Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Docuemento FILOSOFIS, Apuntes de Filosofía

Apuntes resúmenes plato DOCUMENTO

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 13/10/2025

lucia-martinez-5zr
lucia-martinez-5zr 🇪🇸

1 documento

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
7. Ética platònica. L’intel*lectualisme moral
Sòcrates va ser un filòsof que va viure en es anys 470-399 ac i que va
nàixer en l’època
de la democràcia atenesa. A més va ser un filòsof caracteritzat per la
frase ‘Només sé
que no sé res’ donant a entendre que tot el món té que reconèixer la
seua pròpia
ignorància ja que segons ell només qui reconeix no saber, està en
condicions
d’aprendre. A més en el pensament de Sòcrates va destacar el seu
intel·lectualisme
moral, que va ser la seua teoria ètica i que defensava que entre altres
el coneixement
era virtut, de manera que si coneixem la idea de bé, actuarem de
manera conseqüent,
i per tant actuarem d’una manera correcta, al igual que una persona
no pot ser justa si
no coneix la idea de justícia, de manera que sense coneixement no hi
pot haver virtut.
La proposta platònica del filòsof governant és resultat d'aplicar
l'intel·lectualisme moral de Sòcrates al terreny de la política. En
efecte, d'acord amb l'intel·lectualisme socràtic, només poden ser
individus justos i bons els que saben en què consisteix la justícia i el
bé, Plató dedueix que només els filòsofs poden ser governants
perfectes, ja que la filosofia és l'únic saber que proporciona el
coneixement de les essències de justícia i bé, coses indispensables
per a conduir-se un mateix i conduir la societat rectament. D’aquesta
manera si coneguem l’art de la justícia serem capaços de veure en el
món físic, que és el món on governarem quines idees s’aproximen
més o menys a aquesta idea de justícia, de manera que les decisions
tindran que estar en mans d’aquelles persones més competents
respecte a la justícia i el bé, és a dir, els que coneguen aquestes dos
idees.
A més el coneixement d’aquestes dos idees ens acaba oferint un
coneixement
globalitzat de tota la realitat, ja que la idea de bé era la idea superior
a totes, de
manera que si coneixem la idea de bé també coneixerem les altres
idees i a més
tindrem el criteri de distingir allò just d’allò injust, allò que s’aproxima
més a la idea de
Bé i allò que s’allunya. Aleshores El filòsof governant serà capaç de
governar a la llum
de les Idees eternes de Justícia, de Bé i de Bellesa, la visió de la qual
ha aconseguit
mitjançant la filosofia, prenent-les com a model, de manera que
dirigirà al poble de la
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Docuemento FILOSOFIS y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

7. Ética platònica. L’intel*lectualisme moral

Sòcrates va ser un filòsof que va viure en es anys 470-399 ac i que va nàixer en l’època de la democràcia atenesa. A més va ser un filòsof caracteritzat per la frase ‘Només sé que no sé res’ donant a entendre que tot el món té que reconèixer la seua pròpia ignorància ja que segons ell només qui reconeix no saber, està en condicions d’aprendre. A més en el pensament de Sòcrates va destacar el seu intel·lectualisme moral, que va ser la seua teoria ètica i que defensava que entre altres el coneixement era virtut, de manera que si coneixem la idea de bé, actuarem de manera conseqüent, i per tant actuarem d’una manera correcta, al igual que una persona no pot ser justa si no coneix la idea de justícia, de manera que sense coneixement no hi pot haver virtut. La proposta platònica del filòsof governant és resultat d'aplicar l'intel·lectualisme moral de Sòcrates al terreny de la política. En efecte, d'acord amb l'intel·lectualisme socràtic, només poden ser individus justos i bons els que saben en què consisteix la justícia i el bé, Plató dedueix que només els filòsofs poden ser governants perfectes, ja que la filosofia és l'únic saber que proporciona el coneixement de les essències de justícia i bé, coses indispensables per a conduir-se un mateix i conduir la societat rectament. D’aquesta manera si coneguem l’art de la justícia serem capaços de veure en el món físic, que és el món on governarem quines idees s’aproximen més o menys a aquesta idea de justícia, de manera que les decisions tindran que estar en mans d’aquelles persones més competents respecte a la justícia i el bé, és a dir, els que coneguen aquestes dos idees. A més el coneixement d’aquestes dos idees ens acaba oferint un coneixement globalitzat de tota la realitat, ja que la idea de bé era la idea superior a totes, de manera que si coneixem la idea de bé també coneixerem les altres idees i a més tindrem el criteri de distingir allò just d’allò injust, allò que s’aproxima més a la idea de Bé i allò que s’allunya. Aleshores El filòsof governant serà capaç de governar a la llum de les Idees eternes de Justícia, de Bé i de Bellesa, la visió de la qual ha aconseguit mitjançant la filosofia, prenent-les com a model, de manera que dirigirà al poble de la

manera més pròxima possible a aquestes idees sabent que en el món físic realitzar per exemple un acte totalment just és impossible, ja que la justícia completa sols la trobarem en el món intel·ligible. Per altra banda aquestos filòsofs governants estan capacitats per naturalesa per a aprendre, governar i dirigir l’Estat, però governen ja que han arribat a conèixer la autèntica realitat, la idea de Justícia i la idea de Bé, per tant el món de les Idees. Aquestos coneixements han sigut alcançats per aquestos filòsofs gràcies a l’ús de la raó i la intel·ligència i gràcies a el desenvolupament del seu coneixement científic, tot açò acompanyat amb l’ajuda de la educació que han rebut que estava basada en tant les matemàtiques com en la filosofia. A més una vegada s’ha arribat al coneixement de l’autèntica realitat, els filòsofs governants es queden en deute amb L’estat ja que aquest li ha proporcionat l’educació necessària que els ha ajudat a conèixer les idees, coneixement que ha fet que aquestos filòsofs siguen entre altres més feliços. És per això per el que aquestos tenen que tornar al món sensible per a governar en ell i així ajudar també a la resta de la població a que conega i arribe a la vertadera realitat. En conclusió Plató rep una gran influència de l ’intel·lectualisme moral de Sòcrates en la seua política, com podem observar clarament en la teoria del filòsof governant on, aquelles persones que van a governar són les que hagen obtingut l’art de la política, és a dir, aquelles que hagen conegut les idees de Justícia i de Bé, ja que si es coneixen aquestes idees, s’actuarà d’una manera conseqüent i per tant es governarà de manera justa.