Contractes Tema 1, Apuntes de Derecho Contractual

¡Descarga Contractes Tema 1 y más Apuntes en PDF de Derecho Contractual solo en Docsity!

ContractesContractesContractesContractes^ 2n Curs2n Curs Grau en dret

Grau en dret

CursCurs 2014

Prof. Rosa Milà Rafel– Grup 2

PresentacióPresentació

-^ Objecte de l’assignatura. 2 grans blocs: P.G i P.E. •^ Power point. •^ Bibliografia bàsica.^ o^ DÍEZ

-PICAZO, Luis/G

ULLÓN, Antonio

Sistema de derecho civil,

Vol. II,

Toms^1 i^2

,^10 a.^ ed.

,^ Tecnos,^

Madrid,^2012

.

Toms^1 i^2

,^10 a.^ ed.

,^ Tecnos,^

Madrid,^2012

.

o^ RUBIO^

TORRANO,^

Enrique/S

ÁENZ^ GARCÍA

DE^ ALBIZU

,^ Juan^ Carlos

(Coords.),

Lecciones de contratación civil y mercantil

, Aranzadi,

Cizur Menor, 2012. • Textos legals. • Avaluació. o Per poder fer mitjana amb la nota d’avaluació continuada, tant la notadel test com la nota mitja de les preguntes teòriques de l’examen finalhauran de ser cadascuna, com a mín., de 4. • Tutories.^

Part general delPart general del dret de contractesdret de contractesdret de contractesdret de contractes

TemaTema I

I--1^1

1.^ Fonts del dret de contractes2.^

Concepte de contracte

3. Classificacions
   4. Contractes de consum

1.1. Fonts del dret deFonts del dret de

ContractesContractesContractesContractes

Al segle XIX...Al segle XIX...

-^ Elements

necessaris

per^

al^ coneixement

complet del dret de contractes:^ o^ Codi civil espanyol (1889): pg i pe.^ o^ Codi de comerç (1885): pg i pe. • Pressupòsits

econòmics

i^ ideològics

sobre els^ que

s’assenta el dret de contractes del CC:^ o^ Economia liberal (

laissez faire

): decisions individuals i

autonomia privada. o Igualtat substancial de les parts contractants

^ C.

com^ a

acord

entre^

iguals,^

en^ el^

mateix^

pla

econòmic(?¿?)

En l’actualitat, proliferació deregulacions del contracte per.. • Internacionalització del dret de contractes:^ o^ Conveni de Viena sobre Compravenda Internacionalde Mercaderies fet a Viena l’11 d’abril de 1980. Dretvigent a Espanya des de 1991.^ •^ Compravenda

que^ tingui

com^ a^ objecte

mercaderies

i

-^ Compravenda

que^ tingui

com^ a^ objecte

mercaderies

i

les parts tinguin el seu establiment en estats diferents.

-^ Jurisprudència

o^ TS ha dut a terme una tasca d’actualització i derenovació

dels^

criteris^

codificats

en^ funció

dels

problemes concrets que se li sotmetien.

Possibles futures normes oreformes en dret de contractes • Necessitat d’actualització del Codi Civil i el Codi deComerç (no són dret vigent): o Propuesta

de^ Modernización

del^ Código

Civil^ en

materia de Obligaciones y Contratos, 2009

o^ Anteproyecto

de^ Código

mercantil

,^2014.

o^ Anteproyecto

de^ Código

mercantil

,^2014.

-^ Futur codi civil europeu de contractes?^ o^ Principles, Definitions and Model Rules of European^ Private

Law:^

Draft^ Common

Frame

of^ Reference

(DCFR),

2009.^

Text^ elaborats

per^ acadèmics

per

encàrrec

de^ la^

Comissió

Europea,

no^ són

normes

jurídiques.

22. Concepte de contracte. Concepte de contracte 22. Concepte de contracte. Concepte de contracte

Concepte normatiu de contracteSentit econòmic de contracte

Elements del contracte

Concepte normatiu deConcepte normatiu de

contractecontracte

-^ Concepte de contracte en el Codi Civil espanyol(1889). Absència

d’una^

definició

legal:

o^ Art. 1089 CC:

“Las obligaciones nacen de la ley,

de^ los^

contratos

y^ los^ cuasi

contratos,

y^ de^

los

de^ los^

contratos

y^ los^ cuasi

contratos,

y^ de^

los

actos y omisiones ilícitos o en que intervengacualquier género de culpa o negligencia”.^ •^ C.^ com

una^ de

les^ fonts,

la^ principal,

de

creació d’obligacions

(remissió FDPE).

ConcepteConcepte

normatiu denormatiu de contractecontracte

-^ “Acord de voluntats de 2 o més persones dirigit acrear obligacions entre elles” (def. clàssica, D

ÍEZ-

PICAZO). • 2 elements:a)^ Consentiment comú de 2 o més persones (≠negocis jurídics unilaterals).b)^ Creació d’una obligació amb força de llei entreles parts.

Fonament de l’obligatorietat delFonament de l’obligatorietat del

contractecontracte

-^ L’autonomia privada o l’autonomia de la voluntat:^ poder

d’autogovern

per^ autoreglamentar

les^ pròpies

relacions jurídiques.^ o^ “Los^ contratantes

pueden

establecer

los^ pactos,

cláusulas

o

condiciones que tengan por convenientes siempre que no sean contrarios

a^ las^ leyes,

a^ la^ moral

ni^ al^ orden

público”

(art.^1255

contrarios

a^ las^ leyes,

a^ la^ moral

ni^ al^ orden

público”

(art.^1255

CC). o Ara bé, els pactes als que arribin han de ser respectats

.

-^ Els pactes obliguen (art. 1091 CC) perquè neixen delconsentiment

(art.^ 1261.1r

CC)^

conseqüència:

autorresponsabilitat

( pacta sunt servanda

).

-^ No es podria parlar d’un Dret privat de C. si qualsevolde les parts pogués redefinir l’abast d’un acord pactat(art. 1255, 1256 i 1258 CC)

Sentit econòmic deSentit econòmic de

contractecontracte

-^ C.^ com

a^ Instrument

fonamental

per^

a

transferir béns i serveis d’unes mans a unesaltres, procurant un aprofitament òptim. • L’acord ha de procurar utilitat a les dues parts,^

tret^ que

una^ d’elles

hi^ renunciï

(no^ joc

parts,^

tret^ que

una^ d’elles

hi^ renunciï

(no^ joc

de suma zero). • Per què se celebren contractes?^ o^ Els^

contractes

se^ celebren

quan

són

mútuament

beneficiosos

per^

les^ dues

parts (Kaplow/Shavell,

Contracting

, 2004)

Per què se celebren contractes?Per què se celebren contractes? • Diferencies en la valoració:

quan el propietari d’una cosa valora

menys la mateixa que l’altra part. o^ Exemple: si una persona valora la seva propietat en 1.000 € i algú altre lavalora en 2.000 €, qualsevol contracte per el qual el propietari ven lapropietat a l’altra persona per un preu entre aquestes dues xifres –per^ exemple,

1.^500 €-^ beneficiarà

a^ les^ dues

parts.

exemple,^1

.^500 €-^ beneficiarà

a^ les^ dues

parts.

-^ Avantatges en producció:

una part vol un bé produït o que se li presti algun servei i troba una altra part que pot fer-ho de manera méseconòmica

o^ de^

manera^

més^ hàbil

(economia

d’escala,

especialització, etc.) o^ Exemple:

una^ persona

valora^ un^ projecte

que^ put

dur^ a^

terme

personalment en 200 € i una altre persona pot fer-ho per ella per 100 €. Laprimera pagaria a la segona150 € per la feina, i ell voldrà realitzar la feinaper aquest preu.