¡Descarga dret public 1 2 3 y más Apuntes en PDF de Derecho público solo en Docsity!
DRET PÚBLIC
Ubi societas ibi ins-> On hi ha societat, allà hi ha dret. El dret és la base de la societat. Bona part del dret actual té el seu origen a Roma, però accentua el seu paper a partir de l’Estat Modern. Estat-> territori, població i poder Dret-> producte de la societat
ESTAT ABSOLUT ESTAT LIBERAL ESTAT CONSTITUCIONAL DRET • Dispersió normativa
- Dret privat
- Consolidació territorial - Estatalització - Primàcia de la llei - Inici jerarquia normativa - Constitucions - El dret crea l’estat - Jerarquia normativa - Constitució normativa
PODER •^ Unificació i concentració
- Personificació del monarca. Origen diví. - (^) Inici divisió de poders - Nació font de legitimitat - Territori delimitat (canvis) - (^) Institucionalització - Plena divisió de poders - Legitimació - Democràcia
POBLE • Súbdits
- Societat estamental amb privilegis - Concepte de ciutadania (nombre reduït) - Nació=burgesia - Poder constituent - Principi d’igualtat - Ciutadans subjectes de drets AUTORS PRINCIPALS
- Maquiavelo
- Bodín
- Hobbes
- Locke
- Montsequieu
- Rousseau
- Rousseau
- J. Stuart Mill
- Kelsen
ESTAT ABSOLUT evoluciona cap a l’ ESTAT LIBERAL
-ESTAT LIBERAL -> Crea el dret a través de les seves institucions. La llei marca el
contingut del dret, la jerarquia normativa marca l’ordre i l’estructura de les lleis per tal que unes no contradiguin les altres. Els PARLAMENTS indiquen l’inici de la divisió de poders, la legitimitat del poder la té la nació que és la burgesia, la classe que constitueix l’Estat Liberal. La burgesia vol tenir drets com el polític per poder elegir els representants al Parlament el concepte de ciutadania només fa referencia als burgesos.
ESTAT CONSTITUCIONAL-> Ja no és l’Estat el que crea el dret sinó que el dret defineix
i crea l’Estat. Jerarquia normativa on la Constitució és el cim d’aquesta jerarquia. Pel que fa el poder queda dividit en els diversos poders (executiu, legislatiu i judicial) el poder té com a base una legitimació democràtica. El poble té el poder constituent amb un principi d’igualtat jurídica i són subjectes de drets (tenim drets).
-QUÈ ÉS EL DRET?
-Ius est ars boni et aequi -> Dret és l’art d’allò que és bó i que és equitatiu -Pluralisme jurídic: va més enllà del dret creat per l’Estat. Per tant, el dret no es redueix a la llei. També generen dret, els costums, acords entre particulars... -Dret: “conjunt de normes de conducta obligatòries establertes o autoritzades pel propi estat i que compten amb el suport del poder d’aquest estat” (Estat modern)
- Dret: paradigma d’ambigüitat (Kant). -Dret: conjunt de normes que regulen la conducta humana. -Dret: conjunt de normes que procedeixen l’Estat. Quan parlem d’Estat de Dret, parlem del lligam entre Estat i Dret. L’Estat tendeix a veure’s com un element condicionat al dret. EL poder de l’Estat és legítim en la mesura que aquest està sotmès al dret.
-OBJECTIUS DEL DRET
-Seguretat en les relacions interpersonals. -Seguretat en les relacions amb o front l’Estat. -Protecció dels “Drets Fonamentals” -La justícia.
-FUNCIONS DEL DRET
- Precisar l’organització institucional (model polític de cada comunitat)
- Assegurar la unitat política d’aquesta comunitat (i l’existència)
- Transformar les condicions del poder (límits)
- Garantir l’eficàcia de les regles del sistema (que poguem exercir el dret) EL DRET COM A INSTRUMENT DE CONTROL SOCIAL En la conflictivitat dels individus, el dret juga com a instrument per a resoldre conflictes en aquest àmbit entre l’individu i la societat.
-DRETS I USOS SOCIALS.
Usos socials: practiques generalment admeses en la societat com a normals. La violació d’un ús social no comporta sancions. L’ús social pot estar a la base d’un costum, i d’aquest costum es pot derivar una norma jurídica. Quan el dret s’acompassa a les normes jurídiques parlem d’un estat confessional. El dret té com a característica principal imposar el poder a través de la norma jurídica. Poder i dret estan relacionats. Moral: consciència d’un deure o d’una conducta a observar. Són normes interioritzades i les acceptem voluntàriament. S’ocupa dels problemes interns
-IUSNATURALISME TOMAS D’AQUINO
DRET NATURAL HUGO GROCIO. LEIBRIZ. (Només és just el dret que no contradiu el dret natural) -KANTISME: KANT-RACIONALISME. La justícia s’imposa per l’ús de la raó. -UTILITARISME: J. BENHAM. Serà allò més just el que ens porti a les millors conseqüències. -HISTORICISME: Van Savigny. Concepció del dret com a història d’un poble. Dret just s’adequa a l’esperit del poble CONCEPCIONS CONTEMPORÀNIES: JOHN RAWLS O JÜRGEN HABERMAS. Es relacionen amb el coneixement de Kant. Assimilació del concepte de justícia amb el sorgiment dels drets humans després de la Segona Guerra Mundial.
DRET JUST
Satisfà els valor d’igualtat, llibertat i seguretat jurídica. SEGURETAT JURÍDICA: Seguretat que ens proporciona l’existència del dret. Cal un cert ordre, preveure el que pot passar amb l’aplicació de la norma, i certesa d’aplicació de la norma jurídica. IGUALTAT: igualtat jurídica dels ciutadans lligat al desenvolupament d l’Estat. Ha variat al llarg de la història. LLIBERTAT: concepte molt difús. Concepció liberal, necessitat de lligar aquest concepte amb la llibertat d’elegir els nostres governants, decisions (facultats) que ens facin lliures. Es relaciona amb llibertat (existència de drets) Un poder és legítim quan imposa el seu poder sense recórrer a la força. La legalitat del poder pressuposa la validesa de la norma. VALIDESA: existència amb requisits. Una norma és valida si està conforme amb el sistema polític. Està en vigor i s’ha produït d’acord amb les normes de producció del sistema polític i normatiu propi. Ha de ser no contradictori amb una llei superior. VIGÈNCIA: temporalitat. [concepte “vocatio legis”]. Una norma és vigent des del moment de la seva aprovació o s’han complert els requisits de la seva aprovació (amb això es vol dir per exemple que si una norma entra en funcionament l’1 de gener de 2016, no serà vigent fins aquella data). Es solen aplicar 20 dies després de la seva publicació. Mentre que no hi hagi una norma que la derogui o la canviï serà vigent. APLICABILITAT: temps, espai i supòsits [retroactivitat i irretroactivitat]. Norma aplicable si està en vigor i és valida en un territori determinat i si pertany al sistema jurídic pertangut. Norma retroactiva (implica l’extensió de la seva aplicació sobre fets passats o previs a la llei) Norma irretroactiva busca protegir als ciutadans que se’ls pugui sancionar abans per un acte que llavors encara no era prohibit. EFICÀCIA: és eficaç quan és acceptada espontàniament o és aplicada per la força.
TEMA 2 L’ORDENAMENT JURÍDIC
-ORDENAMENT JURÍDIC
Una norma forma part d’un conjunt que es diu ordenament jurídic, orgànicament relacionades entre elles. L’ordenament jurídic té característiques d’estructura. No és una simple suma de normes. L’ordenament jurídic té totes les característiques d’un element tècnic. -L’ordenament jurídic constitueix un sistema amb 2 característiques que el fan ser un sistema(aquest sistema jurídic existeix perquè hi ha unes relacions de coordinació entre les normes, així com també de subordinació): Relacions de coordinació: normes coordinades entre elles, quan s’introdueix una nova norma tot l’ordenament es modifica. Relacions de subordinació: norma no pot contradit una llei o una norma superior i no es pot contradir l’ordre jurídic. -L’ordre jurídic és un sistema dinàmic. El conjunt d’ordenament jurídic té un component de saber que està en vigor -Capacitat d’autoregulació: capacitat d’autoconservació mitjançant mecanismes de reforma malgrat es modifiqui. Control polític o judicial. Els mecanisme de la seva aplicació es produiexen en cadena (primer l’administració, i després el judicial). -Ordenament jurídic sistema tancat: normalment respecta o està relacionat amb el sistema social en el seu conjunt. Té una certa autosuficiència ja que no deriva la seva tasca a altre organisme jurídic (per exemple, el sistema jurídic espanyol no depèn del sistema jurídic italià)
Al món occidental hi ha dos grans sistemes:
Hi ha llocs on es combinen els dos sistemes, com per exemple a Quebec. Diversitat de la formació de juristes a causa de les diferències entre els dos sistemes jurídics. Els “liberals” estan
SIST. DRET CIVIL (CIVIL
LAW)
-Origen del dret romà per això té tanta influencia a la majoria d’Europa. Es difon primer a tots els estats continentals d’Europa i després a les zones d’influència europees. -Funcionament: llei codificada. Els tribunals són els que apliquen la llei.
SIST. DRET COMÚ
(COMMON LAW)
-Base anglesa. Origen britànic difós per les antigues colònies britàniques. Bàsicament a Gran Bretanya, EE.UU, i zones d’influència britànica. -Funcionament: dret jurisprudencial.
-Universitats+Dret Natural+Romanització de drets naturals i regionals. El pensament de les Universitats està lligat al dret i la filosofia. Molts drets d’Europa estan basats al dret romà. -A partir del s XIX CODIFICACIÓ. Codi: un llibre de regles jurídiques organitzat segons un sistema i unes característiques per la unitat de matèria vigent en un Estat i destinat a tots aquells que estan sotmesos a l’autoritat d’aquest estat. La codificació vol dir que es reuneixen normes d’una mateixa matèria (codi civil, codi de comerç, codi penal) -Diversos moviments codificadors
- La codificació francesa (codis napoleònics) després de la Revolució Francesa -Codi civil (1804) Equilibri entre grans principis de relacions entre persones. -Codi de comerç (1807) Sistema casuístic
- (^) La codificació alemanya (codi dif): no tant inspiració romana, fonaments en l’escola històric del dret, rebutgen l’idea de que hi hagi un codi per tot un territori. No hi ha tanta especificació com la codificació francesa. -Codi general de comerç (1881). **-BGB (1900) codi civil alemany.
- La codificació suïssa (1902):** és un intermedi entre la codificació alemanya i francesa. -Codi civil (ZGB) Extensió del moviment codificador. Es difon per Napoleó el moviment codificador. Aquest 3 grans models anteriors influencien el continent europeu i aquest a les seves colònies. Es modifica a partir de noves tècniques de producció legislativa propi de l’Estat social de dret. Incorpora nova tècniques com la creació de lleis sectorials i deixant a banda els codis. La codificació és producte de les revolucions liberals.
TIPUS DE NORMES JURÍDIQUES
- Normes de caràcter general i abstracte. [ efectes “erga omnes”] No són normes molt concretes que tenen un enfocament no molt genèric i afecta a tot el conjunt de ciutadans, administracions... A.- ESCRITES -LLEIS -REGLAMENTS (productes de govern) B.- NO ESCRITES
-COSTUMS (Si estigués escrita passaria a ser una llei)
- Normes de caràcter individual. Afecta aquells a qui va dirigida la norma (ja sigui persona física o jurídica) -Actes administratius: caràcter normatiu (sanció) -Sentències: caràcter normatiu. Obliga i condemna (decisió del tribunal). Les sentències són normes jurídiques, és una activitat i un organisme perquè afecta jurídicament algú.
- NORMES AUTÒNOMES. Conjunt de població. Caràcter normatiu. A. Amb eficàcia “erga omnes”. -Conveni col·lectiu. Acord escrit que parla de les condicions de treball i d’ocupació, fet entre un empresari, un grup d’empresaris o una o més organitzacions d’empresaris, per una part, i per l’altra, una o més organitzacions representatives de treballadors o representants dels treballadors interessats, degudament escollits i autoritzats per aquests. -Reglaments o estatuts d’associacions o col·legis professionals. B) Amb eficàcia “inter partes” -Contractes.
ESTRUCUTRA DE LES FONTS DE DRET
Alimenta el dret d’un estat. Les fonts del dret d’Espanya són la llei, el costums i els principis generals del dret.
LA CONSTITUCIÓ
-El costum -Els principis general del dret. -La jurisprudencia
La llei -Estatuts d’autonomia -Lleis orgàniques -Lleis ordinàries -Lleis de l’Estat
- Lleis de CCAA -Normes i actes amb rang de llei -Decret de llei -Decret legislatiu -Altres actes amb força de llei
TEMA 3. LA CONSTITUCIÓ I EL
CONSTITUCIONALISME.
FONAMENTS TEÒRICS I EVOLUCIÓ DEL
CONSTITUCIONALISME
ESTAT I CONSTITUCIÓ
CONSTITUCIÓ: aquell conjunt de normes i institucions que estableixen l’organització i l’exercici del poder de l’estat. Reconeix i garanteix els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans. L’objectiu era aconseguir la submissió del poder a la Constitució, com a norma superior, com a llei de lleis. L’intent de Constitució apareix com un document jurídic que intentava regular els poders tradicionals que hi havia dins l’estat, és a dir, el poder del monarca i la resta de poders (legislatiu i executiu) que el mateix monarca havia atorgat. -Els precedents. Grècia i Roma. -La gestació de l’Estat.
ESTAT MODERN
-Segle XVI -Realitat jurídica: territori, població i poder institucional la qual s’estableix un poder determinat. -Maquiavel i Bodi (teòrics de l’Estat Modern)
CONSTITUCIONALISME VS ABSOLUTISME
-Gestació Dret Constitucional Modern (s XVII): De Groccio i Pudendorf o Hobbes i Locke. S’elabpra la toria de que l’Estat Modern necessita unes normes que el regulin que acabaren sent una constitució. No arriba fins a final del segle XVIII. -Totes les societats s’organitzen en forma d’Estat. Preeminència absoluta de l’Estat (sXIX- XX) -Victoria de contractualisme implica viure en societat per organitzar l’Estat.
EN EL MÓN CONTEMPORANI
-El constitucuionalisme com a moviment per aconseguir la submissió del poder al dret (dissolució del poder absolutista (el poder absolut l’acaparava el monarca), EL PODER DEVIA ESTAR SOTMÈS AL DRET ). El primer moviment constitucional és el britànic. -L’orígen del poder és la democràcia voluntat del poble. El moviment constitucional -El moviment constitucional o Amèrica (coneguda com la Guerra de la Indepèndencia) :
- La creació dels EUA tal i com els coneixem actualment.
- Descolonització d’Amèrica. -El moviment constitucional a Europa:
- Començà amb la Revolució Francesa (1789) i la seva influència. Rosseau diu que el 3er estat francès (què vol dir la classe social) és la nació (poble).
- Liberalisme democràtic. (Tocqueville i Stuart Mill) Representa una reflexió de l’influència.
Aquets moviments comencen al final del segle XVIII i s’alalguen fins al segle XIX. -Universialització del fenòmen estatal i el Dret Constitucional.
- Evolució després de la Guerra Europea, és a dir, la primera Guerra Mundial. Destrucció de tots els imperis ¡.
- EL procés posterior a la Segona Guerra Mundial (naixen estats a causa de la desmembració)
- De la Societat de Nacions (57 estats) a la ONU. EL REPARTIMENT DEL PODER ENTRE GOVERNANTS: LA DIVISIÓ DE PODERS. Si no hi hagués divisió de poders es tractaria d’un Estat absolut. -Locke i Montesquieu creien en el control del poder de l’Esatat per tal d’aconseguir l’objectiu de preservar la llibertat individual. -Kelsen: concepte de separació de poders designa un principi d’organització política. Presuposa que els anomenem en tres, que són determinats per a 3 funcions diferents coordinades per l’Estat. Però aquesta suposició no és corroborada pels fets. LA DIVISIÓ HORITZONTAL I VERTICALITAT DE PODERS: ORIGEN I ACTUALITAT. Es teoritza la divisió horitzontal del poder que defineix les diverses funcions de l’Estat. -Forma d’identificar les diverses funcions constitucionals de l’Estat amb la finalitat que l’Estat no acapari tot el poder. -Incremet de l’orientació cap a la divisió de poders. -Constitució com a producte del pacte (“foedus”) entre subjecte. -De la separació orgànica. Parlament i Govern com a les noves formes de seaparació de poders la concepció pluralista de democràcia.
L’EXPRESSIÓ ANGLESA DE CONSTITUCIONALISME
1ER MODEL: No hi ha un únic text originari pel qual ens inspirem en arribar a la situació actual. -El constitucionalisme britànic com a procés (lo que defineix no hi ha un text sinó un procés que comença al segle XIII i que encara continua), es tracta d’una Constitució no escrita que no és concebida com la nostra. És una Constitució NO ESCRITA, ACUMULATIVA I FLEXIBLE(ja que només amb una simple votació al parlament es pot modificar). El constitucionalisme anglès es basa en el common law -Equlibri i limitació del poder del monarca PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES -Tradició del common law i els drets individuals. (La forma de l’estructura política té com a base el dret comú) -Constitució evolutiva.
-Representation of people Act (1918) -Parlaments Acts (1911 i 1949) Establir els poders de les cambres. Regula el poder de les Lords. -Human Rights (1998). -Scotland Act and Government Wales Act (1998)- Devolution -Consitutional Reform Act (2005)-Supreme Court (2009)
EL CONSTITUCIONALISME D’ESTATS UNITS
- Revolució americana: (Guerra de la Indepèndencia, s’aixequen 13 colònies americanes contra la metròpoli) -Nou concepte de Constitució: escrita i normativa. Supremacia formal. -Principis i característiques. - Supremacia normativa de la Constitució (norma suprema) - Equilibri en la separació de poders - Federalisme - Presidencialisme - Democràcia PRINCIPALS NORMES DEL CONSTITUCIONALISME FRANCÈS - Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789): Molt influenciada per la Declaració d’Independència dels EUA. Posa dues condicions per a l’autèntica formació d’una Constitució, la qual la seva concepció es basa en garantir els drets del ciutadà i la separació de poders. - Constitució de 1791: estat-nació, divisió de poders, dret a vot restringir, govern monàrquic i l’estat es conforma per la nació. - Constitució de 1793: Instaura un règim assemblear (assemblea sobirana que pren les decisions) i consagra la sobirania del poble (Parlament), que de fet tindrà un poder més formal que real. Conseqüència d’una segona revolució que acaba amb la vida del rei. Constitucio de la I República. - Període Imperial (Napoleó): codificació i extensió continental - Restauració monàrquica (1814-1848)
-1848 revolució: constitució de 1848 i II República; Constitució de 1851 (Napoleó II)
- 1875 Constitució i II República -República parlamentària -Creació del Senat
- Constitució de 1873 (III República)
- Constitució de 1946 (IV República): La qual comença després de la Segona Guerra Mundial.
- Constitució de 1958 (V República): És la Constitució actual a França. República semi- presidencial. El president com a cap d’estat (diferenciat del càrrec primer ministre). És semi-presidencial perquè el president és cap de l’estat per no del govern (diferenciar del cas de EUA)
-ESTATS UNITS
-Declaració independència 1776 (valor constitucional)
- Conseqüència del resultat de la relació amb la metròpolis, sobretot per temes d’impostos. Boston Tea Party (acte de protesta de les colònies americanes contra Gran Bretanya i es considerat un precedent en la Guerra d’Independència dels EEUU. Durant aquest període s’obliga als colons a allotjar soldats anglesos a casa -El valor constituent de la declaració d’independència prové del fet que apareix per primera vegada als Estats Units. -Article de la confederació (1781)
- Estableixen la forma en que es constitueixen les 13 colònies/nous estats. -Al 1787 té conseqüència la Constitució.
- Com a conseqüència d’un conflicte entre dos estats, G. Washington proposa que la unió dels estats ha de ser més forta.
- Filadèlfia decideix crear una constitució on s’exposa que el model d’unió entre els estats ha de ser el federalisme. -Constitució amb supremacia formal/normativa. Si bé es dona llibertat als estats per crear les seves lleis; la constitució marca una sèrie de lleis/normes que no poden contradir els estats.
- La separació de poders: regulat per la constitució.
- Presidencialisme: el president és cap d’estat i de govern -El Federaliste (Hamilton, Madison i Jag).
- Publiquen articles defensant i explicant la importància de la constitució. Tot això es fa perquè:
- Rígides : difícil de reformar, com exemple trobem la Constitució dels EEUU.
- (^) Flexibles: són aquelles que la seva reforma és relativament fàcil. Les més flexibles són les no escrites, com per exemple, una de les més flexibles és la Britànica. Classificació ontològica (segons eficàcia).
- Normativa: el contingut de l Constitució s’adequa a la realitat. Aquesta normativització ha anat en augment. També, és cert, que poden haver-hi discrepàncies en algun moment.
- (^) Nominals: No hi ha adequació a la realitat de la Constitució. Diferència entre el que s’escriu a la Constitució i el que en realitat passa.
- Semàntiques: “Constitució com a paper mullat”. La Constitució no té absolutament res a veure amb la realitat. Un exemple són les dictadures, com la de Corea del Nort
FUNCIONS I CONTINGUT DE LA CONSTITUCIÓ
-Històricament limitar el poder (del Rei). -Posterior pluralitat de funcions.
- Funció legitimadora: qui legitima la concepció de l’Estat i el seu funcionament és la Constitució.
- Funció política: La Constitució aborda qüestions de poder, qui dirigeix a qui, etc. Defineix la sobirania i com s’exerceix.
- Funció organitzativa: contingut constitucional s’encarrega de com s’organitza el poder polític i organitza els òrgans estatals.
- Funció jurídica; a través de la Constitució obliga com s’actua als governants, s’han de subjectar en el marc jurídic.
- Funció ideològica; principis, valors, marquen de vegades com pot actuar el poder públic,
- Funció transformadora: si contenen el poder de fer avançar la societat. Elements que facin possibles l’avenç.
CONTINGUT I ESTRUCTURA
-Part dogmàtica: orientacions del drets.
- Principis generals sobre els que es fonamenta la Constitució i per tant l’Estat.
- Definició de drets i deures dels ciutadans. -Part orgànica: organitza les institucions polítiques. Definició i disposició d’institucions.
- Principis generals que contenen: -Definir forma d’Estat: (estat modern, de dret...)
-Estructuració de l’Estat: (centralitzat, descentralitzat...) -Forma de govern (monarquia, república...)
-Règim polític (règim presidencial,
parlamentari...)
TEMA 4 EL
CONSTITUCIONALISME A
ESPANYA
EVOLUCIÓ DEL
CONSTITUCIONALISME A ESPANYA
-Constitució de 1812 onades de Constitucions a causa de la Revolució Francesa. -Regnat d’Isabel II: constitucionalisme moderat i progressista (1834-1837-1845). -Període revolucionari (1869). -Restauració borbònica (1876). -La 2ª República (1931) -El Franquisme; vertebració jurídica. -Recuperació de la democràcia (1978)
EL PROCÉS D’ELABORACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978.
-Apertura d’un procés constituent intèrpret de l’art3 de la L.I.R.P (Llei de Reforma Política aprovada per les corts franquistes) -Redacció del projecte- designació de la Ponència de 7 membres (3 UCD, 1 PSOE, 1 PCE, 1 PPC, 1 AP
- Treball de ponència: projecte publicat al BOCG el 15/01/1978. -Discussió i aprovació: Congrés dels Diputats (21/07/1978), Comissió Mixta (25/10/1978) -Aprovació formal de les Corts (31/10/1978) -Referèndum (6/12/1978) -Promulgació i publicació (27/12/1978) -La Constitució dins del dret comparat: les influències rebudes de la constitució històrica d’Espanya (influències constitucionals progressistes i Constitucions Europees (alemanya, francesa, italiana...)
CARACTERÍSTIQUES I ESTRUCTURA DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978
ESTRUCTURA
-Preàmbul. -Part dogmática -Títol preliminar -Títol 1 -Part orgànica. -Títols II al IX. -Disposicions addicionals (4) -Transistòries (9)
CARACTERÍSTIQUES
-Llarga. -Ambigua i polivalent. (Es refereix a la capacitat de poder gobernar dos partits polítics) -Rígida. -Políticament útil (obre un período democràtic estable) -Potencialment transformada. -Inacabada (un exemple és l’estructura territorial). -Escassament orginal (confeccionada a partir de les influències)
jutge o tribunal. Procés per via incidental, si en un procés judicial es planteja si una llei és o no constitucional, és el mateix jutge que regula aquell cas qui decideix si ho és o no i llavors resol el cas. Doncs el procés es resol de manera concrea “és l’aplicació de la lñei en aquell cas concret , creant el precedent (common law). Són els litigants els que inicien el procés plantejant si aquella llei és constitucional o no. La llei no s’anul·la, però no s’aplica en aquells cas.
- Model de control concentrar (europeu) Tribunal Constitucional.
- A principis del segle XX es desenvolupa la idea de justícia constitucional adaptant el sistema americà a les condicions jurídiques i polítiques d’Europa.
- (^) Evolució conceptual de la Constitució
- Influència de H Kelsen (ordenament jurídic d’un país és com una piràmide on el cim és la Constitució i les altres parts de la piràmide (la resta de l’ordenament jurídic no poden contradir el cim de la piràmide, on inventa el Tribunal Constitucional (la seva funció és controlar la constitucionalitat de l’Estat). Aplicació a Txequia a 1921, a Austria 1920, i Espanya 1931)
- Difusió postguerra mundial sobretot en els països de menys tradició democràtica s’instaura la idea d’un Tribunal Constitucional (Alemanya, Itàlia...)
- Característiques: un sol tribunal específic crear per una funció concreta. 3 poders executiu (govern), legislatiu (Parlament), i judicial (jutges) i apart el Tribunal Constitucional. El plantejament de la constitucionalitat de la llei es fa per la via principal, és a dir, és un control constitucional autònom, que examina la constitucionalit de la norma de manera abstracta (al marge de l’aplicació de la llei). El Tribunal Constitucional actua algunes vegades com a legislador negatiu i té el seu precedent a Àustria. La inconstitucionalitat de la norma té aspectes generals es declara la nul·litat de la llei.
EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL A ESPANYA
- La regulació constitucional (T IX) i la LOTC (llei orgànica del Tribunal Constitucional primeres lleis orgàniques que es van aprovar. Es posa en marxa el Tribunal Constitucional) - Composició del Tribunal Constitucional; nomenament dels jutges compost de 12 magistrats de nomenament de la llei, nomenats pel rei (no vol dir que els triï, sinó que solament els nomena); 4 són elegits pel Congrés, 4 pel Senat (per una majoria de les 3/5parts dels seus membres en el cas que sigui Senat o Diputats) ,2 pel govern i 2 pel Consell General del Poder Judicial. Es renoven cada 4 anys 1/3 dels magistrats. La renovació dels membres té períodes diferents; el president renova cada 3 anys, els magistrats renoven cada 9 anys - Funcionament i organització (diferent del poder judicial) - (^) Ple (control de constitucionalitat) 12 magistrats. - 2 sales (recursos d’emparament): 6 magistrats. - Seccions (admissió de recursos): 3 magistrats. - President.
-Competències: atrt 16 de la CE i LOTC: hi ha competències establertes per la Constitució i altres la LOTC, que amplia les competències del Tribunal Constitucional (intèrpret suprem de la Constitució no està vinculat amb altres òrgans constitucionals) no és l’intèrpret únic però, és el que pot tenir la última paraula. -Interpretació suprema de la Constitució (art 1 LOTC) -Procediments: comuns i específics. -Les sentències (STC): forma i efectes. Per adoptar acords és necessària la presència de 2/· parts tant del ple com de les sales. Hi ha la possibilitat de que magistrats discrepin de la majoria i presentin vots particulars, que es poden adoptar com a precedents per a casos futurs. La forma de les sentències és: 1) Antecedents: es presenta l’objecte d’estudi. 2) Fonaments jurídics: raonament que fa el TC per arribar a la sentència. 3)Decisió: les sentències es publiquen al BOE i creen efecte de “tema jutjat “i, per tant, no pot tornar a jutjar-se si no és per recurs d’emparament. Els efectes de les sentències són: universals, vinculants per tots els poder públics i poden comportar la nul·litat de la llei (aquella que és expulsada no pot ser aplicada mai més).
ELS PROCESSOS DE CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT.
-Elements comuns; el “Bloc de la Constitucionalitat” (Constitució+ Estatut d’Autonomia+ lleis més enllà de l’Estatut d’Autonomia... Són les eines que s’utilitzen per comprovar la constitucionalitat dels actes. -El recurs d’inconstitucionalitat
- Objecte de possible recurs (30 dies)
- Control “a posteriori”: 3 mesos com a màxim termini des de l’aprovació de la llei per presentar el recurs.
- Legitimació: qui pot presentar un recurs (el pot presentar un president del govern d’Espanya, 50 diputats o 50 senadors, el defensor del poble, governs o parlaments autonòmics
- Procediment: s’ha de dir en el recurs que vulnera i els principis que vulnera o lleis o articles. Després es dona audiència a qui ha elaborat ls llei o norma perquè pugui argumentar a favor o encontra del recurs i s’inica un procés per tal de prendre una decisió. El procés es resumeix en Presentació a favor o en contra El ponent elabora una sentència s’aprova si té majoria/ si no té majoria s’allarga el procés fins prendre una decisió. Si és una llei de l’Estat no queda suspesa, sinó que continua en vigència fins la decisió del recurs, qualsevol altre òrgan al que es presenti el recurs per la llei pot quedar suspesa durant 5 mesos si no hi hagut sentència abas es reuneixen per saber si segueix suspesa o la readmiteixen. -La qüestió d’inconstitucionalitat---------------------- La previsió constitucional. Les lleis que es consideren inconstitucional quan un tribunal de justícia ha d’aplicar una llei per resoldre un cas concret pot plantejar una qüestió d’institucionalització (pot ser per iniciativa pròpia o per altres) es consulta al Tribunal Constitucional que estan legitimats per fer-ho jutges i tribunals. -Objecte -Legitimació: jutges i tribunals per iniciativa pròpia o per una de les parts del litigi. -Efectes i procediment: presentar aquesta qüestió presentant que es vulnera i abans de dictar sentència al cas, i no es resol el litigi fins que no es resolgui les qüestions inconstitucionals, és a dir, es suspèn el procés judicials. Mateixos efectes (els efectes de les sentències són: universals,
