1. Tot i que fer una classificació adequada de les drogues és força difícil ja que
hi intervenen tot tipus de factors, se’n han formulat moltes al llarg de la història;
La més encertada podria ser la de J. Laporte (1976) que es basa en els efectes
que produeixen les drogues en el sistema nerviós central. La classificació és la
següent: drogues depressores, estimulants i psicodèl·liques; i es diferencien
principalment perquè les depressores són les que relaxen el sistema nerviós
central, les estimulants l’activen i les psicodèl·liques l’alteren, deformant la
percepció. Pel que fa als principals efectes que produeixen sobre les persones
que les consumeixen, en les depressores són tranquil·litat, calma, somnolència,
pèrdua de concentració, de memòria i de coordinació; en les estimulants els
efectes més comuns són eufòria, insomni, agressivitat i irritabilitat, i presenten
sobretot dependència psicològica més que física; i per últim en les
psicodèl·liques són eufòria, pèrdua de memòria, gana, relaxació muscular i
dissipació. Tots aquests efectes poden canviar depenent de la persona, ja que
sovint influeix més la subjectivitat de cadascú que no pas les propietats de la
substància en sí.
2. La modernitat és líquida segons Bauman, i això es reflexa en el canvi
constant que pateix la societat i del qual també en parla l’Informe Europeu
Sobre Drogues; A l’Informe explica com a l’actualitat la modernitat líquida fa que
les persones siguin més susceptibles a consumir drogues ja que tenen molta
més facilitat d’accés a elles; tenint en compte també que vivim en una societat
individualista en la que quan necessites ajuda et trobes sol, la relació amb els
altres cada cop és més volàtil i més despersonalitzada, afectarà sobretot a les
persones més vulnerables de la societat, que quan es veuen soles i es senten
insegures acaben recorrent al món de les drogues, on poden sentir-se bé amb
sí mateixos i integrar-se en un col·lectiu amb persones amb qui identificar-se.
Aquests són alguns dels efectes del capitalisme. Ens trobem en que l’Estat del
Benestar pràcticament no existeix, les institucions polítiques destrueixen la
sanitat i l’educació, i això també és un problema pel que fa a les persones
dependents perquè, tot i que han augmentat els serveis sanitaris dirigits a
aquestes (proporcionant xeringues d’un sol ús, prevenint el contagi de malalties
a través de múltiples vies d’informació, etc), la sanitat cada cop es veu més
retallada; així com l’educació que també ha patit retallades i no s’educa tant en
el consum responsable de drogues.
PAC 1. DROGUES: PREVENCIÓ I FORMES D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA
Mireia Mas Gálvez
1
