¡Descarga hitoria bloc 1 y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
Tema 1. La gran divergència.
1. L’evolució de l'economia mundial en el molt llarg termini i els orígens de la gran divergències.
1.1. El lent creixement de l'economia mundial abans del segle XIX i els seus determinants.
Abans del segle XIX el creixement econòmic era molt lent. Abans del 1820 el PIB per càpita es pràcticament inexistent i a partir de aquí comença a créixer a causa de la revolució industrial.
Abans del segle XIX el creixement de l'economia era tant lent perquè l'agricultura era el sector dominant. Les societats eren agràries perquè existeix una baixa productivitat i, per tant, una baix rendiment del sector agrari. Aleshores la necessitat de menjar provocava que el sector agrari fos molt gran per obtenir la producció agrària suficient per sobreviure. Això condicionava el creixement del conjunt de l'economia en el llarg termini, les societats preindustrials es caracteritzen per tenir un creixement molt lent i modest. Els rendiments eren tan baixos i a mes decreixents perquè va haver un increment de la terra conreada que provocava una reducció de l’àrea de pastures, provocant disminuir el bestiar i per tant menys fems i menys animal de treball, alhora provocava un conreu de terres marginals i una reducció del guaret, tot junt donava lloc a una erosió i reducció de la fertilitat del sol i en conclusió un menor rendiment.
Hi ha tres motius en el cas d'Europa pels quals els rendiments eren baixos:
- Economia orgànica : tot depèn de la terra, per tant hi ha un recurs que te molta pressió. El creixement de un sector determinat fa mes difícil que pugui continuar creixent un altre sector. (si volem augmentar el conreu d'aliments ens provocarà una disminució de ramats, ja que dedicarem la terra a cultivar i no a pasturar).
- Tecnologia : el nivell de desenvolupament tecnològic d'aquestes societats es relativament baix, el ritme de canvi tècnic es molt lent, desigual, no es produeix sempre amb la mateixa intensitat... L'impacte i abast acostuma a ser moderat, limitat.
- Institucions : són mecanismes que condicionen les accions del agents, es a dir, son mecanismes de ordre social i cooperació que procura normalitzar el comportament d’un grup d’individus. Exemple: El feudalisme: sistema social, polític, econòmic i jurídic que es desenvolupen entre els segles XI i XVII. És un sistema en el qual es tracta de l’apropiació de drets i del poder públic per part de la noblesa o de l’església. Que aquests actuaven com
jutges, administradors, de l’ordre públic. (jutge i part). Derivat del poder i dels seus drets, el senyor feudals acaben imposant als pagesos la renda feudal, es a dir, prestacions i pagament.
Delme: desena part que s’ha de pagar a l’església.
Una part del que produeixen els camperols, es a dir, l’excedent, l’han de pagar als senyor feudals. Aquesta Renda feudal pot ser amb:
- Prestacions personals (treball)
- Renda en espècie (una part del producte obtingut pels camperols, una part de la seva collita)
- Renda en diner (es monetitza aquesta part de la collita i es paga amb diners)
Quina implicació té pel creixement econòmic durant l’època preindustrial? Del excedent disponible no es podia invertir en intensificar i millorar la producció, ja que era per pagar al senyor feudal. El feudalisme i la renda limitaven l’avenç de la productivitat i, a llarg termini, les possibilitats de creixement econòmic de les societats agràries. Reserva de llavor: reserva per plantar més endavant. Com més dolent sigui la collita menys marge tens de subsistència. Es a dir, de la collita pagues el 10%, tens que guardar per poder plantar més endavant i el que queda es el marge de subsistència.
1.2. L’emergència de trajectòries divergents i la gran divergència. Conclusió: Europa Occidental i els països majoritàriament colonitzats per emigrants de l’Europa Occidental són les zones del món amb una renda per càpita (PIB/càpita) més elevada. Però també és aquí on es concentra una part molt important de la riquesa (del PIB) mundial.
Activitat Gran Divergència Econòmica 1.Segons la informació presentada en la taula i el gràfic, quan va començar la ”gran divergència” entre Europa i la resta del món? Justifica la resposta.
- Va produir-se també un procés de divergència dins del continent europeu? Justifica la resposta.
- Les dades del quadre i del gràfic confirmen els plantejaments del text de M. Ollé? Justifica la resposta.
El text de M. Ollé no té res a veure amb el PIB per capità, perquè el PIB per capità no mesura l’economia del país sinó la economia de cada persona i per tant no reflecteix el que realment produeix el país.
vellesa. La causa principal va ser infeccions infeccioses degudes a males condicions higièniques i desnutrició.
- Les crisis demogràfiques eres recurrents : provocades pels factors higiènics i alimentaris esmentats i, de tant en tant, com a conseqüència d’epidèmies i pestes. El que cal destacar es que durant l'antic regim (abans del segle XIX) el tret mes rellevant de la historia de la població humana ha estat una baixa taxa de creixement demogràfic (al voltant del 0'1% anual).
2.2. Els plantejaments malthusians.
Consideració general: va observar les dificultats que la població tenia per créixer al llarg termini i en va intentar establir les causes al seu llibre (primer assaig sobre la població, 1798). Els plantejaments de Malthus son influents per representar el desenvolupament econòmic.
El sostre Malthusià : observa que la població pot créixer, però arribarà a un moment a partir del qual la població no podrà créixer mes. Aquest sostre el marca la disponibilitat d'aliment. Es a dir, la població esta limitada pels recursos disponibles, els quals estableixen un sostre al creixement demogràfic.
La població si no troba obstacles, augmenta en progressió geomètrica. Els aliments nomes ho faran en progressió aritmètica.
L’existència de controls o frens al creixement de la població : a mesura que la població arriba a aquest sostre es posaran en funcionament un seguit de frens que pararan el creixement de la població.
Aquests frens poden ser:
- Frens preventius : actuen voluntàriament sobre la natalitat. Si els apliquen de manera lenta s’arribarà mes lentament al sostre, es a dir, la població trigarà mes a estabilitzar-se i el nivell de vida serà mes baix. Si els apliquen ràpidament el nivell de vida serà alt perquè la població s’estabilitzarà mes ràpidament.
- Frens compulsius o repressius : actuen involuntàriament sobre la mortalitat. Si augmenta la població, augmentaran els preus dels aliments i baixaran els ingressos reals. Això provocarà una disminució de la taxa de nupcialitat (casaments) i, per tant, de la natalitat que al final provoca una disminució de la població. Si no s'apliquen frens compulsius augmentarà la mortalitat i disminuirà igualment la població. El sostre malthusià es pot moure a traves de canvis tecnològics que possibiliten un nou increment dels nivells de vida i/o l'assoliment de majors volums de població. Però el sostre malthusià es manté, tot i que ara es situï a nivells mes elevats.
2.3. Les critiques als plantejaments malthusians.
Dues critiques genèriques:
- Crisis demogràfiques i desigual distribució de la renda: no totes les persones tenen el mateix nivell de renda. Això no ho te en compte Malthus i a vegades les crisis demogràfiques son causa de que la renda no estan ben distribuïdes, per tant, el problema no esta en la població.
- Revolució agrària, revolució industrial i recursos disponibles : Malthus en aquell moment parla encara sense donar-se compte de que la revolució a permès ampliar recursos.
La critica d'Esther Boserup:
- El canvi tècnic es exogen al model malthusià: Segons Malthus es possible que els recursos augmentin amb un canvi tècnic, però el canvi tècnic no te res a veure amb el creixement de la població.
- Malthus planteja una retroalimentació negativa entre població i recursos (els rendiments decreixents)
- En veritat, l'augment de població també pot generar un incentiu a la millora tècnica i l'augment de la productivitat (retroalimentació positiva entre població i recursos).
La teoria malthusiana passa per alt l'efecte de l'increment de la població sobre el canvi tecnològic.
L'increment de la població te dos efectes diferents en els sistemes de producció:
- La necessitat d'alimentar mes persones ofereix un motiu per a la introducció de sistemes de producció mes intensius.
- Mes població permet construir i finançar inversions col·lectives en infraestructures físiques i humanes de diversos tipus.
Quina es la interpretació mes adequada? En el context malthusians, de creixement molt lent, es produeixen episodis boserupians perquè sinó la població sempre s’hagués mantingut en una estabilitat, mai creixerien. Cada vegada que s'arriba a un sostre, aquest es mes alt que l'anterior degut a canvis i millores i, en alguns casos produïts per l'augment de la població.
2.4. Malthus i la Gran Divergència.
Àsia havia esdevingut un continent pobre en relació als països mes avançats d'Europa.
i del transport internacional durant l'edat moderna, un aspecte que va contribuir a la transformació del conjunt de l'economia.
3. El dinamisme de Gran Bretanya i Holanda durant l’època moderna: agricultura, comerç i manufactura.
3.1. El comerç colonial.
3.1.1. El comerç medieval i el mediterrani: un breu comentari.
Després del segle X el comerç comença a activar-se. Aquesta represa comercial esta molt relacionada amb transformacions que s'han produït en el sector agrari durant l’època medieval. Son transformacions que permeten augmentar els excedents agraris i a conseqüència de això permet activar el comerç i disposar de excedents per canviar per altres productes, i gracies als excedents agraris pots alimentar mes població que es troba fora del sector agrari. A mes a mes gracies a aquests canvis hi ha un creixement urbà i un creixement d'activitats no agràries.
3.1.2. Els grans descobriments de l’època moderna.
En el cas d'Europa es un comerç mediterrani amb tres arres: Flandes, nord d’Itàlia i pròxim orient. Aquestes rutes cada vegada eren mes costoses, i es comença a buscar alternatives, això estimula una fase de descobriments i això porta lloc a la expansió portuguesa i castellana. La corona castellana intenta també buscar alternatives i es a llavors quan al 1492, Cristòbal Colon conquereix o descobreix América. Una primera conseqüència es la expansió del tràfic comercia per l'Europa de nous productes i mes productes (sucre, coto, tabac, productes agraris nous, especies...). Una segona conseqüència important: l'arribada de metalls preciosos i la posició central de l'economia castellana en el comerç mundial. Aquesta situació progressivament s’anirà acabant perquè apareixen nous competidors.
3.1.3. El pas de la primacia europea als països del nord.
L'ascens d'Holanda : la capacitat per disminuir els costos de transacció. Holanda es dels primers que comença a tenir mes desenvolupament comercial, aconsegueix dominar la ruta perquè son capaços de disminuir els costos de transacció, en primer lloc perquè son capaços de desenvolupar un tipus de vaixell mes eficient en relació als seus competidors i en segon lloc perquè son capaços de disposar de mes
informació i d'un finançament barat en relació a altres ja que a Holanda conflueixen diferents rutes comercials i s'ha convertit en un centre financer internacional. Aquests fets els hi permet controlar en certa mesura l’àmbit comercial. Estableixen grans companyies monopolistes. El que acaben fent es la formació de un imperi colonial, controlen l’accés a matèries primeres, a productes, etc. Finalment es veurà erosionada per l'ascens d'Anglaterra.
L'ascens d'Anglaterra i la crisi d'Holanda : les "armes" del mercantilisme. El mercantilisme implica conquerir i controlar mercats exteriors per la força, protegir els productes produïts al mercat interior (dificultar l'entrada de països externs als nostres productes, etc. mitjançant les lleis de navegació). Per aconseguir el creixement econòmic de un país controlar mercats ajuda molt. Els britànics per aconseguir l’hegemonia utilitzen la guerra contra Holanda per aconseguir territoris, rutes, etc. Per tant, la guerra es una de aquestes armes. Un altre aspecte son les lleis de navegació, la primera d'elles al 1591, les quals estableixen que les comercialitzacions s'han de fer amb vaixells britànics. Imiten el comerç holandes al establir grans companyies monopolistes.
El pas cap a un "nou colonialisme"... Consolidar un imperi colonial, començar a desenvolupar plantacions, integració de la producció local amb el comerç a llarga distancia. Un exemple es Amèrica amb el comerç triangular en el qual l'Europa Nord-occidental es un vèrtex, les costes africanes un altre i les costes de Estats Units un altre, on el que es fa es començar a desenvolupar plantacions i per a la ma d'obra necessària utilitzen esclaus d’Àfrica i els productes els exporten a Europa i a canvi aquests mercats col·loquen manufactures. A partir d’aquí comença el comerç d'esclaus.
3.2. La modernització de l’agricultura.
3.2.1. Algunes dades.
- Rendiments dels cereals a l'Europa pre-Industrial: relació llavors - collita.
Per tant, Gran Bretanya i Països Baixos:
- fort augment dels rendiments i de la productivitat.
drets i el noble aconsegueix la plena propietat que no l'ha de compartir amb ningú.
El procés de tancament de terres (enclosures). A partir d'ara el propietari, el noble, pot decidir a cada moment que ha de plantar, com ho ha de plantar... pot gestionar ell la plantació de la manera que vulgui. Amb el tancament comença a sorgir una nova estructura agrària. Apareixen grans extensions de terres que el noble les fa gestionar a un tercer, al qual se l'exigeix rendiments elevats, i les terres son treballades per ma d'obra assalariada (ja no son camperols amb drets útils).
3.3. Els canvis en el sector secundari.
3.3.1. El sector secundari durant l'edat mitjana: els gremis.
Durant l'edat mitjana el sector s'organitzava a traves de gremis, una associació de productors del mateix sector econòmic on regulaven l'oferta i estableixen normes de com fer-ho. Aquestes normes intentaven afavorir l’adaptació de l'oferta a la demanda. Aquests productors dels gremis estaven fonamentalment a les ciutats i produïen en mercats propers o per mercats molt llunyans.
3.3.2. Les noves formes d’organització i localització de la industria a l’època moderna.
Desenvolupament del putting-out-system, el treball rural a domicili i el procés de protoindustrialitzacio. El putting-out-system es un tipus de treball per encàrrec. Es un sistema que sesten molt a les zones rurals. La protoindustria es quan a les zones rurals es fa les manufactures. La ma d'obra en el sector rural es mes barata i per tant aprofiten treballadors de la ciutat per treballar al camp. A les zones rurals a mes a mes no hi ha existència de gremis i dona mes flexibilitat a la producció.
El paper central del comerciant-productor (o comerciant- empresari).
Fort desenvolupament a Anglaterra: colònies (i consum intern) perquè esta sorgint un mercat nou i intern que demana cada vegada mes capacitat de consum.
Va afavorir un augment del temps dedicat al treball i del nombre de membres de la família que treballaven (revolució industriosa, gent molt treballadora) -> Augment de ingressos i capacitat de consum.
Els límits del putting-out-system:
- Costos de transport: cada vegada necessito anar a buscar la ma d'obra mes lluny i per tant el costos de transport cada vegada son mes elevats.
- Costos de vigilància i control , controlar que el camperol ho faci tot be. Per reduir aquests costos s'ha de concentrar la ma d'obra mitjançant fabriques, per tant, el putting-out-system contribueix a la aparició del sistema de fabrica.
La protoindustrialitatzació, una fase prèvia de la revolució industrial? Hi ha vegades que la protoindustrialització no a contribuït a la industrialització, però generalment si.
