Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


drogues pac1, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Dreogues,prevenció formes d'actuació socioeducatives, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 19/12/2017

mirentxum
mirentxum 🇪🇸

4

(29)

9 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. Tot i que fer una classificació adequada de les drogues és força difícil ja que
hi intervenen tot tipus de factors, se’n han formulat moltes al llarg de la història;
La més encertada podria ser la de J. Laporte (1976) que es basa en els efectes
que produeixen les drogues en el sistema nerviós central. La classificació és la
següent: drogues depressores, estimulants i psicodèl·liques; i es diferencien
principalment perquè les depressores són les que relaxen el sistema nerviós
central, les estimulants l’activen i les psicodèl·liques l’alteren, deformant la
percepció. Pel que fa als principals efectes que produeixen sobre les persones
que les consumeixen, en les depressores són tranquil·litat, calma, somnolència,
pèrdua de concentració, de memòria i de coordinació; en les estimulants els
efectes més comuns són eufòria, insomni, agressivitat i irritabilitat, i presenten
sobretot dependència psicològica més que física; i per últim en les
psicodèl·liques són eufòria, pèrdua de memòria, gana, relaxació muscular i
dissipació. Tots aquests efectes poden canviar depenent de la persona, ja que
sovint influeix més la subjectivitat de cadascú que no pas les propietats de la
substància en sí.
2. La modernitat és líquida segons Bauman, i això es reflexa en el canvi
constant que pateix la societat i del qual també en parla l’Informe Europeu
Sobre Drogues; A l’Informe explica com a l’actualitat la modernitat líquida fa que
les persones siguin més susceptibles a consumir drogues ja que tenen molta
més facilitat d’accés a elles; tenint en compte també que vivim en una societat
individualista en la que quan necessites ajuda et trobes sol, la relació amb els
altres cada cop és més volàtil i més despersonalitzada, afectarà sobretot a les
persones més vulnerables de la societat, que quan es veuen soles i es senten
insegures acaben recorrent al món de les drogues, on poden sentir-se amb
mateixos i integrar-se en un col·lectiu amb persones amb qui identificar-se.
Aquests són alguns dels efectes del capitalisme. Ens trobem en que l’Estat del
Benestar pràcticament no existeix, les institucions polítiques destrueixen la
sanitat i l’educació, i això també és un problema pel que fa a les persones
dependents perquè, tot i que han augmentat els serveis sanitaris dirigits a
aquestes (proporcionant xeringues d’un sol ús, prevenint el contagi de malalties
a través de múltiples vies d’informació, etc), la sanitat cada cop es veu més
retallada; així com l’educació que també ha patit retallades i no s’educa tant en
el consum responsable de drogues.
PAC 1. DROGUES: PREVENCIÓ I FORMES D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA
Mireia Mas Gálvez
1
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga drogues pac1 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

  1. Tot i que fer una classificació adequada de les drogues és força difícil ja que hi intervenen tot tipus de factors, se’n han formulat moltes al llarg de la història; La més encertada podria ser la de J. Laporte (1976) que es basa en els efectes que produeixen les drogues en el sistema nerviós central. La classificació és la següent: drogues depressores, estimulants i psicodèl·liques; i es diferencien principalment perquè les depressores són les que relaxen el sistema nerviós central, les estimulants l’activen i les psicodèl·liques l’alteren, deformant la percepció. Pel que fa als principals efectes que produeixen sobre les persones que les consumeixen, en les depressores són tranquil·litat, calma, somnolència, pèrdua de concentració, de memòria i de coordinació; en les estimulants els efectes més comuns són eufòria, insomni, agressivitat i irritabilitat, i presenten sobretot dependència psicològica més que física; i per últim en les psicodèl·liques són eufòria, pèrdua de memòria, gana, relaxació muscular i dissipació. Tots aquests efectes poden canviar depenent de la persona, ja que sovint influeix més la subjectivitat de cadascú que no pas les propietats de la substància en sí.
  2. La modernitat és líquida segons Bauman, i això es reflexa en el canvi constant que pateix la societat i del qual també en parla l’Informe Europeu Sobre Drogues; A l’Informe explica com a l’actualitat la modernitat líquida fa que les persones siguin més susceptibles a consumir drogues ja que tenen molta més facilitat d’accés a elles; tenint en compte també que vivim en una societat individualista en la que quan necessites ajuda et trobes sol, la relació amb els altres cada cop és més volàtil i més despersonalitzada, afectarà sobretot a les persones més vulnerables de la societat, que quan es veuen soles i es senten insegures acaben recorrent al món de les drogues, on poden sentir-se bé amb sí mateixos i integrar-se en un col·lectiu amb persones amb qui identificar-se. Aquests són alguns dels efectes del capitalisme. Ens trobem en que l’Estat del Benestar pràcticament no existeix, les institucions polítiques destrueixen la sanitat i l’educació, i això també és un problema pel que fa a les persones dependents perquè, tot i que han augmentat els serveis sanitaris dirigits a aquestes (proporcionant xeringues d’un sol ús, prevenint el contagi de malalties a través de múltiples vies d’informació, etc), la sanitat cada cop es veu més retallada; així com l’educació que també ha patit retallades i no s’educa tant en el consum responsable de drogues.

Mireia Mas Gálvez 1

Tot plegat provoca una gran incertesa en l’ambient, vivim sense tenir la seguretat necessària ja que el govern sembla ser que no està capacitat per protegir-nos pel que fa a aquests problemes. Com diu al document, l'augment de producció a l’Afganistan genera un augment en el consum per part dels països europeus.

Les característiques de la societat han passat de sòlides a líquides, l’estructura social no pot governar les conductes dels ciutadans, i així s’entén la metàfora: les institucions polítiques ja no tenen una estructura sòlida sinó que aquesta es desfà i flueix com els líquids. En aquesta modernitat líquida impera la globalització, provocada per grans superpotències que han creat desigualtats laborals en la societat, inestabilitat en les famílies que han hagut d’emigrar on els hi oferien millors oportunitats, etc. Tot això també ha afectat al món de les drogues, ja que la globalització ha incrementat el consum de drogues, degut a la competència en els mercats s’han creat noves drogues a preus més accessibles, i això ha provocat un major consum entre els joves, perquè estem en una societat consumista. El fet de tenir de tot i tant a l’abast, és a dir, el consum desmesurat, posa en perill a les noves generacions de joves que tenen la necessitat d’experimentar i provar coses noves.

  1. Les principals diferències entre el consum de drogues als anys seixanta i a finals dels anys vuitanta són que als anys seixanta no hi havia preocupació pel consum de drogues (o almenys no se’n parlava per por al règim opressiu del moment), i a més el consum estava molt lligat als grups marginals; mentre que a mesura que Espanya s’obria culturalment a Europa aproximadament als anys setanta, va començar a haver-hi preocupació pel tema, el consum es va incrementar i les drogues eren considerades un problema social. Pel que fa a les substàncies que es consumien també hi va haver-hi diferències: als anys seixanta hi havia un elevat consum d’alcohol i tabac, com també de cànnabis i molt minoritari de cocaïna; als anys vuitanta, s’incrementa el consum d’haixix, de LSD i d’heroïna; comença a ser menys marginal i menys elitista i es fa menys tabú per la societat i això provoca un augment del consum.

BIBLIOGRAFIA

Mireia Mas Gálvez 2