Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Dret de la funció pública, Apuntes de Derecho Administrativo

apuntes de la optativa dret de la funció pública

Tipo: Apuntes

2022/2023

A la venta desde 23/02/2024

Ainoa_h
Ainoa_h 🇪🇸

4.5

(4)

29 documentos

1 / 29

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1: DRET DE LA FUNCIÓ PÚBLICA
Norma ba sica que regula el re gim jurí dic dels empleats pu blics e s el Text Refo s de l’Estatut dels empleats pu blics
(TREBEP), aprovat pel RD 5/2015 de 30 d’octubre. A quest text s’aplica a tots els empleats pu blics, no nome s als
funcionaris pu blics.
Cada CA te una norma sobre funcio pu blica que s’aplica tant a l’administracio autono mica com a les administracions
locals. La normativa de Catalunya es anterior a l’Estatut ba sic (TREBEP). Aquest decret legislatiu e s el 1/1997 de 31
d’octubre.
Clase 2/10/23
Dins del sector pu blic trobem:
- Administracions pu bliques
o Territorials: exerceixen les seves competencies amb l’atribucio de les potestats admiistratives dins
de la demarcacio d’un territori.
Organitzacio territorial de l’estat
Comunitats Auto nomes
Administracions locals
Municipi
Provincia
Comarca
o De cara cter asociatiu: es constitueixen a partir de les administracions pu bliques territorials
consorcis
- Ens amb personalitat juridica privada: o be estan financiades majoritariament per o be el seu poder pu blic
correspon a les AAPP.
o Fundacions: quan majoritariament estan finançades per be ns pu blics, formen pa rt del sector
pu blic.
o Societats mercantils pu bliques: el seu capital es integrament d’una AP. Poden ser mixtes
o Mu tues col·laboradores de la SS: so n entitats de personalitat juridica privada pero es nutreixen
amb les cotitzacions de la SS.
o EPE: regulada per la llei 40/2015
Els empleats pu blics ens remeten a les administracions pu bliques territorials. So n aquells que presten serveis per a
una AP (art. 8 EBEP).
Existeixen altres persones que no so n funcionaris publics i altres persones que no son ni funcionaris pu blics ni
personal laboral.
Als empleats pu blics se li aplica el dret laboral, pero amb moltes especificacions. La seva relacio jurí dica e s
substancialment diferent a la relacio jurí dica que s’estudia en el dret del treball.
La TREBEP te l’objectiu d’unificar la relacio jurí dica del funcionari i del personal laboral contractat. Aquest objectiu
no s’ha assolit de cap manera, i el propi text refo s c onte disposicions que s’apliquen de ma nera exclusiva als
funcionaris. Per tant, deixa en mans de l’estatut la regulacio del personal laboral. Tot i així sí que incideix el TREBEP
en el personal laboral contractat, pero no de la mateixa manera que un funcionari.
DL 1/1997, d’1 d’octubre aprova en un text u nic la refosa de tota la legislacio vigent de catal unya en materia de
funcio pu blica.
A l’AP hi ha diverses persones que tenen una relacio de serveis. Algunes d’elles s’exclouen com els ca rrecs polí tics
amb dedicacio , com el president del govern o els ministres, entre altres. La seva relacio no e s una relacio definida en
l’art 8 EBEP, perque no tenen una prestacio de serveis de cara cter professional, si no de cara cter representatiu
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dret de la funció pública y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!

TEMA 1: DRET DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

Norma basica que regula el regim jurídic dels empleats pu blics es el Text Refos de l’Estatut dels empleats publics (TREBEP), aprovat pel RD 5/2015 de 30 d’octubre. Aquest text s’aplica a tots els empleats pu blics, no nomes als funcionaris publics. Cada CA te una norma sobre funcio publica que s’aplica tant a l’administracio autonomica com a les administracions locals. La normativa de Catalunya es anterior a l’Estatut basic (TREBEP). Aquest decret legislatiu es el 1/1997 de 31 d’octubre. Clase 2/10/ Dins del sector public trobem:

  • Administracions pu bliques o Territorials: exerceixen les seves competencies amb l’atribucio de les potestats admiistratives dins de la demarcacio d’un territori. ▪ Organitzacio territorial de l’estat ▪ Comunitats Autonomes ▪ Administracions locals - Municipi - Provincia - Comarca o De caracter asociatiu: es constitueixen a partir de les administracions publiques territorials ▪ consorcis
  • Ens amb personalitat juridica privada: o be estan financiades majoritariament per o be el seu poder public correspon a les AAPP. o Fundacions: quan majoritariament estan finançades per bens publics, formen part del sector pu blic. o Societats mercantils publiques: el seu capital es integrament d’una AP. Poden ser mixtes o Mutues col·laboradores de la SS: son entitats de personalitat juridica privada pero es nutreixen amb les cotitzacions de la SS. o EPE: regulada per la llei 40/ Els empleats publics ens remeten a les administracions publiques territorials. Son aquells que presten serveis per a una AP (art. 8 EBEP). Existeixen altres persones que no son funcionaris publics i altres persones que no son ni funcionaris publics ni personal laboral. Als empleats publics se li aplica el dret laboral, pero amb moltes especificacions. La seva relacio jurí dica es substancialment diferent a la relacio jurí dica que s’estudia en el dret del treball. La TREBEP te l’objectiu d’unificar la relacio jurí dica del funcionari i del personal laboral contractat. Aquest objectiu no s’ha assolit de cap manera, i el propi text refos conte disposicions que s’apliquen de manera exclusiva als funcionaris. Per tant, deixa en mans de l’estatut la regulacio del personal laboral. Tot i així sí que incideix el TREBEP en el personal laboral contractat, pero no de la mateixa manera que un funcionari. DL 1/1997, d’1 d’octubre aprova en un text unic la refosa de tota la legislacio vigent de catalunya en materia de funcio pu blica. A l’AP hi ha diverses persones que tenen una relacio de serveis. Algunes d’elles s’exclouen com els carrecs polí tics amb dedicacio, com el president del govern o els ministres, entre altres. La seva relacio no es una relacio definida en l’art 8 EBEP, perque no tenen una prestacio de serveis de caracter professional, si no de caracter representatiu

polí tic, i perque no figura en aquestes relacions la alienitat i la dependencia. Ostenten potestats publiques per ser representants electes. Els empleats pu blics es disntingeixen en dos grans pu blics:

  • Personal funcionari: regulat a l’art. 9 EBEP. Es aquell que presta serveis professionals per a l’AP en virtut d’un nomenament i la seva relacio esta subjecte al principi de legalitat. L’AP desenvolupa activitats o serveis conduents a l’interes general. Com a consequencia, el nostre ordenament jurí dic posiciona a l’AP en un nivell superior i que aquesta tutela i persecucio de l’interes public fa que l’ordenament jurí dic li atribueixi una serie de potestats com: o Potestat organitzativa i reglamentaria: s’autoriganitza i pot dictar normes en rang de reglaments. L’AP s’equipara al poder executiu. o Potestat executiva: L’AP pot executar els seus propis actes. o Potestat de revisio dels propis actes o Pressumpcio de legalitat i legitimitats dels seus actes: tots els actes que dicta l’AP es pressumeix que es lí cit i legal fins que no hi hagi una revisio per part de la propia AP o una revisio judicial. Totes aquestes postestats les exerceix l’AP, pero realment n¡ho fa una persona fí sica, la qual es el funcionari, que es la ma executora de les potestats de l’AP. Com a consequencia, ates que l’AP en exercici a aquestes potestats, la relacio de servei entre el funcionari i l’AP es una relacio subjecta per la llei segons el principi de legalitat. Totes les relacions entre el funcionari i l’AP neixen de la llei. Per tant el funcionari que exerceix les facultats te la seva relacio subejcta sempre a la llei conforme el principi de legalitat. Totes les obligacions d’aquesta relacio neixen i deriven de la llei. L’AP nomena als funcionaris. La relacio neix a partir del nomenament. Diferents categories dins del personal funcionari: o Funcionari de carrera: ha assolit la condicio de permanencia absoluta i radical dins de l’AP. Aquesta relacio de serveis no es pot desfer. o Funcionari interí: aquell que ocupa temporalment una plaça que correspondrí a a un funcionari de carrera. Mentre esta vacant la plaça hi ha un funcionari interí que l’ocupa. Interinitat vol dir que quan la plaça deixi de estar vacant i passi a estar ocupada, s’haura d’extingir la relacio laboral. Hi ha de 2 tipus: ▪ Fins la cobertura: a diferencia del funcionari interí per substitucio, no hi ha cap funcionari de carrera que ocupi la plaça, per tant, mentre que cap funcionari de carrera ocupi la plaça, esta el funcionari interí. ▪ Per substitució: substitueix temporalment al funcionari de carrera. Aqui hi ha un funcionari de carrera que ocupa la plaça pero en aquells moments no por exercir-la. Pot haver funcionaris interins que no ocupen plaça, son interins per una altra questio. Se’ls nomena per una altra contingencia de caracter temporal. Hi ha diversos tipus: ▪ Interí per programa: es una figura molt similar al contracte d’obra i servei determinat. L’AP concedeix un determinat servei o una determinada circumnstancia que li obliga a comptar amb una serie de funcionaris interins per desenvolupar la determinada activitat o accio (exemple: municipi que troba un jaciment arqueologic amb bastant interes. L’ajuntament acorda dotar presupostariament per a desevoncupar aquesta activitat arqueologica. Els dos arqueolegs seran funcionaris interins fins que acabin amb l’activitat de descobrir i estudiar aquests jaciments arqueologics). El seu nomenament no pot durar mes de 3 anys i esta lligat a l’exstencia del programa, que estableix quant durara el desenvolupament de l’activitat o servei. ▪ Interí de reforç: no es el nom com a tal que estableix l’EBEP. Hi ha un exces de feina. Es pot nomenar un interí de reforç per lacumulacio o exces de tasques. Tenen una duracio emporal de 9 mesos. Preveuen algunes normes sectorials, com la llei de l’any 1991 sobre la policia de Catalunya, on estableix que poden haver policies de reforç. o Funcionaris en pràctiques: per accedir a ser funcionari s’ha d’aprovar una oposicio. Hi ha cossos i escala de funcionaris que es necessari que superin tambe un periode de practiques. Encara no
  • Personal directiu de caràcter professional: Ocupa carrecs de caracter directiu per rao de la seva formacio i capacitacio professional. S’ha de respectar el principi d’igualtat i de lliure concurrencia. Aquesta funcio directiva esta subjecta a la llibertat de cessament, donat que tambe hi ha lliure dessignacio (exemple: ajuntament amb assessoria jurídica. Hi ha una serie de lletrats. Per sobre d’ells esta el cap de l’assessoria jurí dica. El cap, a part de ser solvent professionalment, ha de tenir dots organitzatives. Per cobrir la vacant de cap s’ha d’obrir un proces de seleccio. Hi ha un minim de valoracio de merits per determinar qui accedeix a aquesta funcio directiva). Si aquesta funcio directiva no comporta funcions atribuides als funcionaris, pot ser atribuida al personal laboral. L’AP és lliure per determinar al personal laboral? No ho es. No poden desenvoluparse funcions a traves de contractes temporal quan s’assoleixi la funcio d’autoritat o o s’exerceixin potestats pu bliques. Per exemple, els policies o els lletrats, entre altres, mai poden ser personal laboral donat que exerceixen potestats publiques. Totes aquestes funcions estan reservades als funcionaris de carrera.

Classe 8/10/

TEMA 2: RETRIBUCIONS

Hi ha una part dels funcionaris que no cobren de l’estat (l’empleador), sino que cobren directament de l’usuari, son els notaris i registradors, son funcionaris que accedeixen pels processos propis de la funcio pu blica pero no els paguen els seus serveis l’estat, sino l’usuari a traves de l’aranzel. El cas habitual es que els funcionaris siguin retribuí ts en base a una retribucio. El personal laboral cobra conforme al contracte, hi ha una prestacio de serveis a canvi d’un salari, amb el funcionaris no es així perque tenen una relacio estatutaria (neix de la llei, no d’un contracte), la retribucio es configura com un dret. El primer dret del funcionari es percebre la retribucio que correspon al lloc de treball que ocupa. Les retribucions del personal laboral les fixen el conveni col·lectiu (no son convenis de sector, hi ha un per cada AP). El conveni estableix la retribucio, aixo ho diu l’estatut basic de l’empleat public pero a la practica, la majoria de convenis de l’AP, el que fan es assimilar la regulacio de les retribucions dels funcionaris, solen remetre a la regulacio propia de la funcio pu blica. Les retribucions que percep el personal laboral te una qualificacio de contraprestacio perque neix del contracte de treball, que es sinal·lagmatic, hi ha obligacions recí proques (presto un servei a canvi d’un sou). Pel personal funcionari la retribucio es configura com un dret per ocupar un determinat lloc de treball perque es una relacio estatutaria, una relacio nascuda de la llei. La retribucio del personal laboral a l’AP la determina el conveni col·lectiu, tanmateix els convenis, en la immensa majoria (99%) fan una remissio a la normativa de les retribucions en la llei de la funcio publica. L'increment de les retribucions del personal laboral no es el que diu el conveni, sino els lí mits que estableixen les lleis de pressupostos cada any. Els convenis, pel que fa als increments, estan limitats per la llei de pressupostos.

RETRIBUCIONS DELS FUNCIONARIS

Els funcionaris estan classificats, pel que fa a l'acces a la funcio pu blica (FP), en un seguit de grups, son grups de titulacio o funcionals:

  • Grup A: Funcionaris que tenen titulacio universitaria. Per accedir a aquest grup necessariament a la prova d'acces es necessita una determinada titulacio universitaria. Aixo no vol dir que la gent dels grups inferiors no tingui titulacio universitaria, sino que no es necessaria. Es divideix en 2 subgrups: o A1: Requereix grau i titulacio superior (Ex: Master). o A2: Requereix grau
  • Grup B: Esta extingit pel Pla de Bolonya.
  • Grup C: o C1: Batxillerat o formacio professional superior. o C2: ESO.
  • Agrupacions professionals (AAPP): Places o llocs de treball on no s’exigeix cap titulacio (la primaria). Les retribucions son en funcio d’aquests grups.

TEMA 3: ACCÉS A L’OCUPACIÓ PÚBLICA

Tant els funcionaris com el personal laboral fan el mateix proces selectiu, es diferencien els processos d’uns i altres en funcio de la materia. L’acces a l’ocupacio publica es fa a traves de sistemes selectius que han de reunir uns principis (tranparencia, publicitat, igualtat, objectivitat, qualitat tecnica i independencia de l'organ qualificador i coneixement previ del proces selectiu (art 55 TREBEP)), els principis es traslladen a normes que regulen el proces. Cada cos, escala o categoria regula l'acces amb una normativa especí fica (totes han de respectar els principis), totes elles son practicament iguals pero depen de com cada AP regula els seus recursos humans. La norma basica, continguda a l’EBEP, diu que hi ha 3 sistemes per desenvolupar els processos selectius:

  • Sistema d’oposició: Valora el coneixement. Es el sistema classic i ordinari d’acces a la FP. En els cossos de funcionaris de l’AGE, la majoria, per accedir de nou ingres (ciutada que no es funcionari) el sistema es l’oposicio.
  • Sistema de concurs: Valora l’experiencia. Esta reservat per suposits excepcionals derivats de la promocio interna (Ex: Un funcionari ha accedit a una plaça d’A2, per concurs, si hi ha llei que ho habiliti, pot passar a l’A1 per sistema de concurs). Esta sobretot previst per suposits de promocio interna, es a dir, promocio vertical (serveix per anar al grup superior, no per moure’s dins del mateix grup).
  • Sistema de concurs-oposició: Valora l’experiencia i el coneixement. es un sistema mixt en que per una banda es valor l’experiencia del candidat (concurs) i es fa tambe una prova de coneixement (oposicio). S’arriba al proces selectiu quan hi ha una primera exigencia, es a dir, que hi hagi credit pressupostaria, que es pugui pagar a aquest personal. En segon lloc, que la plaça es trobi a la Oferta Pu blica d’Ocupacio, es un instrument jurí dic que dona publicitat a les vacants de l’AP, es fa per a que qualsevol persona interessada en accedir a la plaça tingui coneixement de que existeix aquesta plaça. Hi ha 3 anys per executar la plaça, l’AP te 3 anys per convocar l’oferta des de que es va publicar. En el moment en que s’aprova la convocaoria, a traves d’acte administratiu amb pluralitat de destinataris, tambe s’aproven les bases de la convocatoria, les bases ens donen l’objecte de la convocatoria (temari, tribunal qualitats, com seran les proves (les proves basiques serien la prova base, la prova de coneixement que es fa per sorteig i una prova practica), etc). En el cas del concurs la convocatoria es igual per estableix tambe les puntuacions que corresponen a cada factor d’experiencia. Despres, una vegada es tria al funcionari aquest pren posicio. Clase 16/10/ Personal funcionari = fix (indefinit) Personal laboral = fix (que no es el mateix que indefinit) (no supera les proves per assolir les condicions de treballador fix en l’AP) El fix es aquell que ha superat el concurs d’oposicio. Indefinit es aquell que es troba a l’AP pero no supera els processos selectius.

TEMA 4: RECURSOS HUMANS

Principi de igualtat, merit i capcitat, es el principi essencial no nomes per accedir a ser funcionari de l’AP, sino tambe per a exercir el carrec. Pressupost: es la norma que limita la despesa publica. Qualsevol despesa que pugui autoritzar l’AP ha d’estar consignada en una norma jurí dica, que es el pressupost. Totes les AP tenen pressupost, i en totes elles es una norma jurí dica.el pressupost es una norma jurí dica vinculant. No es poden autoritzar despeses que no estiguin previstes en el pressupost. Dins dels capitols de despesa de qualsevol pressupost de l’AP, el primer (Capítol I) es la despesa de personal. Aqui estaran les retribucions i les carregues socials. Dins de carregues socials estan les despeses de cotitzacio a la SS. Les retibucions defineixen quin sera l’import de les carregues socials. Aqui es dona una xifra determinada. S’arriba a aquesta xifra amb les dotacions que requereixen per al desenvolupament de les funcions de caracter permanent de l’AP. Per tant, s’arriba a traves d’un seguit de dotacions que s’anomenen places, que vol dir que aquestes places han d’estar cobertes per persones per a desenvolupar les funcions de caracter permanent. Cada plaça te una retribucio i unes costes socials. Totes aquestes sumades donen la xifra que determina el Capitol I del pressupost. ( Exemple: L’Ajuntament té un secretari, uns lletrats per a desenvolupar funcions de caràcter organitzatiu, etc (hi ha personal administratiu). Sota el personal administratiu està el personal auxiliar administratiu. Darrera d’aquests hi haurà persones alternes. L’Ajuntament tindrà totes aquestes places imprescinibles per a desenvolupar les seves competències. Necesita totes aquestes places. La suma de totes les places constitueix la xifras del Capítol I del pressupost ). El Capítol I es desenvolupa amb un instrument jurí dic anomenat plantilla de personal. Es la relacio de totes les plces existents a l’AP. La plantilla tota sumada ens dona la xifra de despeses del Capitol I.

LA PLANTILLA

La plantilla es configura amb les places. S’ordenen les places en funcio dels grups de titulacio. La plantilla ordena les places de forma jerarquica, comença pel grup A.1 i A.2, seguint pel grup B, el grup C.1, el grup C.2 i altres places. Una vegada ordenades, la plantilla es mes detallada perque dins del grup A.1 pot haver diferents tipus de treballadors de l’AP amb diferents prestacions de serveis. Dins de les places del grup A.1, es posen les places de cada tipus de prestacio de serveis. Aquests grups de titulacio es subdivideixen en els diferents cossos, escales i categories de funcionaris. Ens diu quines d’aquestes places esta vacant o coberta. Vacant vol dir aquelles places que no estan ocupades per personal de caracter permanent.

  • Si parlem de funcionari, son aquelles places que no estan ocupades per un funcionari de carrera (aquell que supera les oposicions).
  • Si es laboral, parlem d’aquelles places que no estan ocupades per personal laboral fix. Certament la plantilla te un primer aspecte de caracter pressupostari, pero tambe te un caracter d’ordenacio dels RRHH, perque ens ordena jerarquicament les diferents places i ens diu les que s’han de cobrir i les que ja estan cobertes. Si posa vacant, no vol dir que no estigui ocupada per ningu, donat que pot haver algu pero que no sigui personal de caracter permanent. La plantilla fins a 2014 es considerava una disposicio de caracter general. El TS va dir que no, que la plantilla es un acte administratiu amb pluralitat de destinataris. Tots els temas de personal tenen acces a la cassacio. Quan la plantilla ens diu places vacants i places ocupades, la informacio va a tercers interessats. Totes les places, estiguin vacants o no, tenen dotacio pressupostaries. L’existencia de vacant, per a poder ser coberta, requereix aprovar un instrument de publicitat, anomenada oferta publica d’ocupacio (oferta publica de empleo). La plantilla ens fa referencia tota l’estona a l’acces a l’ocupacio, a l’acces a l’ocupacio de funcionari. Una vegada incloses les places vacants a l’oferta pu blica d’ocupacio, aquesta AP te l’obligacio de, en el termini de 3 anys de la publicacio d’oferta pu blica d’ocupacio) a convocar.

El contingut d’una relacio de treball es:

  • Identificacio del lloc de treball
  • Referencia a la plaça (grup del que es forma part)
  • Contingut funcional (funcions del lloc de treball)
  • Retribucions (complement de destinacio i complement especí fic)
  • Sistema de provisio (concurs o lliure designacio)
  • En cas que es barrejin els llocs de treball amb els funcionaris amb el personal laboral, s’hauria de posar el regim jurí dic del lloc de treball (si es per als funcionaris o pel personal laboral) No confondre concurs, com a un dels sistemes d’ocupacio, amb el concurs per a la provisio de llocs de treball. Un es per a accedir a una plaça per aun proces selectiu per un proces de concurs. En el cas dels llocs de treball serveix per a veure, un cop hagin accedit, veure qui te mes merits i mes capacitats per a ocupar un lloc de treball. Clase 23/10/ Si enllacem la plantilla amb els tipus de personal, es veu que qui ocupa una plaça a la plantilla, si es de caracter permanent, sera funcionari de carrera. Si es un funcionari interí , ocupara una plaça de funcionari de carrera quan aquest no pot o ocupara una plaça fins que hi hagi un funcionari de carrera. El pressupost te quantificada una xifra per les dotacions de personal qe figuren a la plantila i una altra xifra de reserva per a les contractacions o nomenaments de caracter temporal, sigui per reforç o sigui per programa. Aquests dos tipus de personal no ocupen una plaça a la plantilla (els de reforç i els de programa). La plantilla assenyala si la plaça esta vacant o esta ocupada. Una plaça esta vacant quan no la ocupa un funcionari de carrera. Pot estar ocupada per un interí , pero la plaça esta vacant. A la aprobacio de la plantilla segueix l’oferta publica. Les places figuren a l’oferta publica per a que els ciutadans coneguin. Les places s’ordenen en funcio de grups de titulacio. En la funcio pu blica es diferencies diferents cossos/escales/categories (A1-A2-B-C1-C2). Dins de l’A1, per exemple, hi ha diferents categories. Pot haver, per exemple, un intendent i un superintendent, ins de l’A2, hi ha un sotinspector i un inspector i dins del C1 hi ha un sargent, un caporal i un agent. Aquest seria un exemple de categories d’un cos de policia. Tots els passos necessiten un proces selectiu (per anar pujant de categoria). Sempre que es passa d’un inferior a un superior s’ha de passar un concurs d’oposicio, encara que estiguin en el mateix grup. Existeix la possibilitat de promocio interna (tambe esta el de torn lliure, pero aqui pot presentar-se qualsevol). La diferencia entre la promocio interna i el torn lliure es que en la promocio interna no es poden presentar aquells que no tinguin la condicio de funcionari i que estiguin assentats durant 2 anys. El benefici es que la materia es inferior al de torn lliure. La part general de l’oposicio els de promocio interna no s’examinaran Exemple: L’accès a entrada (entre 5.000 i 20.000 habitants) i a secretaria d’intervenció (fins a 5.000 habitants) són oposicions lliures. Per a arribar a la categoria superior (més de 20.000 habitants), s’ha d’haver estat funcionari 2 anys (en secretaria d’intervenció o categoria d’entrada). Sempre seran 2 anys, l’AP no té discrecionalitat per a decidir el temps que s’ha d’estar com a funcionari per a poder accedir a una categoria superior. Un altre exemple es que per a passar d’agent a caporal obligatoriament ha de ser per promoció interna, i s’ha d’haver estat 2 anys com a agent. Això és la promoció vertical. Una vegada s’ha accedit a la funcio publica s’ha de triar destinacio (lloc de treball). S’haura de fer un concurs per a aconseguir un d’aquests llocs de treball, donat que no son tots igual. Poden accedir al concurs tant els que han aprovat l’oposicio com els que ja hi estan treballant com a funcionaris. Per a garantir el principi d’igualtat, la cobertura dels llocs de treball es fa pel sistema de concurs. El concurs no es un proces selectiu. Els processos selectius son els que son per a accedir a la funcio pu blica.

Quan tenim tots els llocs de treball coberts, el desenvolupament de la funcio pu blica pot determinar que en un moment hi hagi una vacant. Es produeix una vacant en un lloc de treball, per tsnt, de nou s’obre la possibilitat d’accedir a aquesta vacant per als que estan a la mateixa plaça (aqui no s’apliquen els 2 anys com a funcionari). Aixo s’anomena promocio horitzontal perque es dins de la mateixa plaça. Sera mitjançant concurs de merits. A diferencia de la promocio horitzontal, la promocio vertical es per a diferents places. En la promocio horitzontal estan tots a la mateixa plaça. Exemple: guardia urbana de Barcelona. En la plaça d’agent, hi ha diferents llocs de treball (els que estan al carrer, els que estan a la sala de control, els que van amb les motos…). Si un policia que esta de patrulla sempre vol anar a la sala de control, aixo sera promocio horitzontal. En canvi, si vol ser caporal, aixo es una plaça diferent, es una plaça superior, per tant, es la promocio vertical. El fet que s’hagi d’estar 2 anys com a funcionari nomes es per a la promocio vertical, per a la promocio horitzontal no es te en compte aixo. El sistema ordinari es el de concurs (per a promocio horitzontal). Pero hi ha 3 sistemes mes:

  • Lliure designació: certs llocs de treballs no es cobreixen per concurs, sino que es fa per lliure designacio. No vol dir nomenament discrecional per part de l’AP. S’ha de respectar el principi d’igulatat i lliure concurrencia. El que passa es que el criteri per a la cobertura d’aquell lloc de treball son diferents als ordinaris (concurs). Hi ha un factor molt important a valorar, que es la confiança (els llocs de treball de comandament son llocs de lliure dessginacio). L’acces es similar al concurs, pero es valoren les aptituds de comandament i direccionals per adesenvolupar aquesta funcio jerarquica dins de l’AP. Els llocs de lliure dessignacio tampoc es neccesari haver estat 2 anys com a funcionari, donat que aixo nomes es per a la promocio vertical. S’accedeix a un lloc e comandament dins de la mateixa plaça. La lliure dessignacio introdueix criteris evaluables per al comandament. La lliure dessignacio es de lliure cessament, per exemple perque es perd la confiança la remocio d’aquest lloc de treball es discrecional de l’AP, que no vol dir arbitraria, donat que ha d’estar motivada. Si es cessat, tornara al seu lloc de treball anterior. A diferencia de la lliure dessignacio, en el concurs no pot ser cessat, tret que es produeixi una circumstancia disciplinaria. Quan parlem de lloc de treball (no de la plaça ni de la condicio de funcionari), pot haver una sancio que no suposi la perdua de la condicio de funcionari pero si la perdua de destinacio, com per exemple la destitucio. No vol dir discrecionalitat absoluta, tambe jugael principi d’igualtat. Es preveu pels suposits en que un dels elements essencials a l’hora de triar es la relacio de confiança. No confondre la lliure designacio amb el personal eventual.
  • Reasignació d’efectius (no entra): l’AP es fluida i les seves necessitats tambe. Una de les possibilitats que te l’AP es que un funcionari d’un lloc de treball sigui reassignat a un altre lloc de treball/ a un altre departament. Comporta que aquell lloc de treball que ell tenia, on tenia una retribucio per complement específic y complement de destinacio, cobrara les noves retibucions del nou lloc de treball, no de l’antic..
  • Redistribució d’efectius (no entra): el lloc de treball ha desaparescut i el funcionari que ocupava el lloc de treball es queda sense lloc de treball. L’Ap haura de cercar un nou lloc de treball per a assignar-lo. Si no hi ha, ho haura d’inventar, donat que sino el funcionari estara en expectativa de servei, que vol dir que cobrara el que cobrava pero sense treballar. Per saber si un lloc de treball es cobreix per concurs o per lliure de designacio ho determina la relacio de lloc de treball. Hi ha altres sistemes pero son excepcionals, com per exemple, la permuta , que ha de ser autoritazada per l’AP. Es pot produir la perdua de lloc de trebal per la reorganitzacio administrativa. L’AP pot considerar que ja no necessita un determinat lloc de treball. En exercici de la seva potestat discrecional pot prescindir dels llocs de treball. Si es produeix aquesta figura, hi haura un funcionari que no tindra dessignacio, per tant l’AP ho haura de resignar, s’ha d’inventar un nou lloc de treball en cas que no tingui un altre que se li pugui assignar. Pot haver una adcripcio forçosa a un lloc de treball d’una vacant en aquella plaça.

TEMA 5: ELS DRETS DELS FUNCIONARIS

Els drets dels funcionaris estan relacionats tots per l’art. 14 EBEP. A diferencia de l’empleat laboral, que els seus drets se li reconeixen al conveni, els funcionaris tenen reconeguts els seus drets a la llei. Es poden classificar en drets individuals.

DRET A LA INAMOBILITAT

L’Estatut Maura al 1918 reconeix aquest principi per primera vegada. Es el dret a romandre a la situacio de funcioari, a no perde la condicio de funcionari. Des que accedeixen a la funcio publica mai mes poden ser privats d’aquesta condicio amb una excepcio, la sancio derivada d’un expedient disciplinari que suposi la separacio del servei. Diem que el funcioari quan adquireix aquesta condicio de funcionari, ja no fa res mes i cobra sense fer-ne res, es per aixo que s’ha crititcat molt aquest dret. La inamobilitat es justifica per a preservar els principis de neutralitat, independencia i objectivitat que s’exigeixen. Per evitar que el poder polí tic, que sempre tendira a que el funciorai public faci aixo que ell vulgui, la llei estableix aquest principi per a que aixo no passi. Tambe es trasllada a un altre dret dels funcionaris, el dret a desenvolupar les funcions previstes pel seu lloc de treball i el dret a romandre en el seu lloc de treball. L’AP pot modificar els llocs de treball i les seves funcions. Aleshores, aquell funcioari que accedeix per concurs a aquell lloc de treball pot ver-se afectat per l’exercici de la potestat organitzativa, iclus poden eliminar aquell lloc de treball. Pero aquest funcionari, l’AP haura de reassignar-lo a un altre lloc de treball, perque hi ha la inamovilitat absoluta del funcionari. L’exercici d’aquesta potestat es discrecional, pero no es aribtrari.

DRET A LA PROMOCIÓ PROFESSIONAL I A LA CARRERA/DRET A PERCEBRE RETRIBUCIONS

El funcionari te dret a progressar a la carrera professional. Te dret a percebre les retribucions. El funcionari que desenvolupa x funcions, tindra dret a percebre les retribucions prevites en aquell lloc de treball. Tambe te dret de participar i obtenir una compensacio de l’organitzacio i consecucio dels objectius a traves del complement de productivitat.

DRET A LA PROTECCIÓ I DEFENSA JURÍDICA PEL DESENVOLUPAMENT DE LA SEVA FUNCIÓ

Si el funcionari es pertorvat en la seva neutralitat i li possen contra ell una accio judicial, el funcionari es podra defensar pero a costa i carrec de l’AP.

DRET A LA INDEMNITAT

Dret a no ser discriminat per raons de sexe, raça, religio, etc. Aquest dret esta molt relacionat amb el dret a obtenir una proteccio adequada en materia preventiva per part de l’AP. La defensa jurí dica contra una agressio dins de l’ambit de la prevencio de riscos laborals, existeix una atraccio de la competencia per part de la jurisdiccio social. Qualsevol litigi que enfronta a un funcionari es desenvolupa davant de lajurisdiccio contenciosa administrativa, menys en cas de riscos laborals, on la competencia la te els jutjats socials.

DRETS LABORALS

Tambe hi ha drets laborals:

  • Dret a desenvolupar una jornada: la jornada figura a la llei. La jornada minima actual es de 37,5 hores.
  • Dret a les vacances: el conveni de la OIT estableix el dret a les vacances. Tenen una durada de 22 díes habils. L’TREBEP permet que la CA poguin millorar aquesta durada de vacances aumentant-lo fins a 4 díes mes en funcio de l’antiguitat (art. 52 TREBEP). o Per una causa no atribuible al funcionari no pot graudir de les seves vacances (exemple: malaltia, maternitat), el gaudiment de les vacances es difereix fins a un altre moment.en l’ambit de lafuncio publica, una baixa per incapacitat temporal es situa en una llicencia que eximeix la prestacio de serveis del funcionari. Hi ha una ampliacio respecte de la possibilitat de gaudiment de les vacances. Es pot gaudir fins a 18 mesos.
  • El TREBEP introdueix la possibilitat del teletreball dins dels principi general.
  • Drets inherents propis als DDFF: si es traspasa aquest limit i s’incompleix els deures dels funcionaris pot donar lloc a l’exercici de la potestat disciplinaria
  • Dret a la jubilació i altres drets que regulin les normes de l’ordenament jurídic.

PERMISOS

Hi ha 2 tipos de permisos

  • Art. 48 TREBEP: permisos per a absentar-se a la feina.
  • Art. 49 TREBEP: permissos de conciliacio amb la vida professional, personal i familiar.

LLICÈNCIES

El permí s es mes inmediat. La llicencia es pensa que es una potestat concreta per a un cas concret. Es llicencia, per exemple per a la cura d’un familiar, llicencia per a estudis. En aquests casos no treballen pero cobra les retribucions basiques.

DRETS DE EXERCICI DE CARÀCTER COL·LECTIU

Hi ha diferents drets que s’exerceixen amb caracter col·lectiu:

  • Dret a la llibertat sindical: apareix en un dels primers convenis de la OIT, que es el conveni 151. Que tambe s’aplica als funcionaris. Es el dret a constituir organitzacions sindicals i el dret a afiliar-se a aquestes organtzacions sindicals i el dret a exercir dins d’elles l’activitat sindical. Excepcions: o Aquelles que exerceixen de manera defnitat potestats clarament publiques que exerceixen la sobirania. Per tant no tenen dret a la llibertat sindical els funcionaris de cossos i forces de disciplina militar (forces armades i Guardia Civil). Aquests no tenen llibertat sindical. La guarida civil es un cos mix, per tant, no esta tan clar aquesta prohibicio de la llibertat sindical. De moment, no tenen, pero tenen associacions sindicals. o Els membres de la carrera judicial tampoc tenen dret a la sindicacio (jutges, magistrals i fiscals).
  • Dret a participar en la configuració de les relacions laboral dins de l’AP: es el dret de la participacio de la negociacio de les condicions de treball.
  • Dret de vaga: els cossos de força i seguretat nacional no poden fer vaga donat que xoquen amb els interessos pu blics. Te la mateixa regulacio que en l’ambit privat. Hi ha dificil que hi hagi vagues circunscriptes a l’AP. No solen haver vagues de tota l’AP. Els representants de l’AP poden plantejar conflictes col·lectius. El dret laboral distingeix els conflictes individuals i conflictes col·lectius.
  • Dret de reunió: es promouen reunions per analitzar situacions dins de l’ambit laboral a traves de sindicats o organs de representacio.
  • Dret a la representació del col·lectiu dels funcionaris davant de l’AP: la representacio dels empleats pu blics en lambit de l’AP es molt similar al que es coneix en el dretde treball. Hi ha delegats de personal de representacio dels empleats publics (fins a 49 empleats) o hi ha el comite d’empresa (a partir de 50 empleats). Els funcionaris, pero, els seus organs de representacio tenen delegats de personal si no arriben a 50 funcionaris i tenen junta de personal si son 50 o mes funcionaris. Aquests organs de representacio s’escullen amb eleccions. Hi ha 2 eleccions que no tenen per a que coincidir en el temps: o Eleccions relatives als empleats pu blics. o Eleccions relatives als funcionaris. La promocio del proces electoral pot ser pel sindicat o pels organs de representacio existents (delegat de personal, comite d’empresa o junta de personal). D’aquestes eleccions sortira el concepte de sindicat mes representatiu. La competencia en la negociacio col·lectiva no la tenen els organs de representacio sino que la tenen els sindicats, a diferencia del que passa en el dret del treball. No son tant importants els organs de representacio donat que no poden fer negociacio col·lectiva. El dret d’informacio dels organ de representacio esta sobrevalorada perque la majoria d’eines, instruments que condicionen les relacions de treball o que son d’interes respecte dels empleats pu blics, estan normativament regulades i la majoria estan publicades. El que no esta publicat s’ha de posar a la web. Aquest dret d’informacio dels organs de

TEMA 6: NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA DELS FUNCIONARIS PÚBLICS

Clase 6/11/ Ha estat un tema debatut des del mateix momnt de l’aprovacio de la CE. En la CE eesta el dret a la llibertat sindcial. Nomes esta limitat a les forces armades, a la judicatura i a la fiscalia i al cos de la guardia civil, la resta de treballadors, pu blis o privats, tenen dret a la llibertat sindical. L’art. 37 CE coneix el dret de la engociacio col·lectiva dels treballadors. Els funcionaris no son treballadors, tenen una relacio estatutaria. Tots els drets i ls obligacions nascudes d’aquesta relacio venen definides per la llei (principi de legalitat). Si la llei determina aquestes condicions, quin paper juga que els propis funcionaris puguin regular les relacions laborals? Per tant, a priori existeix aquesta flagrant contradiccio entre principi de legalitat i la possibilitat de que els funcionaris regulin la relacio de serveis a traves de la negociacio col·lectiva. Les sentencies deien que si tenien dret a la llibertat sindical, la propia llibertat sindicial incluia la possibilitat negociadora dels representants dels funcionaris. La doctrina va evolucionar fins que l’any 87, que per primera vegada es regula la possibilitat dels representants dels funcionaris dins de les AAPP, que son les juntes de personal, que es exactament que el comite d’empresa. Aquesta norma no parlava de representacio col·lectiva pero va permetre que els organs de representacio dels funcionaris regulesin la prestacio de serveis dels funcionaris. L’any 90 hi ha una modificacio d’aquesta norma, on es parla de negociacio col·lectiva, pero es mou en termes de principis, i per tant es va produir una gran inseguretat jurí dica. El que passava es que s’adoptaven acords millorant les normes pressupostaries. L’estatut basic va posar ordre en la negociacio col·lectiva i va establir els principis essencials de la negociacio col·lectiva en l’ambit public. Si agafem l’estatut basic, tot i que es una norma que dona lloc a multiples problemes i, per tant, litigis, perque es d’interpretacio complex. La negociacio col·lectiva, des d’una optica mes centralitzadora pensant en la llei de pressupostos, hi ha una llista de materies que abans de ser trasposades s’ha de sotmetre aquesta norma a negociacio col·lectiva. Per tant, a partir d’aquest marc jurí dic, determina diferents problemes a l’hora de la seva aplicacio. Dins de la configuracio de la negociacio col·lectiva de l’EBEP, citem els seguents principis de la negociacio col·lectiva:

  • Principi de legalitat: la negociacio col·lectiva es configura com un requisit pre normatiu. Aixo vol dir que des de bon principi, el que es fa es consagrar el principi de legalitat. Allo que s’arribi en acord en negociacio col·lectiva no podra vulnerar l’ordenament jurí dic. La norma jurí dica esta per sobre de qualsevol negociacio ex ante i ex post. Apareix aquest principi un vegada s’arriba a l’acord en la seva traslacio a la norma jurídica (normalment a la traslacio de la llei de presupostos de l’Estat). El pacte o acord no vincula la norma que despres traslladara aixo a l’OJ com a font del dret. Una vegada adoptada la norma jurí dica resultat de l’acord, l’acord pot esdevenir ineficaç, perque la norma que el va permetre ha canviat o s’ha derogat.
  • Principi de cobertura pressupostària: qualsevol norma resultant de la negcacio col·lectiva publica resta condicionada a que hi hagi cobertura pressupostaria. Qualsevol despesa acordada per una AP ha d’estar permesa i consignada a una norma jurí dica que es la llei de pressupostos. L’AP no pot acordar cap despesa que estigui per sobre de lo consignat en la llei de pressupostos.
  • Principi de negociació obligatoria: el que fa l’EBEP per posar ordre es establir aquest principi. Estableix una llista de materies que necessariament abans de tenr la seva plasmacio en una llei o norma jurídica abans d’adoptarse una proposta legal requereixen que hi hagi hagut negociacio col·lectiva. En cap cas hi haura negociacio col·lectiva en uns altres suposits (art. 37 TREBEP).
  • Principi de bona fe: es preveu per a totes les relacions humanes, especificament tambe pels cords transaccionals, les relacions contractuals i les negociacions col·lectives. Dins de la negociacio ha d’exisitr transparencia i reciproca informacio.
  • Principi de publicitat i transparènca: una vegada s’arribir a un acord o pacte aquest tindra traslacio a una norma jurí dica o a un acte amb pluralitat de destinatari , per tant, s’haura de publicar.
  • Principi de representació sindical: l’EBEP opta per atribuir les potestats col·lecitves a les organitzacions sindicals (a diferencia de l’ambit laboral que son els comites o delegats de personal). El TREBEP atribueix el caracter subjectiu de la negociacio co·lectiva a les organitzacions sindicals. Aixo ho fa l’EBEP per fugir de la negociacio en cada AP. La negociacio col·lectiva la fa els sindicats mes representatius. En cada AP hi ha organs de representacio del personal funcionari i del personal laboral. o Les meses de negociacio col·lecitva de l’AP estan formades per sindicats. Tots els acords que resultin de la negacio col·lectiva s’han de poder traslladar al poder legislatiu o a organs que tinguin competencia. La llei preveu que en l’ambit municipal pugui haver representativitat de les asociacions muNicipalistes, aquestes entitats tenen capacitat tambe per la negociacio col·lectiva. El TREBEP permet que els municipis promoguin la negociacio col·lectiva en ambits intramunicipals, com ha passat a Catalunya. L’estructura de la negociacio col·lectiva, es constitueix una mesa general de negociacio col·lectiva a cada AP per a regular una serie de mateires. Tambe pot haver meses secotirals per a ambit de negociacio col·lectiva amb caracter mes tecnics. Materies que son objecte de negociacio (abans d’aprovar-se una lei o adoptarse un acord administratiu amb plurqlitat de destinataris, s’ha de sotmetre obligatoriament a negociacio col·lectiva), on la negociacio col·lectiva es un requisit de validesa (art. 37 TREBEP):
  • Acord relatiu a l’increment anual de les retribucions públiques: l a Llei de Pressupostos Generals de l’Estat estableix quin es l’increment maxim que poden tenir les retribucions publiques. Aquesta llei es d’aplicacio general. La llei de presupostos abans d’aprovar-se necessita de negociacio col·lectiva.
  • Fixació dels criteris per a establir les retribucions complementàries: les retribucions complementaries apareixen a la relacio de llocs de treball. Aquest instrument d’ordenacio ens diu quines son les retribucions complementaries. Han de respectar el principi objectiu de les retribucions, es a dir, les retribucions complementaries han de ser objectives.
  • Matèria d’accés i promoció professional: els criteris generals han de ser sotmesos a negociacio col·lectiva.
  • Criteris i mecanismes generals per a l’avaluació del desenvolupament del lloc de treball: te 2 aspectes: o Compliment de productivitat o Llocs de treball de lliure designacio. Estan subjectes a un proces d’evaluacio periodica
  • Els plans de previsió: es a dir, les millores socials, aportacions als plans de pensio.
  • Criteris d’acció sindical o llibertat sindical.
  • Criteris generals de l’acció social.
  • Tot allò relatiu a la prevenció de riscos laborals.
  • El que afecti a les condicions laborals o retribucions dels funcionaris.
  • Criteris generals sobre l’oferta pública d’ocupació: la llei de pressupostos limita la creacio i posterior publicacio de places. Hi ha una norma basica que ens diu qun es el contingut de l’oferta pu blica d’ocupacio.
  • Referides a jornades i fixació del calendari laboral. La negociacio col·lectiva no vol dir que hi hagi un acord favorable o no, pero ja es compleix amb el requisit de que hi hagi negociacio col·lectiva.

TEMA 7: LES SITUACIONS ADMINISTRATIVES DELS FUNCIONARIS

SITUACIÓ DE SERVEI ACTIU

Es la situacio ordinaria, on el funcionari desenvolupa els seus serveis, percep una retribucio. Existeixen matissos respectes d’aquesta situacio:

  • Es de caracter residual. Si el funcionari no es troba en altres situacions administratives, es perque es troba en aqesta situacio de servei actiu.
  • Es poden produir situacions dins d’aquest servei on el funcionari no esta adscrit al seu lloc de treball. Aquestes son: o Expectativa de destinació: quan el funcionari no pot ser destinat a un lloc de treball, i per tant esta a l’espera de que se li assigni un lloc de treball. Passa en els suposits de situacions organitzatives de l’APP. Es de caracter provisional. El funcionari percep les retribucions basiques. Percep el nivell de compliment de destinacio, pero no percep el complement especí fic perque no te un lloc de treball. Percep retribucio pero no desenvolupa una prestacio de serveis. o Comissió de serveis: es una situacio molt usual i important. Es una situacio de caracter provisional en situacio de servei actiu, on es traslladat a desdneovlipar un altre lloc de treball per necessitats urgents de cobertura d¡un determinat lloc de treball que ha quedat vacant. Pot ser voluntaria o forçosa, es a dir, la pot demanar el propi funcionari o el funcionari i l’AP es posen d’acord, i tambe pot passar que l’AP destini al funcionari en un lloc de treball de manera unilateral. Es pot donar en la mateixa AP o entre AAPP. La comissio de serveis esta limitada en el temps. No pot durar mes d’un any, i es pot prorrogar un any mes (per tant, no pot ser de mes de 2 anys). Els funcionaris han de ser del mateix lloc de treball (si es de A1 el lloc de treball, no el pot ocupar un funcionari C1). ▪ Consolidacio de grau: el complement de destinacio es divideix en nivells i fa referencia a la posicio de jerarquia en la posicio de treball d’una AP. Si el funcionari permaneix durant 2 anys ininterromputs en un lloc de treball amb una retribucio superior, consolidara aquesta retribucio superior. El seu complement de destinacio quan torni al seu lloc de treball, sera el complement de destinacio on cobrava mes en l’altre lloc de treball. La consolidacio es una condicio de caracter personal del funcionari. Aquesta figura exigexi que la destinacio sigui de caracter definitiu. No nomes concorre en la comissio de serveis, concorre en altres figures tambe. El funcionari te reserva del seu lloc de treball originari. Nomes podra ser cobert amb caracter temporal mentre que el funcionari que esta en condicio de comissio de serveis desenvolupa un altre lloc de treball. La fonamentacio de la comissio de serveis ha de ser extrema donat que afecta a DDFF (la comissio de serveis pot donar al canvi de domicili fins i tot). Tambe merita els triennis que corresponguin del seu antic lloc de treball. o Quan el funcionari no pot desenvolupar el servei actiu: com per exemple, per una malaltia. El funcionari te una baixa o una situacio de llicencia. Continua estant en servei actiu, la seva situacio administrativa es servei actiu, i la malaltia es una llicencia, esta en situaico de llicencia per malaltia. El regim regulador de les incapacitats temporal y permanents son regulades per la normativa de la SS. Amb caracter excepcional, hi ha cosos que tenen una normativa especial de la SS (mutualitat). La llicencia no es demana, sino que es deriva de la situacio en la que esta el funcionari. La llicencia administrativa deriva d’un acte administratiu (acte que dicta l’administracio sanitaria, es a dir, el metge). Fins que es produeixi un altre acte administratiu (que es l’alta medica), el funcionari se li acab la llicencia per malalatia i en virtud d’aquest acte administratiu ha de tornar a la prestacio de serveis.

SITUACIÓ DE SERVEIS ESPECIALS

Comporta que el funcionari deixa el seu lloc de treball per a fer un altre tipus de serveis. La situacio de serveis especials es produeix quan el funcionari assolexi un carrec electiu que comporta la incompatibilitat amb la relacio de serveis que te originariament (exemple: alcalde, diputat, etc.). El mateix passa quan ocupa un carrec de dessignacio polí tica o sindical. El designen, no l’escullen per sufragi, com pot ser un alcalde o un diputat. Un exemple de lliure designacio es el personal eventual. Igual que hi ha lliure designacio, hi ha lliure cessament. Hi ha certs carrecs on hi ha funcionaris en situacio de serveis especials respecte del lleu lloc de treball originari (poden continuar sent funcionaris en un altre lloc, pero en funcio de l’AP a la que vagin, es podra considerar o no una situacio de caracter especial, com per exemple, ser funcionari en la oficina antifrau de la generalitat de catalunya Hi ha reserva del seu lloc de treball. Quan cesa en la stiuacio de serveis especials, te ggarantit el retornament al seu lloc de treball. Tambe comporta la consolidacio del grau (exemple: en els temes de dedicacio polí tica no, pero en la oficina antigrau, per exemple, si tenen un caracter superior, consolidaran el grau en el seu lloc de treball originari). En una situacio de serveis especials, el funcionari, sigui quin sigui la causa de la situacio de serveis especials, no nomes hi ha consolidacio de grau i reserva del lloc de treball, sino que merita els triennis que corresponguin del seu antic lloc de treball.

SITUACIÓ DE SERVEIS EN ALTRES ADMINISTRACIONS

Es produeix en dos suposits:

  • El supòsit d’una transferència de competències entre dues AAPP: a partir de l’aprovacio dels estatus d’autonomia, es van tranferir competencies estatals que van passar a ser competencies autonomiques. Un grapat de cossos estatals van haver d’integrar-se a cossos autonomics. No nomes hi ha tranferencia de competencies per aixo, tambe pot passar en l’ambit interadministratiu, entre altres situacions. El cas mes clar que tenim a Catalunya es el dels consells comarcals.
  • El supòsit de mobilitats interadminsitratives (quan un funcionari passa ocupar un altre lloc de treball en una altra AP: quan una AP convoca la cobertura d’un lloc de treball de la seva relacio de llocs de treball i obre la convocatoria a funcionaris de qualsevol altre AP. No hi ha consolidacio de drets, donat que el funcionari, voluntariament, accedeix a aquell lloc de treball. Sera funcionari de la nova AP, no de la AP en la que estava, pero continua mantenint el dret a presentar-se a processos de cobertura de lloc de treball en l’AP anterior, es a dir, en l’AP en la que estava abans d’anarse a l’AP en la que esta actualment (exemple: funcionari de l’Hospitalet se’n va a l’ajuntament de Sant Feliu. Sera funcionari de Sant Feliu en el sentit de que cobrara les retribuciions que dona Sant Feliu, li obren expedient a Sant Feliu en cas de fer alguna cosa malament, etc. Pero aquest funcionari que ara forma part de l’ajuntament de Sant Feliu continuara tenint dret a presentar-se a processos de cobertura de lloc de treball en l’ajuntament d’Hospitalet, encara que en aquest proces es digui que nomes poden presentar-se lletrats de l’Hopsitalet, per exemple). Aquesta situacio no comporta reserva de lloc de treball. Si vol tornar al seu llloc de treball d’origen, haura de concursar, en cas que el lloc de treball estigui vacant.

SITUACIÓ D’EXCEDÈNCIA

Les excedencies son voluntaries. Hi ha diversos tipus:

  • Per interès particular : es la mes comu Una persona vol deixar la prestacio de serveis i demanar una excedencia voluntaria. Requereix la voluntaria per interes particular que existeixi una relacio de serveis de 5 anys com a mí nim per tenir dret a demanar-la. A mes a Catalunya s’exigeix que no es pugui estar en situacio d’excedencia voluntariaper interes particular menys de dos anys.
  • Per incompatibilitat: fa referencia a la imposiblitat de desenvolupar la plaça e funcionari que te guanyada en una determinada AP, com a consecuencia dhaver acedit a una funcio publica de diferent cos, escala o categoria. El funcionari aprova el proces selectiu en una altre AP o en la mateixa AP, pero d’un altre cos, escala o categoria. No exigeix periode previ, sino simplement tenir la condicio de funcionari i tenir aquesta situacio d’incompatibilitat.