¡Descarga Dret Local y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
DRET LOCAL
1. Sistema de fonts dels governs locals.
Marc constitucional de la Llei de Règim Local
Es troba als Arts. 137, 140, 141 (i 142 en matèria tributària) de la CE. Les CCAA de segona categoria, en termes locals, solament tenen competència en agrupació d’entitats locals i tutela; les de primera categoria, se’ls afegeix llei pròpia desplegadora de llei de bases. A més, l’Art. 152.3 CE estableix, per a les comunitats històriques, potestat de creació de comarques.
L’Any 1085 s’unifiquen totes les competències en matèria local amb la Llei de Bases, seguint un procés de modificació d’Estatuts.
Llei de Règim Local
L’antecedent d’aquesta llei la trobem a Europa, amb la Carta Europea de l’Autonomia Local, promoguda pel Consell d’Europa, que pretén adaptar la Llei de Règim Local dels Estats membre a la Carta. El moment en que s’inicia és l’any 1979, després de les primeres eleccions locals. Aquesta Carta s’aprova l’any 1985, però Espanya no la ratifica fins l’any 1988.
La Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (LBRL), 7/1985, no és una llei de bases, i és més coneguda com a Llei Bàsica de Règim Local. La Llei entén que en la competència exclusiva de l’Estat en matèria de bases, hi entren les administracions locals. El model establert s’anomena “bifront”, atès que les administracions locals mantenen relacions amb l’Administració central i l’autonòmica. La LBRL té un complement, que contempla tota la normativa anterior a la mateixa, en forma de Text Refós, de 1986. No obstant, a Catalunya no s’aplica, atès que té llei pròpia.
L’altra Llei estatal és la que regula les eleccions locals, que es troba a la LOREG.
També és d’aplicació la LRJPAC (Procediment Administratiu Comú). Aquesta llei suprimeix el recurs de reposició i prohibeix la delegació de la potestat sancionadora, però més endavant es soluciona el problema.
La LBRL ha tingut diverses modificacions. La primera reforma no fa distinció entre veïns i residents; declara a totes les persones com residents. Reforma també el padró, refonent-lo amb el cens electoral, i passant a ser un padró continu.
En 1999 esdevé un pacte que dona lloc a una sèrie de lleis noves de caràcter local. La LO 7/1999 reforma la LOTC per a que els ens locals puguin fer servir les qüestions d’inconstitucionalitat en defensa de l’autonomia local, simplement, però es podrà presentar si la llei afecta a l’administració concreta, a banda d’altres requisits molt específics. També es modifica la LOREG, en el sentit que la moció de censura de l’Alcalde se li afegeix la qüestió de confiança, que es troba vinculada als pressupostos, ordenances
fiscals i plans urbanístics. Aquesta està pensada per solucionar qüestions de governabilitat.
La Llei 11/1999 altera les competències entre Alcalde i Ple, en favor del primer.
Estableix també una modificació, en forma general, amb la Llei 57/2003 de millora de Govern Local. A banda de retornar qüestions al ple, es crea una figura especial pels municipis de més de 200.000 habitants.
Dret Local Autonòmic
L’Estatut de 1979 únicament preveu les comarques com a òrgans de règim local. No hi ha res més sobre temes de règim local. La primera llei catalana de règim local arriba l’any 1980, que suprimeix les Diputacions com a entitats locals, passant les competència a la Generalitat, que aquesta les podrà retornar a òrgans territorials diversos. El Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta llei.
Després d’aquesta va arribar la de 1987, que ha tingut moltes modificacions. La última és de 2002, que dona lloc a un text refós de 2003, i esdevé la última llei vigent.
Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006
Es regula el que es denomina com a Govern Local. Es troba al Capítol sisè del Títol II, Arts. 83 a 93, i Art. 94 referit a la Vall d’Aran.
L’organització territorial local es basa en tres entitats: vegueries, municipi i comarca. Existeixen altres entitats, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però no tenen caràcter de necessària.
Les vegueries pretenen ser les províncies a Catalunya, mentre que el Consell de Vegueria equival a la Diputació. L’Art. 90 regula la vegueria com a àmbit territorial i el Consell de Vegueria com a òrgan. La vegueria, coma entitat supramunicipal, és l’òrgan local de major rang. És també una entitat encarregada de dividir, de forma territorial, l’acció de la Generalitat. Aquests set àmbits coincideixen amb la Llei que va aprovar el Pla Territorial de Catalunya.
La vegueria té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.
L’Art. 91 regula el Consell de Vegueria. El formen la Presidència i les Conselleries de Vegueria. El President és escollit pels Consellers de Vegueria. Els Consells de Vegueria substitueixen les Diputacions. L’alteració dels límits provincials, no obstant, s’haurà de fer d’acord amb el que estableix l’Art. 141.1. CE, però la creació, modificació, gestió i desplegament de les vegueries és competència del Parlament.
La gran singularitat de l’Estatut és el canvi de sentit que se li donen als òrgans locals, que passa de la comarca a la vegueria.
Les competències d’àmbit local són fixades a partir del municipi, i allà on aquest no hi arriba, són la resta d’entitats supramunicipals les que assumeixen les competències restants. Les competències locals poden ser pròpies o descentralitzades.
Les Entitats Locals no Territorials són de Dret Públic o de Dret Privat. Les de Dret Públic poden ser voluntàries o associatives, i s’anomenen Mancomunitats, i no depenen dels creadors, ja que tenen el seu propi governs; en cas que existeixen entitats d’àmbit superior, s’anomenen Consorcis. Les agrupacions voluntàries no tenen personalitat pròpia, depenen del pressupost dels municipis agrupats. Les agrupacions forçoses són creades per llei.
2. Elements bàsics del govern local.
Elements bàsics
El fonament de l’autonomia local ha d’estar reconegut a la Constitució, el qual ha d’estar reforçat i acompanyat per un recurs jurisdiccional.
L’autonomia local, com a element bàsic, és el dret i capacitat electives de les entitats locals d’ordenar i gestionar bona part dels assumptes públics que els afecta i queden sota la seva responsabilitat en benefici del ciutadà. El fet d’ordenar implica que es garanteix un sistema autònom de regulació local. Un altre element de l’autonomia local és el democràtic, atès que tots els òrgans han de ser directament representatius. És el principi més important.
El sistema de competències ha d’estar fixat a la Constitució o a la Llei, a més d’un llistat de competències mínimes. A partir d’aquí, les lleis atribueixen altres competències als diferents nivells del govern local. Les competències han de ser plenes i completes, sense que la resta d’Administracions Públiques puguin interferir. També poden haver competències delegades, sempre i quan es puguin exercir de forma autoorganitzada. A més, per qualsevol activitat o servei existeix el que s’anomena com a clàusula residual, per la qual la competència podrà variar segons diverses circumstàncies. El límit de l’autonomia local esdevé un cop que afecta l’interès general, i no l’específic. Pel que fa al territori, en teoria s’ha de fer la modificació mitjançant referèndum.
L’autonomia també implica l’existència d’un ampli marge que permeti a l’ens local autoorganitzar-se. El lliure exercici del mandat, recollit en l’Estatut dels Electes, també és garantia d’autonomia local. Finalment, les autonomies locals gaudeixen de dret d’associació entre si per gestionar serveis o representar els mateixos ens locals.
Principi d’autonomia local a la CE
Es troba als Arts. 137 i ss CE. Està establert com una garantia institucional. No ha de servir per delimitar competències en detriment de l’autonomia local.
Model d’atribució de competències
Es troba a la Llei Bàsica de Règim Local. L’Art. 25.1. estableix la clàusula residual. La llei descriu un seguit de matèries en relació a les quals la resta d’Administracions Públiques han d’atribuir un cert grau de competències als ens locals. Les competències pròpies s’exerceixen amb absoluta autonomia, tot i que pot existir certes coordinacions entre administracions. Les competències també poden ser delegades, que es podran delegar per llei o per decret. Les competències delegades per llei han d’estar acompanyades de finançament.
Distribució de competències locals entre Estat i CCAA
A part de l’Art. 141.18 CE, trobem també el 148, referent a les competències mínimes, les quals són l’alteració dels termes municipals i la tutela sobre les entitats locals. L’Art. 152 també estableix les entitats supramunicipals diferents a la província.
La defensa de l’autonomia local al TC
Es dona a través de la Comissió Nacional de l’Administració Local. Aquesta pot proposar interposar recurs a qualsevol persona legitimada. El conflicte en defensa de l’autonomia local s’utilitza en defecte de taxació a la Constitució.
Dret Local Especial
El dret local especial és aquell que es dona per òrgans i aspectes específics. Un d’ells és el Consell Obert, en el que l’Ajuntament és suprimit per una assemblea de majors d’edat. També està previst els municipis de règim especial com els de muntanya, turístics, artisticohistòrics, i d’interès industrial. Tenen llei només els de muntanya i els turístics. Un altre règim especial és el de la Vall d’Aran. Té llei pròpia, però no està actualitzada a l’últim Estatut. Té una vessant territorial i una lingüística. També existeix el règim especial del municipi de Barcelona. És l’antecedent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Dret Local Autònom
És el que crea la pròpia entitat local, i és l’essència de l’autonomia del Dret Local. Està compost per normes que emanen amb rang de Reglament i s’anomenen Ordenances Municipals. Són normes que donen efecte a l’activitat de policia de l’Administració també es troben els Reglaments, que són normes internes; els Reglaments de serveis, que són mixtos. No depenen de llei superior.
Més enllà d’aquesta potestat normativa, els plans urbanístics es poden tenir en compte com a tals, tot i que la seva aprovació és més complexa.
Es dona quan una part d’un municipi s’allunya d’un altre, formant dos municipis. Les condicions són: nuclis territorialment diferenciats amb una franja de 3.000 metres, com a mínim, de terreny no urbanitzable. A més, el municipi resultant ha de comptar amb territori i recursos suficients. Finalment, també es requereix que no comporti una disminució de la qualitat dels serveis que ja es donen.
Modificació del terme municipal
Es dona quan part d’un municipi es segrega per formar part d’un altre municipi ja existent. Es requereix que es doni un continu urbà, i altres consideracions que ho facin necessari i desitjable.
Procediment genèric
Es pot iniciar a partir de la iniciativa dels municipis interessats, per Consell Comarcal, d’ofici per part de la Generalitat, o a instància d’un 50 % dels veïns que així ho vulguin. Sempre que es compleixin tots els requisits i no existeixin al·legacions o infraccions legals, el Govern està obligat a aprovar l’alteració. Si l’expedient s’ha iniciat d’ofici per la Generalitat o a instància del Consell Comarcal, i algun expedient s’hi oposa, la iniciativa s’haurà de tramitat per llei. Existeixen altres ajustaments que fan referència als amidaments i emmotllaments dels termes municipals.
Altres modificacions
Canvi de nom: cada municipi l’adopta, tot i que el Govern pot emetre correccions de diverses varietats, les quals són d’obligat compliment. Capitalitat del municipi: quan existeixen diversos nuclis urbans, s’ha de decidir on es troba l’Ajuntament. Escuts i emblemes: correspon a l’Ajuntament.
La població
És un element característic de l’administració local. La regulació es fa a partir del padró municipal. Actualment són membres del padró tots els residents. Aquest empadronament dona dret a fer ús dels serveis que presti el municipi. El padró ha d’incloure el nom, cognom, data de naixement, DNI, estudis, lloc de residència, lloca de naixement, i altra informació d’interès electoral. Aquestes dades poder ser conegudes per altres Administracions Públiques a efectes de dades estadístiques. La gestió del padró correspon a l’Ajuntament.
Organització local
És el mecanisme que articula el municipi, que és l’Ajuntament. Aquest està integrat per l’Alcalde i els Regidors, que governen i administren el municipi i Ajuntament, excepte els de Consell Obert. L’Ajuntament també es pot denominar “Paeria”.
Òrgans necessaris
Ple i Alcalde. Els Tinents d’Alcalde són persones físiques, no òrgans. També és òrgan necessari la Junta de Govern Local en municipis de més de 5. habitants. La Junta la designa l’Alcalde entre els Regidors electes. També és òrgan necessari la Comissió Especial de Comptes, tot i que en comptes d’òrgan de govern es tracta d’un òrgan de control.
Òrgans complementaris
Comissions informatives: tantes com siguin necessàries. Informen dels assumptes que han d’anar al Ple Municipal. Districtes: són òrgans de desconcentració territorial. Actuen amb competències atorgades pel Ple, i també poden tenir competències delegades.
Ple Municipal
S’integra per tots els Regidors i el presideix l’Alcalde Regidor. El nombre de Regidors varia en funció dels habitants: 5 Regidors fins a 250 habitants; 25 Regidors fins a 100.000 habitants, i de 100.001 habitants en endavant augmenta per cada 100.000 habitants dos Regidors. Els Regidors són plenament lliures en les seves actuacions i no estan subjectes a mandat del seu partit.
Competències de l’Ajuntament
Es regula a l’Art. 22 RBLR, on surt totes les competències que té l’Ajuntament. La potestat normativa és competència del Ple, igual que l’expropiatòria. A més a més, el Ple té atribuïdes tot un seguit de competències que requereixen l’aprovació per majoria. Gairebé totes les competències recauen en el Ple.
Les competències executives es reparteixen entre el Ple i l’Alcalde en funció del seu import. Les competències polítiques corresponen al Ple per mitjà de la moció de censura i la qüestió de confiança. El Ple pot delegar competències establertes en l’Art. 22.4. a la Junta de Govern Local.
Funcionament del Ple
Les sessions ordinàries segueixen un ordre mensual. Les extraordinàries les convoca l’Alcalde o un 25 % dels Regidors; s’han de convocar en un termini màxim de 15 dies, mentre que les convocatòries ordinàries s’han de fer en 48 hores. Els expedients han d’estar a disposició dels Regidors en el mateix moment de la convocatòria. A les sessions ordinàries es poden presentar assumptes no inclosos en l’ordre del dia, presentant-los per la via d’urgència. El règim d’adopció d’acords és la majoria simple.
Altres òrgans col·legiats
Comissions informatives: obligatòries en municipis de més de 20. habitants. S’inclou tot el que anirà a Ple. Pot ser només una o es poden
4. Nivell supramunicipal de govern local.
Son les entitats intramunicipals o supramunicipals.
Les intramunicipals són aquelles que es creen per la voluntat dels municipis. Són les mancomunitats i els consorcis. En les mancomunitats s’integren els municipis, mentre que en els consorcis s’integren altres administracions més enllà de les municipals.
Les àrees metropolitanes són ens supramunicipals però tenen també característiques d’ens intramunicipals, atès que requereixen la voluntat dels municipis.
5. Relacions interadministratives.
Són les relacions existents entre ens locals i altres ens. Es regeixen pel principi d’eficàcia i ordenació. El Text Refós de la Llei Municipal de Catalunya regeix el principi de lleialtat institucional, per la qual cosa les administracions han de respectar les competències de manera recíproca. També s’inclou el principi d’informació, col·laboració, cooperació i assistència recíproca.
Tipus de relacions
Informació: són les relacions més elementals. Els acords s’han de remetre en sis dies. Cooperació: són relacions destinades al treball conjunt entre administracions, encaminades a ajudar els ens locals. És puntual, i molt diversos. Coordinació: són les més complexes. Es requereix que l’activitat sigui transcendent i que hi hagi concurrència de competència de diversos ens. Les formes solen ser mitjançant òrgans específics creats ad hoc i els plans sectorials. La coordinació serà ordinària quan neixi de la voluntat de les parts i vinculada quan l’estableixi la llei. Participació: es dona quan el grau d’interès local va més enllà del geogràficament local, fent participar a d’altres ens. Tutela i control: es dona quan els actes de l’ens local són objecte de control administratiu per òrgans superiors. Ha de tractar-se d’un control de legalitat. Substitució: es dona quan els Ajuntaments, no poden complir amb les seves responsabilitats, altres administracions s’encomanen d’ella. Conflicte: es dona quan existeix qualsevol problema entre administracions. Es resolen en via judicial. Dissolució: es dona quan es crea una comissió gestora que substitueix la direcció política de l’ens local.
6. Règim jurídic dels ens locals. Potestat normativa local.
Atès que no hi ha jerarquia, els actes de l’administració local només poden ser recorreguts en reposició. Més enllà, es passa a la via jurisdiccional. Pel que fa al Ple Municipal, els actes s’acorden per majoria simple.
Pel que fa a les potestats, són la reglamentària, la tributària, la planificadora, l’expropiatòria, la sancionadora, la revisora d’ofici dels actes nuls de ple dret, i la pressupostària. També hi ha un seguit de prerrogatives: presumpció d’innocència, inembargabilitat, i exempció de tributs.
Els ens no territorials tenen limitats la potestat tributària a taxes, tarifes i preus públics, i no tenen potestat expropiatòria.
