curriculum religio, Apuntes de Psicopedagogía

¡Descarga curriculum religio y más Apuntes en PDF de Psicopedagogía solo en Docsity!

CURRÍCULUM DE L’ÀREA - MATÈRIA DE RELIGIÓ

I MORAL CATÒLICA

EDUCACIÓ INFANTIL

Objectius

En acabar l’educació infantil s’espera que l’infant sigui capaç de:

1. Descobrir i conèixer el propi cos, regal de Déu, promovent la confiança i el desenvolupament de les seves possibilitats personals.
2. Observar las manifestacions de l’entorn familiar, social i natural que expressen la vivència de la fe catòlica per tal de sentir-se membre de la seva comunitat religiosa.
3. Reconèixer i descriure elements i narracions religioses cristianes que permetin al nen/a desenvolupar els valors i les actituds bàsiques de respecte, confiança, alegria i admiració.
4. Expressar i celebrar les tradicions, festes i aniversaris més importants; exercitant les primeres habilitats motrius, per a relacionar-se amb els altres i accedir a la pregària, als cants de lloança i al sentit de les festes religioses.
5. Afavorir la realització d’activitats que promoguin la participació, la cooperació i la generositat com a expressió de l’amor de Déu i la fraternitat.
6. Descobrir que els cristians anomenen Pare al Déu Creador de totes les coses, i saben que està amb tots nosaltres, ens estima i ens perdona sempre.
7. Conèixer que Jesús va néixer a Betlem i és amic de tots i ens estima, que va morir per nosaltres i va ressuscitar per restar entre nosaltres.
8. Descobrir que la Mare de Déu és la Mare de Jesús i també Mare de tots els cristians, els quals formen una gran família.
9. Respectar les persones i coses del seu voltant, tenir-ne cura i preocupar-se per elles, com Jesús ha fet i ens ensenya a fer.

Continguts

1. El cos humà, obra de Déu Creador amb la col·laboració dels pares. La diferenciació sexual (nen-nena) com un do rebut de Déu.
2. La salut és un regal de Déu. Mitjans que ens ofereix Déu per conservar la salut: la proximitat de les persones que ens estimen i tenen cura de nosaltres, aliments, vestit i higiene.
3. La creació, obra de Déu i regal als seus fills. Déu demana col·laboració i respecte en la cura i ús de la natura i de les coses. Gratitud i admiració per la creació.
4. Els símbols religiosos: la llum, l’aigua, la sal i l’oli.
5. Déu és el nostre Pare, té cura de nosaltres i ens convida a servir als altres.
6. Déu parla. La Bíblia, el llibre sant dels cristians. Admiració i cura del llibre que conté la paraula de Déu.
7. Alguns textos importants que fan referència, sobretot, a Jesús i Maria (parenostre, avemaria i algunes expressions religioses de la nostra tradició cristiana).
8. Algunes paraules significatives pels cristians: Déu Pare, Jesús, el Fill de Déu i amic nostre, la Mare de Déu, mare de Jesús i mare nostra, l’Església.
9. L’amor de Jesucrist. Relats del naixement, vida, mort i resurrecció de Jesús.

10. Jesús té cura de les persones i se’n preocupa. Alguns passatges de l’evangeli: l’ovella perduda, les noces de Canà, Jesús i els infants.
11. El diàleg amb Déu: la pregària del cristià. L’home escolta Déu, li demana ajut i li dóna gràcies.
12. Déu vol que ens estimem com Ell ens estima. Les activitats diàries com a mitjà per construir la vida familiar i les relacions amb els altres, segons el pla de Déu.
13. La manifestació de l’amor cristià en gestos concrets: saludar, ajudar, compartir les coses, perdonar i ser perdonats, i ajudar els companys.
14. La família, lloc de descobriment i experiència religiosa i cristiana. Som els fills de Déu i formem part de la seva família, l’Església. Expressions d’agraïment i alegria de pertànyer a una família.
15. El comportament amb els amics, els companys de l’escola i les persones de l’entorn.
16. Valor del diumenge com a dia de festa del Senyor ressuscitat. Principals festes cristianes. El cant com a expressió religiosa de lloança, alegria i gratitud.
17. Vocabulari, imatges i edificis religiosos propers a l’infant.

Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació en l’educació infantil pretenen ser per al professor de religió uns indicadors en l’avaluació continuada i en l’observació dels nens i nenes per a poder reconduir el propi aprenentatge. El criteri essencial és conèixer l’infant i ajudar-lo en el seu creixement. Qualsevol avaluació que es faci en aquesta etapa caldrà que s’efectuï de forma global amb les mútues observacions i informacions dels altres àmbits de la seva experiència.

1. Saber observar els referents religiosos del seu entorn.
2. Saber el significat de les paraules amb sentit religiós més habituals del seu vocabulari.
3. Respectar els signes i símbols religiosos del seu voltant.
4. Familiaritzar-se amb una primera síntesi de fe.
5. Adquirir el gust per obrar bé.
6. Apreciar els valors cristians que faciliten la convivència.

Introducció

La Llei Orgànica de l'Educació, 2/2006 de 3 de maig, té en compte en la Disposició Addicional Segona el dret dels pares a la formació religiosa i moral dels seus fills, segons les seves conviccions, i estableix que l'ensenyament de la religió s'inclourà com a àrea o matèria en els nivells educatius que correspongui. Els Decrets d'Ensenyaments Mínims desenvolupen l'esmentada Disposició Addicional 2a quant a la seva presència curricular i condicions acadèmiques; així mateix, correspon a la Jerarquia eclesiàstica determinar el currículum propi de l'ensenyament religiós catòlic. En aquest marc, l'ensenyament de la religió i moral catòlica es presenta com una opció lliure per als/les alumnes i obligatòria per als centres. L'ensenyament religiós contribueix a la qualitat de l'educació que preconitza la LOE des de la proposta i desenvolupament d'uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l'alumne/a, facilitant-li una proposta de sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d'aquells valors comuns que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària. Per assolir una formació integral i, per tant, una educació de qualitat, caldria que es desenvolupessin totes les capacitats inherents a l'ésser humà, entre les quals es troba constitutivament la capacitat transcendent. Aquesta capacitat bàsica de l'individu adquireix el seu autèntic acompliment en la recerca del sentit últim de la vida. Arrelada en el més profund de l'ésser, l'alumne/a la va descobrint -tenint en compte els nivells d'aprenentatge propis de cada edat- en els símbols i signes del seu entorn, en el progrés i humanització del propi ser humà, en el llenguatge narratiu de la Bíblia, en els models cristians d'identificació i, en particular, en la persona de Jesucrist i la seva presència en la comunitat cristiana. La formació religiosa i moral catòlica compta amb una llarga tradició en el sistema educatiu espanyol i responent a raons profundes de la institució escolar i als drets humans reconeguts per la Constitució espanyola, està garantida actualment per l'Acord subscrit entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Assumptes Culturals, firmat el 3 de gener de 1979, en el qual s'estableixen els principis que fan possible les garanties constitucionals. El currículum de l'ensenyament de la religió catòlica és una síntesi bàsica i global del missatge cristià, adequada a l'edat de l'alumne/a, a les exigències epistemològiques de la matèria, a les expressions culturals de l'entorn i a les demandes didàctiques del sistema educatiu. Junt amb les altres opcions de l’àrea de Religió, s'emmarca en un context històric i social, inclou part del gran patrimoni cultural i artístic que brolla de la fe catòlica i d'altres confessions, i possibilita l'anàlisi comparada dels continguts i línies bàsiques de les grans religions vigents. Amb tot, l'ensenyament religiós catòlic es desenvolupa especialment en quatre grans dimensions: La dimensió cultural i històrica està present en l'ensenyament religiós, ja que el patrimoni cultural, històric i antropològico-axiològic que gran part de les societats han rebut del passat està vertebrat per continguts religiosos. En aquest sentit, la Religió catòlica ha donat els seus fruits en l'art, en els sistemes de significació moral, en la cultura popular i en l'acció social. Per això, el currículum de l'opció confessional catòlica ensenya la incidència que el cristianisme –per mitjà dels seus continguts doctrinals i de les formes històriques pròpies- ha tingut i té en la cultura catalana, espanyola i europea.

La dimensió humanitzadora de l'opció catòlica constitueix una aportació eficaç en la maduració de la personalitat integral de l'alumne/a, arrelada en els mateixos objectius del sistema educatiu en un nucli referencial d'idees, valors i creences que li permeten donar resposta als seus interrogants més radicals, fent a la vegada possible la formació d'homes i dones conscients, crítics, lliures i creadors. La formació religiosa catòlica aporta d'aquesta manera una cosmovisió que fa possible l'obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. Es tracta d'afrontar les grans preguntes que l'alumne/a es planteja i ajudar-lo a trobar les respostes que podrà assumir com a opció lliure i personal. La finalitat de l'escola es que els/les alumnes aconsegueixin el seu desenvolupament personal; cosa que és possible amb una convenient fonamentació i orientació cap a un significat últim i global de l'existència. La dimensió ètico-moral explicita les exigències morals que comporta el missatge cristià. En la religió catòlica s'ofereix una determinada manera de veure la vida, en la base de la qual es troba un concepte de persona, un nucli referencial d'idees i creences, i la proposta d'una escala de principis i valors. L'ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts capaces d'educar la dimensió moral i social de la personalitat de l'alumne/a, en ordre a fer possible la maduració en la responsabilitat, l’exercici de la solidaritat i de la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist. L’opció religiosa catòlica es presenta en l'àmbit escolar, en la seva estructura epistemològica o disciplinar, amb el caràcter científic amb què, en la cultura universitària, s'aborden les ciències de la religió i la teologia. Els seus continguts són sabers amb una fonamentació i una metodologia científica pròpia, implantats amb rigor i tradició en els estats del nostre entorn cultural. El seu estatut epistemològic original entra en l'àmbit educatiu en confrontació i diàleg amb aquells altres tipus de sabers i racionalitat que operen a l'escola.

Contribució de l'àrea de religió i moral catòlica a l'adquisició de les competències bàsiques L'ensenyament de la religió catòlica a l'escola s'até a la finalitat pròpia d'aquesta, que és la formació plena de l'alumne/a mitjançant els sistemes propis d'aprenentatge que es concreten en el currículum i el seu desenvolupament. Contribueix a la qualitat de l'educació des de la proposta i desenvolupament d'uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l'alumne/a, facilitant- li una proposta del sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d'aquells valors comuns i propis d'aquest ensenyament que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària. Les propostes de l'ensenyament religiós catòlic constitueixen en elles mateixes una cosmovisió del món, de la vida i de l'ésser que fan possible la formació integral. Tot això es realitza mitjançant la presentació sistemàtica, orgànica i científica del missatge, vida i persona de Jesucrist, present en la seva Església, avalada per la Tradició i el Magisteri de l'Església, transmesa a través de l'acció educativa del professor amb la seva preparació científico-tècnica i el seu testimoni cristià. Al seu torn, les aportacions d'aquest ensenyament fan possible, com a oferta lliure, una manera de ser i de viure al món, de tal manera que els principis, valors i actituds que generen els elements bàsics del cristianisme ajuden l'alumne/a a situar-se lúcidament davant de la tradició cultural i, a la vegada, a inserir-se críticament en la societat.

Tot això és imprescindible per a la comprensió del llenguatge en totes les llengües de la cultura occidental. L'ensenyament religiós fa possible una veritable comunicació lingüística, en utilitzar els diferents llenguatges en la seva expressió verbal o escrita, explícits i implícits en fonts diverses. Finalment, l'anàlisi de fets socials que es presenten a la classe de religió, com elements motivadors de la realitat evangèlica, possibiliten l'enriquiment del vocabulari.

2. Competència social i cívica. Pel que fa a la competència social i cívica on s’integren els elements essencials per a la humanització, elements personals, interpersonals i interculturals i abarquen totes les formes de comportament que preparen les persones per participar d'una manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. L'ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts que contribueixen a educar la dimensió moral i social de la personalitat de l'alumne/a, en ordre a fer possible la maduració en la coresponsabilitat, l'exercici de la solidaritat, la cooperació, la llibertat, la justícia i la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu, revelat en Jesucrist Es tracta de l'ésser personal en coherència amb les conviccions pròpies lliurement assumides; és a dir, aprendre a ser motivant i recreant el que és veritablement humà en la formació plena de l'alumne/a. En aquest sentit, el desenvolupament de l'ésser sencer de la persona, de les capacitats de la seva ment i del seu cor, de les potencialitats que el configuren i que desborden les expectatives purament materials i funcionals, fonamenten i donen sentit a l'acció social i cívica de l'alumne/a. L'ensenyament religiós en aquesta comesa incideix de manera substancial en el descobriment i desenvolupament de la humanització veritable, capaç de fer-lo competent en l'acció social. Amb això estem fonamentant un dels valors bàsics, la seva dignitat com a ésser humà, com a fill de Déu. L'alumne/a necessita, ja en aquestes edats, motivacions per estimar, per construir la personalitat més humana, per il·lusionar-se en projectes de vida altruista i desinteressada. El testimoni d'homes i dones sants de tota la història constitueix un referent continu per a l'autoassimilació dels valors més genuïnament cristians. D'aquesta forma l'ensenyament religiós educa en la iniciativa personal i autònoma dels alumnes en ordre al bé i la veritat. En conseqüència, es contribueix directament a la dimensió moral de la persona afavorint que els alumnes i les alumnes reconeguin l'arrel de seu propi ser i dels propis comportaments. Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuda en conseqüència a afrontar les situacions de conflicte mitjançant el diàleg, el perdó i la misericòrdia, valors genuïnament cristians. En el més profund de l'ésser cristià sorgeix el gran valor de la fraternitat universal. I per això les mínimes exigències ètiques de convivència, participació, coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, estiguin fonamentades i siguin conseqüència de la fe cristiana. Els valors del respecte, cooperació, solidaritat, justícia, no violència, compromís i participació tenen la seva fonamentació i referència cristianes en la filiació divina, l'amor, la fraternitat, la justícia, la misericòrdia, el perdó, la donació d’un mateix, el lliurament total a favor dels pobres.

3. Competència cultural i artística. La contribució a la competència cultural i artística es relaciona amb els seus aspectes de coneixement i valoració de tota l'expressió artística, plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i maneres de vida impregnades de cristianisme, des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L'alumne/a, a més a més de conèixer-ho, podrà comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en la seva expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial.

La cultura i la història europees occidental, i la història i cultura del nostre país, seran compreses i assumides tenint en compte el fet religiós, sempre present en la història cultural dels pobles. És conegut per tots que la maduració de la personalitat humana es realitza dins de la tradició cultural on creix i se sustenta. Aquesta maduració es realitza en un món cada vegada més complex i de major contrast cultural i de presència, respecte i diàleg entre cultures. La Religió i Moral Catòlica presenta l'esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura, incorporant orgànicament el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers. Amb això l'alumne/a adquireix una valoració crítica de la cultura a la llum de l'Evangeli, que motiva alhora l'estimació de la pròpia cultura i l'estima adequada d’altres tradicions culturals i religioses. En el currículum de Religió catòlica són presents també els elements essencials que defineixen les altres grans religions. L'ensenyament religiós catòlic tan aporta a la competència cultural i artística uns coneixements de l’art i cultura amb referència religiosa com també el sentit i profunditat de la seva presència, la qual remet a una manera concreta de veure la vida, d'expressar-la i de viure- la des de l’aportació cristiana a la cultura. Amb això contribueix també a la conservació i valoració del patrimoni cultural.

4. Competència d’aprendre a aprendre. La Religió catòlica contribueix igualment al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, fomentant les capacitats a través de l’educació, l'impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i opinió. Així mateix, l’ensenyament religiós ajuda els alumnes i les alumnes a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resposta a la voluntat de Déu que l’ésser humà col·labori activament i lliurement amb el pla establert per Ell. Per això, aprendre a aprendre comporta tan una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, com també un marc de referència acceptat voluntàriament segons les seves conviccions, el qual ha de ser gresol en la recerca de la veritat i del bé. 5. Competència d’autonomia i iniciativa personal. Quant a l’autonomia i iniciativa personal, l’ensenyament religiós catòlic s’imparteix en el camp específic de l’escola, amb l’objectiu irrenunciable de formar la persona des de dins, alliberar-la de tot allò que li impedeix viure lliurement, que comporta una referència efectiva a una determinada visió de la persona i al seu sentit últim, per afirmar-lo, negar-lo o prescindir-ne. És una finalitat fonamental de la tasca de l'escola que els/les alumnes descobreixin la seva identitat personal, i això és possible amb una obertura al significat últim i global de l’existència humana. L’autonomia i iniciativa personals es realitzaran en l’alumne/a quan entri en el coneixement d’ell mateix, del seu ser més profund, en les seves potencialitats, en la seva dignitat i en el seu sentit. La formació religiosa catòlica aporta d’aquesta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. L’ensenyament religiós catòlic a més a més de ser un ensenyament de valors també es dirigeix a la persona concreta en les seves arrels, en les possibilitats humanes d'acció i de servei i, sobretot, es dirigeix a un ser humà en la seva finalitat transcendent. Tot això comporta l’oferiment de l'Evangeli de salvació de Jesucrist perquè, una vegada conegut, sorgeixi la humanitat nova feta d'homes nous conforme al designi de Déu. Per això l'ensenyament ha de proposar Jesucrist com a camí que ens condueix a la veritat i a la vida i ha de fer-se des de la convicció profunda que procedeix de l'Església que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist i, en

3. Conèixer la Bíblia, la seva estructura i sentit, identificant alguns textos bàsics com a Paraula de Déu.
4. Descobrir l’acció de Déu en la natura i en la persona, com a fonament i font dels valors bàsics del ser humà.
5. Identificar alguns personatges fonamentals de la Història de la salvació i la seva resposta de fe, descobrint el valor central de la persona de Jesucrist i la resposta de fe de la Mare de Déu.
6. Valorar la novetat de l’amor de Déu que ens salva del pecat i de la mort pel seu Fill Jesucrist i a través de la vida i l’acció salvífica de l’Església, Cos de Crist.
7. Identificar el significat d’alguns esdeveniments, formulacions, expressions i textos bàsics del missatge cristià, que faciliten la comprensió de la vida de l’Esperit Sant en el món i en l’Església.
8. Identificar l’Església en les seves manifestacions, conèixer la presència de Déu i la seva gràcia en els sagraments, i el servei eclesial efectuat pels apòstols i els seus successors.
9. Comprendre i distingir el sentit sagrat, festiu, cultural i de celebració de les festes i ritus de les religions monoteistes, saber-les relacionar amb els aspectes cultuals i de celebració de la litúrgia.
10. Analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que conformen el ser cristià, i aplicar- los a les diferents situacions de la vida.
11. Valorar que la fe cristiana implica assumir responsabilitats, conèixer i comprendre l’arrel i el sentit de l’acció i del compromís cristià, i mantenir una actitud de tolerància i respecte davant els sistemes ètics de les diverses religions.
12. Conèixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural, que es manifesta a través del llenguatge simbòlic i iconogràfic de l’arquitectura, pintura, literatura, música i litúrgia, com a expressió de la fe catòlica i d’altres religions.
13. Descobrir que el destí etern de la persona comença aquí com a do que sorgeix de la victòria de Crist sobre la mort.

Primer cicle

Continguts

1. La creació del ser humà i del món, obra admirable de Déu i tasca per a l’home i la dona.
2. Estructura i sentit de la Bíblia, paraula de Déu.
3. Manifestació de Déu Pare, creador i misericordiós, en la Bíblia.
4. La resposta de l’home i la dona a Déu. El valor de la pregària com a relació amb Déu. Significat del temple i les imatges.
5. Déu vol la felicitat del ser humà. El seu amor i providència.
6. Déu mostra el seu amor. La intervenció salvadora de Déu en la història del poble d’Israel, assumida per la Tradició cristiana.
7. L’amor de Déu és font de veritat i de bondat per als qui creuen.
8. Els manaments, expressió de la llei natural i de l’amor de Déu. Regla de conducta humana i cristiana.
9. Déu envia el seu Fill Jesucrist per a la salvació dels pecats dels fills. Jesucrist, camí, veritat i vida.

10. Principals ensenyaments de la vida de Jesús narrades en els Evangelis. Les paràboles.
11. Déu manifesta el seu amor amb la mort del seu Fill. Últim Sopar, Passió, Mort i Resurrecció. Déu es queda entre nosaltres: l’Esperit Sant.
12. L’Església, que es reuneix per celebrar l’amor de Déu, forma la gran família dels fills de Déu.
13. Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres. Significat de les festes marianes més importants.
14. Significat i sentit d’alguns símbols religiosos en les celebracions: l’aigua, el foc, la llum, l’oli, els gestos, la música.
15. Els ritus com expressió de la relació amb Déu. El culte cristià.
16. El cristià espera la gran festa del cel.

Criteris d’avaluació

1. Descriure i respectar les diferents pràctiques religioses i el seu sentit: l’oració, el culte i el compromís.
2. Saber localitzar una cita bíblica.
3. Reconèixer la bondat i la paternitat de Déu en alguns textos bíblics sobre la creació,.
4. Apreciar l’amor de Déu a l’ésser humà des de la natura i la seva presència al costat nostre.
5. Distingir alguns personatges bíblics significatius i la seva resposta de fe, amb especial atenció a la figura de la Mare de Déu i a la persona de Jesús com a dignes d’imitació.
6. Treure conclusions d’algunes paràboles bàsiques de l’ensenyament de Jesucrist.
7. Assenyalar la relació del creient amb Déu en alguns textos bíblics.
8. Comprendre que Crist ens mostra el seu amor presentant-se com a camí per arribar a Déu, morint per nosaltres, perdonant-nos i enviant-nos el seu Esperit.
9. Reconèixer que l'Església és la família dels fills de Déu.
10. Identificar el significat dels símbols cristians i del temple, i reconèixer l'arrel celebrativa de la festa cristiana.
11. Comprendre i respectar que el diumenge és el Dia del Senyor.
12. Saber situar alguns símbols religiosos de les festes del nostre país.
13. Saber aplicar els manaments de la llei de Déu a la vida quotidiana.
14. Relacionar el final feliç de les paràboles de les noces amb la gran festa del cel.

Segon cicle

Continguts

1. Déu és creador. El món i la vida com a do de Déu en la Bíblia. Algun relat sobre l'origen del món en l'antiguitat.
2. L'acció salvadora de Déu a través dels patriarques i Moisès al poble jueu. Sentit salvífic i compromís amb l'home i la dona en el Judaisme, Cristianisme i Islam.

13. Aplicar a algunes obres artístiques i gestos litúrgics els continguts bàsics de la fe cristiana i d'altres religions.
14. Explicar el significat d'alguns texts evangèlics que facin referència a la vida eterna.

Tercer cicle

Continguts

1. L'estructura de la religió. El concepte de Déu i d'home. Origen i destí de l'home i la dona. Les mediacions.
2. Manifestacions de l'estructura del fenomen religiós en l'antiguitat (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma).
3. Les respostes a les grans preguntes de l'ésser humà en el Judaisme, el Cristianisme i l'Islam. El sentit i abast de la fe i les bones obres.
4. El ser humà, el sentit de la seva vida i la seva salvació en l'Hinduisme i el Budisme.
5. La dignitat del ser humà creat per Déu Pare. Els drets humans.
6. Relats del Nou Testament en els quals els testimonis acrediten que Jesucrist és Fill de Déu i home verdader.
7. Jesucrist, Salvador i Redemptor del pecat i de la mort.
8. Jesucrist, plenitud de l'home.
9. La presència de la Mare de Déu en l'Evangeli i en els Fets dels Apòstols.
10. L'home nou i la llei de l'Esperit. L'amor de Déu i l'amor al proïsme.
11. L'ésser humà és responsable dels seus actes. El valor de la consciència, la veritat, la llibertat i la voluntat.
12. Els sagraments per al creixement i propagació del Poble de Déu: Ordre sacerdotal i Matrimoni.
13. Jesús truca i envia els seus deixebles per tot el món per continuar la seva obra de salvació. La vinguda i presència de l'Esperit Sant. L'expansió de l'Església.
14. L'Església, nou Poble de Déu. Manifestacions de l'estructura jeràrquica de l'Església. El Papa, els Bisbes, els Sacerdots, la Vida Consagrada. L'Església Universal i l'Església diocesana.
15. L'Església al món actual. Significat i sentit de les notes de l'Església. Mapa de les grans religions al món d'avui.
16. Respecte a les conviccions religioses com a condició mínima per a la convivència.
17. Compromís i solidaritat amb el món d'avui: manifestacions en l'Església i en altres religions.
18. Les festes del poble de Déu. El seu valor comunitari i rememoratiu. L'encontre amb Déu a través de les festes.
19. Manifestacions de la presència de Déu en la cultura cristiana. Valoració de les expressions artístiques de les religions presents en l'entorn.
20. Déu prepara una terra nova on habitarà la justícia. La Unció dels malalts. Les darreries de l’ésser humà.

Criteris d’avaluació

1. Saber identificar alguns signes i símbols representatius del fenomen religiós en l'antiguitat.
2. Relacionar les grans religions vigents, descobrint les seves principals semblances i diferències.
3. Distingir el sentit últim de la vida segons les religions monoteistes.
4. Saber diferenciar les concepcions sobre la salvació de l'home en l'Hinduisme i el Budisme.
5. Comentar alguns textos del Nou Testament on es manifesta la humanitat i la divinitat de Jesucrist.
6. Descriure quines conseqüències té en l'ésser humà el fet de ser creat i estimat per Déu com a fill.
7. Sintetitzar els punts essencials sobre la salvació de l'home realitzada per Jesucrist, i raonar com Déu se'ns dóna a través dels sagraments.
8. Assenyalar en texts evangèlics l'origen de l'Església i la seva finalitat de salvació.
9. Descriure la missió dels membres de l'Església com a continuïtat de la missió de Jesucrist.
10. Especificar el servei eclesial que els apòstols i els seus successors presten al poble de Déu, i distingir el significat de les paraules apòstol, jerarquia i Col·legi Episcopal.
11. Situar i valorar la presència de la Mare de Déu en els moments culminants de la vida de Crist, reconeixent que ocupa un lloc especial en la salvació.
12. Raonar el valor de la llibertat i la responsabilitat dels propis actes a la llum de l'Evangeli, i saber aplicar el manament de l'amor a les situacions quotidianes.
13. Identificar algunes institucions de l'Església dedicades a l'ajuda als necessitats.
14. Assenyalar i respectar els valors de les diferents religions i la seva contribució a la cultura.
15. Interpretar el significat transcendent de l'art religiós, i distingir les festes civils de les festes cristianes.
16. Resumir la fe de l'Església sobre la vida eterna.

Introducció

La Llei Orgànica de l'Educació, 2/2006 de 3 de maig, té en compte en la Disposició Addicional Segona el dret dels pares a la formació religiosa i moral dels seus fills, segons les seves conviccions, i estableix que l'ensenyament de la religió s'inclourà com a àrea o matèria en els nivells educatius que correspongui. Els Decrets d'Ensenyaments Mínims desenvolupen l'esmentada Disposició Addicional 2a quant a la seva presència curricular i condicions acadèmiques aplicant l’exclusiva competència de la Jerarquia eclesiàstica per determinar el currículum propi de l'ensenyament religiós catòlic en el nostre cas. En aquest marc, l'ensenyament de la religió i moral catòlica es presenta com una opció lliure per als/les alumnes i obligatòria per als centres. L'ensenyament religiós contribueix a la qualitat de l'educació des de la proposta i desenvolupament d'uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l'alumne/a, facilitant-li una proposta de sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d'aquells valors comuns que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària. Per assolir una formació integral i, per tant, una educació de qualitat, caldria que es desenvolupessin totes les capacitats inherents a l'ésser humà, entre les quals es troba constitutivament la capacitat transcendent. Aquesta capacitat bàsica de l'individu adquireix el seu autèntic compliment en la recerca del sentit últim de la vida. Arrelada en el més profund de l'ésser, l'alumne la va descobrint -tenint en compte els nivells d'aprenentatge propis de cada edat- en els símbols i signes del seu entorn, en el progrés i humanització del propi ser humà, en el llenguatge narratiu de la Bíblia, en els models cristians d'identificació i, en particular, en la persona de Jesucrist i la seva presència en la comunitat cristiana. La formació religiosa i moral catòlica compta amb una llarga tradició en el sistema educatiu espanyol i responent a raons profundes de la institució escolar i als drets humans reconeguts per la Constitució espanyola, està garantida actualment per l'Acord subscrit entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Assumptes Culturals, firmat el 3 de gener de 1979, en el qual s'estableixen els principis que fan possible les garanties constitucionals. El currículum de l'ensenyament de la religió catòlica és una síntesi bàsica i global del missatge cristià, adequada a l'edat de l'alumne/a, a les exigències epistemològiques de la matèria, a les expressions culturals de l'entorn i a les demandes didàctiques del sistema educatiu. Junt amb les altres opcions de la matèria de Religió, s'emmarca en un context històric i social, inclou part del gran patrimoni cultural i artístic que brolla de la fe catòlica i d'altres confessions, i possibilita l'anàlisi comparada dels continguts i línies bàsiques de les grans religions vigents. Amb tot, l'ensenyament religiós catòlic es desenvolupa especialment en quatre grans dimensions: La dimensió cultural i històrica està present en l'ensenyament religiós, ja que el patrimoni cultural, històric i antropològico-axiològic que gran part de les societats reben del passat està vertebrat per continguts religiosos. En aquest sentit, la Religió catòlica ha donat els seus fruits en l'art, en els sistemes de significació moral, en la cultura popular i en l'acció social. Per això, el currículum de l'opció confessional catòlica ensenya la incidència que el cristianisme –en els seus continguts doctrinals i en les seves formes històriques- ha tingut i té en la cultura catalana, espanyola i europea. La dimensió humanitzadora de l'opció catòlica constitueix una aportació eficaç en la maduració de la personalitat integral de l'alumne/a, arrelada en els mateixos objectius del

sistema educatiu en un nucli referencial d'idees, valors i creences que li permeten donar resposta als seus interrogants més radicals, fent a la vegada possible la formació d'homes i dones conscients, crítics, lliures i creadors. La formació religiosa catòlica aporta d'aquesta manera una cosmovisió que fa possible l'obertura vers al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. Es tracta d'afrontar les grans preguntes que l'alumne/a es planteja i ajudar-lo a trobar les respostes que podrà assumir com a opció lliure i personal. És finalitat de l'escola que els alumnes aconsegueixin el seu desenvolupament personal; la qual cosa no és possible sense una convenient fonamentació i orientació cap a un significat últim i global de l'existència. La dimensió ètico-moral explicita les exigències morals que comporta el missatge cristià. En la religió catòlica s'ofereix una determinada manera de veure la vida, en la base de la qual es troba un concepte d'home, un nucli referencial d'idees i creences, i la proposta d'una escala de principis i valors. L'ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts capaces d'educar la dimensió moral i social de la personalitat de l'alumne/a, en ordre a fer possible la maduració en la responsabilitat, l’exercici de la solidaritat i de la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist. L’opció religiosa catòlica es presenta en l'àmbit escolar, en la seva estructura epistemològica o disciplinar, amb el caràcter científic amb què, en la cultura universitària, s'aborden les ciències de la religió i la teologia. Els seus continguts són sabers amb una fonamentació i una metodologia científica pròpia, implantats amb rigor i tradició en els Estats del nostre entorn cultural. El seu estatut epistemològic original entra en l'àmbit educatiu en confrontació i diàleg amb aquells altres tipus de sabers i racionalitat que operen a l'escola.

Contribució de l'àrea de religió i moral catòlica a l'adquisició de les

competències bàsiques

L'ensenyament de la Religió catòlica a l'escola s'até a la finalitat pròpia d'aquesta, que és la formació plena de l'alumnat mitjançant els sistemes propis d'aprenentatge que es concreten en el currículum i el seu desenvolupament. L'ensenyament religiós contribueix a la qualitat de l'educació que preconitza la LOE des de la proposta i desenvolupament d'uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la dimensió i capacitat transcendent de l'alumnat, facilitant-li una proposta de sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d'aquells valors comuns i propis d'aquest ensenyament que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària. Les propostes de l'ensenyament religiós catòlic constitueixen en si mateixes una cosmovisió del món, de la vida i de l'ésser humà que fan possible la formació integral. Tot això es realitza mitjançant la presentació sistemàtica, orgànica i científica del missatge, vida i persona de Jesucrist, present en la seva Església, avalada per l'Escriptura, per la Tradició i el Magisteri de l'Església, transmesa a través de l'acció educativa del professor amb la seva preparació científico-tècnica i el seu testimoni cristià. Les aportacions d'aquest ensenyament conformen una manera de ser i de viure en el món, de tal manera que els principis, valors i actituds que genera ajuden a l'alumnat a situar-se lúcidament davant la tradició cultural, a conèixer i oferir els elements bàsics del cristianisme generadors de cultura i, per tant, a inserir-se cooperativament i crítica en la societat. Les seves propostes són qualitativament transcendents i vives, realitzades en la persona del mateix Jesucrist, per això pot donar i de fet dóna resposta al sentit últim de la vida.