¡Descarga documentació periodística y más Apuntes en PDF de Biblioteconomía y Documentación solo en Docsity!
Documentació periodística Eulàlia Fuentes [email protected] Despatx I0035 (Dill 12:30-13:30 i de 18:00-19:00) 23/09/
Tema 0. El sistema o cadena documental
La cadena documental Es el conjunt d’operacions aplicades als documents adreçades a facilitar la recuperació de la informació, finalitat de la documentació. Fases de la cadena documental:
- Entrada: selecció, adquisició i recepció.
- Processament: anàlisi documental (descripció i contingut) i processament tècnic.
- Sortida: recuperació i difusió. ENTRADA TRACTAMENT SORTIDA Selecció Registre Recerca Adquisició Emmagatzematge Difusió Descripció Classificació Indexació Resum Es seleccionen unes fons documentals, s’analitzen les dades elaborades i d’aquesta manera s’acaba creant un document nou a l’inicial. 1a FASE: Entrada de la informació 1.1. Selecció Establir una política de selecció 1.2. Adquisició Compra (donatiu, intercanvi, etc.) 1.3. Recepció Registre Segell i sistemes de protecció
2a FASE: Processament de la informació 2.1. Anàlisi documental Document --> Referència documental Anàlisi descriptiu: Descripció i punts d’accés Anàlisi temàtic: Indexació: Tesaurus, Llista d’encapçalaments Classificació Þ Signatura topogràfica Registre de control d’autoritats Resum i/o paraules clau Þ Llenguatge natural 2.2. Processament tècnic Ordenació, Emmagatzematge, Conservació 3a FASE: Sortida de la informació 3.1. Recuperació Soroll i silenci Instruments de recuperació: Catàlegs Bases de dades 3.2. Difusió Difusió selectiva de la informació (DSI)
TEMA 0. Introducció a la ciència docuemental
Documentació és: -procés de REUNIR DOCUMENTS sobre temes determinats. -el TRACTAMENT continuat i sistemàtic d’aquests documents i de la informació que contenen. -per a la seva DIFUSIÓ precisa, exhaustiva i immediata. -mitjançant TÈCNIQIUES DOCUMENTALS der selecció, identificació i anàlisi, emmagatzament, cerca,i difusió (Cadena o sistema documental). Objecte de la documentació
Valorar, seleccionar, classificar i conservar textos sobre idees, fets, judicis, opinions de persones, etc. per tal de facilitar l’elaboració de productes periodístics. Facilitar la localització, accés i possible reutilització de la documentació generada pels mitjans de comunicació de masses La documentació periodística com a tipologia mental Conjunt de materials documentals generats per l’activitat periodística. Orígens i evolució de la documentació periodística Orígens: -s. XVIII (Gran Bretanya i Alemanya): primers arxius de premsa. Segons A. González: Interès per les necrològiques. Arxiu dels exemplars propis. Noves informacions a partir d’altres diaris. -Mitjans s. XIX: Primer servei de documentació. The New York Times. Verificar, comprovar, donar credibilitat, autoritzar. Elaboració d’índexs. Evolució: -s. XX: Creixement i perfeccionament dels serveis, -Anys 30: Índexs (N.Y Times) Disciplina a les universitats dels EEUU. -Anys 50-60: Microfilmació. Disciplina a les universitats espanyoles. -Anys 70: Bdd referencials (internes). -Anys 80: Comercialització de bdd referencials.. Ús del CD-ROM. Índexs El País i ABC -Anys 90: Digitalització. BDD de premsa a text complet. El Mundo i La Vanguardia en CD-ROM. Extensió social d’Internet: Primers diaris digitals (hemeroteques en línia).
Funcions de la documentació periodística en la producció de notícies Segons Ll. Codina:
- De qualitat
- De creativitat
- De rendibilitat
T
2a part. Les unitats d’informació Què és una unitat d’informació? Qualsevol organització dedicada a la transmissió del coneixement enregistrat en documents. Quines organitzacions actuen com a IU? Arxius Biblioteques Centres de documentació Quines són les activitats de les IU? -Definir un domini temàtic. -Determinar mètodes per obtenir informació. -Establir procediments de representació de la informació. -Crear una base de coneixements que serveixi per seleccionar documents rellevants. -Definir una línia de productes i serveis documentals a través dels quals difondre la informació. Trets diferencials de les unitats d’informació Totes tres comparteixen una serie de processos que s’anomena cadena documental:
- Contribució a la comunicació del coneixement, mitjançant; la selecció dels documents, la representació del seu contingut, l’elaboració d’eines per a la seva localització i posterior utilització. BIBLIOTEQUES Els seus objectius responen a les necessitats de: educació, informació, cultura, lleure, promoció de la investigació i preservació del patrimoni bibliogràfic entre d’altres.
L’ ordenació física no té un paper important, ja que qui sol buscar la informació és el responsable del centre, no l’usuari. Als centres de documentació, la informació que busca l’usuari és subministrada de manera personalitzada. Els serveis dels que disposen, són de tipus convencionals (que es podrien trobar a les biblioteques), però sobretot específics. Aquests tenen dos objectius: donar resposta a necessitats informatives i anticipar-se a les necessitats informatives. Estalvien la recerca dels usuaris mantenint-los al corrent de les novetats mitjançant butlletins de novetats, traduccions, butlletins de sumaris, circulant els darrers números de les publicacions periòdiques. Fan una difusió selectiva i personalitzada de la informació, ja que disposen d’un perfil de necessitats informatives dels seus usuaris que s’ha anat creant mitjançant les consultes que fan, d’aquesta manera poden oferir documents que s’assimilin als camps de treball o investigació que habituen. El sistema bibliotecari (DOCU APART) 07/10/
T
Informació general El problema de l’accessibilitat a la informació Producció documental, informativa i de coneixement
Producció documental, informativa i de coneixement Més de 20 milions d’articles científics a l’any 129.865.000 de llibres publicats al llarg de la història 800.000 patents concedides a l’any Quanta informació generem?
L’estudiant ha d’adquirir les habilitats següents dins les competències informacionals •ha de BUSCAR la informació que necessita. •ha d’ANALITZAR i SELECCIONAR la informació de manera eficient. •d’ ORGANITZAR la informació adequadament. •d’ UTILITZAR i COMUNICAR la informació eficaçment de forma ètica i legal, amb la finalitat de construir coneixement Documentació i accessibilitat a la informació “Disposar de molta informació però desorganitzada i inaccessible resulta tan inútil com no tenir-ne cap”. Necessitats informatives dels periodismes: cal documentar-se Cal evitar el soroll documental i el silenci documental. S’ha de trobar l’equilibri entre ambdós. Soroll documental En documentació, s’anomena soroll documental als documents o registres recuperats en una cerca que no són pertinents al tema cercat. És l’oposat del silenci documental. Pot aparèixer per diferents motius, el més habitual és el mal plantejament de la cerca. Silenci documental En Documentació, s’anomena silenci documental als documents o registres no recuperats però que són pertinents a allò que es busca. És l’invers del soroll. Es pot donar el silenci total (quan el resultat és 0 documents trobats).
Sempre hem de jugar amb els dos efectes: --> evitar el silenci i el soroll és la REGLA D’OR DE LA CERCA És millor una mica de soroll atès que som capaços de veure què no ens interessa, mentre que en el silenci mai no sabrem si hi havia alguna cosa que ens interessava i no recuperem perquè no visualitzarem els registres no recuperats. 14/10/
TEMA 2. Documents, fonts d’informació i fonts d’informació documentals
El document
“Informació fixada en un suport físic transmisible en l’espai i el temps i susceptible de constituir-se en font d’informació per obtenir nova informació.” (J.López Yepes) Segons aquesta definició el document està integrat per dos elements: a) La informació enregistrada, és a dir, el missatge. b) El suport físic en el qual s’enregistra la informació. Funcions -Superació de barreres comunicatives Contribuir a la superació de les limitacions de la comunicació oral. La informació que es transmet oralment és susceptible de ser oblidada, i en no ser enregistrada, perd la capacitat de ser difosa en el temps i l’espai, perquè requereix la presència simultània d’emissor i receptor. Quan sorgeix la necessitat de “recordar coses” sorgeix el document. -Memòria col.lectiva Servir a la construcció de la memòria col·lectiva. Els documents acumulen el coneixement generat, creant el que podríem anomenar la memòria de la humanitat. Adquireixen així un valor testimonial de primera magnitud. -Avenç científic, progrés social Servir a l’avenç científic i al progrés social. La producció de nous coneixements seria impensable sense l’aprofitament del saber acumulat. Els documents constitueixen fonts d’informació indispensables per a la investigació, l’estudi i l’aprenentatge. -Valor provatori
•Més econòmics, •Requereixen un aparell reproductor per a la seva lectura, •El gran inconvenient és la perdurabilitat , limitada, de la informació que contenen. Documents òptics •Utilitzen tecnología làser per enregistrar i llegir la informació, •S’han utilitzat per emmagatrzemar Bases de dades, documents electrònics,… •Hi ha diferents formats: videodisc, cd-rom, cd-audio, dvd, etc. •Avantatges respecte als documents magnètics: –Més capacitat d’emmagatzematge a menor cost, –Major perdurabilitat, –Més estabilitat de les dades, i –Menor desgast Grau d’elaboració -Primari -Secundari -Terciari Naturalesa de la informació -Textuals -Sonorsicònics -Audiovisuals -Multimèdia Accessibilitat i difusió -Publicats -No publicats -Reservats -Restringits
-Literatura grisa. Documents que: •No s’obtenen pels canals habituals de venda i distribució (llibreries, editorials). •Tenen tirades curtes (no molts exemplars). •La seva circulació és restringida o limitada (no solen arribar a massa persones). •Són de difícil identificació i localització (en nombrosos casos). •Amb freqüència no han passat pels mecanismes de control bibliogràfic (dipòsit legal, ISBN, ISSN…) Exemples: Actes de congressos, tesis doctorals, normes, patents, informes científics, memòries d’empreses… són alguns exemples d’aquest tipus de literatura.
Les fonts d’informació
“Qualsevol objecte que contingui informació i serveixi per a transmetre-la.” •EL receptor és el que converteix l’objecte en font en dotar-lo d’un significat que inicialment no tenia: Per ex: les restes arqueològiques per un arqueòleg; les roques i pedres pels geòlegs o plantes pels biòlegs. •En sentit estricte, considerarem fonts d’informació aquelles que tenen la voluntat d’un emissor de transmetre un missatge enregistrat en un suport i que ha de ser decodificat per un receptor. Parlarem, doncs, de FONTS D’INFORMACIÓ DOCUMENTALS, caracteritzades per difondre informació mitjançant documents.
Fonts d’informació documentals
Difusió Voluntat de l’emissor Missatge / suport / decodificació Respondre a necessitats informatives Les necessitats són: Requeriments d’informació i/o dades de les quals no disposem en el nostre cervell. Aquestes es resolen amb memòries externes: -Biblioteques -Centres de documentació -Arxius
Fonts primàries de referència Diccionaris Terminològics, etimològics Sinònims, equivalències Sigles i acrònims Biogràfics. Generals i especialitzats Enciclopèdies Directoris Anuaris Geopolítics Estadístics Generals i especialitzats Cronologies Atles Fonts primàries no de referència Monografies Publicacions Periòdiques Articles de revista Informes tècnics Normes Patents Tesis doctorals Actes de congressos Fonts secundàries Totes les fonts secundàries són el resultat de l’apicació de la cadena documental
Col·leccions de referència Serveis de referència virtuals: Localització: En motors: servicios de referencia (virtual, en línea, online), ask a services, ask an expert, digital reference, ask a librarian. En directoris: secció de referència. Literatura gris Fiabilitat de les fonts Indicadors per a l’avaluació segons R. Fornás:
- Autoritat : individual/col.lectiva/institucional oficial/educativa/empresarial pública /privada
- Credencials : professionals/amateurs oficials/oficioses prestigi…
Fonts bibliogràfiques Catàlegs bibliogràfics
Què és una catáleg bibliogràfic? És un registre de les fonts bibliogràfiques trobades en una biblioteca o en un grup de biblioteques, que es poden agrupar en una xarxa en diverses ubicacions. (Un document bibliogràfic pot ser qualsevol font d'informació (ex: llibres, fitxers informàtics, gràfics, materials cartogràfics, etc.), aquests són materials que es consideren de la biblioteca. Els usuaris de la biblioteca poden consultar les obres i la informació que desitgin). El catàleg de fitxes ha estat familiar als usuaris de biblioteca per generacions, però ha estat substituït amb eficàcia pel catàleg en línia (OPAC) el qual és d'accés públic. Alguns encara refereixen al catàleg en línia com "catàleg de fitxes. Algunes biblioteques amb l'accés d'OPAC encara tenen catàlegs de fitxes en lloc, però aquests ara són estrictament un recurs secundari i són rarament actualitzats. Algunes biblioteques l’han conservat però altres l’han eliminat a favor de l'OPAC per tal d’estalviar espai per altres usos, per ex, per prestatgeries addicionals. El catàleg de biblioteques més gran del món és el catàleg del WorldCat.org gestionat per la cooperativa de biblioteques sense ànim de lucre OCLC, (Online Computer Library Center) amb seu a Dublín, Ohio, EEUU. L’OCLC és una cooperativa mundial de biblioteques (de mes de 100 països) que proporciona serveis tecnològics compartits, investigació original i programes comunitaris pels seus membres i per la comunitat bibliotecaria en general, per tal de facilitar l’accés a la infpormació i que aquesta sigui més útil. El Worldcat és la base de dades d’informació sobre col·leccions bibliotecaries més completes del món. Al gener de 2016, WorldCat.org tenia més de 360.000.000 registres de catàlegs i més de 2.000 milions de fons de biblioteques. Què és una base de dades? Hi ha múltiples definicions, però totes ens defineixen el mateix. Entre d’altres: “Volum d’informació que ha estat gravat en un suport electrònic i és gestionat per un programa informàtic anomenat Sistema Gestor de Base de Dades”. “Conjunt d’informacions relatives a un mateix domini del coneixement, registrades en un suport llegible per ordinador i articulades en unes unitats lògiques anomenades registres”. “Estructura que permet rebre dades, emmagatzemar-les i extreure-les a petició d'usuaris múltiples i independents entre ells”. Bases de dades de sumaris •Multidisciplinars. •Donen accés al sumari de revistes, al resum i en el millor dels casos al text íntegre del document.
