¡Descarga dret penal I y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!
Dret Penal (I)
Tema 1
És la part del dret positiu (dret que trobem escrit ja siguin codis, articles) que s’ocupa de la definió dels delictes i de les seves conseqüències.
- Penes (s’apliquen a les persones culpables, que tenen responsabilitats i que, malgrat obsevar la norma, no l’han complert). ( ≠ Falta. Una falta mai no pot comportar una pena de presor)
- Mesures de Seguretat (van destinades a les persones que el dret penal no considera culpables. Ja sigui malalties mentals o altres problemas que no tenen conciencia dels seus actes).
Tant les penes com les mesures de seguretat s’han d’imposar sempre després de realitzar el delicte. L’article 138 del CP diu que matar a algú serà condemnat a una pena de presó d’entre 10 i 15 anys.
Darrere de cada delicte hi ha una selecció d’allò que la societat creu important de sancionar i en cada article de la part especial hi ha aquesta valoració = protecció dels diversos interessos de la societat.
El DP tracta aquells comportaments que són violents i la seva conseqüència diversa en cada cas. Abans d’arribar al DP s’hauria d’intentar arribar una solució més pacífica (control social informal = capacitat que un subjecte es pugui veure controlat per unes normes socials).
El DP és la branca més dura del dret i per tant, ha de ser l’últim recurs abans d’arribar-hi. (per exemple sancions administratives (si corres massa et posen una multa o et treuen punts). El DP és la última ratio (és el màxim). = El DP ha de tenir cura que la seva intervenció sigui mínima però que garanteixi la protecció dels subjectes.
El poder de decidir ha anat variant durant tota la història passant per l’Edat Mitjana o la Il·lustració (que instaura el poder legislatiu, executiu o judicial) amb el Contracte Social = en una societat formada per dieferents individus acorden cedir una part de la seva llibertat a favor del dret a viure tranquilament. El fonament del dret penal és aquesta.
L’Estat actua en nom dels ciutadans i per a els ciutadans per a donar el màxim de llibertat possible. Ara, mitjançant eleccions , nosaltres decidim els nostres represenants. El Parlament (Congrés i Senat) aprova i elabora les lleis d’Espanya.
Per delictes entenem que són les “acciones y omisiones dolosas o imprudentes pensadas per la Ley” (Article 10 del CP). = Acció que és castigada per la llei respectant els principis i valors dels nostres drets fonamentals.
Els delictes són les conductes i atemptats més greus contra les regles de la convivència.
Tema 2
Diferència entre Dret Penal i Dret Procesal Penal
El Dret Procesal és I’instrument que ens serveix per establir les regles del joc del
mateix Dret Penal per tal d’establir la manera amb que nosaltres podrem considerar si la persona a comès un delicte o no. = Dret Formal.
El Dret Procesal indica quin és el procés que una persona passa a ser condemnada. Aquest procés ha de tenir una seria de garantia que faci que l’aplicació del dret sigui adecuada i justa.
- Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) = llibre on s’agrupen les lleis del DPP.
Dins de la piràmide de importància, la Constitució és la norma general i més important.
Dogmàtica
La Dogmàtica permet conèixer les normes, aplicar-les de la manera més senzilla possible. És l’instrument de coneixement de les normes penals.
Utilitzar la dogmàtica pot semblar una cosa molt neutre. La dogmàtica pretén racionalitzar l’aplicació del dret i donar seguretat jurídica. Establir una seria de categories per decidir si una cosa és delicte o no, no pot estar exempta de valoració. Ha de valorar les capacitats político-judicials.
La dogmàtica ha d’estar inspirada en una seria de principis i veure què és adecuat sancionar o no, què pretenem amb una sanció o altre.
= Política Crimina l: Discurs sobre la necessitat d’establir un seguit de normes penals. Evalua si és necessari establir sancions o no.
Criminologia (determina quines són les conductes que es volen regular i les seves conseqüències jurídiques).
Intenta explicar perquè succeeix un fet concret, analitzar les seves causes. A més estableix i analitza empíricament la realitat.
La criminologia necessita algú que li digui què és delicte i què no = molta relació amb el DP = Serveix per avaluar la realitat. Podrem veure si és convenient o no aplicar la política criminal o no.
El legislador determinarà quines són les conductes que atempten contra les nostres llibertats i també véns jurídics.
Principi de Proporicionalitat : Com més greu sigui l’objectiu o resultat final del delicte més o menys greu serà la pena.
La Llei Orgànica necessita els vots favorables de la majoria absoluta del Congrés dels diputats
Tema 3
Conducta de Subsunció
- Aplicació analògica = Aplica la pena a un supòsit similar del que recull la llei però que no està recollit per la llei
Article 337 del CP: Maltracte d’animals domèstics de manera injustificada.
Tema 4 (finalitats del dret penal)
Amb el DP es prohibiexen algunes conductes per tal de protegir l’ordre social de la població. Amb el DP es pretén evitar la comissió de delictes a través del càstig = amenaça penal.
A vegades, però, no disminueixen els delictes tot i utilitzant amenaces penals.
Prevenció d’un delicte = Amenaça de la Pena (destinada a tots els ciutadans) = Que es troba a la Llei Penal i del coneixament de les sentències.
La eficàcia de l’amenaça depèn de la aplicació efectiva de la pena corresponent. El DP té una funció:
Una funció Preventivo-General = Consisteix en evitar la futura comisió de delictes que s’intenta realitzar a través de l’amenaça penal que es dirigeix a tots els ciutadans (al conjunt de la societat).
- Positiva: Ens informa dels valors que cal respectar (la vida, el patrimoni, la propietat…).
- Negativa: Anuncia d’un mal si tu lesiones un d’aquests béns positius.
A més té una funció Preventivo-Especial = Consisteix en prevenir el delicte (intentar evitar la futura comisió de delictes) incidint en la persona que ja ha comès un delicte.
- Positiva: Informa al penat quins són els valors que ha de respectar. S’intenta educar en els valors de la convivència. (Reeducació /Resocialització).
- Negativa: Avisar del resultat de la infracció dels valors explicats.
Quan parlem d’aquestes funcions parlem d’uns objectius que el DP ha de complir.
A Espanya no està permesa la pena de mort ni la cadena perètua (màxim d’anys = 40 tot i que la condemna supera moltes cadenes perpètues).
Hi ha determinades vies que faciliten al condemnat no ingresar a presar. La llibertat condicional permet començar la reinserció.
Prevenció Retributiva : Busca que el delinqüent pagui el que deu a la societat. = Ull per ull, braç per braç = Crítica: No educa, només castiga. Per tant, ara mateix no la podem considerar vàlida perquè no educa al delinqüent a no cometre delictes.
Principi de Proporcionalitat: Com més hagis fet, més has de pagar = Més gran serà la pena.
La opció inocuitzadora = tornar inofenciu al delinqüent (castració química o la cadena perpètua).
Tema 5 (Principis limitadors del poder punitiu de l’Estat)
Hi ha dos principis fonamentals del Dret Penal:
- GRUP (Principis materials = Contingut): Principi d’intervenció mínima del Dret Penal: El que s’ha de respectar abans de res és la llibertat. Per aquest motiu, el DP s’ha d’utilitzar en els casos que ho demanin (No recollit a la Constitució explicitament). = La pena és una privació de llibertat.
Principi unànimement reconegut. El DP restringeix el dret fonamental de la llibertat. Per tal de restringir-lo cal que hi hagi una bona raó. Si la llibertat és un dret fonamental el DP no l’ha de tocar si no és explícitament necessari ja que aquest dret serà anul·lat.
1..a Principi d’Exclusiva de Protecció de béns jurídics (Ofensivitat): La intervención només es justifica per la intervencioó dels valors que l’ordenament consideri necessari i quan hi hagi un atàc greu en aquests béns jurídics.
1..b Subsidierietat:
1..c Igualtat.
1..d Proporcionalitat
1..e Culpavilitat: És el que marca els criteris que s’han de tenir en compte per justificar l’aplicació de la norma penal a un subjecte concret + Serveix per individualitzar la pena, fonamentar-la i medir-la. (Criteris per considerar o no a un individu ser culpable d’un delicte).
1..e..1 Responsabilitat pel fet propi: Quan decidim a qui imposem la pena només ho podem fer a la persona que ha dut a terme la conducta delictiva.
1..e..2 Principi de Voluntarietat: Si una conducta no és voluntària (imprudent o dolosa) no es pot jutjar. Ha de ser voluntària - que tu sàpigues que ho has fet -.
1..f Humanitat de les Penes
- GRUP (Principis formals = Continent on es recull la norma): Principi de Legalitat : (Es troba recollit a la Constitució: Article 3/9 principis generals ordenament jurídic i principis que estàn molt lligats amb el funcionament i creació de les normes i Article 25 No es podrà sancionar cap delicte que no estigui previament descrita a la llei) + Articles 1,2,3 i 4 del Codi Penal.
Els principis que regeixien en la matèria penal tenen tots un fonament Constitucional on estan recollits de manera explícita o implícita (Principi de Culpavilitat ). Article 25 dóna un total de 5 garanties:
Garantíes de l’Article 25 (del Principi de Legalitat Penal)
- Garantia Criminal: Una conducta no és un crim si no ho diu la llei.
- Garantia Penal: Només es pot sancionar a través de la pena de la llei vigent en el moment que comet el delicte. (Iretroactivitat).
temporal entra en vigor per una situació excepcional, com un terratrèmol, catàstrofe natural, amb el que augmenten els delictes contra la propietat. Es promulga una llei amb penes més greus pels delictes que augmenten. Quan finalitza la situació d'excepció es deroga la llei.
Lleis intermitges: situació amb aquelles lleis que no estan en vigor.
Temps de concessió del delicte
article 7 CP. Prescripció article 131/132CP. La llei és aplicable en el moment d'enjudiciament dels fets: no assumeix per la teoria dels resultats. Aplica la teoria de l'acció.
Tema 8 (Àmbit Espacial de la Llei Penal)
Normalment la llei orgànica del poder judicial va darrera del codi penal, en tots els casos.
Principi de Territorialitat
article 8.1CC, article 23.1 corts.
L’Estat espanyol és competent per jutjar qualsevol delicte que s’hagi comès en el seu territorii independentment de la nacionalitat del criminal.
Concepte de territori
- sentit geogràfic: espai espanyol, embaixades i consolats
- sentit jurídic (article 23.1 corts). Espai que abarca la bandera espanyola, bucs i aeronaus que encara que estiguin fora d'Espanya, s'aplica la llei espanyola.
Lloc de comissió del...
el problema són els delictes a distància.
- teoria de l'activitat: els delictes es cometen allà on l'autor ha realitzat l'acció.
- teoria del resultat: els delictes es cometen allà on es produeix el resultat
- teoria de l'obliqüitat: els delictes es cometen allà on s'ha portat tant l'acció com on s'ha plasmat el resultat.
La única condició per exercir aquesta competència és tenir disposició el subjecte, i en cas contrari>extradició.
Extraterritorialitat com a excepció:
El tribunal espanyol pot adjudicar fets comesos fora del territori espanyol sempre que el subjecte estigui a la seva disposició. Quan el territori on s'han produït els fets no actua...:
- principi persona (23.2LOP): predomina la nacionalitat en comptes del lloc dels fets requerits. Hi ha una doble incriminació, ha de ser delicte al territori on s'ha comès i a Espanya. L'afectat ha d'interposar una denúncia als Tribunals Espanyols. A més, a
l'estranger no l'han d'haver enjudiciat.
- principi real o de protecció (23.3 LOP): es reconeix competència pels tribunals espanyols per delictes comesos per espanyols fora d'espanya, que realitzen delictes contra l'Estat, interessos i bens i judicis contra l'Estat.
- principi de justícia universal (23.4 LOPS, modificicació 2.0.1): l'estat es reserva la competència per delictes d'espanyols o etsrangers fora d'Espanya en els que es lesionen bens jurídics reconeguts. No exigeix la doble incriminació.
Extradició (article 13.3 CE):
deriva en la regulació per una altra llei. És un procediment de cooperació internacional destinada a evitar que persones ambun procediment pendent de condemna fugin a un altre país. Intervenen dos estats: el que es requereix i el requerit:
- Es requereix-ACTIVA: solicitud per l'estat, requereix al requerit perquè li entreguin al responsable del delicte. És de caràcter mixt per l'òrgan competent. El govern pot actuar de la mateixa manera que en la forma passiva. Funciona fora de la Unió Europea, amb estats que no són membres de la UE, amb els estats membres de la UE funciona la cooperació amb la figura del euroorden.
- Requerit-PASIVA: els articles més importants aquí són 1 (principi de legalitat i principi de reciprocitat), 2 (principi de doble incriminació), 4 (no es concedeix l'extradició), i 5 (supòsits per denegar l'etxradició).
Dret d'asil: protecció que concedeix un estat a una persona que fuig d'una altra. Aquesta protecció es plasma negant l'extradició. 9/94: reforma del 2009. article 2 parla de la definició del dret d'Asil.
12/2009: concepte d'extradició subsidiària>encara que no tinguis els requisits de refugiat, si la teva vida corre perill, si tornes al teu país, et poden defugiar. Article 4 i 5.
Dret penal internacional:
Existeix un conveni internacional en què hi ha delictes que a Espanya es persegueixen.
Tribunal penal internacional: creat per l'estaut de Roma (17/7/1998). abans d'aquests tribunals molts delictes difícils de perseguir (genocidi, crims contra la humanitat...). Posteriorment es van crear aquests tribunals creats específicament per perseguir delictes comuns en un moment determinat. Es critica perquè són penats a posteriori (Nuremberg). El tribunal penal internacional és un òrgan permanent creat per jutjar determinats delictes, essencialment el genocidi, els crims contra la humanitat, crims de guerra o crims d'agressió.
Tribunal penal internacional: és competent dels delictes que tenen lloc al territori d'un estat part, estats que han ratificat l'Estaut de Roma, o per nacionals d'aquests estats part.
Es regeix pel principi de complementarietat, és a dir, és subsidiari de la intervenció dels propis Estats, només el tribunal penal internacional podrà conèixer el delicte quan el principi d'Estat no vulgui intervenir. Si en algun estat es comencen procediments penals, el TPI s'ha d'abstenir, però en cas quwe l'estat no actuí, llavors el TPI actuarà.
El procediment no el poden iniciar les pròpies víctimes. És el fiscal, o el consell de seguretat de l'ONU o qualsevol estat que hagi ratificat el conveni.
l'extinció de la pena que quedi per complir. La llibertat condicional es fa fora del centre penitenciari. Això no vol dir que la persona que surt del centre quedi totalment fora de control penitenciari.
Requisits de la llibertat condicional:
- Estar classificat en tercer grau, el qual pot donar peu a règim obert.
- Haver complert un mínim de la pena (tres quartes parts).
- Haver observat bona conducta i presentar un pronòstic favorable de reinserció social.
El requisit per accedir aquesta llibertat extraordinària és haver seguit les activitats de formació o ocupacionals programades al centre. De manera ordinària, quan algú compleix els requisits bàsics, ha complert tres quartes parts de la condemna, etc se li podrà concedir la llibertat condicional. A més, si aquesta persona es porta molt bé, pot obtenir la llibertat havent fet les dues terceres parts de la pena. Excepcionalment, si ho fa molt bé aquella persona, té bona conducta, ha realitzat activitats i si contribueix en la reparació del dany causat en el delicte o es desavitua al consum de les drogues, és a dir, quan aquella persona ha participat en programes de reparació del dany a altres persona o per no drogar-se, un cop s'ha complert la meitat de la pena, es pot adelantar fins a 90 dies per any que quedi per complir. Això tendeix a motivar el penat a que presenti bona conducta i un bon pronòstic, participi en totes les activitats i en programes per a la restauració de les víctimes.
Les condicions que s'han de complir són les anteriors i que el penat hagi participat en es activitats que se li hagin programat. Llavors podrà sortir amb les 2 terceres parts.
La llibertat condicional ens permet acabar la pena fora de la presó. En el cas que algú tingui una malatia greu, per exemple, cal que es compleixin tots els requisits excepte el transcurs de període mínim de pena. Per exemple, a una persona de 70 anys, com que ja té molts anys podem pensar que no haurà de complir la pena, però no és així, perquè primer ha de passar l'anàlisi dels graus, i si veuen que aquesta persona vol seguir cometent delictes, després de fer-li l'anàlisi, tindrà la mateixa pena que qualsevol altre.
TEMA 11: execució de les penes. Execució de les penes privatives de llibertat.
La normativa penitenciària es troba recollida a la llei orgànica general penitenciària. També es troben recollits principis informadors de la normativa penitenciària.
Principis del dret penitenciàri que regeixen matèria penitenciària:
- necessària orientació, reeducació i resocialització del penal, s'ha de cumplir perquè es faci possible això. Està recollit a l'article 1 de la llei general penitenciària. Així no podem trobar cap norma que vagi en contra de tot això.
l'article 1 de la llei orgànica presenta una orientació i reinserció. Hi ha uns límits màxims de ucmpliment de presó. La reeducació i la resocialització fa que s'hagin de suprimir algunes penes.s'ha de permetre l'assoliment dels principis generals del que parla l'article 25. se'ns diu com ha de ser l'execució de les penes, i específicament, l'execució privativa de l'estat. Es tracta de que l'execució que s'ha de socialitzar permeti preparar per la posterior vida en llibertat i, per tant, s'orienti a proporcionar le penat, els procediments necessaris (formatius, laborals...). Dotar-lo dels instruments necessaris perquè en el seu excés a la vida, pugui portar una vida excempta de la comissió de delictes.
Per tant, quan parlem de la resocialització o reeducació només vol dir ap,licar el tractament necessari perquè aquella persona, un cop accedeixi a la vida amb llibertat, pugui dur una vida sense comisió de delictes.
- Prncipi de legalitat. L'execució de la pena de presó s'haurà de realitzar conforme la llei. Aquest principi està recollit a la constitució, o a tots els articles on es recull això. A l'article 9.3 i al 25.1 de la constitució es recull. Tota execució ha d'estar presidida per la llei.
- Principi d'humanitat. Les penes han de ser humanes, per exemple, les penes de presó ho han de respectar i, també han de respectar el dret del penat. El penat estará privat del dret de la llibertat però això no implica altres càstigs.
Model penitenciari espanyol
Pel que fa al nostre model penitenciari cal dir que el nostre sistema es qualifica per ser progressiu, i es basa en la individualització científica del tractament penitenciari que se separa en graus, l'últim dels quals és la llibertat condicional (article 72 de la llei orgànica general penitenciària i 62 i 63). l'article 62 diu que per identificar el procediment penitenciari al penat s'ha de fer un estudi personalitzat de la persona culpable, s'estudia l'evolució del penat després de sortir de la pena. És un estudi especialitzat.
Per diagnosticar com ha de ser aquest tractament, la llei 62 ens diu que l'estudi ha de ser científic i individualitzat. Després d'aquest es fa un diagnòstic i es fan unes pautes d'activitats que haurà de seguir el penat. Aquest programa està fet per reeducar i resocialitzar. A més, aquest diagnòstic servirà per identificar el tractament aplicat i per classficar el penat en algun dels graus als quals s'associen diferents règims penitenciaris. Serveix per preescriure el tractament penitenciari que necessita i després s'haurà de classificar en graus, segons el qual hi haurà un règim penitenciari diferent.
Graus. La classificació del penat es divideix en graus:
- règim penitenciari: es realitza en règim tancat.
- règim ordinari: li correspon el règim ordinari.
- règim obert: permet fruir del règim obert.
Del primer al tercer, la diferència és gaudir de més o menys quotes de llibertat. El règim obert presenta grans quotes de llibertat a diferència del tercer.
un cop es concedeix la suspensió del codi penal, dona un termini de suspensió de la pena. Temps de compliment. No s'han de cometre delictes i s'han de complir les regles de conducta que estableix el jutge (article 83).
Si es fa un delicte, es revoca la suspensió i si s'incompleixen les regles de conducta, (article 84) se sustituirà per una altra regla de conducta i si no funciona es revoca. Les conseqüències de la revocació a la suspensió es trobaa l'article 85: execució de la pena. Si es compleixen les condicions durant el termini, quedarà extingida la pena i es podrà començar a cancel·lar l'antecedent des del punt en què s'hagués acabat de complir la pena.
Substitució de les penes privatives de llibertat.
Requisdits (art.88). Curta durada/pronòstic favorable.
- La pena a substituir ha de ser una pena que no sobrepassi els dos anys de presó. En el cas de la suspensió, és qualsevol pena privativa de llibertat, en canvi, les substituïbles només són la presó.
- Suspensió d'execució de penes privatives de llibertat: el condemnat no havia de tenir antecedents (no compten les faltes, delictes imprudents, ni antededents cancel·lats cancelables). Aquesta condició no serveix per a la substitució. El condemnat pot tenir antecedents reu habitual. Està definit a l'article 94 de CP, concepte normatiu.
Aquests dos requisits són obligatoris per a la substitució. Però el jutge és qui decideix si substitueix o no la pena de presó.
La pena substituïble és la pena de presó. Les penes es podran substituir en funció de la gravetat de la pena.
Article 88:
- la pena de presó fins a 1 any, es pot substituir per una pena de multa o de treballs en benefici de la comunitat.
Segons la regla de conversió, cada dia de presó equivaldrà a un dia de treball en benefici de la comunitat i cada dia d'aquesta presó, és substituïble per per dos quotes de multa.
- Són substituïbles penes de presó fins a dos anys. En alguns casos, durant l'execució de la pena substitutiva, el jutge pot aplicar regles de conducta. Si s'incompleix la pena substitutiva, o les conductes, es compleix la pena principal que havia estat substituïda. Es restarà del temps de pena de presó, el temps de pena substitutiva que s'ha complert amb les mateixes regles de conversió.
Article 89:
A un estranger en situaciño d'il·legalitat si comet un delicte amb pena de fins a 6 anys.
Se li pot substituir la pena de presó amb l'expulsió del territori espanyol.
TEMA 13: Sistema de mesures de seguretat en l'ordenament jurídico-penal espanyol.
Al CP es troben dos conseqüències jurídiques: les penes i les midesde seguretat. El criteri bàsic per saber si imposem una pena o una mida de seguretat, es veu amb la capacitat de responsabilitat penal de condemnat.
El CP pren la possibilitat que els subjectes sense capacitat de responsabilitat penal se li apliquin unes mides de seguretat.
Quan el subjecye no pot comprendre el sentit de la pena o adequar el seu comportament al sentit de la pena, no són capaços de responsabilitat penal, s'anomenen subjectes inimputables: persones amb alteració o anomalia psíquica (articles 20.1, 20.2, 20.3). el CP preveu dues conseqüències:
- penes per als imputables
- mides de seguretat inimputables.
Podem parlar de sistema dualista perquè preveu la possibilitat d'imposició de dues classes de conseqüències. També es qualifica com a sistema vicarial ja que no pot portar mai a l'acumulació sobre un mateix subjecte de penes i mesures. O un o l'altre, no les dues. Hi ha una excepió:
supòsit d'inimputabilitat disminuïda, si es preveu la possibilitat d'aplicar una pena i una mesura, però no es pot sumar una i l'altre, hi ha un límit màxim de compliment.
El fonament de la conseqüència jurídica no pot ser la culpabilitat, per tant, el fonament de les mides de seguretat es basa en la perillositat. Qualsevol persona en una de les situacions descrites a l'article 20 del CP […].
les mides de seguretat són postdelictuals, han d'haver comès un delicte. Les mides de seguretat s'apliquen als inimputables, sempre que la perillositat s'hagi reflectit en la comissió d'un delicte i s'ha de mantenir vigent la perillositat del subjecte.
Condicions per ales mides de seguretat:
- que s'hagi comès un delicte
- persona inimputable.
- Que la persona sigui perillosa en el moment d'aplicar les mides de seguretat.
