¡Descarga Técnicas Documentales: Organizando el Caos de la Información - Prof. Fuentes y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!
DOCUMENTACIÓ
Documentació és el procés de reunir documents sobre temes determinats. El tractament continuat i sistemàtic d’aquests documents i de la informació que contenen, per a la seva difusió precisa, exhaustiva i immediata, mitjançant tècniques documentals de selecció, identificació, anàlisi, emmagatzematge, cerca i difusió, o sigui les que formen l’anomenada Cadena o Sistema Documental.
L’OBJECTE DE LA DOCUMENTACIÓ
Són els documents i més específicament la informació que contenen.
LES FINALITATS DE LA DOCUMENTACIÓ
Són bàsicament dues:
- la recuperació (localització) de la informació buscada
- la difusió d’aquesta informació als usuaris que estiguin interessats en ella
LES TÈCNIQUES DOCUMENTALS
Serveixen per organitzar el caos o desordre documental, ja que l’objectiu últim de la Documentació és la localització i difusió de la informació.
LA DOCUMENTACIÓ ÉS:
• UNA CIÈNCIA INSTRUMENTAL O AUXILIAR
La Documentació és la base més eficaç de la informació i de la investigació i el vehicle més racional per al progrés de la ciència, per al desenvolupament dels individus i dels grups. Amb la Documentació es pretén no només instruir o informar, sinó també facilitar la tasca dels altres o dosificar l’esforç, o ambdós a la vegada. És un intent d’aproximar l’observador a la realitat de les coses, de proporcionar-li diferents punts de vista i d’oferir-li un sistema de cooperació científica.
- UNA CIÈNCIA EN SÍ MATEIXA
La Documentació té un cos doctrinal metòdicament format i ordenat, amb un objecte clar d’estudi – el document – tot i que moltes vegades utilitzi conceptes d’altres ciències i disciplines.
Així doncs, la Documentació és un dels possibles objectes de la informació, però també és informació d’informació. La Documentació, objecte d’una ciència, ciència en sí mateixa, auxiliar imprescindible de tota ciència, no és més que una manera específica d’informar.
El coneixement de la Documentació i l’aplicació de les tècniques documentals és la tasca fonamental dels documentalistes, però també ocupa un lloc important en les tasques genèriques de l’informador o del comunicador en sentit ampli, i del científic o de l’estudiós en general. Tots ells han de conèixer i utilitzar les tècniques documentals, així com tots els elements que els proporciona aquesta ciència.
EL CONCEPTE DE DOCUMENTACIÓ INFORMATIVA
Els processos documental i informatiu estan íntimament relacionats, donat que el fet documental forma part de l’estructura del procés informatiu. En el procés documental o procés informatiu-documental en l’àmbit de la comunicació periodística es dóna:
- (^) un subjecte emissor → el documentalista-informador
- un objecte informatiu → el document
- un subjecte receptor → el periodista redactor
- i un mitjà de transmissió del missatge documental → l’empresa periodística
- a través d’un conjunt organitzat → el centre de documentació
Si la documentació és informació, resulta clar que la Ciència de la Documentació és la Ciència de la Informació. La documentació és informació, potencia la informació, informa sobre la informació. La Documentació Informativa opera al servei de la informació. Es delimita la Documentació Informativa en dues grans especialitats, la Documentació de les Ciències de la Informació, com a concepte general, que engloba totes les ciències de la comunicació, o ciències de la informació (periodisme, publicitat, relacions públiques, ...), i de documentació del treball informatiu o Documentació Periodística essent la notícia l’objecte de la mateixa.
La Documentació Informativa és el nom genèric que s’utilitza per designar la disciplina que s’ocupa d’aplicar la teoria, els mètodes i les tècniques documentals a la investigació de la comunicació de masses i a les diverses ciències de la comunicació:
- Periodisme → Documentació Periodística
- (^) Comunicació Audiovisual → Documentació Audiovisual
- Publicitat → Documentació Publicitària
- Relacions Públiques → Documentació en les Relacions Públiques amb la finalitat de fer més manejable i accessible la informació (independentment del seu suport), generada pels diferents medis de comunicació social – premsa, ràdio i televisió – i també la generada pel quefer publicitari, o l’exercici de les relacions públiques, de crear noves informacions.
IMPORTÀNCIA I VALOR DE LA INFORMACIÓ
EN LA SOCIETAT ACTUAL
En la primera meitat del s. XIX el nombre de publicacions periòdiques era d’un centenar, actualment a principis del s. XXI circulen gairebé un milió de publicacions. En només un any es genera tanta informació (més d’un milió de llibres publicats i més de cent mil publicacions periòdiques) com la produïda en tot el s. XVIII. A més no s’ha d’oblidar el fenomen de la televisió i actualment el d’internet, que fa possible que la informació arribi a gairebé tot el món, en el primer cas i que sigui possible rebre, però també buscar i accedir a informacions de tot el mon, generant-se grans quantitats d’informació.
La informàtica, les xarxes de telecomunicacions, els avenços cibernètics, les pròpies bases de dades i les autopistes de la informació, neixen de la necessitat dels centres de decisió militar de gestionar de la manera més fiable i ràpida la informació que els pugui ser útil. La informació és un valor estratègic des del punt de vista de la tàctica militar i un actiu estratègic des del punt de vista empresarial. Disposar d’informació fiable i de manera ràpida permet avançar en la presa de decisions. Queda superada la visió tradicional de la informació com un element passiu que podem conservar, actualment la informació és un element totalment dinàmic i renovable.
Es genera tanta informació que els sistemes tradicionals d’emmagatzematge, gestió i difusió són insuficients. La memòria individual i col·lectiva ja no és només tipogràfica sinó també electrònica. La superabundància d’informació va estretament lligada a la interacció dels avenços tecnològics (microinformàtica i telecomunicacions), que repercuteixen en la gestió, tractament, difusió i emmagatzematge de tot tipus d’informació. Les noves tecnologies aplicades a la gestió de la informació suposen un instrument complementari i alternatiu a la xarxa mundial d’informació impresa.
La superabundància d’informació també planteja problemes de accessibilitat. Les restriccions actuals són actualment d’índole tècnica i organitzativa. Posseir la informació no és tan important com saber on i com localitzar-la de la manera més àgil i econòmica possible. Això canvia el perfil dels professionals de la informació i la documentació, el sentit patrimonial, de custodis i vigilants del saber deixa pas al de gestors de la informació, capaços de combinar el coneixement de les fonts d’informació amb les tècniques per fer-les accessibles als usuaris i també transforma la finalitat de les unitats d’informació (biblioteques, centres o serveis de documentació, ...).
La incidència de les tecnologies no finalitza només amb el canvis pel que respecta a la gestió de la informació, el seu emmagatzematge i consum, sinó que afecta també al treball, a l’aprenentatge, a l’oci, a la participació dels ciutadans en la política, a la relació dels lectors amb els medis de comunicació, a l’aparició de nous mitjans de comunicació, a la transformació de la televisió, a l’aparició d’internet, a noves formes d’expressió artística, a noves formes de representar la realitat, ... Crea necessitats als professionals de la informació – els periodistes – o principals usuaris de la informació, de saber QUÈ, ON i COM trobar informacions.
LA DOCUMENTACIÓ ÉS
- un mitjà d’informació, donat que la documentació funciona com un sistema regulador de la informació: la recull, la canalitza i a la vegada crea informació
- un mitjà de comunicació, donat que s’exigeix una reciprocitat entre usuari-documentalista, o autor-documentalista i permet en definitiva el contacte amb altres idees, experiències, ..., la actualització dels diferents camps de coneixement, l’estalvi de treball inútil i la duplicació d’esforços.
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SÓN:
- Instruments bàsics de difusió.
- Permeten situar i analitzar en el seu context els fets recents de la història actual.
- Fonts d’informació, i independentment de la diversitat de formes, audiències, periodicitat, ..., pels seus continguts, s’interessen amb més o menys profunditat en totes les activitats humanes i tracten pràcticament de tots els àmbits del saber.
- No només ens proporcionen informació de l’actualitat política, econòmica, social, cultural o esportiva d’àmbit local, nacional o internacional, sinó que a més ens ofereixen informació sobre la vida quotidiana, petits anuncis, publicitat comercial i institucional, consells, comunicats, ..., que permeten obtenir dades puntuals i precises que poden satisfer necessitats pràctiques i resoldre cerques sociològiques. Tant el primer grup d’informacions com el segon, formen un fons documental molt valuós que ha de ser ordenat i tractat, donat que la informació està dispersa, utilitzant les tècniques documentals més adequades, per què pugui ser usat, de manera retrospectiva, per satisfer les demandes dels usuaris.
Per al periodista és bo conèixer les tècniques documentals o els fonaments bàsics de la Documentació, per poder parlar el mateix llenguatge que els documentalistes i per tant poder fer les peticions d’informació de manera pertinent i actuar com a usuaris, però també saber buscar la informació i per poder organitzar la seva pròpia documentació en un bon fons o arxiu personal o bé creant la seva base de dades, que li permeti organitzar, ordenar, analitzar i recuperar els documents i la informació que contenen.
EL PERFIL DEL DOCUMENTALISTA INFORMATIU
- Coneixement de l’actualitat amb una perspectiva històrica (Background)
- Agilitat
- Criteri periodístic
- Coneixement del mitjà per al que treballa
- Disposició a reciclar-se i a estar en contínua formació
La Documentació és essencialment informació. El seu objecte són els documents i la informació que contenen. La finalitat de la Documentació és la d’informar. Això coincideix plenament amb l’objectiu bàsic del periodista, informar verídica i puntualment al receptor (lector, oient o televident).
SISTEMA DOCUMENTAL
CADENA DOCUMENTAL
Conjunt d’operacions aplicades als documents adreçades a facilitar la recuperació de la informació, finalitat de la Documentació.
FASES DE LA CADENA DOCUMENTAL
ENTRADA → selecció, adquisició i recepció PROCESSAMENT → anàlisi documental (descripció i contingut) i processament tècnic SORTIDA → recuperació i difusió
1a fase: ENTRADA DE LA INFORMACIÓ
- Analitzar el document
- Escollir els conceptes que el representen
- Traduir-los a un llenguatge documental
- Indexació → operació per determinar el tema i representar-lo segons un llenguatge documental. - Tesaurus → llistat de termes estructurats sistemàticament on s’indiquen les relacions jeràrquiques i d’afinitat entre els termes que estan autoritzats (descriptors) i els no autoritzats. S’utilitzen en l’anàlisi temàtic que trobem dins les bases de dades. - Llistes d’encapçalaments → són menys exhaustives. S’utilitzen per a biblioteques, no per a bases de dades.
- Classificació → operació que permet representar sistemàticament el contingut dels documents mitjançant codis numèrics i alfanumèrics. Aquests codis són un altre punt d’accés a través dels quals podem recuperar els documents i que ens permeten ordenar els documents als prestatges de la biblioteca (Signatura topogràfica), de manera que els documents que l’envolten seran de temàtiques similars. - CDU (Clasificación Decimal Universal) → classificació jeràrquica, de més general a més concret. - FACETADES
- Registre de control d’autoritats → buscar sinònims , paraules o termes no acceptats, termes relacionats, de manera que estiguin controlats tots els punts d’accés.
- Resum → representació abreviada i precisa del contingut d’una unitat documental, sense que l’autor afegeixi elements crítics o interpretatius. S’utilitza llenguatge natural. Tipus de resum: - informatiu - indicatiu - selectiu
- Paraules clau → són paraules extretes del mateix document.
PROCESSAMENT TÈCNIC
- Ordenació → seguint el sistema de classificació, cada document té el seu lloc, únic i sempre el mateix, de manera que es facilita la seva localització.
- Emmagatzematge
- Conservació → una solució pot ser fer-ne còpies, segons el suport, i passar d’analògic a digital.
3a fase: SORTIDA DE LA INFORMACIÓ
RECUPERACIÓ
- Instruments de recuperació → generats a partir de les referències documentals.
- Catàlegs → repertori bibliogràfic format per referències documentals creades i ordenades segons uns principis definits (normatives, directrius, ...) i que descriuen exhaustivament els documents d’una col·lecció d’un servei de documentació. Poden estar en fitxes, llibres o informatitzats.
- Bases de dades → quan un catàleg està informatitzat esdevé una base de dades documental. Conjunt d’informació emmagatzemada en un suport informàtic i gestionada per un programa, anomenat genèricament Sistema Gestor de Base de Dades (SGBD).
- Soroll → cal evitar el soroll, degut a la manca de precisió a l’hora de realitzar la cerca.
- Silenci → cal evitar el silenci, degut a la manca d’exhaustivitat del catàleg o la base de dades. DIFUSIÓ
- Consulta directa als prestatges
- Préstec
- Taulells informatius
- Difusió selectiva de la informació (DSI) → recepció periòdica d’informació sobre les darreres novetats del fons documental.
ANÀLISI DOCUMENTAL DE MATERIALS GRÀFICS
- Anàlisi morfològic
- Suport
- Format
- Òptica
- Temps d’exposició
- Llum
- Qualitat tècnica
- Enquadrament o tipus de pla
- (^) Eix de la presa
- Estructura de la representació
- Anàlisi de contingut
- Resum Pla denotatiu
- Subjectes
- Personatges públics i rol
- Personatges conjunturals i rol
- Grups identificats
- Representacions socials individuals o col·lectives
- Animals i plantes
- Objectes
- Accions o situacions
- Locatius
- Context
- Pla connotatiu
- Paraules clau
- Nom del documentalista
- Data de l’anàlisi
- Data de les revisions
Per a un document audiovisual:
- Títol de sèrie → programa emès a intervals regulars de temps.
- Títol del programa → és el títol pròpiament dit del document tal com apareix en el programa. En el cas que aquest posseeixi un Títol propi i el camp inclou el Títol atribuït.
- Secció → secció o àrea informativa a la qual pertany el programa: nacional, internacional, comunitat. economia, esports, societat, el temps, ...
- Director → responsable intel·lectual i material del programa. Per al cas dels informatius n' és l’ editor.
- Col·laboradors → inclou el quadre tècnic, la relació de persones que han intervingut en la realització i producció del programa.
- Productor → inclou la companyia productora en el cas de les produccions alienes.
- Any de producció → any de producció del programa.
- Data d’emissió → l’any, el mes i el dia de l’emissió del programa o de la noticia, en format aaaammdd (any, mes i dia).
- Data de gravació → tot indicant en format aaaammdd la data de gravació de les imatges.
- Postproducció → el conjunt d' operacions que es realitzen sobre les imatges després de la seva gravació constitueixen la postproducció. D' aquesta forma la cinta de vídeo pot ser un master, compactat, paral·lel. brut, retransmissió, ...
- Idioma → llengua en que està el programa.
- Format → tipus de format, si es tracta de cintes en Betacam SP, SX, DG, ...
- Procedència de les imatges → pròpia, agencies, arxiu, intercanvi, ...
- Tipus de document → cal especificar si es tracta de noticia, reportatge, perfil biogràfic, crònica, entrevista, anàlisi, breus, ...
- Gènere → el gènere al qual pertany el document, informatiu. documental, magazin, concurs, musical, esports, ...
- Durada → la durada del programa en el format hh:mm:ss.
- Sistema de so → internacional, ambient, off, mixt, mut.
- Sistema de color → Pal, Secam, NTSC, Blanc i negre.
- Número de registre → es tracta de la signatura topogràfica, del codi de localització de la cinta de vídeo en el dipòsit.
EL DOCUMENT
Informació (part lògica) enregistrada en un suport físic (part material) que pot ser llegit per una persona o màquina. Finalitat → comunicar
El document és un mitjà transmissor del coneixement, és un pont físic entre l’emissor i el receptor. El document ens permet que la informació es mantingui al llarg del temps.
Producció de documents:
- Reproducció en massa → cultura de massa A finals del s. XIX podíem fer moltes còpies d’un mateix document i, per tant, es podia distribuir a molta gent. Apareix també la premsa de massa (diaris), el cinema i la fotografia s’estava consolidant. A principis dels 20 va aparèixer la ràdio i hi ha enregistraments sonors. Tot això fa que aparegui una “cultura de massa” que vol dir que la cultura ja no és per rics, sinó que ara qualsevol pot tenir accés a la cultura.
- (^) Explosió de la informació → creixement exponencial pot produir pol·lució Després de la II Guerra Mundial (1945), la producció de documents va augmentar considerablement. Va crear pol·lució informativa (abundància d’informació sense interès o redundant). A internet, per exemple, hi ha molta informació, però algunes sense interès o redundants.
- Informació electrònica → revolució telemàtica (telecomunicació + informàtica) A principis dels anys 70 es produeix el fenomen de la Revolució Telemàtica. La unió de la informàtica i les telecomunicacions, permet distribuir dades informàtiques a través de les xarxes de telecomunicacions. Als anys 80 va aparèixer el CD-ROM, i a principis dels anys 90 va aparèixer Internet.
SUPORT FÍSIC
- PAPER → té ergonomia (fàcil accés), però té poca densitat d’informació. Ocupa molt d’espai comparat amb un CD. La tendència de futur és a la baixa, tot i que durant els anys 70 tenia el monopoli de la distribució de la informació.
- MICROFORMES (microfitxes o microfilms) → són pel·lícules on s’imprimeixen imatges reduïdes dels documents. Permet estalviar espai. A moltes redaccions van considerar que havien de microfilmar els documents de l’hemeroteca perquè ocupava molt menys. Actualment ha quedat obsolet.
- MAGNÈTIC (cintes, disquet o disc) → la informació està gravada en una banda magnètica. La informació pot ser analògica o digital. Podem emmagatzemar molta informació, es pot accedir ràpidament a la informació i és multimedia (integració text, so i imatge).
- ÒPTIC (CD i DVD) → El CD d’àudio va aparèixer el 1979. Tots aquests mitjans tenen molta capacitat. Les característiques són com la magnètica, però la lectura de la informació es fa amb làser (òptic). Aquest suport és el que dura més de tots.
Actualment, la informació que està més en ús, necessita un aparell per poder-la reproduir. A principis dels anys 70 ja es podien fer consultes de biblioteques per la xarxa. Durant un temps també hi va haver el sistema de videotext. El paper ha perdut molt el protagonisme que tenia durant els 70. Molta informació s’està passant a un format digital per poder-ho conservar durant llarg temps.
FORMES D’INFORMACIÓ
- Bàsiques
- Text → forma d’enregistrar la informació que ha tingut més pes al llarg de la història. Ha tingut uns codis de representació molt diversos: alfabets, morse, ASCII, ...
- So → gran importància al llarg de la història. Però no va ser fins a final del s. XIX que es va poder enregistrar informació sonora.
- Imatge → pot ser fixa o amb moviment. Va ser el primer document que coneixem (pintures a les coves). Però no va ser fins a final del s. XIX que es va poder distribuir a la massa.
- Derivades
- Audiovisual → imatge + so (TV, cinema, ...). La informació es distribueix mitjançant cel·luloide, format magnètic o òptic (DVD).
- Multimèdia → text +so + imatge
TIPUS DE DOCUMENTS
- Segons la naturalesa de la informació → textuals, sonors, iconogràfics, audiovisuals, multimèdia, ...
- Segons la tipologia d’informació
- Administratius o de gestió → documents generats o rebuts per una persona o institució en l’exercici de la seva activitat. Són documents que tenen un receptor únic i que només hi ha una còpia (DNI, expedient acadèmic, ...). Aquests documents es guarden en arxius.
- Bibliogràfics o cognitius → contingut cultural, científic o tècnic, a diferència dels altres, hi ha moltes còpies i tenen un receptor anònom. Aquests documents es guarden en biblioteques.
- Segons el grau d’elaboració de la informació
- Primaris → són documents originals elaborats per un autor. Contenen informació de primera mà. Hi ha dos tipus: unitaris (llibres, diccionaris, ...) i periòdics (diaris, revistes, ...).
- Secundaris → són documents que remeten a documents primaris i faciliten la seva identificació i accés a aquests: bibliografies, catàlegs de biblioteques, ...
- Terciaris → són documents que parlen sobre documents primaris o secundaris. Els generen els documentalistes: repertoris de bases de dades, ...
FONTS D’INFORMACIÓ GENERAL
FONT D’INFROMACIÓ
Tot allà que pugui proporcionar resposta a una necessitat informativa de forma directa o indirecta.
- En qualsevol suport (oral, imprès, electrònic)
- De qualsevol naturalesa (sonora, textual, gràfica, ...)
Una font d’informació és un document o institució que (idealment) proporciona respostes selectives, fiables, pertinents, exhaustives i oportunes a les preguntes o peticions de l’usuari.
TIPUS DE FONTS D’INFORMACIÓ
- Documents
- Sistemes o fons documentals
- Sistemes bibliotecaris
- Sistemes documentals
- Sistemes d’anàlisi o de teledocumentació (bases de dades)
Normalment, els documents s’utilitzen com a font d’informació quan són dins d’un sistema documental. El documents ha de ser original i fiable, ha de ser accessible, s’ha de poder utilitzar i ha de ser útil. El fons documental ha de tenir una balança entre pertinència i exhaustivitat.
DIFERÈNCIES ENTRE SISTEMES BIBLIOTECARIS I ALTRES SISTEMES
Les biblioteques fan: recullen, seleccionen i classifiquen fonts d’informació, amb la finalitat de posar-la a l’abast de l’usuari. Els sistemes o centres documentals fan: recullen, seleccionen i classifiquen, però també fan un tractament del contingut dels documents. És aquí on es fan els documents secundaris. Les biblioteques universitàries produeixen documents secundaris que ens
