¡Descarga apuntes mirall trencat y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
Literatura Catalana
Mercè Rodoreda
Mirall trencat
1. Introducció La novel·la Mirall tren cat és una novel·la aparentment realista, però solament de manera aparent, ja que hi incorpora la consciencia mítica, que ja havia desenvolupat en nombrosos contes. La novel·la és força llarga i complexa, i es divideix en tres parts, narrant la corba d’ascens i declivi d’una família, els Valldaura-Farriols, els quals representen un espai i un temps concrets. És l’evolució d’una història que també queda reflectida en la torre on viuen, la qual actua com un organisme vivent, a la manera de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. Mirall trencat és una novel·la tancada i desolada, allunyada de l’etapa oberta i esperançadora anterior. Ara tot serà destruït pel foc, i la ficció acabarà amb una rata repugnant. Tanmateix, l’amargor que es mostra restarà mitigada pel tractament mític de les dues heroïnes, la Maria, la nena que se suïcida, i la Teresa, que envelleix i mor. 2. Temàtica Aparentment, Mirall trencat sembla una novel·la de consum, partint d’una ambientació de fulletó, amb embolics amorosos, fills secrets, adulteris, suïcidis... Tanmateix aquesta temàtica formada al voltant dels secrets de família per reproduir l’existència humana. La vida viscuda amb intensitat deixa uns moments per damunt de la monotonia quotidiana, la qual desapareix, que queden fixats parcialment a través del record. El tema central és el pas del temps en la vida de tres generacions d’una família. La història, però, no es mostra com una trama lligada, lineal i contínua, sinó com “trossets”, com els fragments que configuren el “mirall trencat”, que reflecteix la vida d’una família i en justifica el títol. El novel·lista francès Saint Real parlava de la novel·la com “el mirall al llarg del camí”, referint-se al camí de la vida. Però Rodoreda no es lliga al realisme clàssic basat en la versemblança i intenta captar allò que viuen des de dins els personatges, amb una visió més parcial, però que permet reflectir millor com es viu la vida.
Els personatges de Rodoreda buscaran la felicitat de la vida a través de l’amor, però sempre acabarà frustrat, per la solitud derivada de la incomunicació i el desencís. Solament el record del passat, més o menys transformat en somni, els permet una felicitat il·lusòria.
3. Amor i secrets La intriga de la novel·la es basa en una sèrie de secrets. Tots els personatges tindran secrets, alguns fonamentals (hi ha qui els anomena fundacionals), i sempre originats en un amor frustrat. Els secrets fundacionals són els següents:
- El secret de la Teresa és el seu full il·legítim, en Jesús Masdéu, qui encara que l’afillarà més tard sempre estarà allunyat del nucli familiar.
- El secret del Salvador Valldaura és el final tràgic amb el seu amor, la Bàrbara, la violinista que se suïcida i ell mai no sabrà per quin motiu.
- El secret de l’Eladi Farriols és la seva filla Maria, tinguda amb l’artista Pilar Segura, i que serà dins de la família però presentada com a filla d’uns cosins morts. El trencament del secret de la identitat de la Maria origina la tragèdia, ja que desvetlla el perill de l’incest i frustra la continuïtat de la tercera generació familiar. A aquests secrets fundacionals s’hi poden afegir altres que originen el clímax tràgic d ela novel·la:
- El secret de la Maria i en Ramon Farriols és l’assassinat del seu germà Jaume, fet que els dona complicitat i alhora complex de culpabilitat.
- El secret de l’Amadeu Riera i la Teresa és la seva relació adultera, que enterboleix el matrimoni d’ella i esdevindrà la causa simbòlica de la paràlisi de la Teresa. Al voltant dels secrets bàsic, n’hi ha d’altres:
- El secret de l’agulla de pit que la Teresa amaga al seu marit, el Nicolau Rovira.
- El secret de la perla de la corbata que passa pels tres homes de la Teresa: Rovira, Valldaura i Riera.
- El secret de les arracades de l’Armanda, testimoni del seu amor amb l’Eladi.
- El secret de l’ampolleta de l’Eladi, relacionada amb la seva mort estranya
La segona part (capítols I – XXI) encara és narrativa però dona més importància al record. Gira a l’entorn de la Maria i el Ramon: la descoberta del secret de la Maria, la fugida d’en Ramon, el suïcidi de la Maria i la mort de l’Eladi. La tercera part (capítols I – XIII) abandona el component narratiu i dona pas la la fantasia amb una intenció clarament simbòlica. Ens trobem la República, la mort de la Teresa, la guerra civil, l’Armanda i el mirall trencat, el retorn de la Sofia i la destrucció de la casa jardí. La primera part, que Ricard Serrano subtitula “sota el signe del secret”, actua de la manera més clàssica, com una presentació dels personatges, i de l’escenari de la ficció, amb el predomini de la narració d’escenes i esdeveniments. Es presenten els personatges fundadors de la família, la Teresa Goday i Salvador Valldaura, pertanyents a un món culte i benestant i que viuen en una torre a Sant Gervasi, on es desenvoluparà l’escenari bàsic de la ficció. També hi trobarem el món de les minyones, amb l’Armanda, que vetllarà per la família. També es presenta la Sofia, la filla de la Teresa i el Salvador, que es casarà amb L’Eladi Farriols, un dependent que té una filla secreta, la Maria, de les seves relacions amb la cupletista Pilar Segura. El formarà un triangle infantil entre la Maria i el Ramon i el Jaume, els fills de la Sofia i l’Eladi, triangle que es convertirà en el nucli temàtic de la segona part. Cal assenyalar, però, que la diversitat de personatges i la complexitat faran que s’incorpori un narrador, a diferència de la novel·lística anterior. La segona part, que Ricars Serrano subtitula “sota el signe de les tristors”, planteja un canvi, ja que de la diversitat de fets es passarà a un relat més intimista, centrat en la intimitat dels personatges, els quals van matisant el seu passat i van mostrant el seu desencís davant la vida. El nucli d’aquesta part serà el món infantil, centrat en la presència tràgica de la mort. El petit Jaume és assassinat de manera inconscient per en Jaume i la Maria, els quals descobreixen que són germans i que les seves relacions són impossibles. La Maria se suïcidarà en el centre del jardí, al costat del llorer centenari, suïcidi que començarà a assenyalar la decrepitud de la família. El Jaume, més covard, formarà part d’aquest món dels adults desencisats a la vida. La tercera part, que Ricard Serrano subtitula “sota el signe de la destrucció i la mort”, mostrarà l’esfondrament de la família. La Teresa, que és l’ànima de la
família, morirà acompanyada dels seus records més estimats, tot i que sembla romandre viva a l’habitació on van transcórrer els darrers anys de la seva vida, igual que la Maria sembla romandre com un fantasma al jardí on va passar la seva infantesa. Els fets històrics, la Guerra Civil, acabaran de destruir l’univers familiar i provocaran el final de la ficció, amb la destrucció de la torre dels Valldaura-Farriols, un estil de vida que no tindrà sentit en el temps de la postguerra.
6. Personatges Pel que fa als personatges, cal comentar que hi ha dues diferències importants respecte a les novel·les anteriors: pertanyent a una classe benestant i n’hi ha tants de femenins com de masculins. Però tindran en comú la soledat que els envolta i el desencís davant de l’existència humana. Els personatges principals de Mirall trencat són dos personatges femenins, tot i que no hi ha un personatge protagonista com pot ser la Colometa de La plaça del Diamant : la Teresa, que representa el món dels adults, i la Maria, que representa el món dels infants. I seran acompanyades per la Sofia, amb un nom molt simbòlic, la supervivent de la família, capaç de superar les morts i les adversitats. Mentre els personatges femenins tenen una gran força, els personatges masculins queden desdibuixats, l’Amadeu, o bé tenen poca entitat, l’Eladi. El que tenen en comú tots els personatges principals masculins és el secret. El secret d’un amor que s’ha mitificat i que encara s’aprecia en un present sense esma. Hi ha molts personatge no gaire aprofundits, hi ha una certa tendència a l’esquematisme propi de personatges plans, encara que no ho siguin els personatges principals no protagonistes, però sí sobretot en els personatges secundaris. Són personatges amb poca consistència, sense entrar-hi a fons, només amb algun tret bàsic. Però és la mateixa estructura de la novel·la que no permet l’aprofundiment i l’evolució d’un caràcter.
- Armanda: és un personatge que es fa amb la família, ja que hi entra a treballar de nena i es fa gran, convertint-se en la guardadora dels secrets familiars. És el personatge transversal amb les tres generacions: confident de la Teresa, amant de l’Eladi i en part té un paper tutelar de la Maria. Al contrari que la resta, és un personatge innocent i pur. Personatges principals no protagonistes:
- Salvador Valldaura: ric, educat, elegant. Té amors tràgics amb la Bàrbara, i la mort d’aquesta li impedeix una relació plena amb la Teresa.
- Amadeu Riera: galant romàntic, que serveix a la Teresa per compensar l’allunyament del marit. És important als capítols inicials de la segona i tercera part on reflexiona sobre els fets esdevinguts i l’amor i el passat perduts.
- Eladi Farriols: és avorrit i conformista, amb bona planta i atracció per les dones. Té una filla natural amb una cupletista que serà acollida per la família. No és bon pare i projecta sobre la Maria els somnis i frustracions.
- Jesús Masdéu: fill secret de la Teresa, rebutjat per poder mantenir l’estatus social.
- Jaume i Ramon Farriols: juntament amb la Maria són la triada de nens, la tercera generació. En Jaume és un nen malaltís rebutjat per Ramon i Maria, els quals l’assassinen. En Ramon serà el tàndem amb la Maria, però quan se sap el secret de la Maria fugirà i no reapareix fins al final de la novel·la. Personatges secundaris:
- Miquel Masdéu: primer amor de la Teresa, que ja havia estat oblidat i que reapareix en els somnis de la Teresa.
- Nicolau Rovira: important per iniciar la trama, ja que es casa amb la Teresa.
- Bàrbara: gran amor d’en Salvador Valldaura. Apareix en la vida d’aquest com un misteri i desapareix amb un suïcidi poc explicat.
- Els Bergadà: amics d’en Salvador Valldaura, seran els confidents de les seves relacions vieneses o parisenques.
- Pilar Segura, Lady Godiva: cupletista del Paral·lel, amor de l’Eladi Farriols, mare de la Maria.
- El professor de piano: part del decorat dels nens, serveix per demostrar a la Teresa la prova de la relació de la Maria amb la Pilar Segura.
- La senyoreta Rosa: institutriu, enamorada en silenci de l’Eladi Farriols, és el vehicle que alimenta les sospites de l’incest i alerta al lector sobre els fets tràgics que succeiran.
- Màrius Balsareny: amic de Maria i Ramon. Podria haver evolucionat en un triangle, però els personatge a penes s’esbossa.
- Marina Riera: acull en Ramon quan fuig de casa, i el seu amor per aquest queda frustrat quan aquest no la correspon.
- Les minyones: personatge coral, encara que a vegades són citades pel nom. A banda, l’Armanda.
- Els milicians: apareixen als episodis de guerra civil, no són rellevants.
- Els homes de la conductora: apareixen al final per emportar-se i destruir el que queda. Són testimonis de la presència fantasmal de la Maria.
- Altres: la tieta Adela, el joier Begú, l’administrador Fontanills, els senyors Balsareny, Monsieur Desfargues, l’exmilicià que es casa amb Armanda, i altres que solament són citats. 7. Espais La novel·la se situa a Barcelona però no és descriu amb el realisme del XIX, sinó que sense detalls simplement es mostra un context versemblant. Es fa referència a la vida social del passeig de Gràcia, s’esmenta la problemàtica en algunes fàbriques, hi ha referències a l’Ateneu, a la vida del Paral·lel, però no se’n fa una descripció detallada. Els espais simbòlics de la novel·la són la casa (la torre) i el jardí. Segons Marta Nadal, la torre correspon ala dimensió externa dels personatges i el jardí correspon a la dimensió interna, i tots dos evolucionen en paral·lel als personatges de la novel·la. La torre és un mosaic d’interiors:
- Saló, on la Teresa rep les visites.
- Cuina, plena de vida, hi feinegen les minyones.
- Sala de jocs, on els nens esquematitzen la vida familiar.
- Teulada, espai de complicitat de Maria i Ramon.
- Biblioteca, on s’exposen els cossos presents de Salvador i Eladi.
- Sala de l’àvia, el sancta sanctorum, on la Teresa guarda els seus secrets.
escindit de la Lliga Regionalista que va existir entre 1904 i 1906. A partir d’aquí l’inici de la novel·la es pot situar cap al 1880 o una mica abans, ja que cap al 1904 - 1906 la Sofia és una jove casadora, i la joventut de la Teresa s’ha de situar una vintena llarga d’anys enrere. Suposant que el casament d’Eladi amb Sofia es produeix dos o tres anys després que es coneguin, el naixement de Ramon i Jaume s’ha de produir a finals de la primera dècada del XX i principis de la segona, respectivament, ja que es porten tres anys. La Maria almenys és un any més gran que el seu germà Ramon. La mort del Jaume marca el final de la primera part, i com té nou o deu anys, s’ha de produir al principi de la dècada dels vint. A la segona part succeeixen els fets tràgics que afecten Maria, Ramon i Eladi. Han passat anys de la mort del Jaume, ja que Maria i Ramon es troben en la seva joventut. Ens situem a mitjans dels anys vint. Eladi mor dos o tres anys després. EL final de la segona part se situa, per tant, a finals de la dècada. A la tercera part, en començar trobem una data concreta: la proclamació de la República (14 d’abril de 1931). La mort de la Teresa es produeix dins del període republicà, ja que quan la Sofia es vol treure el dol per la mare esclata la guerra civil. I durant la guerra els milicians anarquistes ocupen la casa. El capítol VII presenta un salt en el temps: el notari Riera és molt vell, la Sofia s’ha casat a França, l’Armanda és casada fa anys amb un milicià. A més, es parla de reconvertir la torre en pisos de luxe, fet que mostra certa reactivació econòmica. Aproximadament se pot situar cap al 1950.
9. Imatges i símbols Mirall trencat també és una novel·la amb imatges-símbols, encara que aquest element tan esplèndid en la novel·lística rodorediana es troba abocat a la destrucció i anihilació, fins i tot amb repugnància, com mostra la rata del darrer capítol. El mirall és l’element que mostra el pas del temps, però el títol ja reflecteix dues connotacions diferents: el mirall que mostra els bocins de la vida, i el mirall que es trenca en mil bocins i reflecteix la mort. L’aigua és un símbol maternal, i els personatges que moren essent infants o perquè se senten lligats estretament a la seva infantesa ho fan a l’aigua.
Rodoreda recorre a l’aigua per simbolitzar la infantesa; la mateixa Maria neix i mor a l’aigua. La Maria també estableix lligams amb el món vegetal, sobretot amb l’arbre del centre del jardí. A Mirall trencat el jardí es convertirà en el jardí dels jardins, amb arbre i animals que connoten la immortalitat i que en fan d’aquest un espai màgic. La Maria, sempre vestida de blanc, estretament lligada al mar, que no vol abandonar la infantesa per tot el que representa de puresa, assolirà la immortalitat en casar-se, dessagnar-se en el llorer. La mort anirà lligada a la infantesa i es convertirà en un mite, representat pel llorer, que representarà la immortalitat. I com a oposició i contrast, el mirall, el símbol de vida, trencat
- Bibliografia
- Arnau, C. (2000). Una lectura de Mirall trencat de Mercè Rodoreda. Proa: Barcelona.
- Broch, À. (1999). Mirall trencat. Lectures de batxillerat 1999 - 2001. La Magrana: Barcelona.
- Serrano, R. (2009). Guia de lectura. Mirall trencat de Mercè Rodoreda. La Galera: Barcelona.
