¡Descarga Tecnología: SVA y utilidad periodística - Prof. Fuentes y más Apuntes en PDF de Biblioteconomía y Documentación solo en Docsity!
TEMA 5A. FONTS D’INFORMACIÓ I D’UTILITAT PERIODÍSTICA: RECURSOS D’ACCÉS A
NOTÍCIES, A INFORMACIÓ D’ACTUALITAT, RETROSPECTIVA I SERVEIS DE VALOR AFEGIT
L’accés a la informació d’actualitat Fases d’evolució: presència i desenvolupament Situació actual/problemàtiques Mitjans tradicionals / digitals: entre els primers… Mercury Century, The Chicago Tribune (1993), Avui (actualment el Punt Avui , 1995), El País (1996) Amb personalitat pròpia: Centres integrats d’informació i comunicació Explotació de la tecnologia Nous llenguatges, noves formes de presentació Serveis de Valor Afegit (SVA) Serveis de Valor Afegit (SVA) Aprofitament del potencial tecnològic i l’entorn digital Prestacions i utilitats impossibles per a la premsa impresa i els mitjans tradicionals per les limitacions de la seva pròpia naturalesa SVA d’accés a informació actual: Comunicació i participació (blogs, fòrums, enquestes…) Recepció selectiva de notícies Notícies per e-mail, mòbil Butlletins i alertes : e-mail, sms, mòbil… Serveis d’alerta immediata Serveis de Difusió selectiva DSI Serveis de personalització del mitjà SVA d’accés a informació retrospectiva Hemeroteques (paper/digital) Arxius fotogràfics Arxius d’àudio i vídeo Altres arxius documentals: gràfics i especials multimèdia interactius, necrològiques Altres serveis d’accés a notícies Serveis de press-clipping i broadcast monitoring Quioscos virtuals Cercadors de notícies Agències de notícies Cercadors de noticies en blogs i xarxes socials Bases de dades de notícies PRESS-CLIPPING Clipping (retall) o press clipping és l’activitat que permet seleccionar els articles o retalls de premsa que han aparegut en un mitjà de comunicació en forma de noticia BROADCAST MONITORING Broadcast Monitoring, monitorització de la transmissió de senyals de vídeo i/o audio. El broadcast consisteix en l’emissió d’ones en diferents formats
Ex: CYBERALERT, ACRcloud, Actus digital, CISION KIOSK DIGITAL I/O INTERACTIU Un quiosc o kiosc interactiu es una computadora situada normalment en un lloc públic i quasi sempre amb pantalla tàctil que permet als usuaris realitzar múltiples accions. També s’utilitza com a eina d’informació de marketing per a les empreses. Tenen com a objectiu presentar una interface amistosa i de fàcil interacció que faciliti la seva utilització per a qualsevol tipus d’usuari. Poden ser personalitzats per a realitzar múltiples tasques, de manera que puguin col·laborar amb els treballadors del servei i inclús realitzar les seves funcions. S’usen en moltes aplicacions i mercats verticals, y mercats com bancs, vendes d’entrades, correus, hospitals, aeroports, estacions feroviàries, grans supermercats, etc. Ex: Quiosco de la UNED CERCADORS DE NOTÍCIES Ex: Gencat.cat, AEMET.es AGÈNCIES DE NOTÍCIES Una agència de notícies és un equip de periodistes que buca, redacta i ven notícies a diferents mitjans de comunicació. Poden ser empreses independents o financiades parcialment pel govern o un mitjà concret. Darrerament s’han incorporat les agències en línia, que compten amb les informacions provinents de ciutadans anònims a part de les aportades pels professionals Ex: ACN, EFE, EUROPA PRESS BLOGS Un bloc o bitàcola és un lloc web que inclou, a manera de diari personal pel seu autor o autors, continguts del seu interès, que solen estar actualitzats amb freqüencia i sovint són comentats pels lectors XARXES SOCIALS Les xarxes socials a Internet són comunitats virtuals on els seus usuaris interactuen amb persones de tot el món amb els que troben gustos o interessos en comú. Funcionen com una plataforma de comunicacions que permet connectar gent que es coneix o que desitja conèixer- se, i que els permet centralitzar recursos, com fotos i vídeos, en un lloc fàcil d’accedir i administrat pels usuaris mateixos. Les xarxes socials conceben la web com un lloc de conversa, un espai per formar relacions d’una manera similar al món real BASES DE DADES DE PREMSA Ex: Gencat.cat, Mugak.eu, Bibliotecnia UPF, Biblioteques UAB DIRECTORIS DE PREMSA Ex: Col·legi de Periodistes de Catalunya, Diputació de Barcelona, Guies BibTIC UPF, Directori de mitjans a Internet, UAB Recursos de premsa TEMA 5B. FONTS D’UTILITAT PERIODÍSTICA
Organismes encarregats d’adquirir, organitzat, conservar i catalogar documents fotogràfics, en el cas de les fototeques, sonors en el cas de fonoteques i audiovisuals en el cas de les mediateques, per posar-los a disposició dels usuaris Què determina la seva qualitat? Volum d’informació Perfil temàtic de les imatges i/o dels sons: música, veus, efectes sonors Opcions de consulta Nivell de representació de la informació Fototeca o arxius fotogràfics: Pagament: gettyimages, fotosearch, shuterstock, fotolia, corbisimages Gratuïts: everystockphoto, morgueFile, intef, Banco de imágenes y sonidos, flickr, photo pin També podem trobar imatges lliures de drets com xarxanet.org o freeimages.com Imatge en moviment (arxius audiovisuals) Footage.net → més de 15 milions de peces audiovisuals procedents de 40 grans arxius d’arreu del món ina.fr → conserva més de 5 milions d’hores de ràdio i tv british pathé → productora més antiga de noticiaris i documentals. 90.000 peces digitalitzades També es poden trobar imatges a col·leccions digitalitzades: col·leccions de imatges majoritàriament històriques, fotografies, cartells, etc. sobre temes molt diversos Ex: LIFE, MAGNUM photos, The Library of Congress… Fonoteca (arxius sonors) Ex: SoundBible.com, Jamendo, FMA, FindSounds, Creative commons… Cercadors d’àudios i podcasts: Jamendo music, Fonoteca de Música Tradicional Catalana, Biblioteca digital hispànica, SER, RTVE a la carta, Onda Cero, IVoox… Cercadors de video Podreu trobar noticiaris, programes, documentals, series, pel·lícules i altres… a Youtube, trobareu vídeo també vídeos compartits per altres persones Ex: Google videos, RTVE a la carta, YouTube, TV3 a la carta… Infografies La infografia és una combinació d’imatges sintètiques, explicatives i fàcils d’entendre i textos per tal de comunicar informació de manera visual per facilitar la seva transmissió. Representació visual informativa o diagrama de textos escrits que resumeix o explica alguna cosa figurativament. Ex: Infographics Online Directory, visual.ly, Infographic Topics, InfographicsArchive… Dades obertes Informació pública del sector públic (dades obertes/open data)
Portals Open data: Europa: Portal de Datos Abiertos de la UE Espanya: Catálogo de información pública de las diferents Comunidades Autónomas Catalunya: Dades obertes Gencat Altres fonts: Lingüístiques i terminològiques (diccionaris, glossaris, lèxics, vocabularis, Tesaures) Biogràfiques (repertoris i/o diccionaris biogràfics) Institucionals (entitats, empreses…) (directoris i guies) Geogràfiques i geopolítiques (cartografies i atles, anuaris) Cronològiques i d’Efemèrides Esdeveniments (agendes i calendaris) o de comunicació o congressos i fires o temàtiques Bases de dades marques i logos: Oficina Española de Patentes y Marcas, Stock Logos, Brands of the world Bases de dades d’anuncis: publiradio, adforum, ads of the world, tvanuncios.com Bases de dades de cartells: International poster gallery, russianposter.ru Bases de dades d’Icones i images vectorials : IconArchive, Freepik TEMA 5C. FONTS DE DIFUSIÓ I AUDIÈNCIA DE MITJANS Difusió i audiència dels mitjans Són de vital importància en diversos àmbits professioals de la comunicació. Els propis mitjans els utilitzen per conèixer la seva incidència, impacte i popularitat entre el públic, per tal de planificar i ajustar la seva graella en els diversos programes, i al seva posició respecte a la competència. Sobretot tenen una gran tellevància dins de l’entorn publicitari i de les relacions públiques. Les audiències són vitals per dissenyar les seves estratègies. L’estudi de les audiències i el control de la difusió sol córrer a càrrec d’empreses especialitzades, de manera que ofereixen serveis de valor afegit (pagament) amb les dades que obtenen dels seus estudis. No obstant això, part de la informació que generen és d’accés públic i gratuïta. Existeixen empreses que analitzen les audiències de tota mena de suports i mitjans, i n’hi ha d’altres especialitzades en certes tipologies. Què són els estudis de mitjans? L’activitat de recerca, obtenció i anàlisi de dades sobre l’abast i eficàcia dels mitjans de comunicació. Neixen a partir del moment en que els anunciants comencen a reclamar raons que justifiquen els preus de la compra d’espais i/o temps dels mitjans Circulació de la premsa, cobertura de les emissores de ràdio o cadenes de tv, nombre de visites d’una pàgina web… i informació sobre les audiències Quants són o poden ser els lectors, oïents o telespectadors de cada mitjà, de cada programa… Com són (edat, sexe, classe social, nivell econòmic, hàbits de consum, preferències, gustos…) Usuaris de la informació Agències de publicitat Anunciants
d’altres. Una de les funcions destacades és la quantificació dels comentaris que generen a les xarxes socials els programes de tv KANTAR MEDIA És una de les principals empreses de seguiment de mitjans i medició d’audiències. Mesura el comportament i les pautes de consum televisiu de la població espanyola a partir dels 4 anys d’edat Publica mensualment un butlletí amb les dades més rellevants El panell d’audiència de tv està format per una mostra de més de 4.500 llars, representatives de l’univers d’estudi i equipades amb audímetres, que controlen l’activitat de cada televisor Col·labora amb xarxes com Twitter: o La importància creixent de les xarxes socials com a nova plataforma de comunicació ha generat la necessitat de conèixer què es diu sobre els mitjans o La medició de l’impacte dels mitjans a través de les xarxes socials és un àmbit de recerca molt incipient, com ho són també les iniciatives per dur a terme aquestes medicions o Aquesta és una de les funcions destacades de Fòrmula TV, però també d’empreses com Kantar Media que ja col·labora amb xarxes com Twitter o Exiseixen també iniciatives particulars com Tuitele, que mesura i analitza en temps real l’activitat i les converses que generen a Twitter els programes de televisió a Espanya INFORTÉCNICA El Portal de la Audiència de l’empresa Infortécnica està especialitzat en la medició de les audiències de mitjans locals i regionals. Kantar Media i Aimc són les principals entitats encarregades de la medició d’audiències a Espanya. Kantar Media s’ha especialitzat en l’àmbit televisiu i l’EGM és la font de referència per a la resta de mitjans. En ambdós casos són estudis generalistes que no detallen en profunditat la informació relativa als àmbits local o municipal. GECA. Gabinete de Estudios de la Comunicación Audiovisual Neix al 1993 i és la 1a Consultoria del sector audiovisual espanyol, especialitzada en TV. Al 1995 s’integra a Globomedia, productora espanyola amb presència a Iberoamèrica, Europa i Amèrica, en el grup Arbol, amb la productora Promofilm d’Argentina. Serveis: base de dades sobre l’audiència televisiva, anàlisis diàries d’audiència, butlletí sobre la tv mundial i rànkings internacionals d’audiència. Base de dades sobre anuncis publicitaris. Edita el Anuario de la Televisión. Eines: Link TV, eina d’anàlisi d’audiències i programació de televisió accessible a través d’internet. A més d’Espanya està present a Italia, Brasil, Colombia, Ecuador y Venezuela Teleformat , observatori de formats i tendències de televisió internacionals, creat a Espnya i té una xarxa de corresponsals que abarca els cinc continents El Anuario de la Televisión , un exhaustiu informa anual sobre les cadenes de televisió, productores i estrategies de programació, així com un directori amb les direccions i equips directius de la majoria de les empreses del sector. En el seu període de publicació (1996-2007), fou un llibre de referència del sector audiovisual espanyol.
Estudio de Imagen GECA, un barómetre que estudia la imatge de les personalitats, programes i cadenes de televisió espanyoles a partir de macroenquestes anuals ANUARIO SGAE de las artes escénicas, musicales y audiovisuales Es la font de referència per excel·lència pel que fa a l’activitat de les indústries culturals a Espanya. Es la Societat General d’Autors i Editors i Fundació Autor. Estadístiques del sector cultural a Espanya: dades i anàlisis sobre l’oferta, el volum i la distribució de la demanda d’activitats culturals. Inclou dades sobre: arts escèniques (teatre, dansa i lírica), música en viu, música enregistrada, cine, vídeo, televisió i ràdio, així com les noves tecnologies relacionades amb la cultura i el lleure. A la web de l’Anuario SGAE estan disponibles també dues fonts útils: Informe sobre hábitos Encuesta sobr hábitos de consumo de productos culturales SIGMA DOS És la primera empresa espanyola d’estudis de mercat i demoscòpia a Espanya de caire intenacional. Es va crear al 1982. Ofereix estudis sociològics, sondeigs d’opinió, estudis d’imatge, tests de producte, nom, preu, contenidor i concepte. INFOADEX Controls qualitatius i quantitatius de la presència publicitària en mitjans de comunicació a Espanya. “Durante los 365 días del año, controla, archiva y analiza todas y cada una de las inserciones publicitarias realizadas en todos los medios convencionales: cine, diarios, exterior, internet, radio, revistas, dominicales y televisión”. Base de dades InfoAdex (més de 5 milions d’anuncis controlats anualment). Informació sobre les inversions publicitàries realitzades pels mitjans, els mercats i els anunciants. Publicacions: Estudio InfoAdex de Agencias de Publicitat y Agencias de Medios en España → anual, la primera edició és de l’any 2000 Estudio InfoAdex de la inversión publicitaria en España → anual, la primera edició és de l’any 1995 ALEXA Alexa calcula el tràfic dels llocs web i els classifica d’acord amb la seva importància en un ranking mundial. Aquestes dades parlen de la visibilitat o popularitat d’un lloc web a Internet. El càlcul del tràfic d’un lloc web té en compte el nombre d’usuaris que el visiten i el nombre de pàgines visitades en un període acumulat de tres mesos. Informació sobre el nombre de visites que reben pàgines o llocs web (uns 30 milions de tot el món). Amb dades diàries, mitjana setmanal i trimestral. Elabora rankings per països i per categories temàtiques. Alexa també proporciona gràfiques sobre l’evolució en el temps del tràfic en un lloc web, així com dades molt generals sobre el perfil dels usuaris. Aquestes gràfiques permeten veure el creixement o decreixement de les visites d’una web i fer comparatives entre diferents llocs web. Aquestes informacions es limiten als 100.000 primers llocs web de la seva classificació. GUIA DE L’AUDIÈNCIA (UAB)
i científiques en qualsevol mitjà o suport tangible o intangible, conegut o que s’inventi en el futur (resultat de l’intel·lecte humà). Tipus de drets d’autor Es manifesta en dos tipus de drets els MORALS i els d’EXPLOTACIÓ i drets AFINS, VEÏNS o CONNEXOS. Drets morals → conjunt de drets irrenunciables i inalienables, com el de ser reconegut com autor. Dóna garanties a l’autor que es respecti la seva obra i que no es pugui modificar sense la seva autorització. Drets d’explotació → tenen un termini màxim durant el qual es poden explotar en règim de monopoli l’obra. Un cop exhaurit el termini, l’obra passa a ser de domini públic i ho pot utilitzar tothom sempre que s’indiqui l’autoria i es respecti l’integritat (en l’actual legislació duren tota la vida de l’autor més 70 anys després de la seva mort) o Dret de Reproducció o Dret de Distribució o Dret de Comunicació Pública o Dret de Transformació Drets afins, veïns o connexos → són altres drets de propietat intel·lectual, que protegeixen l’esforç i l’aportació creativa, tècnica i organitzativa de les persones o les institucions que posen les obres a disposició del públic, participen en les indústries culturals i en la relació d’aquestes amb el públic. Afecten a artistes, productors de fonogrames i enregistraments audiovisuals,
entitats de radiodifusió, creadors de fotografies, i determinades produccions editorials. Límits i excepcions permeses per la llei Obres en domini públic: quan els drets d’explotació s’han extingit Obres que no són objecte de propietat intel·lectual (ex: dret de còpia privada, dret de cita i il·lustració en l’ensenyament -indicant la font i l’autor-, dret de reproducció o de prèstec, obres en la via pública, treballs o informacions sobre temes d’actualitat, execució d’obres musicals en actes oficials...) Protecció dels drets Drets reconeguts per la llei de propietat industrial: Accions judicials Registre de la propietat intel·lectual (constància oficial, efectes provatoris i publicitaris) Entitats de gestió de drets Ús voluntari del símbol de copyright Ⓒ Ús ètic i legal de la informació Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril. Ley de 2006 que modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual de
Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) Ministerio de Educación. Área de Propiedad Intelectual Codi deontològic de la professió periodística a Catalunya Llicencies d’ús d’obres objecte de contracte Contracte que se signa entre el propietari dels drets d’explotació d’una obra i la persona que la vol utilitzar. En el contracte es detallen els usos i les limitacions d’ús de l’obra (per ex: els recursos d’informació contractats per les biblioteques) Propietat intel·lectual a Internet. Accés lliure i llicències creative commons Moviments internacional que s’aprofita d’Internet per posar a l’abast de la societat el coneixement resultant de la recerca feta pels investigadors. Existeix la C reative Commons Foundation :
s’ha de reconèixer aquesta ajuda → citar les fonts consultades per evitar el plagi Qùe més implica citar? Identificar les fonts consultades Reforçar i enriquir els nostres arguments amb les aportacions d’altres autors Facilitar l’ampliació informació a altres lectors Acte d’honestedat i maduresa acadèmica Què es plagiar? Robar i mentir Apropiar-se de les idees, paraules o creacions d’altres i fer-les passar com a pròpies És un frau acadèmic sancionable Hi ha plagi conscient i inconscient Es plagia un text quan… No s’indica l’autoria de l’original Es fan petits canvis en el text original per fer creure que la redacció es pròpia Tot i citar la font, el text original es parafraseja contínuament sense incloure en la redacció cap altra informació elaborada personalment No es plagia un text quan… La presentació d’idees o treballs originals L’exposició dels resultats d’una investigació original L’exposició de coneixement comú, públic (el que pot trobar-se a molts llocs i és conegut per moltes persones) Com evitar el plagi? Controlant (registre, anotació..) totes les fonts consultades en el procés de documentació i elaboració d’un treball Citant adequadament aquests fonts Com es detecta el plagi? Per les pistes que el ‘retalla i enganxa’ sol deixar en la cohesió textual Amb programari antiplagi (ex: PaperRater, plagium, Dupli Checker…) Què s’ha de citar? La informació que no sigui pròpia, ni formi part del coneixement comú (fragments textuals, xifres, estadístiques, imatges, figures, taules, diagrames…). La citació ha de permetre localitzar la font consultada Com citar?
TEXTOS LITERALS:
S’han de reproduir fidelment de l’original El fragment ha d’anar entre cometer Si és extens ha d’anar en paràgraf a part Cal indicar la seva procedència Sistema autor-data: la referència bibliogràfica completa apareix en la bibliografia final del treball Sistema cita-nota : la referència bibliogràfica apareix en nota a peu de pàgina i en la bibliografia final TEXTOS PARAFRASEJATS També pot haver sistema autor-data o cita-nota La informació que circula per la xarxa, com que és gratuïta i fàcil de copiar, és de TOTHOM Les obres que hi ha a Internet estan protegides per les lleis de propietat intel·lectual Per evitar usos irregulars cal saber quins drets tenen els autors sobre les seves obres Drets d’autor: Morals / personals: intrasferibles i sempre vigents D’explotació econòmica: són transferibles. Exipiren als 70 anys de la mort de l’autor (les obres passen a ser de domini públic i poden ser usades lliurament) Dret de cita: permet incorporar part d’una obra protegida en una de pròpia sense haver de demanar autorització de l’autor Quan ens podem acollir al dret de cita? La finalitat de la inclusió és acadèmica La seva inclusió serveix per il·lustrar o complementar explicacions, anàlisis, comentaris… Sempre caldrà citar la font i autoria del document original Què fer quan no podem exercir el dret de cita amb les imatges? Opcions: Emprar imatges amb copyright. (és il·legal si no es paga i/o s’obté autorització per usar-les) Emprar imatges en accés obert (imatges de domini públic ( sota llicències Creative Commons). El seu ús és legal si se cita l’autoria i es respecta cada llicència Emprar imatges fetes per l’autor/a del treball Llicències Copyleft:
