¡Descarga Dret Mercantil T1 y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
DRET MERCANTIL 2013- Prof. Dr. Luis Hernando Cebrià
GUIÓ TEMA 2 L’EMPRESARI MERCANTIL I LA EMPRESA. L’ESTATUT JURÍDIC DE L’EMPRESARI MERCANTIL.
2.1. CONCEPTE I CLASSES D’EMPRESARI. LES SEUES NOTES
CARACTERÍSTIQUES. EL CONCEPTE DE COMERCIANT (EMPRESARI
MERCANTIL PERSONA FÍSICA) EN EL CODI DE COMERÇ.
VALORACIÓ CRÍTICA.
A) CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES.
Empresari és la persona que es serveix d’una empresa per a realitzar en nom propi una determinada activitat econòmica.
Per tant, esta figura es caracteritza per dos activitats:
- Interna: organització i direcció de la seua empresa.
- Externa: producció i mediació en un mercat.
Expressions:
- Li correspon normalment la iniciativa empresarial.
- Assumeix el risc de l’empresa:
a. Suporta els rendiments favorables o desfavorables conseqüència de l’exercici de la seua activitat econòmica. b. L’empresari suporta amb tot el seu patrimoni present i futur la responsabilitat de la seua conducta econòmica ( art. 1.911 Cc). c. A l’empresari són jurídicament imputables totes les relacions establides en el seu nom amb tercers.
Des d’un punt de vista jurídic l’empresari és definit com «persona física o jurídica que en nom propi i per si mateix o per mitjà d’un altre exerceix, organitzada i professionalment, una activitat econòmica dirigida a la producció o a la mediació de béns o de servicis per al mercat».
Característiques:
1. Persona física o jurídica : Pot ser-ho tant una persona com una societat, o inclús una associació o una fundació, quan la llei els atribuïsca personalitat jurídica.
No són empresaris els socis de la societat, sinó la societat per tindre reconeguda personalitat autònoma.
- Ha d’actuar en nom propi i per si mateix o per mitjà d’un altre que actue en el seu nom. La responsabilitat correspon, en últim terme a l’empresari → els gerents, col·laboradors i treballadors actuen per compte d’ell. Vid. art. 1903 Cc 3 Exercici professional. L ’art. 1 CCom. exigeix una certa habitualitat en el comerç, per mitjà d’actes no especulatius, sinó de gestió empresarial.
- Una activitat econòmica dirigida a la producció o a la mediació de béns o de servicis per al mercat ; és a dir per mitjà d’una empresa, com a organització estable de mitjans de producció orientada a satisfer necessitats alienes (del mercat).
B) CLASSES:
- Empresari civil i empresari mercantil.
a) Empresari mercantil : Persona física o jurídica de naturalesa privada que en nom propi per si o per mitjà d’altres realitza per al mercat una activitat comercial, industrial o de servicis. Per tant, queden excloses:
- Les activitats agrícoles.
- Les empreses públiques que actuen dins del règim jurídic del Dret públic. Contraexcepció: Sempre són empresaris mercantils, per la seua forma, qualsevol que siga la seua activitat, les societats de capital ( art. 1.2 CCom. i 2 LSC ).
b) Empresaris civils:
- Xicotets empresaris : Realitzen en nom a propi una activitat econòmica per al mercat sense disposar d’una veritable empresa, sinó preponderantment amb el treball propi i amb el dels membres de la seua família. Són: A. Artesans o agricultors que exploten directament i personalment les seues terres. Art. 326.2 CCom. no considera mercantils les vendes per propietaris, llauradors o ramaders dels seus productes o fruits. Art. 326.3. CCom. no consideren mercantils les vendes fetes pels artesans en els seus tallers.
C. EL CONCEPTE DE COMERCIANT EN EL CODI DE COMERÇ.
VALORACIÓ CRÍTICA.
L’ art. 1 del CCom. inclou davall el concepte de comerciant:
- Les persones que, tenint capacitat legal per a exercir el comerç, es dediquen habitualment a ell.
- Les companyies mercantils o industrials constituïdes d’acord amb el Codi de comerç.
No obstant, l’ampliació del Dret mercantil determina la distinció entre comerciant i empresari.
La condició de comerciant pareix dependre, per tant, de la existència de dos requisits: capacitat i habitualitat.
Crítiques:
- La definició oblida el requisit d’obrar en nom propi. No son comerciants, els factors o representants legals , qui exerceixen habitualment el comerç en nom de altre.
- Així mateix sí son comerciantes els que no tinguen capacitat legal (menors de edat i els majors incapacitats -art. 200 C.c.-) exerceixen el comerç per mitjà e representants ( art. 5 CCom. ). El comerç efectiu es exercit pels representants legals, els quals actuen en nom del menor o del major incapacitat. La condició de comerciant, i tots els seus efectes jurídics, excepte els penals, recauran en els menors o majors incapacitats. Menors i majors incapacitats únicament podran adquirir la condició de comerciant de forma derivativa : podran continuar (¡però no iniciar!) el comerç que exercien els seus pares (per als menors) o el que exercien abans de ser incapacitats (els majors), sempre que ho facen per mitjà dels seus representants legals.
Diferenciar:
- Capacitat per a ser comerciant: inclou a menors i incapacitats.
- Capacitat per a actuar com a comerciant: a soles els majors de edat i amb capacitat
Es reconeix “capacitat legal para el exercici habitual del comerç a les persones majors de edat i que tinguen la lliure disposició dels seus bens” ( art. 4 CCom. ). Per tant, el menor emancipat no pot actuar com a empresari: no té la lliure disponibililtat dels seus bens (cfr. art. 323 C.c. ).
2.2. CONCEPTE D’EMPRESA I ASPECTES JURÍDICS DE LA SEUA
ORGANITZACIÓ.
Des d’un punt de vista econòmic l’empresa és organització de capital i treball adscrita a la producció o mediació de béns o servicis per al mercat.
Característiques:
1. Organització : estructura estable de mitjans dirigits a un fi comú. 2. Capital i treball : utilització de mitjans materials i personals per a la realització de l’activitat. 3. Producció o mediació de béns o servicis : objecte de l’activitat.
- Activitat orientada al mercat ; entés com a mercat de consum, clientela objectiva de l’empresa.
L’empresa es troba en contínua objectivació : Per això doble perspectiva:
- Resultat de l’activitat de l’empresari, i
- Instrument de l’empresari per al desenrotllament la seua activitat econòmica.
Per al Dret l’empresa apareix des de diferents perspectives:
- Com a subjecte econòmic: Dret fiscal i Dret administratiu. No obstant, subjecte, en quant de responsable és l’empresari, a qui el Dret atribuïx personalitat jurídica.
- Com a comunitat laboral: Dret del treball: relacions empresari – treballador.
- Com a activitat objectivada: Dret mercantil i civil.
En particular, al Dret Mercantil interessen determinats aspectes de l’empresa:
- La seua explotació : d’açò depén l’atribució de la condició d’empresari. (cfr. art. 3 CCom .).
- Les seues institucions :
- Propietat comercial: nom comercial, marques, drets d’arrendament, etc.
- Fons de comerç: clientela i la resta d’elements immaterials que impliquen major valor per a l’empresa En l’empresa es torben diferents classes d’elements:
- Materials : Poden ser: a Immobles (locals): art. 334 Cc. b. Mobles (mercaderies, maquinaria): art. 335 Cc
Pèrdua: Cessació de l’explotació de les activitats econòmiques.
- Persona física. Causes: a. Mort. L’empresa pot ser continuada pel factor o pels hereus ( art. 290 CCom. ). No per la incapacitació ( art. 5. CCom. ). b. Transmissió de l’empresa (vgr. compravenda, lloguer).
- Persona jurídica: la cessació de la activitat que constituixca l’objecte social pot portar a la cancel·lació registral i extinció de la societat (cfr. a rt. 363.1.a. LSC ).
B. PROHIBICIONS O RESTRICCIONS A L’EXERCICI DE LA ACTIVITAT
EMPRESARIAL.
Prohibicions o restriccions a l’exercici de l’activitat empresarial:
A Prohibicions per a ser empresari: No poden ser empresaris ( art. 5 i 13 CCom. ):
- El menors d’edat no emancipats i els incapacitats. Sí de manera derivativa.
- Concursats declarats culpables : Segons la Sentència d’inhabilitació. Art. 172.2 Llei Concursal : 2 a 15 anys.
B Restriccions:
- Per raó del seu càrrec o funció pública no poden ser empresaris: els funcionaris del ministeri de Justícia, els d’Hisenda i altres mencionats en la llei. ( art. 14 CCom. ): ex. membres del Govern i alts càrrecs i altres funcionaris.
- Prohibició de competència dels socis per l’activitat de la societat de què formen part: a. El socis col.lectius en les societats personalistes ( arts. 136 i 137 CCom. ). b. Els administradors en les societats capitalistes ( art. 230 LSC ). c. El factor ( art. 288 CCom. ). d. El capità del vaixell (art. 613 CCom. ).
- Condicionament de l’exercici empresarial a una autorització administrativa. Ex. sectors de servei públic: sanitari, sectors energètics.
C. L’EXERCICI DEL COMERÇ PER PERSONA CASADA. EFECTES
PATRIMONIALS.
Arts. 6 a 12 CCom.
Principis inspiradors de la regulació
1.- Ni el marit ni la dona poden impedir a priori o a posteriori, per mitjà de prohibició ni revocació, que el altre cònjuge continúe exercint el comerç.
2.- Principi de llibertat de pacte s entre el marit i la dona per a determinar els efectes patrimonials que el exercici del comerç puga generar sobre els bens del matrimoni o sobre els del altre no comerciant
Classes de bens:
- Bens privatius del comerciant.
- Bens ganancials. Poder tindre origen en:
a. Activitats comercials. Art. 1347.5 C.c. fundació d’empreses i establiments b. Fora del comerç. Art. 1347.2 C.c. treball, fruits, rendes i interessos.
- Bens privatius del no comerciant.
Art. 6 de la Llei 10/2007, de 20 de març, de Règim Econòmic Matrimonial Valencià , (en vigor des de 25/04/2008), estableix como a règim legal supletori el règim de separació de bens.
Regles:
- En principi del comerç de un del esposos a soles responen tots els seus bens privatius i els que haga adquirit amb eixa activitat, siguen privatius o ganancials - responsabilitat imperativa en protecció dels creditors del comerciant ( art. 6 Ccom ).
- Amb el consentiment dels dos esposos la responsabilitat pel comerç d’un d’ells es pot estendre, a més, de als bens privatius del comerciant i als comuns que haga obtingut de l’exercici de la seua activitat mercantil. També als: a) als r estants bens comuns del matrimoni ( art. 1347 Cc. ) b) als bens privatius del casat amb el comerciant qui expressament consenteisca tal extensió. c) Qualsevol altre be establert en capitulacions matrimonials inscrites en el Registre mercantil ( art. 12 CCom. ).
Classes d’auxiliars:
a. Apoderat general o factor : També es denomina director general o gerent.
- Regla general: el factor pot realitzar totes les operacions relatives al gir o tràfic de l’empresa. L’empresari pot establir determinades limitacions ( art. 283 CCom. ).
- Un mateix empresari pot tindre un o més factors o apoderats generals ( art. 281 CCom. ).
- Relació laboral amb l’empresari com a personal d’alta direcció.
- Relació amb tercers: el factor ha de fer constar expressament que la seua actuació és per compte de l’empresari ( art. 284 CCom. ). Conseqüència: les obligacions i les multes per la activitat recauen en l’ empresari ( arts. 285 i 289 CCom. ). Excepció: si actua en nom propi ( art. 287 CCom. )
- Presumpció que els actes realitzats per un factor notori són realitzats en nom de l’empresari ( art. 286 CCom. ).
- El factor no pot fer competència a l’empresari principal, a excepció de si intervé consentiment de l’empresari ( art. 288 CCom. ).
- La seua posició es vincula a la empresa: els seus poders subsisteixen encara que es mora l’empresari ( art. 290 CCom. ).
- Apoderats singulars : poder de representació limitat a un aspecte dels assumptes que constitueixen el gir o tràfic de l’empresa. a. Dependents de comerç ( art. 292 CCom. ): persona que, de manera habitual, realitza algunes gestions pròpies del tràfic de l’empresa. Vgr. Representants de comerç que promouen contractes i operacions fora de l’establiment de l’empresari. Relació laboral especial. b. Dependents o mancebos ( arts. 294 i 295 CCom. ): poder de representació en els actes de venda al por menor en un magatzem públic i poder de representació en la recepció de les mercaderies.
B. Col·laboradors independents: persones que sense una vinculació laboral amb el empresari ajuden al desenvolupament de la seua activitat. Classes de contractes de col·laboració.
- Mediador o corredor. a) Concepte: Contracte pel qual una persona s’obliga a pagar a una altra, mediador o corredor, una remuneració perquè desenrotlle una activitat encaminada a procurar la conclusió d’un contracte.
b) Característiques:
- El corredor es limita a buscar i aproximar a les parts perquè estes contracten directament. Independència.
- Remuneració esta condicionada generalment a la conclusió del contracte. Pagament: A. Qui realitzà l’encàrrec. B. Generalment per mitat.
- Es compromet a realitzar una activitat: No assegura el resultat.
- Comissionista.
Règim jurídic: arts. 244 a 280 CCom. Concepte: a. Art. 244 CCom. : Contracte pel qual el comissionista s’obliga a realitzar un acte o negoci jurídic per compte del poderdant. b. Art.1709 C.c. : Mandat: contracte pel qual el manador s’obliga una persona a prestar algun servici o fer alguna cosa, per compte o encàrrec d’una altra. Per a ser comissió i no un mer mandat, requisits: a. Objectiu: l’encàrrec ha de tindre per objecte un acte de comerç. b. Subjectiu: comissionista ha de ser comerciant.
- Agent : un altre empresari que, de forma permanent, remunerada i actuant amb independència, promou o realitza contractes en nom del a empresari principal. Règim jurídic: Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre Contracte d’Agència. Hi ha regulació especifica per a determinades classes d’agents (agents d’entitats de crèdit o agents d’assegurances - arts. 1 i 3 Llei 12/92 , i relacions laborals d’agència-. Notes característiques: a. Contracte de duració , a diferència de corredor i comissionista. b. Independència de l’agent , a diferència de representants i viatjants de comerç. Art. 2 Llei 12/. c. Agent com a comissionista, no assumix el risc de les operacions que promou o contracta, però podrà garantir el seu compliment assumint els riscos de la cobrança en pacte escrit i remunerat ( art. 19 Llei 12/92 ). d. Contracte bilateral (genera obligacions per a abdós), onerós i in tuitu personae.
L ’Institut de comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) té a més la facultat d’aprovar de resolucions d’obligat compliment, junt amb altres facultats reglamentaries concedides pel Ministeri d’Economia.
b) Règim jurídic de la comptabilitat formal. Els llibres comptables.
La comptabilitat formal comprén l’estudi de:
- Llibres comptables.
- Forma de portar els llibres.
- La seua vàlua probatòria.
Els llibres comptables poden ser ( art. 25 CCom. ).:
1.- Obligatoris. ( art. 28 CCom. ):
- Llibre diari : en ell constaran dia a dia les operacions relatives a l’exercici de l’empresa, o almenys mensualment sempre que les operacions concretes apareguen en un altre llibre o registre comptable
- Inventaris : almenys trimestralment els inventaris i els balanços trimestrals de comprovació de sumes i saldos i anualment l’inventari de tancament de l’exercici.
- Comptes anuals.
2.- Voluntaris : altres que siguen portats per l’empresari (ex. Llibre de comptes bancaris, d’existències, o altres segons l’activitat).
Mode de portar els llibres:
A. Legitimació: Els llibres han de ser portats pels mateixos empresaris o per altres persones degudament autoritzades. El conseller delegat en les societats de capital té totes les facultats delegades excepte la comptabilitat, que ha de ser aprovada per tots els membres del Consell d’administració ( art. 249.2 LSC ).
B. Formalitats en la redacció de la comptabilitat:
a. Garanties extrínseques: els llibres han de ser legalitzats : els llibres han de ser enquadernats i foliats per mitjà de diligència del Registre Mercantil. Ha de ser realitzat ( art. 27 CCom. ):
- A priori : abans de la seua utilització.
- A posteriori: en fulls amb anotacions que són enquadernades per a formar els llibres obligatoris, que han de ser legalitzats en els quatre mesos següents al tancament de l’exercici.
També queden sotmesos a legalització el llibre registre d’accions nominatives i el llibre de socis de la SRL. b. Garanties intrínseques:
- Principis en la redacció de la comptabilitat segons l’art. 29 CCom. a. Claredat : sense espais ni en blanc, interpolacions ni esborradures. b. Per orde temporal de les operacions. c. En euros.
- Obligació de conservar dels llibres durant sis anys ( art. 30 CCom. ) a partir de l’última anotació.
- Llibres són secrets però obligació d’exhibició a les persones que tinguen un interés legítim: ha de ser decretada pel jutge. Casos ( art. 32 CCom. ): successió universal, concurs, liquidacions de societats, expedients de regulació d’ocupació o quan es reconega els socis o representants dels treballadors el seu examen.
C. Vàlua probatòria dels llibres ( art. 31 CCom. ): serà apreciada pels jutges. Els jutjadors tenen llibertat per a valorar la proba en el seu conjunt.
c) Principis jurídics de la comptabilitat. La comptabilitat material.
Principis en la redacció i valoració dels elements que apareixen en la comptabilitat, segons el Plà General de comptabilitat i les Resolucions de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. La comptabilitat material fa referència a la forma de redacció dels llibres comptables. Requisits ( art. 38 CCom. ):
- Principi d’empresa en funcionament : valors de funcionament i no de liquidació de l’empresa.
- Continuïtat. Mateixa valoració d’un exercici a altre.
- Principi de prudència valorativa : a. Els balanços han de considerar només els beneficis realitzats en la data de tancament. b. S’han de valorar, quan es coneguen, els riscos previsibles i les perdudes eventuals i les depreciacions. c. Els elements deuen, si és el cas, ser amortitzats segons les regles específiques del PGC. d. També correccions valoratives ( art. 39 CCom. ).
A. En el balanç figuraran: l’actiu, el passiu i el patrimoni net ( arts. 35.1 i 36. CCom. ):
- L’actiu: béns, drets i altres recursos: a. L’actiu fix o no corrent. b. L’actiu circulant o corrent : 3. Elements del patrimoni que s’espera vendre, consumir o realitzar en l’ activitat ordinària. 4. Aquelles partides el venciment de les quals, alienació o realització, s’espera en un termini màxim d’un any.
- El passiu: obligacions i provisions. a. Passiu no corrent : b. Passiu circulant o corrent :
- Les obligacions el venciment o de les quals extinció s’espera en el cicle normal d’explotació ,
- Les obligacions l’extinció de les quals no excedisca el termini màxim d’ un any comptat a partir de la data de tancament de l’exercici. c. Les provisions o obligacions en què existisca incertesa sobre la seua quantia o venciment.
- El patrimoni net. actius menys passius. Partides: a. Aportacions realitzades, (capital social, primes d’emissió) i pendents. b. Resultats acumulats d’exercicis anteriors. c. Altres variacions que afecten els resultats. Especialitats per al balanç abreviat. Criteris: art. 257 LSC : a. Total de les partides de l’actiu: 2.850.000 €. b. Xifra de negocis: 5.700.000 € c. Número mitjà de treballadors: 50.
B. El compte de pèrdues i guanys: arreplegarà el resultat de l’exercici, separant ( arts. 35.2 i 36.2 CCom. ) :
- Resultats d’ explotació.
- Resultats extraordinaris. Partides mínimes:
- Xifra de negocis,
- Consums d’existències,
- Despeses de personal,
- Dotacions a l’amortització,
- Correccions valoratives, i aplicació del criteri del valor raonable,
- Ingressos i gastos financers,
- Pèrdues i guanys originats en l’alienació d’actius fixos i
- Gastos per impost sobre beneficis. Contingut: a. Ingressos: Mitjans:
- Entrades o augments en el valor dels actius,
- Disminució dels passius. b. Gastos.
- Eixides o disminucions en el valor dels actius,
- Reconeixement o augment dels passius. Excepció: a. Si el seu origen en aportacions dels socis o propietaris o distribucions a ells fetes. b. Quan procedisca la seua imputació directa al patrimoni net. Criteris per al compte de pèrdues i guanys abreviats: art. 258 LSC. a. Total de les partides de l’actiu: 11.400.000 €. b. Xifra de negocis: 22.800.000 € c. Número mitjà de treballadors: 250.
C. L’estat dels canvis en el patrimoni net ( art. 35.3 CCom. ):
- Ingressos i gastos ordinaris a. Resultants del compte de pèrdues i guanys. b. Els registrats directament en el patrimoni net. Operacions que incidisquen en els fons propis.
- Moviments en el patrimoni net. a. Transaccions realitzades amb els socis o propietaris de l’empresa. b. Canvis en criteris comptables i correccions d’errors.
- No s’inscriuran en el Registre Mercantil documents posteriors fins a la inscripció dels comptes anuals, excepte ( art. 378 RRM ): a. Acords relatius la cessació o dimissió dels administradors o a la revocació dels poders atorgats. b. Dissolució de la societat i nomenament de liquidadors. c. Execució de ordres judicials i administratives.
- Imposició de multa per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de comptes ( art. 283 LSC ).
e) L’Auditoria de Comptes.
La veracitat dels comptes anuals de determinades societats que per la seua rellevància incidixen en l’economia és garantida per mitjà de la intervenció d’Auditors, professionals independents que utilitzant tècniques de revisió comptable emeten un informe referent a la fiabilitat dels documents auditats, amb efectes davant de tercers ( art. 1.2 TRLAC ).
Aplicable a les següents empreses ( art. 41 CCom. i D.A. 1ª TRLAC ):
- Empreses amb determinats actiu , volums de negoci , o treballadors ; es a dir que no presenten balanç abreviat. ( art. 263.2 LSC ).
- Societats que tinguen els seus títols cotitzats en mercats de valors.
- Sotmeses a regulació sectorial (intermediaris financers, societat d’assegurances, les empreses que contracten amb l’administració).
- Les empreses que obtinguen subvencions d’organismes públics.
El auditor pot actuar:
- Quan la persona que tinga un interès legítim ho demane del jutge competent ( art. 40 CCom. ).
- En les societats de capital encara que no siga obligatòria la designació de auditor quan una minoria de al menys el 5% del capital social demane del Registrador Mercantil el nomenament d’ auditor en els tres mesos posteriors al tancament del exercici social ( art. 265.2 LSC ).
Règim jurídic:
- Reial Decret Legislatiu 1/2011, de 1 de juliol, pel que se aprova el text refós de la Llei de Auditoria de Comptes.
- Reglament de desenvolupament de la Auditoria de Comptes aprovat per RD 1517/2011, de 31 d’octubre.
- Es regula:
a. Regles de comportament ètic en quant a la independència, incompatibilitats, integritat, objectivitat, secret profesional, etc. (vid. arts. 12 a 25 TRLAC). b. Execució de la funció de auditoria : deure de col·laboració del empresari. c. Preparació i presentació dels seus informes. d. Inscripció obligatòria al Registre Oficial de Auditors de Comptes del ICAC. e. Responsabilitat civil i administrativa, i eventualment penal en les seues funcions.
Els auditors verifiquen si els comptes anuals reflecteixen la imatge fidel del patrimoni i la situació financera de la empresa, així com el resultat de les operacions i els recursos obtinguts i aplicats. L’informe pot ser amb opinió:
- Favorable.
- Amb reserves : a. Quan troben infraccions de normes legals o estatutàries. b. Respecte de fets que suposen un risc per a la situació financera.
- Desfavorable : reserves greus o conclou que el comptes no reflecteixen la imatge fidel de l’empresa.
- Denegada : no puga emetre una opinió fundada. Causes: a. Amenaces que comprometen de forma greu la seua independència. b. Impossibilitat técnica de fer el treball.
F) EL REGISTRE MERCANTIL.
a) Concepte i normes reguladores.
- Registre Mercantil: Institució administrativa que té com a objecte la publicitat formal de les situacions jurídiques dels empresaris en ell inscrits i altres funcions que li han estat assignades per la Llei.
- A diferència del Registre de la Propietat (per finques) el Registre Mercantil és un Registre de persones (empresaris mercantils i altres subjectes determinats per llei) – es segueix el principi de full personal ( art. 3 RRM ).
- Regulació continguda en:
- Arts. 16 a 24 Ccom.
- Reglament del Registre Mercantil. Reial Decret 1784/1996, de 19 de juliol.
