DOssier religió 2AV.pdf, Apuntes de Religión

¡Descarga DOssier religió 2AV.pdf y más Apuntes en PDF de Religión solo en Docsity!

RELIGIÓ CATÓLICA

Ivana Domínguez Valls Pedro Rodríguez 1ºbatxillerat 2021 - 2022

4. ELS HUMANISTES

En aquesta unitat, analitzarem les idees dels pensadors i filòsofs humanistes més destacats dels segles IX i XX.

1. LUDWIG, FEUERBACH (1804 - 1872)

• La persona es distingeix dels altres éssers vius perquè té consciència de si mateixa, és a dir, consciencia d’humanitat.
• El fracàs de l’home religiós, ha estat projectant la seva consciencia fora d’ell i atribuí a Déu tot el que en realitat és ell mateix.
• Déu es només un mirall en el qual es reflecteix l’ésser humà, els seus desitjos de felicitat i les seves necessitats.
• Cal acabar amb la religió. Quan es faci això, l’home reconeixerà que no hi ha cap altre Déu que no sigui l’home mateix. “Déu és el mirall de la perfecció humana.” Déu és un mirall perfecte, en el que ens agradaria veure’ns reflexats. No cal un mirall perfecte, cadascun de nosaltres, ha de mirar el seu interior per conèixer-se a si mateix, no ens ajuda el comparar-nos amb altres, perquè cadascú te unes qualitats, que poden ser molt bones, o no tant bones. Quan aprenguem a acceptar-nos tal i com som, molts dels nostres problemes, s’hauran resolt.

3. FRIEDRICH, NIETZSCHE (1844 – 1900)

• La vida ens desconcerta, perquè no la podem controlar ni dominar, i per això necessitem recolzar-nos en alguna cosa o alguna persona.
• El cristianisme és una negació teòrica i pràctica de la vida i per això ha de ser suprimida. Proclama la mort de Déu, i diu que la nova humanitat (respectada pel superhome) anirà més enllà del bé i del mal i podrà vèncer a Déu i a la moral dient si a la vida mateixa. “Déu ha mort, visca el superhome.” Diu que el cristianisme, ajuda fins i tot ala pitjor de les persones. SI Déu no existís, tot seria millor, el dol i el mal de la nostra vida se superaria.

4. SIGMUND, FREUD (1856 – 1939)

• Amb la religió, l’home fuig de la realitat.
• Els creients veuen a Déu com a un pare impotent que te la funció de protegir- lo i donar-lo una llei. Això fa que l’home es mantingui en el mon ideal de la infància, protegir i alhora dependent.
• Per no contrariar aquest Déu cal reprimir els desitjos i aquesta repressió porta a la neurosi (angoixa).
• Cal substituir Déu i la seva llei, per un acord entre els homes. “L’home s’ha de revelar contra el mal i contra Déu.” Déu està allà per ajudar-te, aconsellar-te, protegir- te i que sempre ho farà. Alhora, et fa seguir unes normes, i et limita i marca.

6. EMMANUEL, MOUNIER (1905 – 1950)

• Distingeix entre individu i persona. Els individus són tots, les persones son aquells individus que s’adhereixen a un conjunt de valors, els assimilen i els viuen de forma responsable i lliure. La societat ha de permetre que tots els individus es puguin realitzar com a persones, des de tots els àmbits possibles (social, interpersonal, polític, religiós...) “Cal que tots els individus esdevinguin persones.” Per poder ser persones, ham d’anar adquirint uns valors, personalitat, que a mida que anem creixent, anirem aprenent. Cadascun s’ha de sentir important, s’ha de sentir únic, sense importar el que diguin els altres.

EL DÉU DELS CRISTIANS S’HA APROPAT A LA VIDA HUMANA

Les propostes de sentit per a la vida humana, s’anomenen humanistes. Moltes persones adopten en la seva vida opinions que procedeixen d’aquestes reflexions dels pensadors. Tots els humanistes comparteixen un determinat antropocentrisme. Algunes de les versions d’aquests humanistes mantenen posicions crítiques davant de la religió. Altres troben Déu com l’autèntic fonament positiu de la persona. El misteri de la nostra vida es veu il·luminat pel misteri de Déu. S’ha apropat a la vida humana per compartir-la i així mostrar com es pot viure amb sentit. La persona creient, no per la seva profunditat perquè necessitem l’enyorem. L’obligació dels cristians, de l’església, és oferir la realitat d’una vida restaurada, enriquida i lignificada.

5. LA RELIGIÓ

La religió és una de les respostes positives a la pregunta del sentit dde la vida. El terme religió prové del llatí “religare”, que vol dir “tornar a unir”, i la referencia a la unió entre els éssers humans i la divinitat. En aquesta unitat analitzarem els elements comuns a totes les religiós. Analitza i comenta

1. Llegeix i relaciona:

1.1. EGIPTE

Els egipcis van creure sempre en una altra vida. En general, la imaginaven semblant a la d’aquest món, però millor, amb caceres i collites abundoses, baquets rics i noies boniques.

1.2. JUDAISME I CRISTIANISME

I Déu va dir: “Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres.” I Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.

1.3. ISLAM

Ha aconseguit la felicitat d’aquell que s’ha purificat per la fe. I recorda el nom del seu Senyor, i prega. Però vosaltres, oh infidels, preferiu la vida d’aquest món a l’eterna. La vida de l'altre és millor i més permanent.

1.4. CRISTIANISME

Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el regne del cel! Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! Feliços els humils: ells posseiran la terra!

5.1. ELEMENTS QUE CONSTITUIEIXEN EL FENOMEN RELIGIÓS

Pràcticament totes les religions del món tenen en comú aquest tres elements: 5.1.1. La creença en un ésser suprem que normalment s’anomena Déu. És un ser més enllà de les persones a qui li posem nom per sentir-nos més a prop i no mantenir-lo en anonimat. 5.1.2. Aquest Déu es manifesta en allò que anomenem sagrat. El sagrat pot estar format per persones, edificis, objectes, llibre, elements de la natura, etc... Depèn de la perfecció. 5.1.3. Aquesta creença provoca una manera de viure i un canvi d’actitud en la persona creient. Com el fet de casar-se per l’església, com afrontar la mort, els creients més enllà de sentir dolor afrontem amb esperança perquè el hi bé una millor. 5.2. MANIFESTACIONS DE L’ACTITUD RELIGIOSA: LES MEDIACIONS La persona creient intenta relacionar-se amb la divinitat i per fer-ho pot utilitzar les diverses mediacions, com ara: ELS MITES I RELATS - Bíblia, Kora, llibres sagrats. ELS RITUS I LES FESTES - Nadal, odes, funerals. LES PREGARIES I LES ORACIONS. L’ÈTICA I LA MORAL – formes de vida i actitud religiosa.

5.3. RELIGIÓ, SUPERSTICIÓ, MÀGIA I IDOLATRIA

Enquesta de la classe de bona sort: o Brindar amb cava à 5/ o Número 13 à 3/ o Els dimarts à 0/ o Que caigui la sal à 1/ o Veure un gat negre à 0/ o Trobar un trèvol de 4 fulles à 16/ Número de la loteria à 2/ o o Roba interior vermella a cap d’any à 12/ o Trepitjar un excrement d’animal à 2/ Enquesta de la classe de mala sort: o Mirall trencat à 0/ o Veure un gat negre à 8/ o Passar per sota de una escala à 11/ o Número 13 à 7/ o Conèixer a una persona gafe à 9/

• Totes aquestes accions formen part de la superstició. Consisteix en creure que hi ha una força superior als homes que el pot afavorir o castigar en funció de si realitza o no uns actes determinats.
• La idolatria consisteix en prendre com a divines persones, objectes o realitats, que son pròpiament humanes.
• La màgia és un conjunt d’actes que pretenen dominar les forces ocultes en benefici propi. Passa per una sèrie de rituals que només són coneguts per unes poques persones.
• La religió és un univers simbòlic que pretén arribar a la salvació humana mitjançant la relació amb la divinitat.

6. LES RELIGIONS AL MÓN

Al llarg de la historia de la humanitat no hi ha hagut cap poble o pintura, que no hagi desenvolupat elements religioses. En aquesta unitat analitzarem les característiques de les principals religions del món. Actualment tot i que la religió a nivell general hagi perdut terreny, encara continua sent important per a molts milions de persones al món, que es manifesten com a creients.

7. LA RESPOSTA DE JESÚS. LA FE CRISTIANA

En aquesta unitat ens centrarem en l’anàlisi de la resposta que dona el cristianisme a la pregunta pel sentit de la vida i prestarem una atenció especial al concepte de fe. 7.1. POSTURES DAVANT EL FET RELIGIÓS § 5/29 creients § 4/29 ateus § 18/29 agnòstics § 2/29 indiferents Creients: persona que creu en l’existència de Déu i que normalment segueix els principis fonamentals d’una determinada religió. Ateu: Persona que nega explícitament l’existència de Déu. Normalment utilitza la ciència per donar sentit a la seva vida. Agnòstic: persona que no afirma ni nega l’existència de Déu. Creu que h ha arguments a favor i en contra i no ho té clar. Indiferent: persones que prescindeixen totalment del fet religiós per donar Sentit a la seva vida. 7.2. RELIGIOSITAT I CREENCES DELS ALUMNES DE 1-B Religiositat: o Creients: 5/29 à 17% o Ateus: 4/29 à 14% o Agnòstics: 18/29 à 62% o Indiferents: 2/29 à 7%

Deduïm que la religió com a proposta pel Sentit de la vida, esta perdent pes entre els joves. En canvi la descreença cada cop esta més extensa entre els joves. Creences: 9/29 à Creuen en Déu o o 3 /29 à Creuen en el Déu revelat en Jesucrist o 19 /29 à Creuen en una vida després de la mort o 3 /29 à Creuen en la resurrecció dels morts o 14 /29 à Preguen alguna vegada SINCRETISMEà fusió, o barreja de molts conceptes de diferents religions. 7.3. L’EXPERIÈNCIA DE FE DE PERE L’experiència de l’apòstol Pere consta de les sis etapes següents:

1. LA CRIDA: Jesús crida a Pere i els altres apòstols a una nova missió. Pere accepta en un acte de confiança malgrat no acabar d’entendre tot el que això suposa.
2. LA DESCOBERTA: Pere comparteix molts moments amb Jesús i poc a poc v descobrint el seu missatge i el va assimilant.
3. L’ADHESIÓ: Pere manifesta una gran fe en Jesús, entesa com l’adhesió a una persona que li dona sentit a la seva vida. Tanmateix, no faltaran els moments de dubte.
4. LES INFIDELITATS: tampoc li falten les infidelitats, les errades, les caigudes, les incoherències, etc. Però tot això també forma part de l’experiència de fe.
5. EL COPROMÍS: Quan mor Jesús, Pere assumeix la missió de ser el cap de la nova comunitat, agafa un compromís.

• En qui tinc fe? Tinc fer absoluta amb les persones amb les que convisc: amb els meus germans, que encara que ens barallem, ens insultem, etc, se que sempre estaran allà, quan ho necessiti, i sé que m’entendran perquè encara que no siguin de la mateixa edat, tenim els mateixos valors, la mateixa educació, i segurament un 90% de les vegades pensem igual. Tinc fe absoluta amb els meus pares, em coneixen a la perfecció, sempre saben si estic de mal humor, si estic trista, si estic contenta, em preocupa alguna cosa, i sempre encara que no ho aconsegueixen intentant ajudar i ho intenten fer de la millor manera possible. Encara que no estiguin al meu costat 24.00 hores del dia, incondicionalment ho estan. En general tinc fe en tota la meva família, i no només amb la que com visc, sinó cosins, tiets, avia... I només dic avia perquè és la única que em queda, a dos d’ells no els vaig poder arribar a conèixer però quan reso, el sento. El meu avi per part de pare, va ser una bellíssima persona en la qual tinc fe absoluta. Principalment quan reso em dirigeixo a ell. No em considero una persona creient ni tampoc indiferent, sóc agnòstica, la qual reza quan algo/algú li preocupa, reza quan algú està malament, reza quan té un examen el dia després, reza quan puja a un avió encara que li encantin... 7.5. DÉU PREN LA INICIATIVA El Déu cristià sempre pren la iniciativa i és l’ésser humà que té la capacitat i la llibertat d’acceptar-la. L’experiència humana que més s’assembla a la fe cristiana és l’amistat. Tenir fe es racional i raonable.

LA FE ÉS UNA EXPERIENCIA DE RELACIÓ AMB DÉU, QUE ÉS QUI PORTA

LA INICIATIVA

Què és una experiència de relació personal amb Déu, la confiança l’amistat i el lliurament. Quan la persona respon afirmativament aquesta crida i dipositar la seva confiança en Déu, s’inicia el camí de l’experiència de la fe. El primer fruit d’aquesta resposta és la conversió. Fiat i confiat en el suport de Déu, que inspira i sosté la seva experiència. A fer requereix audàcia i fortalesa. La fer l’expressa per mitjà de les confessions, del credo o del contingut de la fe. La prova de l’autenticitat de la fer és la seva acció, la seva manera d’obrar, el seu compromís. El creient exportat per la fer un compromís de justícia i alliberament. La fer una experiència de relació, d’obertura i de resposta a la iniciativa de Déu. L’experiència humana més propera a la fer cristiana, és l’experiència de les relacions interpersonals. La fer no és pas demostrable. Més enllà de tot el raonament o consideració, queda lo opció personal i lliure que es manifesta a la resposta confiada a la crida de Déu. Hi ha necessitat racional no hi ha llibertat. A fer cristiana serà sempre un misteri, el misteri de la trobada interpersonal.