¡Descarga Dret de contractes: TEMA 9. La Donació y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
Curs 2021/
TEMA 9. La Donació
1. Concepte, caràcters i naturalesa jurídica
És l’acte pel qual els donants disposen a títol gratuït d’un bé a favor dels donataris, els quals ho adquireixen si ho accepten en vida d’aquells (art. 531-7 CCCat=art. 618 CC). Per tant, la donació és un acte en el qual hi ha 2 parts: donants (persones que disposen a títol gratuït d’un bé), i els donataris (que són les persones que adquireixen la propietat d’aquest bé). És necessari per tal de que es produeixi una donació (i com que és un contracte) també el consentiment dels donataris, que adquireixen la propietat del bé donat si accepten la donació en vida dels donants. ● Necessitat d’acceptació de la donació. ● Regulació: La donació esta regulada tant en el dret civil espanyol com en el català (que serà en el que ens basarem, tot i així destacarem les diferències amb el dret espanyol).
- CCE: arts. 618-656 CC.
- CCCat: Arts. 531-7 a 531-22 CCCat (donacions inter vivos ) i Arts. 432-1 a 432-5 CCCat (d. mortis causa ). ● Les donacions es regiran per la llei nacional del donant (art. 10.7 CC). Com sabem si s’aplica el dret català o espanyol? Si donant és espanyol seran d'aplicació les normes que corresponguin d'acord amb seu veïnatge civil (art. 16.1 CC). Per tant, caldrà tenir en compte VC donant, i s’aplicarà legislació tant en el dret català o civil espanyol relatiu al VC donant.
Característiques: de la donació és un acte...
Gratuït: efectua una prestació, sense rebre a canvi cap contraprestació, produeix l’empobriment del donant i enriquiment del donatari. Justifica la previsió de cauteles especials (formals, capacitat). De liberalitat en el sentit que requereix que el donant tingui un animus donandi = voluntat de voler enriquir l'altra part, independentment dels motius.
El CC i el CCCat parlen de la donació com a acte, però quina és la seva naturalesa jurídica?
La donació com a contracte: ● Es deriva de la necessitat que el donatari l'accepti perquè s'entengui perfeccionada:
- Arts. 531-7 CCCat (donacions inter vivos ) i 432-1 CCCat (donacions mortis causa ). També arts. 618 i 629 CC. La donació és a més un contracte (tot i que en el CCCat i CC parlen de la donació com un acte), en el sentit que necessitem 2 parts contractuals (donant i donatari) que donin el seu consentiment perquè aquest contracte produeixi efectes jurídics. La donación com a medi de transmissió de la propietat ● A més, la donació té una funció translativa de la propietat. ● Amb el perfeccionament de la donació, es produeix la transmissió del domini, sense que sigui necessària a més la tradició (art. 531-7 CCCat i 609 CC). I a més és un contracte que permet la transmissió de la propietat, és un contracte (al igual que la compravenda) que com a conseqüència del mateix es pot transmetre la propietat d’un bé o dret. A diferència de la CV la donació per tal de que es produeixi la transmissió de la propietat no és necessari l’entrega del bé, per tant no s’aplica la donació a la teoria del títol i el mode, sino que simplement és necessari que es perfeccioni la donació i es donin els requisits formals que veurem a continuació:
________________________________________________________________________________
Curs 2021/
2. Elements de la donació
1) CAPACITAT
Del donant (art. 531-10 CCCat y 624 CC)
En relació a la capacitat, primer parlarem de la capacitat del donant (persona que transmet a títol gratuït el be al donatari). Tots els que poden contractar: ● Menors: El CC i CCCat exigeixen per tal de poder fer una donació en 1r lloc que la persona que faci la donació tingui capacitat per contractar, i en 2n lloc que pugui disposar dels seus béns. ¿Què vol dir que tingui capacitat per contractar? en el cas dels menors, aquests no poden realitzar donacions i necessiten per fer una donació que intervinguin seus progenitors (pares) en relació als béns dels seus fills o tutors o administracions judicials respecte dels béns del tutelat. Tant pares com tutor necessiten per poder fer donacions béns dels seus fills menors a un 3r, una autorització judicial. Per tant, serà molt excepcional que uns pares/tutor pugui donar béns dels seus fills/tutelats i haurà de ser un jutge qui ho autoritzi expressament.
- Necessiten autorització judicial: progenitors en relació als béns dels seus fills (236-27 CCCat y 166.I CC); o tutors o administrador judicial respecte els béns del tutelat (arts. 222-43 CCCat). ● Menors emancipats: En relació als menors emancipats, tant al dret català com espanyol, només permeten fer donacions als menors emancipats però necessiten per donar determinats béns el complement de capacitat dels seus progenitors o els curadors. ¿Quins béns? doncs necessiten el complement de capacitat per donar béns immobles o béns d'extraordinari valor o establiments mercantils o industrials.
- Requereixen el complement de capacitat dels progenitors o d'un curador per a les donacions de béns previstos (arts. 211-12.1.a) CCCat) (=art. 323 CC). ● Persona amb discapacitat: En relació a les persones amb discapacitat, s'ha modificat la regulació relativa a la seva capacitat per celebrar contractes, després de la llei 8/2021 desapareix concepte d’incapacitació judicial. Ara tots majors d’edat tenen plena capacitat jurídica i poden celebrar vàlidament contractes per si mateixos o amb les mesures de suport que necessitin (art. 249 CC). En alguns casos necessitaran mesures de recolzament que siguin necessàries i també si un jutge ho ha establert expressament, necessitaran aquestes mesures de recolzament. En relació a la necessitat de que el donant tingui poder de disposició sobre els seus béns (disposar dels seus béns) ¿què vol dir això?, doncs vol dir 2 coses:
- Propietat: en primer lloc que per tal de poder donar un bé, el donant ha de ser el propietari del bé , ha de tenir la propietat del bé, ningú pot transmetre més drets d’aquells que té, per tant, si no ets propietari no pots transmetre la propietat d’un bé.
- No estar subjecte a una limitació a la facultat de disposar a títol gratuït: En segon lloc, pot ser tot i que la persona donant sigui el propietari, estigui sotmès a una prohibició de disposar (suposen que persones que son propietaries tenen limitada la possibilitat de transmetre a 3rs aquest bé), això pot ser que provingui per exemple si el donant és propietari d’aquest bé perquè el va adquirir per herencia o a la seva vegada per donació i el donant o el causant li va imposar la prohibició de donar aquest bé a títol gratuït, per tant, de transmetre aquest bé a títol gratuït o donar-lo durant un termini concret. Si està sotmès a una prohibició de disposar, doncs llavors el donant no podrà disposar d'aquest bé, vendre’l o o trasmetre’l a títol de donació durant el termini que li hagi imposat el causant o la persona que li va donar.
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ aquestes donacions s’entenen fetes sota condició suspensiva, això vol dir que no produiran efectes fins que no es produeixi la concepció i el naixement del nen. ● S'entenen fetes sota condició suspensiva (art. 531-21.4 CCCat).
Pluralitat de donataris, en defecte de pacte…
Una regla especial que s’estableix també en el CCCat i CC és què passa quan hi ha més d’1 donatari. Imaginem-nos una persona dona un immoble a 2 persones, *1 pare dona un immoble als seus 2 fills, en principi si no es diu el contrari, s'entén feta la donació per parts iguals, per tant l’immoble serà 50% propietat d’un fill i 50% propietat de l’altre. El CCCat i CC estableixen regles que responen a la pregunta de ¿què passa si una de les parts/donataris no accepta la donació? d’acord amb el CCCat si una de les parts no accepta la donació es produeix l’acreixement proporcional respecte de la part que correspon a les persones que no les accepten excepte que els donants disposin un altre cosa, ¿que vol dir això?, doncs en el supòsit que hem posat abans, si un pare dona un immoble a 2 fills i un d’ells renuncia a la donació i l'altre accepta la donació, el que succeirà és que la quota del 50% del fill que no accepta la donació acreixerà la quota del que si l’accepta, i per tant el que si que accepta la donació serà propìetari 100% en virtut de la donació de l’immoble. En el CC la regla és a la inversa, no es produirà l’acreixement proporcional , per tant, si un dels fills renuncia a la donació, la quota del 50% de la que renuncia el fill tornarà al seu pare, i l’altre fill que ha acceptat la donació només adquirirà el 50% de l’immoble. Per tant en aquests supòsits finalment si un dels fills renuncia a la donació l’immoble seria propietat del 50% del pare i 50% del fill que si ha acceptat la donació. El CC a l’art. 638 posa una excepció: “ excepte si el donant ha disposat lo contrari o les donacions fetes conjuntament a ambdós cònjuges” , això vol dir que es pot pactar òbviament lo contrari i que si la donació (en l’exemple d’abans) enlloc de ser a favor de 2 fills hagués estat a favor d’1 matrimoni, doncs en aquest cas la renúncia per part de 1 dels conjugues comporta l’acreixement de la quota respecte de l’altre que sí que ha acceptat.
2) Objecte: els béns donats
Els segon element del qual parlarem en la donació és l’objecte, els béns donats. ¿Què es pot donar en virtut d’un contracte de donació? es poden donar coses i drets (ja siguin reals o de crèdit), doncs béns mobles o immobles, materials o immaterials, drets ja siguin reals o de credit o dret d'ús de fruit, una servitud, un dret a crèdit que el creditor tingui contra un deutor podria també ser objecte de donació. Es pot donar un bé cert i determinat o més d’un(art. 531-11,1 CCCat i 634 CC). Per tant, cap la donació de pluralitat d’objectes. S’exigeix que els béns siguin presents, està prohibida la donació de béns futurs , i per béns futurs segons l’art. 635 CC s'entén
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ aquells que el donant no pot disposar al moment de la donació, per tant, els quals el donant es propietari pero no te poder de disposició, tampoc es podria donar. Donacions universals: És possible les donacions universals, ¿què vol dir això? *si una persona és propietària d’una empresa, podria donar aquesta empresa als seus descendents, en aquest cas si la donació és d’una universalitat de coses, empreses i altres objectes, doncs s’entendrà que dins de la dnacio s'integren tots els béns o drets adscrits als mateixos, *si dones una empresa inclouràs tots els béns mobles o immobles propietat d’aquesta empresa, també drets de propietat intel·lectual, i tot aquest tipus de drets. I les donacions per causa de mort no es poden fer de manera universals perquè llavors en aquest cas estariem substituint una donació per un testament. Les donacions per causa de mort s’han de referir a béns certs i determinats, béns concrets, 1 o + d’1, però no pot ser de manera universal. ● La donació d'una universalitat de coses, empreses i altres conjunts unitaris de béns o agregats de béns es fa extensiva a tots els elements que estan integrats o adscrits als mateixos (art. 531-11 CCCat). ● Les donacions per causa de mort no poden ser universals (art. 432-2 CCCat).
3) Forma “ ad solemnitatem” : el seu incompliment determina la nul·litat
Quina és la forma que han de tenir les donacions? Hem vist el consentiment, l’objecte i ara parlarem de la forma. Quan vam parlar de la forma dels contractes vam veure que en el dret espanyol i català regeix el principi de la llibertat de forma, però vam posar com a exemple d’excepció d’aquesta regla la donació. Les donacions són contractes formals, en què la forma és una forma ad solemnitatem , això vol dir que si no es formalitzen en la forma que ara direm, doncs el contracte és nul, ineficaç; i per tant és com si no hagués existit aquesta donació. Hi han regles de forma que afecten als béns mobles i regles que afecten als béns immobles, per tant hem de tenir en compte quin bé s’està donant. Si s’està donant un bé moble la regla general és que la donació ha de ser per escrit, i que la donació com l’acceptació del donatari han de ser per escrit. Excepcionalment s’admet la donació verbal que no sigui per escrit (aquí tenim en doc. privat, també podria ser en escriptura pública, pero com a mínim en doc privat), si la donació és verbal s’exigeix que simultàniament a la declaració de voluntat del donant aquest li entregui al donatari el be donat. S’estableix una excepció en el dret català, si la donació és per fins benèfics llavors en aquest cas no s’exigeix aquesta entrega simultània del bé a les donacions verbals, *estan fent un programa de TV en el qual demanen diners per investigar una determinada malaltia, truco al programa TV i els dic que vull fer una donació de 1.000€, en aquest cas, la sola declaració de voluntat del donant és suficient per entendre perfeccionat el contracte i no serà necessari que en el mateix moment es faci la transferència dels diners. En el cas de béns immobles: s’exigeix un requisit molt rellevant que és l’ escriptura pública. Com que una donació d’un bé immoble és un bé d’una quantitat economica elevada i com que el donant es desprèn d’aquest bé sense rebre res a canvi, s’estableix un requisit formal molt exigent, que és que aquesta donació de bé immoble s’ha de documentar en escriptura pública. En aquesta escriptura s’ha d’expressar individualment tots els béns donats i el valor de les càrregues que de satisfer el donatari si hi ha càrregues, si és una donació modal o onerosa. A més, també ha de constar en escriptura pública l’acceptació, pot ser en la mateixa escriptura o en una posterior, i una vegada acceptada si es fa en una escriptura separada, la donació i
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ (*programa TV) en aquest cas el contracte es perfecciona a partir del moment en què es manifesta públicament la voluntat de donar per part de el donant.
Efectes de la donació
Bé, doncs què passa a partir del moment en què es perfecciona la donació? el que passa és en primer lloc que s’adquireix pel donatari la propietat de la cosa o la titularitat del dret, el donatari adquireix la propietat. En segon lloc, com que és un contracte doncs obliga a les parts al seu compliment, si s’han imposat obligacions doncs s’haurà de complir com*l'obligació del compliment de càrregues per part del donatari, si el donatari s’ha obligat a destinar aquest bé rebut a una determinada finalitat per exemple, haurà de complir aquesta càrrega. I en tercer lloc ens podem plantejar si la persona que dona (al igual que el venedor) ha de garantir la conformitat del bé. Si tu transmets l propietat d’un bé has de garantir que aquest bé és conforme? que no te vicis o que no te vicis jurídics ni vicis físics (defectes materials), ¿què passa si després es descobreix que el donant no era propietari del bé en el moment que li va donar? això seria un supòsit de manca de conformitat jurídica, hauria de respondre el donant? el que diu el CCCat és que el donant no ha de garantir la conformitat del bé, no ha de garantir que aquest no té ni defectes jurídics ni defectes materials. Ara bé, aquesta idea/principi té 2 excepcions: la primera excepció és la mala fe del donant, si el donant sabia quan va fer la donació que no era el propietari o que el be tenia defectes materials, vicis, doncs haurà d'indemnitzar donatari de bona fe que no coneixia aquest fet pels perjudicis patits, *si el donant sap que l’immoble que està donant al donatari té aluminosi i com a conseqüència d’això el donatari després ha de fer unes reformes a la casa i això li comporta uns danys i perjudicis molt importants, doncs li podrà demanar al donant una indemnització. Si la donació és modal o amb càrrega, si que en aquest supòsits el donant ha de garantir al donatari la conformitat del bé fins al valor del gravamen, això vol dir que si el donant s’ha obligat a complir alguna càrrega *destinar aquest be a alguna determinada finalitat, això té un valor, aquesta càrrega doncs haurà de garantir el donant la conformitat del bé fins el valor d’aquesta càrrega.
- Adquisició pel donatari de la propietat de la cosa o la titularitat del dret.
- Com tot contracte, obliga a les parts al seu compliment.
- Donant, no ha de garantir ni els defectes jurídics ni els defectes materials dels béns donats (art. 531-13 CCCat), excepte: ● Mala fe del donant: indemnitzar als donataris de bona fe pels perjudicis patits. ● Donació modal o amb càrrega: han de garantir la conformitat fins al valor del gravamen (=art. 638 CC in fine ).
________________________________________________________________________________
Curs 2021/
3. La revocació de donacions. Causes
Ara parlarem de la revocació de les donacions. En el cas de les donacions regeix el principi d'irrevocabilitat , això vol dir que una vegada el contracte de donació s’ha perfeccionat perquè el donant coneix l’acceptació del donatari, la donació és irrevocable, és a dir, el donant no pot recuperar la propietat del bé donat sense el consentiment del donatari. Per tant, en principi tota donació és irrevocable desde el moment en que el contracte s’ha perfeccionat, és un contracte obligatori i cap de les parts es pot tirar enrere. Principi d'irrevocabilitat: En principi, tota donació és irrevocable des del moment en què el donant coneix l'acceptació del donatari. Hi ha una excepció : és possible que el donant es reservi en el propi contracte de donació el dret a demanar la revocació si es donen determinades circumstàncies concretes. S’ha d’establir exactament quina és la circumstància que permetrà la revocació de la donació, no es pot preveure una clàusula general de revocació en qualsevol moment per part de el donant, sinó que s’ha de preveure un supòsit especial. El més habitual no serà això, sinó que el més habitual és que el donant no s’hagi reservat el dret a revocar la donació, ara bé, s’admet per el dret (tant el la regulació catalana com en la del CC) excepcions al principi d'irrevocabilitat de la donació. Hi ha algunes causes taxades , en els quals el donant pot revocar a la seva voluntat (és a dir, si ell ho reclama, si fa servir aquest dret, és necessari que faci servir el dret a revocar), encara que no s’hagi previst en el contracte el seu dret a revocar la donació. Sempre, aquestes causes taxades que veurem a continuació són supòsits que succeeixen una vegada ja s’ha donat la donació, amb posterioritat a la donació. Veurem per exemple que és possible revocar la donació si amb posterioritat a aquesta el donant està en una situació de pobresa, doncs la pobresa s’ha de donar després de la donació, si ja existia abans llavors ja no serà un motiu per revocar aquesta. Es presumeix que el donant no hagués realitzat aquesta donació si hagués conegut aquesta causa, si no s’haguessin donat aquests fets, *per exemple: el donant no hagués fet aquesta donació si hagués sapigut que quan tingués 80 anys doncs es trobaria en una situació de pobresa. I en aquests casos el donant té una acció, pot exigir al donatari que li restitueixi el bé donat. En el cas de les donacions oneroses (són les donacions modals o amb càrrega), aquestes segons el dret català únicament son revocables per incompliment de les càrregues (art. 531-15.2 CCCat), *per exemple: si s’imposa al donatari la obligació de destinar el bé a una determinada finalitat, el donant podrà revocar la donació si el donatari incompleix la seva obligació de destinar el bé a aquesta finalitat, però no per les altres causes que estudiarem a continuació. Causes taxades (arts.531.15 CCCat i 644 i ss CC), admeten excepcionalment la revocació per voluntat del donant encara sense haver-ho previst: ● Fets esdevinguts amb posterioritat a la donació. ● Es presumeix que el donant no hauria realitzat la liberalitat si hagués conegut certs fets. ● El donant té acció per obligar el donatari a la restitució del que s'ha donat. En el cas de les donacions oneroses (són les donacions modals o amb càrrega), aquestes segons el dret català únicament son revocables per incompliment de les càrregues (art. 531-15.2 CCCat), *per exemple: si s’imposa al donatari la obligació de destinar el bé a una determinada finalitat, el donant podrà revocar la donació si el donatari incompleix la seva obligació de destinar el bé a aquesta finalitat, però no per les altres causes que estudiarem a continuació. Començarem ara per la primera causa de revocació de les donacions:
1) Superveniència o supervivència de fills (arts. 531-15 CCCat i 644-646 CC)
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ Les càrregues o gravàmens imposats en actes de donació (en donacions) es regeixen pel art 428-6 CCCat que estableix alguns límits a les prohibicions o limitacions de disposar, han de ser sempre temporals, etc. (cal llegir l'article per veure quins són els límits que s’imposen). A més, per tal de que es pugui revocar per incompliment de càrregues, l’ incompliment ha de ser imputable , és a dir, ha de ser degut a dol o culpa del donatari, i no s’ha d’haver produit per una causa aliena a la seva voluntat, *imaginem la obligació d'alimentar o conviure al donant si el donatari no pot conviure amb el donant o no pot alimentar-lo en el sentit de pagar-li les seves despeses necessàries d’alimentació, vestimenta, habitatge, etc. per una causa que no es imputable a ell, *perquè no té suficients recursos econòmics, o no pot viure amb ell per una causa justificada; doncs en aquests supòsits la donació no podria ser revocable per incompliment de càrregues. Veiem un exemple d’una sentència del TS en la qual es va admentre per part del TS la revocació d’una anul·lació per incompliment càrregues. Incompliment de càrregues STS, 1r, 20.7.2007 (RJ 2007\4696). En aquest supòsit a l’any 1937 el Manuel va celebrar una escriptura de donació en la que donava a l’Estat unss terrenys i la donacio era a favor del MD, i la donació es va fer amb la finalitat de que aquest terrenys fossin utilitzats com a campament i camp d’instrucció i tir, aquesta donació va ser feta durant la guerra civil i la finalitat era s’utilitzés aquests terrenys per finalitats militars. Al 1971 es va inscriure aquesta escriptura en el registre de propietat (RP) i per tant es va inscriure aquesta càrrega, això vol dir que les persones que amb posterioritat podien comprar aquests terrenys coneixerien que el donant va imposar aquesta càrrega al donatari. Al 1997 el MD ven els terrenys a una cooperativa d’habitatges que quan va comprar aquest terrenys ja sabia que havia aquesta càrrega imposada a favor del MD. Al 97 els causahavents del donant, és a dir, els fills/hereus del manuel, van conèixer que s'havia produït aquesta transmissió i van demandar al MD i van sol·licitar la revocació de la donació per incompliment del mode o de les càrregues. I que va dir aquí el TS? va dir que si, va acceptar la revocació per part dels causahavents, la revocació de la donació per incompliment de les càrregues perquè s’havia de destinar aquest terrenys a campament militar i camps de tir. Va haver-hi un incompliment, i aqui no accepta l’argument del MD que va dir que ell utilitzava els diners obtinguts amb aquesta venda amb finalitats militars, perquè utilitzaria en benefici del MD, i diu que si no s’utilitza més aquests terrenys amb finalitats militars s’hauria d'acceptar la revocació de la donació, i en aquest sentit és el que resol, resol a favor dels causahavents del Manuel.
3) Ingratitud del donatari
Un altre causa de revocació de les donacions acceptades també al CCCat i al CCe, tot i que hi ha algunes diferències a la regulació, és la de ingratitud del donatari.
Causes CCCat (arts. 531.15 CCCat): Revocació per ingratitud dels donataris: CCCat
Si el donatari és ingrat, el donant pot revocar la donació feta a favor seu, *en el CCCat s’admet la revocació si el donatari comet actes penalment condemnables que el donatari faci contra la persona o els béns del donant, dels seus fills, cònjuge o de l’altre membre de la parella estable. Si el donatari comet un delicte contra el donant, els seus fills, el seu conjuge o la seva parella de fet, doncs el donant pot revocar la donació per ingratitud, *pare fa una donació a favor del seu fill, i després el seu fill maltracta al seu pare i es pot provar que el fill és un maltractador i li ha causat lesions o etc. doncs en aquest supòsit serà possible que el pare donant revoqui la donació feta a favor del seu fill. Ara bé, no és necessari que hi hagi una sentencia penal condemnatòria, és suficient amb que es pugui provar en aquest procediment de revocació de les donacions que s’han produït els fets, no és necessari que hi hagi una condemna penal per tal de poder revocar la donació per ingratitud. El segon paràgraf del 531-15 d) CCCat diu que s’engloben en les causes de revocació per ingratitud altres actes analogs contra aquestes persones que representin una conducta no acceptada socialment , és una clàusula general que inclou molts supòsits, qualsevol conducta no acceptada socialment que pugui fer el donatari contra el donant és suficient perquè aquest revoqui les donacions. Ara bé, algun jutge haurà d’analitzar cas per cas per veure si és suficientment greu aquest acte que ha comès aquesta persona contra el donant per tal de justificar la revocació.
Causes CC (arts. 648 , 652 y 653 CC): Revocació per ingratitud dels donataris: CCE (art. 648 CC)
Al CC la ingratitud està regulada a l’art. 648, i es una mica més concret aquest article:
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ Art. 648 CC También podrá ser revocada la donación, a instancia del donante, por causa de ingratitud en los casos siguientes: 1º. Si el donatario cometiere algún delito contra la persona, el honor o los bienes del donante. 2º. Si el donatario imputare al donante alguno de los delitos que dan lugar a procedimientos de oficio o acusación pública, aunque lo pruebe; a menos que el delito se hubiese cometido contra el mismo donatario, su cónyuge o los hijos constituidos bajo su autoridad. 3º. Si le niega indebidamente los alimentos. Aquest article diu que si el donatari comet algun delicte contra la persona, l'honor o els béns del donant; i també si imputa al donant a alguns dels delictes que han de donar lloc a procediments d’ofici o d’acusació publica encara que el provi, és a dir, no només es pot revocar per ingratitud quan el donatari comet un delicte contra el donant, sinó també tot i que *imaginen el donatari denuncia davant de la policia al donant perquè ha comès una estafa que no l’afecta a ell, en aquest supòsit aquest és un delicte que es pot perseguir d’ofici i en aquest supòsit se suposa que si el donatari coneix l’existència de que el donant ha comès aquest delicte, no l’hauria d’anunciar davant de la policia. Si ho fa, el donant podrà revocar aquesta donació, a menys que el delicte s’hagi comès contra ell mateix, a menys que la estafa l’hagi patit el donatari, o els seus fills, o el seu conjuge. I tambe sinclou dins de la revocacio de le sodnacions per ingratiutd quan es nega indegudament pagar aliments, si el donant es troba en situació de pobresa i aquest li reclama al donatari que l’alimenti, que li pagui lo necessari per la seva supervivència i aquest s’hi nega, donant podria revocar donació per ingratitud. Exemple de cas en quèl la donant va revocar la donació per ingratitud és el següent: STS, 5.12.2006 (RJ 2007/231): En aquest cas una senyora de 83 anys va fer una donació a favor dels esposos Fidel i Carmela (seu fill/a i la seva parella), la qüestió és que ella va fer una donació de una finca/immoble i els donataris (seu fill/a i parella) a sobre que van rebre un immoble de la seva mare, doncs es van apropiar indegudament dels diners del compte d’aquesta senyora gran per tal de pagar l’impost de transmissions, l’impost que havien de pagar en virtud de la donació que havien rebut, i també es van apropiar de 7 milions de pessetes, i en aquest cas la senyora gran que havia patit aquesta apropiació indeguda o robatori, doncs va demanar revocació de la donació per ingratitud, perquè havien comès un delicte contra ella. Un cas bastant curiós en el qual es planteja si una persona pot revocar o no una donació per ingratitud és el següent: La señora que durante toda su vida regaló su sueldo al Opus Dei: STS, 1ª, núm. 359/2011, de 20 mayo 2011, (RJ 2011\3983) ● Concepción perteneció a la organización religiosa Opus Dei durante 28 años. Durante este tiempo estuvo viviendo en la República Democrática del Congo, donde trabajó como profesora y como funcionaria de la Embajada de España. ● Todos su salarios eran transferidos a la cuenta bancaria del club Virunga, donde vivía y eran atendidas todas sus necesidades de subsistencia. El club se hallaba bajo el amparo y seguimiento del Opus Dei. ● 2000: Concepción causó baja del Opus Dei. Demanda a la prelatura del Opus Dei y solicita la revocación de la donación por causa de ingratitud al negarse los alimentos necesarios para su supervivencia. ● ¿De conformidad con el Tribunal Supremo es o no una donación? En resum, era una senyora que havia format part de l'organització religiosa opus Dei durant 28 anys, després d’aquest temps va causar baixa del Opus Dei, va sortir d’aquesta organització. Però durant tot aquest temps que va pertànyer al OD va estar vivint a la República República Democrática del Congo on va treballar com a profe i funcionaria de l'ambaixada d’Espanya. Durant tots aquest 28 anys va transferir el seu salari a un compte bancari del club Virunga (que és on vivia) i aquests diners els feien servir (entre altres coses) per atendre a les seves necessitats de subsistència i altres finalitats. El club es trobava sota l’empara de l’OD, per tant diem que aquí tot i que la transferencia era a favor del club virunga, al final l'últim destinatari era aquesta organització religiosa. A l’any 2000 la Concepció va causar baixa de l’OD, i va demandar aquesta organització religiosa i va solicitar la revocació de la donació per ingratitud, perquè tot i que ella s’havia donat de baixa va demanar a l’OD que li continués pagant una quantitat de diners fins que es juviles (una prestació de diners), i la organització es va negar. Aquí el que analitzen en aquesta STS és si aquesta transferència del sou durant 28 anys a aquesta organització religiosa és o no una donació. És o no una donació la transferencia de salaris que una persona fa a una organització religiosa durant tota la seva vida quan ha vist ateses les seves necessitats de subsistència? en aquest cas el TS va concloure que no, que aquest supòsit no es pot calificar de donació. D’acord amb el TS no es tracta d’una donació en aquest cas, una persona rep l’atenció de la família i satisfà les seves necessitats personals i econòmiques i auquesta a la seva vegada/al mateix temps assumeix voluntàriament entrar en aquesta familia o organització i ingresa en ella la seva remuneració. Aquesta relació humana diu el TS és una situació que deriva d’una acceptació personal i no implica una donació d’una i un altre, en aquest cas no hi ha la causa de donació perquè la causa de donació la finalitat és que el donant vol aumentar el
________________________________________________________________________________
Curs 2021/
Acció de revocació de donacions: legitimació (art. 531.15.4 CCCat)
Qui pot exercir l’acció de revocació? doncs la legitimació activa (les persones que poden iniciar aquesta acció) son els donants i els seus hereus. Els seus hereus hi ha 2 supòsits en els que no poden iniciar aquesta acció: en casos de pobresa (revocació per pobresa) i revocació per ingratitud només ho podran exercir els hereus si el donant no ho ha pogut fer durant la seva vida. En el cas de legitimació passiva (persones que poden ser demandades mitjançant l'acció de revocació de les donacions) són el donatari i els hereus del donatari, excepte en aquest últim cas de revocació per causa de ingratitud.
Efectes de la revocació (art. 531-15.5 CCCat)
Hem de distinguir aquí 2 supòsits:
- el supòsit en què la revocació estigui fundada en l'incompliment de càrregues (es fonamenti amb la causa de incompliment de càrregues);
- i la resta de causes Restitució de la cosa donada al donant ● Què passa si el donatari ja ha venut o transmès el bé a un tercer? Començarem amb aquest primer supòsit: Si ens enrecordem, hem analitzat el primer supòsit en el qual una sentencia en la que el manuel va fer una donació a favor del ministeri de defensa i en aquesta va imposar una càrrega que era que s’utilitzés aquest bé per ús de campament militar, camp d’instrucció i de tir, i després el MD va vendre els terrenys a favor de una cooperativa d'habitatges i en aquest cas els causahavents van demanar la revocació de la donació. Aquí es dóna el supòsit de fet que estem analitzant, en aquest cas hi ha un incompliment de la càrrega que havia imposat el Manuel al MD i després d’haver imposat aquesta carrega el donatari ha venut/transmès el bé a un tercer, el MD ha venut el bé a la cooperativa d’habitatges. En aquest supòsit ens plantegem si les persones que han comprat aquests terrenys es poden veure afectades per la revocació de la donació, i en aquest cas podem obligar a la compradora del MD a retornar aquest bé als causahavents del Manuel (perquè M està mort), el podem obligar? ja vam veure el principi de relativitat dels contractes, i aquí podriem dir que els compradors, la cooperativa d’habitatges compradora del terreny del MD no és part del contracte de donació i per tant en principi no se li podria imposar els efectes d’aquest contracte, o la clàusula que deia que aquests terrenys s’havien de fer servir per finalitats militars. Que diu el CCCat? diu que en els casos d'incompliment de càrregues, les t erceres persones titulars de drets sobre el bé, es poden veure afectades per la revocació d’acord amb les normes generals de oponibilitat. Què vol dir això? en el nostre supòsit de càrregues que recauen sobre béns immobles, hem de tenir en compte si aquesta càrrega està inscrita o no en el registre de la propietat. En l’exemple del Manuel, aquesta escriptura de donació, inclosa la obligació de destinar
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ el terreny a finalitats militars, estava inscrita en el registre de propietat, i com que estava inscrita, és molt rellevant que estigui inscrita la càrrega en el registre de propietat perquè només en aquest casos la càrrega es pot invocar enfront del comprador que no és part del contracte de donació i per tant aquest es pot veure afectat per la revocació, per tant en l'exemple que estem veient, com que la càrrega està inscrita en el registre de propietat el comprador que no és part de la donació té l'obligació de retornar la propietat del bé als causahavents del Manuel del donant inicial i per tant perdrà la propietat el comprador. Això comporta que els compradors es quedaran sense el bé, els compradors li hauran de demanar responsabilitat per incompliment contractual al MD que li ha tranmes una cosa de que finalment no li ha transmès la propietat, li haurà de demanar responsabilitat per una falta de conformitat jurídica. Bé, aquest cas fa referència a “què succeeix quan la revocació es fonamenta amb l’incompliment de càrregues”?
- En els casos d'incompliment de càrregues, les terceres persones titulars de drets sobre el bé es veuen afectades per la revocació, d'acord amb les normes generals d'oponibilitat (art. 531-15.5 CCCat i 647.2 CC): Pe, càrrega està inscrita RP. Què passa si el donatari ja ha venut o transmès el bé a un tercer en els casos de superveniència i supervivència de fills, ingratitud i pobresa? En canvi, hem vist que s’havia de diferenciar la resta de causes, ¿què passa si el donatari ja ha venut/transmès el bé a un tercer en els casos de superveniència i supervivència de fills, d’ingratitud i de pobresa? En aquests supòsits la conseqüència ja no es que s’ha de retornar el bé si la càrrega és oposable enfront d'aquest 3r comprador, sino que la conseqüència és que el 3r ha de restituir el valor en el moment de la donació dels béns, *cas del Alejandro y Alejandra van tenir un fill, després van fer una donació d’un immoble a favor del seu nebot i amb posterioritat va aparèixer el seu fill Alejandrito que creien que era mort. Imaginem que el nebot abans que aparegui l’Alejandrito de nou ven aquest bé a un 3r comprador. En aquest supòsit el que ens plantegem és: podran Alejandro i Alejandra (donants) revocar la donació feta al nebot amb efectes no afectant aquest 3r comprador que no sabia res de tot això? doncs en principi no, el que diu CCCat es que en el cas de superveniencia de fills el que s’ha de fer és restituir el valor en el moment de la donació dels béns. Aquí el nebot hauria de restituir el valor als donants, és el nebot el que ha rebut la donació el que ha de restituir el valor als donant, però no aquest tercer comprador que no coneixia la possibilitat de que aparegués el fill que estava mort. Aquesta obligació només s’aplica en cas que s’hagi fet una alienació a títol onerós i, com és el nostre supòsit, hem vist que el nebot vena a un 3r aquest bé, doncs amb aquests diners hauria de retornar-los als donants. ● Restitució del valor al moment de la donació dels béns (arts. 531-15.5 CCCat y 647.2 CC): ● Alienacions a títol onerós i gravàmens fets pels donataris abans que els donants hagin notificat fefaentment la voluntat de revocació, conserven la validesa.
4. Donacions especials
Aquesta part la dedicarem a estudiar supòsits concrets de donacions els quals el CCCat o CC els hi dedica algunes regles especials.
1) Donacions condicionals sotmeses a termini (art. 531 -16 CCCat)
El primer supòsit de donació especial són les donacions condicionals sotmeses a termini o sotmeses a condició. La regla general és que en la donació el donatari adquireix immediatament la propietat de les coses donades una vegada s’ha perfeccionat el contracte de donació, un dels efectes del contracte de donació és que el donant transmet la propietat del bé al donatari en el moment en què aquest accepta la donació. Aquest principi general té una excepció , és el supòsit en què la donació es sotmeti a condició suspensiva. En el cas que la donació es sotmeti a una condición suspensiva el
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ públiques o benèfiques , *una persona que truca en un programa TV o fa una donació mitjançant una aplicació electrònica, mitjançant internet, etc. i fa una donació per tal de contribuir amb una causa benéfica o en una col·lecta pública. ● En aquest cas les remuneracions amb finalitats benèfiques es regeixen per les normes de les donacions remuneratories (art. 531-17), i per tant només es poden revocar per incompliment de càrregues. ● Els donants no les poden revocar des del moment en què manifesten públicament la seva voluntat de donar (art. 531-8.2 CCCat), i per tant hem vist que en aquest tipus de donacions que tenen com a finalitat finalitats benèfiques, es perfeccionen desde el moment en què el donant manifesta públicament la seva voluntat de donar amb posterioritat i per tant a partir d’aquest moment en què s’ha perfeccionat el contracte de donació ja no es poden revocar a no ser que hi hagi una causa justificada com l’incompliment de càrregues. ● En relació a la forma (art. 531-12.2 CCCat):, no és necessari l’entrega simultania del bé donat, en cas de donació verbal , *si em comprometo a donar 300€ a la investigació contra el càncer infantil, si faig aquest compromís mitjançant alguna app electrònica o una trucada telèfon, no és necessari perquè el contracte de donació es perfeccioni que en el mateix moment faci la transferència dels diners, sinó que els puc pagar *3 o 4 dies després sense que això impedeixi considerar que aquesta donació està perfeccionada en el moment en què jo he donat el consentiment.
4) Donació amb càrrega o modal (art. 531 -18 CCCat y 622 CC) → també coneguda amb la terminologia de “ donació onerosa ”
Donacions en les quals s’imposa al donatari la realització d’una determinada conducta o una determinada càrrega, sense que aquesta conducta es pugui considerar tècnicament contraprestació per la donació.. No són contractes onerosos com ho seria una CV o una prestació de serveis o un arrendament, sinó que es manté en aquest tipus de donacions el títol lucratiu: el donatari assumeix una càrrega, però aquesta càrrega no representa cap contraprestació a la donació. Les conseqüència de l’incompliment de la càrrega o el mode o de la obligació que assumeix el donatari poden ser 2:
- La primera és que hem vist que l'incompliment de les càrregues es una causa de revocació de les donacions, el donant o els seus hereus poden revocar la donació si el donatari incompleix la càrrega imposada,
- o la segona opció seria no la revocació de la donació sino obligar al donatari que compleixi la càrrega, “doncs jo et vaig donar aquest bé amb la condició de que complisis aquesta condició, no l’estàs complint? doncs compleix-la”, seria el compliment específic, et vaig donar aquest bé perquè el destinessis a aquesta finalitat, no ho estàs fent, doncs t'obligo, et reclamo a que ho facis, si no ho fa voluntàriament sempre li quedarà al donant la possibilitat de revocar. Exemples de donacions amb càrrega o donacions modals: ● STS 16.12.1996: donació d'una finca a un Ajuntament que, alhora, l'havia de donar a l'Estat per a la construcció d'una casa caserna de la Guàrdia Civil; ● STS 6.4.1999, la donatària havia de conviure amb els donants, els seus pares, assistint-los i cuidant-los; ● STSJC 4.5.1998: un pare dóna accions a la seva filla amb l'obligació, per al cas que aquell premor la mare, hi cedís els rendiments de les accions fins a la seva mort. Per tant, és el cas d’un pare que donava unes accions a la seva filla amb l’obligació pel cas que ell moris abans que la seva dona, que la seva filla cedís a la mare els rendiments d’aquestes accions fins la seva mort, amb la finalitat de que tingués uns recursos econòmics per sobreviure quan el seu pare hagués mort.
________________________________________________________________________________
Curs 2021/ ● Imposició d'una prohibició o limitació de disposar dels béns donats (vid. art. 428-6 CCCat). *Àvia dona béns a la seva neta i per exemple unes finques que han pertangut a la seva familia durant molts anys, doncs l'obligació de no alienar-les/transmetre-les a tercers durant un termini de 30 anys. Doncs en aquest cas el incompliment d’aquesta obligació seria un supòsit de revocació de la donació per incompliment de càrregues i es un exemple de donació amb càrrega o modal. L’art. 428-6 estableix els límits que es poden sotmetre aquestes prohibicions i limitacions de disposar, no és possible *impossar en una donació l'obligació al donatari de no disposar mai, de no vendre mai ni de donar mai aquesta finca, sinó que s’ha de limitar en el temps. Totes les limitacions al dret de propietat han d'estar limitades en el temps perquè sinó seria una càrrega massa gran per part del donatari.
5) Donació amb clàusula de reversió
Un altre tipus de donació són les donacions amb clàusula de reversió (també regulades en el dret civil català 531-19 i en dret civil espanyol 641). En la donació amb clàusula de reversió de la cosa donada, s'estipula que els béns donats s'hauran de transmetre, en determinats casos i circumstàncies, a una altra persona. ● Si es compleix la condició o termini, els béns donats s'han de restituir als beneficiaris del pacte reversional, veurem que els beneficiaris pot ser el propi donant o terceres persones. ● S’admet la possibilitat de que el donant revoqui o modifiqui aquesta clàusula de reversió. ● Normalment les clàusules de reversió en les donacions s'imposen amb la finalitat de conservar/mantenir els béns donats dins del grup familiar, *si una àvia vol donar un bé als seus hereus i vol assegurar-se que aquest be no surti del nucli familiar i passi per exemple a un altre familia. ¿Què podrà fer? es pot incloure 2 tipus de reversions: a) Reversió a favor del donant *La reversió del bé donat el donant es pot fer en cas de premoriència del donatari, doncs *aquesta àvia pot establir que en cas que el seu net a qui li ha fet la donació mori abans que ella, doncs ella reservi la facultad de recuperar la propietat del bé. b) Reversió a favor de tercers També la reversió es pot produir a favor de terceres persones: en aquest cas es tracta d’una clàusula, la clàusula de reversió, acordada pel donant i el donatari en virtut de la qual els béns donats hauran de passar a una tercera persona quan arribi un determinat moment, *la mort del donatari, en cas de mort donatari que *en aquest cas la àvia pot dir que en cas que mori el seu nét aquest bé ha de passar a mans dels fills del seu nét o ha de passar a mans del germà del net a qui li ha donat aquest be, etc. perquè cal que estigui el bé a dins de la família, i per tant que aquest immoble per exemple no vagi a mans de la dona del seu net, que no pertany a la seva família. O quan es compleixi una determinada condició, *la mort del donatari sense descendents Els beneficiaris de la reversió són igualment donataris i per tant també han d’acceptar la donació amb els mateixos efectes com qualsevol donatari en vida del donant.
6) Donació amb reserva de la facultat de disposar pel donant (art. 531-20 CCCat y 639 CC).
En aquest supòsit la propietat del bé donat es transfereix al donatari amb l'acceptació de la donació, però el donant es reserva la facultat de disposar dels béns donats, *donant té un be (quadre) que li vol donar al seu fill. En principi aquesta
________________________________________________________________________________
