¡Descarga dip 1r bloc y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
BLOC I. NOCIÓ I EVOLUCIÓ
HISTÒRICA DEL DRET
INTERNACIONAL
LLIÇÓ 1. La societat internacional i el Dret Internacional.
1. La societat internacional: concepte, estructura i dinàmica.
Parlem d’un medi social format per fenòmens socials, però no parlem sols d’estats, ni que sigui l’agent principal de les relacions internacionals, també hi són les ONG, empreses multinacionals on tenen interessos a diversos països, organitzacions internacionals, l’FMI, l’església... l’existència dels estats fa que hi hagin més factors que actuïn de forma internacional. Doncs són grups humans organitzats per diversos interessos, polítics, econòmics, religiosos... i tots influeixen amb els altres... l’Estat és el nucli de tot, ja que és qui organitza la societat en aquestes estructures internacionals perquè actuen més enllà de les fronteres de l’estat. “Ubi societas, ubi ius”, si hi ha medi social, ha d’existir el dret que ho reguli.
Poder normatiu i bàsic ho té l’estat, tot i així, hi poden haver empreses més importants que els estats doncs influeixen molt sobre aquests...
Tots aquests fenòmens són heterogenis, no tots els estats són iguals...
SOCIETAT INTERNACIONAL:
Concepte:
- Grups humans organitzats
- Amb capacitat d’incidir en l’estructura de la societat internacional i en relacions internacionals
- Actuen més enllà de les fronteres de l’estat
Grups que composen la societat internacional:
- Estats
- Organitzacions internacionals
- Organitzacions no governamentals
- Empreses
- Moviment d’alliberament nacional
- Altres grups humans organitzats políticament, culturalment... 2. Les relacions internacionals: concepte i condicions per a l’establiment d’un sistema permanent de relacions internacionals.
Són el subjecte del dret internacional. El principal actor és l’Estat, però influeixen d’altres. Són conjunt interaccions dels qui componen la societat internacional.
Quan es donen per primera vegada d’una manera sistemàtica? En l’estat modern les relacions internacionals eren puntuals... actualment són permanents i és quan neix el dret internacional.
Condicions per a l’establiment d’un sistema permanent de relacions internacionals :
- (^) Condicions econòmiques: comerç internacional i divisió internacional del treball
- Condicions jurídico-polítiques: formació estat modern
Rellevància de l’estat en la societat i en les relacions internacionals actor principal i mediatitzador de totes les relacions internacionals
Estructura i dinàmica de la societat i de les relacions
- (^) Condicionada per les característiques de l’estat i de les relacions que s’hi estableixen
- Models estructurals de la societat internacional:
- Relacional o de mera juxtaposició
- Institucional amb la creació d’institucions internacionals
- Comunitària amb el reconeixement de l’existència de valors e interessos generals
3.Trets característics de la societat internacional:
A) Universalitat. Hi són tots els estats. Abans no era universal, ja que no existien els fenòmens que actualment existeixen, no hi ha territoris per descobrir...
B) Heterogeneïtat. Són diferents, tots els actors que participen són diversos: estats, ONG, empreses, esglésies... no tots els estats sobirans independents tenen el mateix pes per exemple: Xina vs Mali. Segons la ONU existeixen 193 països, però potser no hi són tots ja que no es reconeixen tots...
C) Nombre reduït de components. Desenes de milers, el nombre d’Estats existents avui en dia son casi 200.
D) Descentralització del poder polític. No hi ha una autoritat superior per a tots els estats, ni està creada de fora piramidal perquè esta format per estats sobirans.
E) Escàs grau d’integració.
***** el principal element són els estats sobirans
4. Noció de Dret Internacional Públic.
A) Concepte, fonament i característiques del Dret Internacional Públic:
El dret internacional públic és un sistema de normes i principis jurídics. Ordenen les relacions entre els estats i altres subjectes del dret internacional. Els destinataris han de complir les normes, els incompliments comporta responsabilitat per part de l’estat, però els mecanismes per exigir la responsabilitat són molt difícils, ja que existeix una descentralització del poder polític i no hi ha una organització superior amb capacitat coercitiva. CARACTERÍSTIQUES:
a) Relativitat. O voluntarietat no hi ha una estructura centralitzada per elaborar les normes internacionals. Qui ho fa? Els països, per tant, han de voler fer-ho. Caràcter dispositiu: es poden aplicar o no, segons si l’estat vol o no... la majoria de normes internacionals són la voluntat dels estats. També hi ha límits que no responen a la voluntarietat dels estats, per exemple, el principi d’igualtat sobirana, on cap país vol que es posi amb ell, primerament s’ha d’acceptar això, doncs tot serà dispositiu, amb alguns límits perquè no es pot fer tot lo que vulguin, doncs existiran normes imperatives (DDHH).
Dret Internacional Públic 2016-
- Impuls polític i procés de creació de la societat de nacions
- (^) Caràcter de primera organització internacional moderna (universal dominada per estats europeus), és la precedent de la ONU que es crea després de la IIa GM.
- Estructura orgànica i funcionament de la societat de les nacions
La societat de les nacions i la modernització del sistema internacional segle XVII apareixen estats sobirans, tenen cooperació al segle XIX amb les conferencies, al segle XX s’institucionalitza més, i la societat de nacions estableix un tribunal per solucionar controvèrsies entre estats, prohibició ús força, mecanismes per la codificació del dret internacional, evoluciona la importància dels DDHH i els conflictes de les minories...
Canvia el mapa polític europeu després de la 1a GM
E) La segona guerra mundial i la creació de l’Organització de les Nacions Unides (1945)
La consolidació de les tendències de canvi en el sistema internacional coses que han anat evolucionant cristal·litzen: dret internacional clàssic i el contemporani amb nous principis i preocupacions, ja estaven una mica abans, però sobretot estan a partir de ONU on es fa també la declaració dels DDHH 1948.
ONUhumanització
- (^) antecedents immediats de la creació de la ONU: Stalin, Churchill, Roosvelt que són els guanyadors ho comencen a fer, és iniciativa seva. El dret de vetar són per les potencies permanents (5) : EEUU, USA, UK, FR i XINA (unanimitat d’aquests 5)
- la conferencia de San Francisco (abril-juny 1945): 50 estats hi formen part, Espanya no hi formava part. A l’any 55 entra Espanya tot i que hi havia el franquisme.
- (^) els propòsits de les nacions unides manteniment pau i seguretat internacional. No és un objectiu aïllat, per això altres propòsits són: la cooperació econòmica, humanitària.... - ara solucionarem problemes de forma pacifica, inclòs s’han creat tribunals internacionals.
Lliçó 2.- La societat internacional i el Dret Internacional contemporanis.
1. Caràcters específics de la societat internacional i del Dret Internacional contemporani:
A) Els principals factors de canvi.
a) La revolució socialista i l’escissió Est/Oest. A caba amb el final de la guerra freda, amb la caiguda del mur de Berlin. Encara té repliques, com el conflicte de Ucraïna (Rússia i EEUU)
b) La revolució colonial i l’escissió Nord/Sud. Fins que no es produeix la descolonització, no apareixen països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament.
c) La revolució científico-tècnica. dóna molt contingut al sistema internacional. I crea noves preocupacions (perill nuclear, canvi climàtic, etc.).
- Preocupació pels temes de medi ambient i desenvolupament sostenible
- (^) Temes de drets humans i bon govern.
- Procés de mundialització i la seva incidència en les relacions internacionals
- Aparent nou ordre internacional. Hi ha una gran potencia econòmica (EEUU) i militar, però hi ha altres (UE, Rússia, etc.).
Dret Internacional Públic 2016-
Els grans moments que han marcat el s. XX i XXI es la caiguda del mur de Berlín i la caiguda de les torres bessones (11/09).
B) Nous factors que incideixen en l’estructura de la societat internacional contemporània: les transformacions més recents.
a) La preocupació medioambiental: el desenvolupament sostenible.
b) La preocupació democràtica: drets humans i governança global.
c) El procés de mundialització i la seva incidència en les relacions internacionals.
d) L’època de la postguerra freda i l’aparent nou ordre internacional.
e) L’etapa posterior a l’11 de setembre de 2001.
C) Canvis i constants en l’evolució de la societat i del Dret Internacional.
Constants:
- (^) Societat internacional :
- Principal participant: Estats
- Estructura de juxtaposició o de coexistència entre estats
- Dret internacional:
- Subjecte principal: Estats
- (^) Principi fonamental: igualtat sobirana dels estats
Canvis:
- Societat internacional : organitzacions internacionals
- Aparicio de nous Estats
- Desenvolupament de institucions comunitàries
- (^) Passa de ser euro cèntrica i homogènia a universal i heterogènia.
- Dret internacional :
- Aparició organitzacions internacionals
- Altres principis: prohibició força, arranjament pacífic controvèrsies, lliure determinació dels pobles, cooperació entre estats 2. El desenvolupament i les funcions de les Organitzacions Internacionals.
A) Etapes en el desenvolupament de les Organitzacions Internacionals.
a) Les unions administratives i les comissions fluvials del segle XIX. Es creen primers precedents d’estructures amb vocació de permanència per resoldre problemes entre els estats, fins a mitjans del XIX no existien aquestes estructures. A gran mesura ho fan amb caràcter administratiu i tècnic (com gestionem la comunicació entre estats). Ex: fusos horaris. Després es crea societat de les nacions.
b) La Societat de les Nacions com exponent de la primera gran Organització internacional. Caràcter polític, vol gestionar el món, va fer fallida a la 1a GM però es fa permanent. La societat de nacions va fallar perquè les dues potencies que s’apunten en aquell moment no hi formaven part (unió soviètica i EEUU), també perquè es requeria la unanimitat.
- Cooperació internacional en la solució de problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari, i desenvolupament i respecte dels DDHH i llibertats fonamentals
- Servir de centre harmonitzador (facilitar) dels esforços per assolir aquests propòsits comuns
6 òrgans principals:
- (^) Assemblea general :
1.a. Composició: representants de TOTS els estats de les nacions unides. 193 estats, gran organització internacional per excel·lència. Tots tenen 1 vot i valen igual. Les decisions que es prenen es fan per la majoria de 2/3.
1.b.Funcionament: és com si fos un parlament, fa un període de sessions anuals de setembre a desembre, però normalment es prorroga, també hi ha reunions extraordinàries o d’emergència.
1.c. Competències: art 10 i ss CNU, pot tractar tot tipus de temes menys els que tracta el consell de seguretat. Pot aprovar resolucions sobre tot tipus de temes menys els dels conflictes. Aquestes, NO tenen naturalesa jurídica vinculant, sols son RECOMENACIONS, doncs no són obligatòries pels estats, tot i així, si hi ha un consens molt ampli, és de suposar que ho compliran.
- Consell de seguretat :
1.d.Composició: 15 membres o estats dels quals 5 i son sempre, i els altres 10 cada dos anys es van renovant escollits per l’assemblea, Espanya forma part d’ d’aquests 10. Els 5 que hi són sempre tenen dret de veto = EEUU, XINA, GB, RÚSSIA I FRANÇA (potencies guanyadores), ho són des del 1945.
1.e. Funcionament: per aprovar una decisió es necessiten 9 vots sobre 15 + entre aquests 9 han d’estar els 5 permanents. Si un permanent vota en contra la resolució no s’aprova. Es pot reunir de manera imminent.
1.f. Competències: s’ocupa del manteniment de la pau i seguretat internacional. És la seva responsabilitat principal = actuar com a sistema de seguretat col·lectiva per reprimir actes de violència.
Altres funcions: un estat demana ser membre de les nacions unides: recomanació del consell de seguretat, l’admet l’assemblea.
Nomenament del secretari general de les NNUU, nomenen a un cada 2 anys, actualment Corea del Sud, recomanació consell de seguretat, l’admet assemblea.
Lliçó 3.- Principis bàsics del Dret Internacional contemporani.
1. La formalització de valors en el Dret Internacional.
A) Valors incorporats al Dret Internacional contemporani.
B) Els principis com a reflex dels valors de la societat internacional.
2. Els propòsits de les Nacions Unides. Article 1 de la Carta de la ONU. CARACTERISTIQUES. Els propòsits són universals, interdependents (un depèn de l’altre), generals (el seu contingut és molt ampli) i atemporals (vàlids sempre). Virtualitat de la ONU = respon a les necessitats dels estats.
A) El manteniment de la pau i la seguretat internacionals.
B) El foment de les relacions d’amistat
C) La realització de la cooperació internacional en la solució de problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari.
D) Servir de centre harmonitzador dels esforços per assolir els propòsits.
3. Els principis rectors del Dret Internacional contemporani: la Carta de les Nacions Unides i la Declaració sobre els principis de Dret Internacional referents a les relacions d’amistat i a la cooperació entre els Estats.
A) L’article 2 de la Carta de les Nacions Unides. Distingir principis i propòsits. Un propòsit és una finalitat, on vols arribar, i els principis és la pauta de conducta per arribar-hi (com fer- ho). Son principis juridico polítics.
B) La Declaració continguda en la Resolució 2625 (XXV) 1970 de l’Assemblea General: adopció i abast jurídic. Amplia els principis de l’article 2 de la carta. Aquesta declaració s’aprova el 1970 per l’assemblea general de l’ONU, doncs té naturalesa jurídica no vinculant, és merament política, formalment no és obligatori, però l’impacte que ha tingut és indiscutible com els DDHH (cada país ho integra, i es torna obligatori). Es torna obligatori per ser principis i costum.
4. Estudi específic dels principis rectors del Dret Internacional contemporani: abast i contingut.
Principis formulats en la carta i desenvolupats en la declaració de 1970:
A) El principi de la igualtat sobirana dels Estats. Principi constant
Carta nacions unides (1945) Declaració de l’assemblea (1970) S’afirma que la organització es basa en la igualtat sobirana de TOTS els seus estats = les nacions unides no és una autoritat superior dels estats, no hi ha una organització supranacional, ergo les nacions unides fan allò que els estats volen que faci, i no fa lo que els estats no volen.
*però hi ha 5 països que tenen el dret de veto (desigualtat formal), tot i així, tots els països adherits més tard van acceptar-ho. El dret de veto és el pacte germinal de la ONU.
Va més enllà que la carta de les nacions unides. Tots els estats gaudeixen d’igualtat sobirana, tenen mateixos drets i deures... estén el principi més enllà de les nacions unides, tot els estats del món, no sols els de la ONU. A més a més, s’accepten les diferencies econòmiques, polítiques, socials, jurídics, culturals... heterogeneïtat de la societat internacional.
B) El principi de la bona fe. Principi constants
Carta nacions unides (1945) Declaració de l’assemblea (1970) Els membres de les nacions unides han de complir el principi de la bona fe. *important per lo dels estats sobirans, ells han creat el
Tots els membres siguin i no de la ONU, han de complir aquest principi.
Dret Internacional Públic 2016-
Principis formulats en la Declaració continguda en la declaració de 1970: abast universal = tots els estats membre so no de les nacions unides
H) El principi de la no intervenció. Principi constant associat a la sobirania
Cap estat o grups d’estats tenen dret a intervenir en els assumptes interns d’un altre estat connectat amb la igualtat sobirana (diferencia amb el principi anterior: ONU VS ESTAT)
I) El principi de la cooperació pacífica entre els Estats.
Va més enllà de l’arranjament pacífic de les controvèrsies, diu que els estats han de cooperar entre ells, perquè va associat a una finalitat de les nacions unides. No és una obligació, és més una necessitat pel mon contemporani, en diversos àmbits.
J) El principi de la igualtat de drets i de la lliure determinació dels pobles.
AUTODETERMINACIÓ. Són pels pobles descolonitzats. Es postulava en el 1960 “carta magna de la descolonització”. Ara hi ha molts més actors = heterogeneïtat.
Evolució històrica:
- El regim de mandats de la societat de les nacions
- El regim d’administració fiduciària de les nacions unides
- El regim dels territoris no autònoms (colonials) en la carta de les nacions unides
Es va crear l’any 1960. Dos dimensions de la lliure determinació dels pobles.
- Ser independent
- Associar-se
- Altres (mirar article)
Diverses formes d’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles. Defineixen fronteres...
Límits a l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles clàusula democràtica
Dret Internacional Públic 2016-
