¡Descarga Dret de Empresa y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
Dret de l'empresa i mercat
1. L’evolució històrica del concepte i les fonts del dret mercantil
Mercantil es una paraula que ve de mercat i de mercat podem extreure meraderia. De comerç podem extreure mercat i CO vol dir de tots(mercaderia). Comercial ens referim a un votiguer, mercantil pot sonar a parades amb gent o industria,transport, altres activitats financieres. El fet que tot plegat estigui en el CM ens planteja la pregunta de si només hi havia botiguers o més persones(industrials), s'entenen com una sola cosa o diferent.
S'ha de distinguir, dret mercantil entes com a norma que es diu ella mateixa. Hi ha un sector del ordenament amb el que ens referim a DM. Del Dret romà en que ens ha quedat no hi ha un capítol que es digui mercantil, no hi ha intropmisió que es presenti com a DM sino un sistema que presenta els problemes dels que es tracten en el DM. S'ha de distinguir entre cos normatiu i una realitat regulada. Es pot tenir la materia sense un cos normatiu que es nomeni d'una manera adecuada. Aquesta doble consideració distingueix un sistema com el nostre en que hi ha part del ordenament que es diu DM dels altres ordenaments en que no hi ha aquesta denominació tot i tenir la mateixa regulació, aqui tenim codi civil i codi de comerç però per exemple els Italians tenen només un codi que es diu Civil. El que ens preocupara es que es cada cosa. Sembla que hi ha una realitat que quan es dona té una relació important. Quan hi ha una realitat que es important calia posar-li un nom especial. Els textos es fan en un moment cronològic determinat. El que tenim avui o bé directament arriba fins a la baixa edat mitjana, els primers testimonis de normes que ens recorden a que tenim avui el trobem al tràfic de mercaderies. Es diu dret marítim perque la gent només s'embarcaba per portar mercaderies. Tenim un dret que es un dret per la persona, d'un grup de gent as que el sistema els entten els problemes i els hi regula. El sistema Subjectiu diu que si ets un comercial i tenies que fer algo anaves a un tribunal i t'aplicaven el dret.
El que s'esdevè en aquest moment es que presenta una regulació diferent i abans s'aplicaven les costum i a auns tribunals reials que tenia la mena de cosa que no fan els comerciants i no resolia els seus problemes. La cancellería organitza els problemes especials. Com son dos posicions diferents , al final cada un applicava a un comerciant perque cada un tenia uns problemes diferents. En el mateix moment d'evolució econòmica es fa un dret que no es el similar a allò que succeix en la realitat. Això segueix en el temps, en aquest epoca històrica no es dona així, l'important escuanta experiencia es té per intentar arribar a un acord per trobar quina era la solució, el mecanisme per trobar això es diu fonts de dret. No es tracta d'entre com a jerarquia, sino que tots aquests materials son importants per argumentar si era rellevant i estava en la llista.
Es tractava de buscar quins materials o fonts s'havíen de tenir en compte. El moment en que tenim identificat un dret mercantil es la baixa edat mitjana on es van identificar els comerciants que tenen unes certes característiques. El seguent gran pas es el cambi de dimensió territorial, es quan el mon cambia de dimensions i el que trobes son materies primeres, etc, en el mon conegut ja no està i s'entén una altra cosa. En aquest moment l'element identificador d'aixó es el mercantil. Tenim un dret que es subjectiu on el que importa es la persona. Al segle XVII, es el primer moment en que es fan els primers textos que intenten recollir tot aixo que es diu mercantil i que venia de aquella revoució economica, intenten recollir tot aquest contingut. A cada centre comercial hi havia una ordenança i el que fan es una ordenança general per a tots.
El següent gran moment es la revolució liberal Burgesa: Es el moment de la codificació en sentit estricte a finals del Segle. Passem en un sistema objectiu kon tenim una regulació objectiva per una determinada activitat, ja no es el oder absolut de les
ordenançes sino la nació. El codi de napoleó es diu Codi civil dels françesos( l'ha fet la sobirania). Tot aixo de les nacions i nacionalisme es de França. Aquests codis el que fan es la consecució dels drets civils i polítics, contingut normatiu que estructura drets polítics. No pot ser que siguis comerciant perque sigui part d'aquesta nació sinó que ets comerciant perquè fas una determinada activitata que es caracteristica. En aquest momement es objectiu, perque ja no determina la persona sino les activitats. Pasem de dret de persones a drets d'actes per les quals fem un codi que es específic.
Per saber si es comerciant hem de veure si fa actes de comerç i el que s'enten per actes de comerç es el que hi ha al CC. En aquest moment hi ha llibertat de comerciant, qui vulgui pot ser comerciant, pasava per ser admés com a comerciant si tens uns requisits i pasaves a subjectar-te pel fet mateix de pertanyer. Aixo amb amb el que s'acaba la revolució françesa.
entendre que es facil ser comerciant, la pregunta no es qui es comercinat sinó que comercia (actes).
Els actes de comerç siguin o no comerciants els que ho realitzin sels hi aplicará el CC.
La codificació tambe es una manera de fer la llei o textos que no acumulen deicision abstractes sino que intenten fer un sistema lógic per donar una solución o una norma perque el text legislatiu pasa a ser el dret. El dret consisteix en una norma qu publica algú que te una legitimacio determinada i que es un text o norma legal: La norma es un text, quan la norma es així, el text ja no pot fer sentències sino un text que funcioni sol i que defineixi cada cosa. A espanya tenim l'avantatge que la codificació té dues vessant : Dos codis; el civil i el comerç. A 1829 tenim el primer codi civil i després el CC i s'esdevé una circunstancia una mica extranya, va ser un exitàs de crítica pública en tot arreu excepte espanya. Tothom volia tenir aquest mateix codi perquè esta fet sota la monarquia absoluta. En el CC 1829 es comerciant la persona que s'hagi matriculat com a tal. Aquest comerç tecnicament es brillant. Es aqui on es volia un codi que accepti la llibertat de ser comerciant que identifiqui els actes i a la persona per allò que fa(1886).
El codic civil del codi de comerç perquè es diferent: Nosaltres tenim aquesta experiencia de 3 codis de comerç. En aquest últim es diu que es pot pactar qualsevol cosa, però aixó val només si es fa per escrit. Si ha una norma mercantil vol dir que ens estem protegint davant dels altres comerciants. Sovint en el codi de comerç es on es troben els problemes.
L'altre sistema es el sistema anflosaxó no existeixen codis com a genere literari, quan nosaltres pensem des de l'estat liberal ens imeginem un parlament que dicta una llei i per això hi ha un dret o un altre, en el mon anglosaxó quan pensen el ordenament juridic pensen en el costum, en allo ue fan els ciutadans que es recull en una llei que es una proposta que intenta reconduir la practica ciutadana i que els tribunals acabaran agafant.
El lliure desenvolupament de la voluntat es la autonomia pivada, la tenim en un sistema que abans de començar a fer la llista, es diu que cadascú podrá desenvolupar qualsevol cosa que ell vulgui, erò després hi ha el dret normatiu on es permet o no realitzar un determinat aspecte. La CE diu molt poca cosa sobre drets civils i polítics. En l'article 38 hi ha el reconeixement de lliure mercat, és a dir, seguim amb la mateixa evolució de la codificació liberal. Hi ha una relació formal que reconeix en l'àmbit mercantil la llibertat. La CE deixa oberta quin dret mercantil hi ha, planteja la possibilitat de realitzar un altre DM. Hi ha el dret de la llibertat d'empresa en el marc d'una economía de mercat.
Nosaltres tenim un sistema legal amb dos codis: Un civil y un mercantil, si ha dos es perquè el codi civil no té alguna cosa i per això s'ha hagut de fer la codificació mercantil. Tot i aixó hi ha materies que es regulen tant en un codi com en l'altre. Tècnicament sembla que hi indeterminació de la llei, el legislador ens ho planteja d'aquesta forma. En l'article 325 Codi de Comerç : Diu quan la compraventa es mercantil si es moble i la intenció es vendre-la per guanyar(lucre), intenta definir un acte de coemrç subjectivament. Tambe diu de la mateixa manera en que l'ha comprat o diferent forma, això es refereix al comerciant (botiguer) i el següent aspecte es refereix a l'Industrial. En el CCM no defineix els conceptes, perque en principi ja s'ha de saber que vol dir perquè ja està en el Ccivil i a més a més perquè com el C de comerç es per a comercaint, en principi aquesta ja saben qué és. El 325 crea problemes perquè només fica mobles i amés a més diu per vendrela però i la revenda. El que està definint es la mercantilitat. L'article 326 hi ha uns supòsits definits sobre que es considera mercantil.
L'article 116 comença a parlar de contracte de Societat perquè les empreses son les que es dediquen a la industria i el comerç. Es defineix primer perquè si es vol vendre alguna cosa primer un s'ha de organitzar. Després hi ha la comisió, el dipòsit, el préstec.
1.Entenem comisió mercantil allò que en el CC es diu mandat i serà mercantil si això que encarrego es propi de la industria mercantil i es comerciant l'un o l'altre.
2.El dipòsit és mercantil sempre que el dipositari sigui comerciant, les coses dipositades son objectes de comerç i quan el dipòsit mateix es mercantil.
3.El prestec és mercantil si algú dels contractants es comerciant, si la cosa prestada es destina al comerç.
no cal cap cualificaió, per tant hi ha llibertat mercantil. No demana cap requisit especial a la
persona. N'hi ha prou amb que un dels dos subjectes sigui comerciant. La discusió real és com
defensar l'home del carrer enfront l'empresari. Nosatres tenim una CE(51) que fa una declaració de
garantitzar del ciutadà estigui protegit davant el comerciant. Si l'article 51 es desenvolupa sol hauría
de regular les obres de consum i això vol dir per tal que un empresari que te una fabricca pugui
comercialitzazr el mateix producte sense haber de patir, fem una directiva però en realitat no
defensen al consumidor. Que hi hagi una regulació específica no vol dir que estiguin protegits els
consumidors.
El CC regulaba les lletres de canvi que s'aplicaven tant si fos comerciant o no. Si la utilitzaves per financiar se t'aplica igaul que un altre que no ho fa. Qualsevol activitat es pot fer en el mercat però poden ser empresarials o no ser-ho. Tot aquella activitat on estava la manera empresarial d'organitzar-se estaba regulat al codi de Comerç. No es que els advocats tinguin empresaris, un comerciant és una altra cosa més.
FALTA CLASE DE 23/
2.L’organització patrimonial de l’empresa. L’empresa com a objecte de tràfic jurídic L'element jurídic no ha decidit definir que es una empresa. Les distincions que son importants fan referencia a: Nosaltres podem parlar de empresa, pero es una osa respecte de la qual iidentifiquem algú, allò que sigui la empresa es quelcom, respecte la qual cosa identifiquem algú que l'ordenament jurídic li atribueix el nom de empresari o titular de la empresa.La titularitat vol dir que ets el subjecte a qui s'imputa una cosa sobre la empresa, se rtitular vol dir tenir a disposició elements que hi posem o veiem en això que diem empresa. Distinguir empresa de empresari va bé perque permet distinguir les diferents maneres de relació. Quan el subjecte es una persona física es diferent de quan es una pluralitat de persones o quan es un ens públic o una entitat. Distingui empresa de empresari serveix per no barrejar societat i empresa, etc. Després ens dona un rigor tècnic. Davant d'una empresa si hi ha un problema que l'ordenament tracta, el que hem de fer es trobar la persona (empresari). Aquesta distinció que en el fons es una distinció nostra per no confondre una cosa de l'altre. Tambbé serveix aquesta distinció perque hi ha una serie de característiques que nomes les podem apreciar en el titular o empresari. L'element qualificatiu, es la organització que es pot veure en la cosa mateixa. Perque hi hagi una empresa l'activitat que es porta ha de ser económica això fa pensar si una activitat sense anim de lucre pot ser empresai, una fundació o associació pot ser empresar?. L'elmpresa ha de dedicar-se a una activitat económica amb la voluntat de treure profit. Sempre hi ha un guany en l'emprsa que es apreciable. Si coneixes el sector en principi ja se sap si ha l'element de lucre o no. L'ajuntament, per exemple, te un interés general que potser ho instrumenta a través de l'empresa, l'empresar tindrá una altra finaliltat. El que fa el nostre sistema el que fa es siguis qui siguis si es realitza una activitat empresarial, ha de funcionar com una empresa i se li ha de aplicar un dret empresarial. Tant ens publics com fundacio el que fan es constituir una societat que serà titular de l'empresa, no cambia el suposit materialment sino que simplfica a idea que el que es fa es una activitat de empresa.
La distincio entre l'empresa i empresari permet produir un element que es com ser de tota la gent que hi ha quina es l'empresari. perque si identificant l'empresa necesito l'empresari i aquesta es la persona rellevant en efectes de empresa, l'element especial per saber qui es l'empresari es veure qui du que es empresari. L'activitat es fa sempre en nom d'algú. Per aixo sera improtant la manera de presentar-se en el tràfic. Hi ha una sèrie de elements que ens permeten veure qui es el titular de l'activitata, aquesta actuació, si l'empresari es al qui refutem, l'empresa es aquella que s'utilitza com a espai del titular(empresari). Els treballadors es un element del qual el dret mercantil no s'ocupa i en el nostre sistema un treballador es un factor produit i per això esta
subjecte sota un regim diferent. La logica de l'empresa es la de la segona part i com es tant diferent va en una altra part. Aqui ve la pregunta si els treballadors poden prendre decisions enfront l'empresa perque en tot cas son els que treballen, en això hi a dos models basics: El que podriem explicar i que no es el nostre el que fa es fer partíceps els treballadors per la empresa de decisions en l'activitat de l'empresa, s'els dona un lloc en l'administració de la societat( l'empresa col·lectivitzada, societats anonimes i de responsabilitata limitada).
representativa, presentar-se davant de l'empresari pero no es decidir sobre l'empresa, l''empresari
negocia amb treballadors pero no son part de l'empresa. Que aixo sigui contradictori, convertir
treballadors en administradors de empresa proposa un problema decidir si son empresaris per
decidir o segueixen sent treballadors.
El treballador autònom juga en aquesta part de la següent manera: Com a figura normativa perquè existeix? Per trobar la resposta s'ha de introduir uns elements que es el tamany o complexitat o els diners que hi ha( la producció o guany). Es crea per les empreses petites. Es crea un sistema de cobertura especifica per aquests empresari especials. Si agafem la norma laboral, un treballador autonom es allo que treballa que es el que treballa pero no es treballador( es empresari, es a dir es el que organitza), l'activitata pot ser tant organitzada que no sigui ni empresa. Es una persona que no depèn de la empresa, es aquesta persona que te una activitata que es propia i que no depèn de ningu que tendencialment pot ser una empresa. La diferencia amb un gran empresari es la compexitat, en aquesta categoria tambe entre els empresaris individuals que poden estar en aquesta dimensió de activitat més reduida. Altres aspectes que son evidents de l'activitata empresarial es el de establiments, altres paraules que cap serparar es empresa, establiment o negoci(activitata) que no son cataeories trabades pero que si volem parlar de empresa hem de advertir. Activitat es una relaització que fas, negoci seria la activitata que fas i establiment es el tros o espai físic on es realitza la activitat. Aqui cal anar en compte, local es fa servir en regim de establiments urbans un espai per realitzar una activitat. Establiment es un espai físic sense que sigui important la activitat que es porta a terme. L'empresari no es propietari de tots els elemens, sino propietari del conjunt de l'empresa, respecte de tots es important poder aplicarlos al negoci o activitat. Tant empresari es el que treballa en el local de lloguer com a casa seva i que en tots dos casos es el seu establiment, el traspas el que vol dir es que si vol seguir amb l'activitat, la llei li permet realitzar la mateixa activitat. BAR BARATO fa abstracció de que es propietari de l'espai. L'establiment es la base física independentment de la raó per la qual l'empresari segueix amb la activitat i no deixara ser establiment. Pots tenir 1 o 3 pero s'ha de saber si cada un correspon a una empresa o altra, hi ha una unitat organitzativa entre tots que fa que hi hagi una empresa( principal i sucursal) o diferentes empreses amb el mateix titular. La definicio de empresa sempre introdueix l'element de unitat funcional que te a veure amb la manera de desemvolupar la empresa com un conjunt. L'empresa depen de un element cualificatiu que es dona o no es dona, una cosa es l'element i l'altre es la voluntat de realitzar una unitat. La unitat de titularitat ( la mateixa empresa amb mateix empresari)no cal que es correspongui amb la unitat de titular( el mateix empresari de diferents empreses). Això introdueix que ll'empresa es alguna cosa més que allò que imposem, una de les caractristiques es que quan s'identifica una empresa tot el que s'ha posat val més que quan estaba fora i el conjunt val més.
Els elements que s'han de imposar en l'empresa es l'elements tecnologic propi del servei etc, aixo te una caracteristica relativament estable, la materia prima que ja han rebut , la maquinaria i la materia ja realitzada(sabates), els deutes son elements que esta en l'empresa que es la materia prima que no has pagat. Les obligacions tambe son elements que tenim organitzats. També es tindrá contractes de treball, creditors. Tenim elements materials i inmaterials, aixi com els materials son estables els deutes i credits poden ser a llar o curt termini( normalment el finançament es més llarg), hi ha encara uns altres inmaterials on entre el dret mercantil en regulació, l'material es la clientela, amb la marca es permet identificar el propietari i li permet a l'empresari controlar la clientela. Quan fem una empresa hi ha altres elements a part de materials o inmaterials, l'empresa en el seu conjunt val més que els elements que hi ha dins. El negoci de BAR BARATO tracta de inmaterials, ja te ela empresa començada, un bar que funciona, vul començar amb la clientela, en canvi si vull un nou doncs hauré de comprar un altre establiment. Les empreses existeixen quan les persones les compren, diferent de de comprar només els elements que hi ha a la empresa, el que acabem
veient que es compra i que es ven per saber si estem davant de la compra d'una empresa.
conservar els objectes i maquinaries en funcionament, de manera que, correspondria l’arrendatari la substitució de la maquina perquè ha de garantir el funcionament). (en el supòsit de arrendament d’empreses que té deutes, els crèdits a qui respondria? En aquest cas, en el moment de celebrar el contracte son identificades, en cas contrari hi haurà frau de llei en mala fe; en el cas de celebrar el contracte intentarien solucionar-la compensant segons condicions). No és cap problemàtica discutible.
En conclusió, a l’hora de celebrar el contracte, hem de saber distingir i interpretar si estem davant
- (^) La invenció ha de ser susceptible d'aplicació industrial. Si no és d'aplicació Industrial, no es juga amb el tema de patent.
La patent vol dir inventar una cosa que es nova, el que vol dir es que després del procediment de concesió la persona que ho ha inventat será l'única que ho pot utilitzar(aquesta millora tecnológica). El que dona es la exclusivitat en l'aprofitament de la patent, perquè es lúnic que ho pot utilitzar. Aquest és un dret de la persona que patenta. Els mecanismes per asegurar això, es la delimitació en el temps i l'obligació dels altres.
El titular de la patent ha d'explotar la patent, qualsevol persona que vegi que allò es
patents industrials. Tot el que sigui secret no es problema, fora d'això hi ha el que no s'amaga i per protegir-lo hi ha sistema de patents industrials amb el que es protegeix ( on es dona una exlusiva durant un temps).
CLASE 14 de Octubre LA PATENT
La patent no és sobre la peça sinó la idea; que consisteix en una creació de pensament per lo tant lo que estan protegint és una cosa immaterial. DEFINICIÓ=LLEI DE PATENT
És discutible sobre l’ús privat com per exemple fabricar la cosa que era patentat y el deixo a casa en ús i benefici propi. En aquest cas, no entra en conflicte amb el dret de patent. LO QUE NO POT FER ÉS fer-li sortir al MERCAT i que crea interès mercantil.
Encara que la patent esta protegida, la llei de comerç en el seu art.52 no prohibeix la millora sobre la patent: una millora invenció.
-Article 52 LLEI DE PATENT. Els drets contingut en la patent no s’expandeix en:
· a) A los actos realizados en su ámbito privado y con fines no comerciales.
· b) A los actos realizados con fines experimentales que se refieran al objeto de la invención patentada, en particular los estudios y ensayos realizados para la autorización de medicamentos genéricos, en España o fuera de España, y los consiguientes requisitos prácticos, incluidos la preparación, obtención y utilización del principio activo para estos fines.
· c) A la preparación de medicamentos realizada en las farmacias extemporáneamente y por unidad en ejecución de una receta médica ni a los actos relativos a los medicamentos así preparados.
· d) Al empleo del objeto de la invención patentada a bordo de buques de países de la Unión de París para la protección de la propiedad industrial, en el cuerpo del buque, en las máquinas, en los aparejos, en los aparatos y en los restantes accesorios, cuando esos buques penetren temporal o accidentalmente en las aguas españolas, siempre que el objeto de la invención sea utilizado exclusivamente para las necesidades del buque.
· e) Al empleo del objeto de la invención patentada en la construcción o el funcionamiento de medios de locomoción, aérea o terrestre, que pertenezcan a países miembros de la Unión de París para la protección de la propiedad industrial o de los accesorios de los mismos, cuando esos medios de locomoción penetren temporal o accidentalmente en el territorio español.
Un altre exemple, es que un cop que tu ho hagis comprat el producte a A i després en vens a B: aquest cas tampoc hi ha infracció al dret de patent perquè ho has comprat amb autorització de l’empresa, ara la cosa és teu. Però sí que entraria en infracció si tens una empresa que fabriques allò y ho reparteixes al mercat.
·ART. 57 LLEI DE PATENT ·Art. 58 ·Art. 60 Accions de violació pel dret de patent ·Art. 63 a més d’això també es sol·licita que no ho torni a fer ·Art. 68 ·Art. 64 Si la infracció és bàsica: responsable sense cap requisit / en canvi, si has sigut qui ha participat en la infracció de dret de patent: responsable en la indemnització els danys i perjudicis. (aquesta participació no serà en supòsit que A per fabricar la patent necessita material X que tothom ho fa i estan al mercat, però sí quan el material és una cosa que ningú ho fabrica ni utilitza però ho fa expressament per A s’inclouria en concepte de participació).
