CARACTERÍSTIQUES GENERALS
-La pietat →
Atendre al culte i a les cerimònies escrupolosament regulades. Les cerimònies i ritus
expressaven el sentir religió romà.
-Pragmatisme →
La relació entre els homes i els déus era semblant a un pacte:
Els romans respectaven i veneraven el seus déus
+
Els déus havien d’atendre les demandes dels romans
-Formalisme →
Pràctica escrupolosa i formalista del ritus i fórmules. Qualsevol errada en els gestos o
paraules comportava la repetició del ritus. Una cerimònia perfecte garantia la seva eficàcia.
-Conservadurisme →
Els romans sabien conservar els seus antics costums i les seves creences. Seguien
practicant ritus i fórmules de l’època prehistòrica dels llatins.
-Sincretisme religiós →
Practicaven un politeisme obert: eren receptius envers els déus dels altres pobles:
● Acceptaren els déus etruscs.
● Assimilaren els grans déus de l’Olimp grec.
● Adoptaren cultes orientals.
● Abraçaren el cristianisme.
FASES DE LA RELIGIÓ ROMANA
Época arcaica: fase llatina
- Adoraven els Numina, forces naturals divinitzades.
- No tenien cosmogonia, mitologia ni cap genealogia de déus.
- Alguns numens esdevenen veritables déus: Saturn, Janus, Vulcà…
- El culte es realitza a casa, camps, cruïlles de camins, boscos, fonts…
- No construïen temples.
- No representaven els déus en forma humana.
- Hi ha un déu per cada aspecte de la vida humana.
→ Principals Numina
Terminus: marcava els límits d’un territori.Reparator:
ajudava el pagès a preparar la terra
Saturnus: vinculat amb la sembra.
→ Altres divinitats agràries
Ceres: deessa dels fruits de la terra.
Faunus: déu dels ramats.
Flora: deessa de les flors.
Pomona: deessa de les fruites i dels arbres.
Época monarquia: fase etrusca
- Apareix un teogonia i cosmogonia.
- Inici d’organització de la religió pública oficial: Sacerdoci, rituals, calendari de festes…
- Per influència, els déus esdevenen antropomorfs.
- Assimilació dels dúes llatins, sabins i etrucs amb divinitats gregues.
- Substitució per una tríada etrusca, la triada capitolina: Júpiter Juno, Minerva.
- Construcció de temples semblants als grecs: temple del Capitoli, Roma.
- Disciplina etrusca: endevinació i sacerdots-endevins: augurs i harúspexs.
- Creença d’una vida d’ultratomba.
