Dossier de mirall trencat, Apuntes de Catalán

¡Descarga Dossier de mirall trencat y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

Guia de lectura

Mirall trencat,

de Mercè Rodoreda

a càrrec de Najat El Hachmi

• 1 Contextualització Índex
  • 1.1 Una novel·la de maduresa
  • 1.2 La recepció de l’obra
• 2 Anàlisi estructural
  • 2.1 Una novel·la clàssica
  • 2.2 Un mosaic o un mirall trencat
• 3 Anàlisi temàtica
  • 3.1 Una família
  • 3.2 La importància dels secrets
  • 3.3 El pas del temps i els records
  • 3.4 La representació del temps: el temps històric i el temps psicològic
  • 3.5 La incomunicació
  • 3.6 La infantesa
  • 3.7 L’univers simbòlic
• 4 Anàlisi formal
• 5 Guió per al comentari de l’obra
  • 5.1 La ubicació del text en el seu context
  • 5.2 L’estructura
  • 5.3 El narrador i la perspectiva múltiple
  • 5.4 Els personatges
  • 5.5 Els temes centrals
  • 5.6 L’espai
  • 5.7 El temps

4

1.2 La recepció de l’obra

Mirall trencat apareix, com dèiem, en un moment clau de la biografia de la novel·lista, un moment agredolç marcat per un reconeixement que li havia estat escatimat fins lla- vors i pel retorn a una Barcelona que ja no existeix. No sabem a què responia la mar- ginació que patí Rodoreda en els anys seixanta, potser al fet que molts veiessin en els seus escrits una «literatura de dones» en què els universos domèstics constitueixen el material principal de la narració. Tot i que els temes que tracten els relats de l’autora són universals i que els personatges mostren una complexitat que va més enllà del seu gènere, no han estat pocs els que n’han descartat la lectura pel fet de retratar els uni- versos femenins. Tot i això, cal destacar que l’autora sempre va fugir molt astutament dels encotillaments del feminisme, que deia desconèixer. Explica sovint que li sembla un moviment obsolet i que el seu caràcter poc gregari li impedeix de sumar-s’hi, cosa que evitarà condicionar els lectors que no veuen en la literatura declarada feminista altra cosa que un subgènere.

També defuig la necessitat que se li planteja a través de la premsa escrita d’identificar- se amb les seves heroïnes, d’etiquetar les seves obres d’autobiogràfiques pel fet de tenir dones com a protagonistes. Cal recordar que el material amb què treballa un es- criptor és la seva pròpia biografia, els esdeveniments que l’han marcat i, per damunt de tot, la mirada que projecta sobre el món que l’envolta. Però a Rodoreda no li inte- ressa escriure unes memòries ni descriure el temps que va viure, cosa que es podria fer millor a través d’una crònica que d’una novel·la, com apunta al pròleg deMirall trencat.

5

2 ANÀLISI ESTRUCTURAL

2.1 Una novel·la clàssica

Mirall trencat és una novel·la estructurada en tres parts, un esquema clàssic en què la primera part se centra en la presentació dels personatges, la segona en l’exposició dels seus conflictes, per acabar en la tercera amb el desenllaç. Però aquest esquema és només el punt de partida; el primer segment ens serveix per saber qui són els Vall- daura i ens acosta al món que els envolta, però ja assistim aquí a la gestació dels prin- cipals conflictes: la vida secreta de Teresa Valldaura o els amors del seu marit, Salvador. Mirall trencat és la gran novel·la del record, i per això, tot i que els grans es- deveniments de la trama ens són explicats de manera més o menys lineal, els flash- backs determinats pels personatges hi sovintegen, conjugats amb habilitat magistral per un narrador que tot ho sap, que s’anticipa, que esdevé premonitori en molts mo- ments i ens deixa sovint per al final els detalls d’uns fets que només s’esbossen. Aquest narrador, d’una gran originalitat, és una de les característiques definitòries de l’obra i és el que determina una estructura, aparentment convencional, que juga amb el temps cronològic i psicològic al llarg de totes les pàgines. Els avançaments que fa no serveixen només per carregar de tensió dramàtica el relat, sinó també per antici- par-nos la tragèdia. La manera com Eulàlia intueix, per exemple, la naturalesa estra- nya de Maria ja ens prepara per l’esdeveniment que tindrà lloc molt més tard. Però sovint el que trobem aMirall trencat és la narració superficial d’un fet que més enda- vant, sobretot a la segona i la tercera part, serà descrit amb molt més detall des del record d’algun dels protagonistes. Les relacions entre Teresa i el notari Riera, insi- nuades al llarg de la primera part i de bona part de la segona, se’ns explicaran clara- ment a la tercera a través de la nostàlgia d’un Amadeu ja vell. Amb els amors de Teresa i Jaume Masdéu passa el mateix: no és fins al final que no en coneixem els detalls, quan la senyora ja és a les acaballes de la seva vida. El gran encert de la novel·la és el domini magistral del temps i de les seves gradacions; l’autora el controla amb gran habilitat, de manera que ens va introduint en les intimitats de la família a mesura que passen els capítols, encara que des del principi en sabem els secrets principals i in- tuïm que això no és més que el començament.

· Primera part Es presenten els personatges i les seves principals característiques: Teresa i la seva as- censió social gràcies al matrimoni amb Rovira, els amors tràgics de Salvador Valldaura amb Bàrbara a Viena, la posterior formació de la família Valldaura i el seu establiment a la Torre... Veiem néixer el món, l’escenari, els condicionants i secrets dels protago- nistes des del primer moment; la importància del passat de cadascun d’ells, Teresa amb un fill natural amagat i Salvador amb un amor tràgic al darrere. Apareixen les mi- nyones, Sofia, els amics d’ells. Una família benestant, aparentment amb poques coses de què preocupar-se.

· Segona part No és la gestació del conflicte el que ocupa aquesta part, sinó la decadència de tota la família. Es desencadenen les gran tragèdies, sovint motivades per la revelació del secret; els protagonistes es descobreixen irremeiablement abocats a la caducitat: els vells es van morint i els nens han d’afrontar l’entrada a l’edat adulta, irreconciliable amb la infantesa.

FLASHBACK O RETROSPECCIÓ [T i P] · C.1 · P. 27

NARRADOR OMNISCIENT [T i P] · C.1 · P. 34 - 35

7

3 ANÀLISI TEMÀTICA

Com a novel·la que construeix tot un món i aconsegueix que se sostingui per si mateix, Mirall trencat és un text amb molts temes principals que, a més, té la virtut de perme- tre lectures des de diferents angles.

3.1 Una família

Mirall trencat és, sobretot, la crònica d’una família, els Valldaura, una saga familiar que va des de la seva fundació fins a l’aniquilació total, amb l’escenari principal de la Torre i el Jardí, que per si mateixos esdevenen personatges. Fins i tot hi ha tot un capítol de- dicat a la Torre, i gran part dels esdeveniments té lloc a la casa o bé a l’univers del Jardí.

3.2 La importància dels secrets

L’epígraf de Sterne que encapçala la primera part ja és revelador: «I honor you, Elisa, for keeping secret some thing.» I és que molts dels personatges que apareixen a la novel·la ens són presentats des del primer moment pels secrets que amaguen. Alguns d’ells són àmpliament coneguts per la resta dels personatges, però mai explicitats per una classe social que els insinua sense parlar-ne obertament. Teresa, de fet, comença la seva ascensió social gràcies a un engany i un secret que guardarà tota la vida: es ven la joia que li ha regalat el primer marit, fent veure que la hi han robat, i la compra des- prés amb la complicitat del joier. Però aquesta estratègia no té altra finalitat que la d’a- magar un secret encara més gran, l’existència d’un fill natural nascut just uns mesos abans de conèixer el primer marit. En aquest cas, el secret no es trencarà mai, Jesús Madéu és el fruit d’un primer amor apassionat viscut per una Teresa ingènua que ja no ho tornarà a ser. Mantenint amagada la seva existència, sembla que Teresa es desfà de- finitivament del seu passat de peixatera, encara que apadrina el nen, que la visita de tant en tant.

El secret, conegut per tots, de Salvador Valldaura és un amor tràgic que el marcarà per tota la vida: el seu enamorament d’una violinista vienesa, que se suïcida en un riu poc després de començar la seva relació.

Quan la nit de noces Sofia humilia Eladi Farriols obligant-lo a besar-li els peus, ell trenca el seu silenci per explicar-li que té una filla natural amb una cupletista del Paral.lel de qui es va enamorar. Aquest primer secret iniciarà una guerra freda entre els dos pro- tagonistes, i en generarà un altre amb l’adopció de Maria: el secret del seu origen. La revelació d’aquest últim fet a la segona part serà el desencadenant de la gran tragèdia de la novel·la. El primer que paga les conseqüències de verbalitzar que la Maria és una arreplegada, és a dir, d’expressar en veu alta el secret de l’origen forà de la seva ger- mana gran, és Jaume, i ho fa amb la vida mateixa. El seu assassinat es produeix poc després que, en una baralla amb Ramon i Maria, li cridi a aquesta «Recollida, reco- llida»,^1 l’última cosa que diu abans de morir. Però el secret que desencadena la gran tragèdia de la novel·la és el del veritable origen de Maria, que Eladi Farriols es veu empès a revelar a Ramon quan la senyoreta Rosa li insinua que l’amor entre ells va més enllà del que uneix els germans. Les conseqüències són la fugida irreversible de Ramon de l’univers dels Valldaura i el suïcidi de Maria al llorer de la casa.

1 MERCÈ R ODOREDA,Mirall trencat. Barcelona: Club Editor Jove, 2006. Pàg. 129.

8

3.3 El pas del temps i els records

Mirall trencat és la novel·la de la nostàlgia, dels personatges tristos que viuen del pas- sat i per als quals el present no té cap sentit. Si la novel·la en si és la descripció d’un univers anterior a la guerra que mai més no tornarà, els protagonistes viuen recordant eternament: Valldaura, la seva relació amb Bàrbara; Teresa, els seus amors quan ja està condemnada a quedar-se en una cadira de rodes; Eladi, l’amor per Pilar Godayol, a qui va renunciar a fi de casar-se per interès amb una dona de bona família que l’a- cabarà dominant. Per altra banda, el notari Riera només el coneixem de ben a prop quan recorda les relacions clandestines amb Teresa. En aquest sentit,Mirall trencat sembla la novel·la dels vençuts: són molts els personatges que renuncien a viure el present, per la seva inherent abúlia, com Eladi, per la impossibilitat de retornar a un passat ja acabat, com Salvador Valldaura, o per conservar l’estatus, com passa amb el notari o la mateixa Teresa. Aquí també es fa evident la polisèmia d’un títol que pot fer referència a la vida de qualsevol persona: la construcció del record de tota una vida és el que es reflecteix en el mirall, però no pas la vida sencera, sinó aquells fragments que més ens han marcat.

3.4 La representació del temps: el temps històric i el temps psicològic

AMirall trencat, l’autora exerceix un total domini del temps. El temps històric queda de- finit subtilment a través de detalls que formen part de la trama: el pas del cotxe de ca- valls a l’automòbil, l’Eladi que es fa d’Esquerra??? , la república per Jesús Masdéu, la guerra i els primers moments de la postguerra, amb què acaba la novel·la. El canvi de- finitiu el representa Sofia quan decideix vendre la Torre per construir-hi uns aparta- ments ben moderns; és un dels pocs personatges que viuen més el present i el futur que no pas el passat, que no mostra cap nostàlgia per la vida passada a la Torre, sinó més aviat al contrari.

Però el gran prodigi de la novel·la està en el domini dels temps psicològics dels perso- natges: «un home està fet de segons», li diu l’oncle a Eladi quan li regala un rellotge. I com a novel·la fragmentada, feta dels bocins que descriuen l’existència dels personat- ges, la domesticació del temps en mans de l’autora era imprescindible: un instant con- cret es pot allargar durant pàgines i pàgines, com passa quan Eladi baixa per les escales i es posa els guants mentre és observat per Jaume des de darrere les cortines, però altres cops es resumeix tota l’existència d’un personatge en una sola frase. També és un temps que s’adapta a la perspectiva de cadascun dels membres de la família quan el narrador els focalitza.

Essent com és la novel·la del record i de l’evocació, no hi podien faltar els flashbacks, astutament orquestrats des de l’evolució de cada personatge. Des del començament, el temps ja és un element que domina el text, tot ell està impregnat de certa sensació de recança. Fins i tot en personatges secundaris més desdibuixats, ens queda la im- pressió que enyoren alguna cosa, encara que no sapiguem què és.

3.5 La incomunicació La incomunicació en el si de la família també és un tema principal: la incapacitat dels seus membres per establir vincles profunds entre ells és la incapacitat de comunicació inhe- rent a la mateixa espècie humana. En aquest sentit, Rodoreda és tan pessimista com els existencialistes i no dóna cap esperança per a la realització de les relacions a cap nivell. Els únics que aconsegueixen estimar-se són Ramon i Maria, però únicament dins de l’u- nivers infantil, perquè fora d’aquí el seu amor esdevé impossible. Aquest fracàs també es produeix en les relacions entre pares i fills: Teresa renuncia a exercir la maternitat per as- segurar-se un bona posició social, però tampoc no serà capaç d’estimar-se Sofia. Aquesta, al seu torn, no demostra amor ni envers la mare, per a la qual és una rival, ni envers els

EXISTENCIALISME [T i C] · C.11 · P. 200 - 201

10

Alguns gestos repetits pels personatges no tan sols ajuden a construir-los, sinó que, en molts casos, ens recorden la matèria de què estan fets: la dèria de Teresa de tocar les coses i dir que són seves, o el fet de passar la mà per la cara de Sofia, que demostra la seva fredor i posició de poder.

Hi ha cert fetitxisme relacionat, per exemple, amb els peus: Sofia fa que, la primera nit de noces, Eladi li besi el peu, on anys després, quan ell mor, hi apareix una taca; Maria agafa el senyor de la casa de nines i el deixa de seguida, espantada pel fet de desco- brir que no té peus; Eladi repeteix amb les minyones el mateix gest de Sofia. Els peus ens arrelen, en connecten amb la naturalesa salvatge de què estem fets i amb l’univers de la infantesa: els peus són la primera cosa que veiem dels pares.

Altres elements prenen importància a mesura que la història avança: la poma del vano que apareix al començament, en un ball de disfresses, és recuperada per Teresa molt més tard, quan s’esmenta la flor del pomer a la masia de Vilafranca, on passen la lluna de mel, una flor que mai no esdevindrà fruit i es quedarà en això, en una felicitat di- buixada en un vano i una flor petita i prometedora.

11

4 ANÀLISI FORMAL

Mirall trencat no seria el mateix sense un narrador que juga sovint amb l’ambigüitat de la seva perspectiva. És un narrador omniscient, sí, però en molts casos es posa en la pell d’un dels personatges i explica la realitat des del seu punt de vista sense deixar la tercera persona. És un narrador flexible que, com una càmera, és capaç d’enfocar les escenes des d’on se les miren els diferents personatges. També s’hi utilitza l’estil indirecte lliure, sense puntuació, sobretot en boca de Maria quan ja és un fantasma o de Ramon quan són a la platja. Si bé podríem considerarMirall trencat com una novel·la realista pel fet que mostra amb tota mena de detalls el naixement, declivi i posterior aniquilació d’una família, con- textualitzada en una època concreta que hi queda ben dibuixada, l’obra aviat esdevé un relat que explora les interioritats dels personatges i els seus replecs més íntims, cosa que la converteix en una novel·la psicològica. Però no només s’hi conjuguen aquestes dues tipologies, també hi ha una fragmentació molt pròpia delNouveau roman (o nova novel·la) ja anticipada en el títol mateix. És, per tant, una obra que resumeix totes les tendències de la novel·la aparegudes fins llavors i que les combina amb ma- gistral habilitat. En molts sentits esdevé una novel·la inclassificable. Carme Arnau fins i tot l’ha relacionada amb el romanticisme alemany i amb la novel·la gòtica per l’apari- ció de l’element fantàstic a través del fantasma de Maria. 3 Mirall trencat és la construcció de tot un món, del seu esplendor i la seva posterior des- aparició. Com a reflex de la realitat, del món mateix, el contingut del relat se sosté per si mateix i no li cal cap element extern per facilitar-ne la interpretació. Encara que doni compte de tota un època de la història de Catalunya i que els fets s’esdevinguin a Bar- celona, aquesta no és la dada més rellevant de la trama; de fet, sembla fer-hi la funció d’escenari, de rerefons més que de tema principal. L’autora mateixa explica al pròleg que el temps històric li interessa d’una manera relativa, que l’ha viscut massa.^4 D’alguna manera, si no sabéssim res del que succeeix a l’època en què transcorren els esdeve- niments, no per això la lectura quedaria coixa. Els detalls i alguns fets esmentats només de passada ens permeten situar la història de la família Valldaura entre el final del segle XIX i els primers anys de la postguerra. L’autora aconsegueix crear i descriure aquest món que funciona de manera autònoma no tan sols a través d’una trama potent −farcida d’enganys, dobles vides, casaments per interès, assassinats, incestos− i de la presència d’un narrador omniscient, sinó també mitjançant el teixit subterrani que van formant els detalls quotidians, els objec- tes, els elements simbòlics recurrents, juntament amb els canvis de perspectiva al vol- tant d’un mateix fet, elements que ens submergeixen del tot en l’univers dels Valldaura. D’entre totes les novel·les de Mercè Rodoreda,Mirall trencat té algunes particularitats que l’allunyen de la resta: si aLa plaça del Diamant o aEl carrer de les Camèlies pre- dominen la primera persona i el llenguatge col·loquial que aquesta mena de narrador exigeix, aMirall trencat apareix un narrador que sap més coses de les que saben en un moment donat els personatges, amb el poder de veure-ho. Aquest narrador no és altra cosa que una exigència del guió d’un relat coral amb personatges abundants i d’una gran complexitat, que, a més a més, són vistos els uns pels altres. De fet, tam- poc no es tracta d’un narrador omniscient convencional, ja que la seva perspectiva és mòbil i flexible: de vegades és premonitori, d’altres suggeridor i d’altres molt concret des de la perspectiva dels diferents personatges.

ESTIL INDIRECTE [T i P] · C.1 · P. 44

REALISME [T i C] · C.4 · P. 77 - 82

NOVEL·LA GÒTICA [T i C] · C.4 · P. 73 - 74

NOVEAU ROMAN [T i C] · C.14 · P. 260

NOVEL·LA PSICOLÒGICA [T i C] · C.13 · P. 226

3 CARME ARNAU,Una lectura de «Mirall trencat». Barcelona: Proa, 2000, pàg. 139. 4 MERCÈ R ODOREDA, pròleg deMirall trencat, pàg. 12.

13

5 GUIÓ PER AL COMENTARI DE L’OBRA

Per analitzar qualsevol fragment deMirall trencat, serà important fer esment de tota una sèrie de temes tractats en aquesta lectura. Per tal d’ordenar el comentari i no caure en el parany de la redacció sense rumb, aquí en proposem un. En tot cas, sempre s’han de tenir en compte les regles bàsiques de qualsevol text: la coherència, la cohesió i una bona exposició dels continguts, prioritzant sempre la síntesi i la claredat.

5.1 La ubicació del text en el seu context · Novel·la de maduresa de l’autora, que coincideix amb el seu retorn de l’exili i amb la seva consagració. · Descriu el naixement, el declivi i el posterior anihilament d’una^ família burgesa^ des del final del segle XIX fins a pocs anys després de la guerra. En aquest sentit, es pot considerar una novel·la realista , però l’estructura fragmentària que presenta la vin- cula amb el Nouveau roman.

· És una obra cabdal dins de la producció rodorediana, per ambiciosa i per ser una^ re- presentació de tota l’evolució de la novel·la durant els segles XIX i XX.

5.2 L’estructura

· Novel·la tripartita : segueix una estructura clàssica, però amb particularitats relacio- nades amb la fragmentació i el tractament del temps. · A la primera part , es presenta la família Valldaura i s’explica la seva formació: Teresa es casa amb un home més gran que ella per ascendir socialment, Salvador viu el seu amor tràgic amb Bàrbara a Viena; es coneixen i Salvador compra la torre a Sant Ger- vasi, que serà l’escenari principal de la resta de la novel·la. Moment de màxima es- plendor que s’acaba amb la mort del petit Jaume. · A la^ segona part , es produeix el declivi de la família. Assistim a la creixent infelicitat d’uns personatges ancorats en el passat −que viuen més del que recorden que del present− i en les seves relacions frustrades. Ramon marxa de casa i Maria se suïcida al llorer després de saber que són germans. Mor Eladi.

· A la^ tercera part , després de la tragèdia dels episodis anteriors, comença l’esfondra- ment definitiu de la família i de tota una manera de viure. Barrejats amb els esdeve- niments que marquen el present, els personatges van desapareixent. Mor Teresa, Sofia marxa a l’estranger per causa de la guerra, i la casa es va deteriorant fins que només hi queda una rata, a l’últim capítol. · Els capítols curts se centren en un personatge, en un esdeveniment o en un punt de vista sobre un fet que ja coneixem des d’un altre angle: fragmentació ja recollida al títol. · La^ trama principal^ és^ lineal , però no pas la narració, que és plena de flashbacks, donat que els personatges viuen recordant.

5.3 El narrador i la perspectiva múltiple · Hi ha un^ narrador omniscient^ que tot ho sap i tot ho veu, però amb algunes^ parti- cularitats : enfoca els esdeveniments des de la perspectiva de qui protagonitza l’es- cena, la mirada deixa de ser des de sobre per projectar-se des de dins o des d’un angle determinat. Per exemple, el món dels grans és vist des de darrere les cortines, el món dels petits. El narrador també s’anticipa, fa premonicions i prepara el lector per al que vindrà. Sovint opina i emet judicis sobre els personatges.

ESQUEMA DE COMENTARI [T i P] · C.4 · P. 72 - 73

14

· Recull aspectes tant de la novel·la realista i psicològica com de la nova novel·la i la novel·la fantàstica , és a dir, elements de les tipologies més importants de la novel·la dels segles XIX i XX. És realista quan descriu el món d’una família d’abans de la guerra i en dóna tots el detalls; psicològica, per la importància que hi tenen les inte- rioritats dels membres de la família; nova novel·la, per la fragmentació dels capítols i la utilització del narrador amb perspectiva mòbil; i alguns experts l’adscriuen a la li- teratura fantàstica, fins i tot gòtica, per l’aparició del fantasma de Maria a la tercera part.

5.4 Els personatges

· Tots els personatges estan marcats per la infelicitat : viuen del record, del que van viure en un moment donat.

· Salvador Valldaura : va fer de diplomàtic a Viena i allà va conèixer una violinista de qui es va enamorar. Poc després ella se suïcidà. Salvador torna a Barcelona i coneix Te- resa, amb qui es casa i té una filla, Sofia. Viu sempre més marcat pel record de Bàr- bara, la violinista.

· Teresa Goday Valldaura : la fundadora de la família. Era venedora de peix quan va enamorar-se apassionadament de Miquel Masdéu, de qui va quedar embarassada. Just uns mesos després de tenir el fill i de deixar-lo amb una tieta, coneix Rovira, un home gran i benestant amb qui es casa per interès. La novel·la s’enceta amb un en- gany de Teresa: ell li regala una joia de gran valor, que Teresa ven, tot fent veure que la hi han robat, per tal de mantenir el fill. Quan mor el primer marit, es casa amb Sal- vador Valldaura i s’instal·la en la vida de burgesa, deixant enrere el passat i el fill. Tin- drà Sofia, amb qui no sembla lligar-la una relació gaire afectuosa. Manté una relació extramatrimonial amb el notari Riera, que coneixerem cap al final, quan ja és a punt de morir després d’haver passat un temps sense poder-se moure.

· Sofia : filla de Salvador i Teresa, és freda i esquerpa, el personatge de qui coneixerem menys interioritats al llarg de la novel·la, l’únic que no ofereix la complexitat del altres. Es casa amb Eladi Farriols, que tractarà sempre amb desdeny; ja la nit de noces l’o- bliga a besar-li el peu, però ell li parla d’un amor amb una cupletista i d’una filla na- tural que Sofia adoptarà només per despit. Tindrà els fills, sobretot el Jaume, per contrarestar l’amor d’Eladi per Maria. És el personatge que sobreviu a la devastació: marxa durant la guerra i torna després per enderrocar la Torre i construir-hi pisos. Ar- rossega una relació edípica amb el pare i de rivalitat-odi amb la mare.

· Eladi : és fill i nebot de fabricants i venedors de teixits. Coneix Sofia a la botiga on tre- balla per a l’oncle. Es descriu com un dandi, com un personatge mediocre, abúlic i incapaç de prendre les regnes de la seva vida. S’enamora d’una cupletista, Lady Go- diva, amb qui té una filla. Es casa amb Sofia per interès i viurà sempre recordant la felicitat d’un amor menys contaminat, més pur amb la cupletista. Té debilitat per les dones de classes més baixes i empaita totes les minyones de la casa. Després de la partença de Ramon i de la mort de Maria, Eladi també mor, amb la insinuació d’un suïcidi.

· Ramon, Maria i Jaume : els nens de la novel·la són representatius de tot el món de la infantesa. Maria i Ramon mantenen un amor còmplice, i el petit, Jaume −conce- but per Sofia amb el desig de tenir una nena, perquè Eladi arribés a estimar-se-la més que la filla de Lady Godiva−, els fa nosa i el maltracten al llarg dels capítols. L’a- mor que s’estableix entre Maria i Ramon és pur pel fet de donar-se en la infantesa, però esdevé impossible quan han d’encarar l’entrada a l’edat adulta. Jaume és as- sassinat per Ramon. Maria se suïcida al llorer en saber que són germans, i Ramon fuig de casa per convertir-se en un home trist, amb una existència miserable.