a persona, no troba un sentit a la seva vida. Per tant, la seva dimensió interior perd el valor per a la pròpia persona i per tant, és quan aquest camí no esdevé a l’espiritualitat. Benavent (2012:93), exposa les capacitats bàsiques de l’espiritualitat no necessàriament materials. Detectem que ell no se sent meravellat, justament el contrari, ni se sent amb ganes de viure experiències personals. Pel que comenta, “yo no tengo nada ni nadie yo hubiese muerto por todos”, se sent sol i amb un sentiment de dolor. En quan a les necessitats espirituals, tal com explica Benavent (2012), no es redueixen al aspecte psicològic ni emocional. Si no que l’espiritualitat de la persona “esta vinculada a la seva capacitat d’estimar des de la llibertat i per tant a la capitat d’exercir la responsabilitat pel que fa a la pròpia vida [...]” (Benavent, 2012:37). Així doncs, les situacions de vulnerabilitat poden arribar a ocasionar la pèrdua d’aquesta, com el cas presentat. L’home, creu i comparteix que la seva vida val menys que la del nen de tres anys, ja que tenia tot un gran recorregut per aprendre i construir-se. Cosa que ell sent que no és ningú dins la societat i el nen podria ocupar un lloc millor. En conclusió, com a professionals és important tenir presents les necessitats i capacitats del subjecte, tant materials com no materials, sinó l’individu pot

PAC1: la raresa humana Aula 1: Enric Benavent arribar a perdre l’esperança i no arribar als drets espirituals. D’aquesta manera, no es podrà dur a terme un aprenentatge propi, ni una construcció d’un mateix. Bibliografia Benavent, E. [Enric] (2012). Diàleg interreligiós i educació social. La dimensió espiritual de la persona. Un canvi de mentalitat. Barcelona: Editorial UOC Benavent Vallès, E. [Enric] (2014) “Espiritualitat: heterodòxia i punt de trobada, un actiu per a l’educació social” Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 56, p.13-29. Recuperat de: https://raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/275579/ Lozano, M [Martinez] (2012). Una búsqueda espiritual creciente. Revista Aragonesa de Teología 36 (julio-diciembre 2012) 7-22. CRETA, Zaragoza. Recuperat de: https://www.enriquemartinezlozano.com/una-busqueda- espiritual-creciente/