Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PAC 2, Drogues, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Dreogues,prevenció formes d'actuació socioeducatives, Profesor: Sonia Ledesma, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 10/04/2016

nopastanaga
nopastanaga 🇪🇸

3.9

(125)

7 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. Analitzarem la classificació de les drogues segons els efectes que tenen en el sistema
nerviós central, i el grau de dependència i tolerància que provoquen, realitzada per J. Laporte
(1976). Les drogues depressores, suprimeixen alguns aspectes del sistema nerviós central
i tenen efectes d'inhibició i relaxació, com tranquil·litat, calma, eufòria, pèrdua de memòria i
de concentració, atordiment, abandó, somnolència i indiferència, alhora pot portar a patir
trastorns mentals, físics i psicològics, i fins i tot, depenent de la dosi que es prengui poden
produir enverinament, coma o mort, i provoquen un nivell de dependència física i psicologia,
i tolerància elevat. Les drogues estimulants, les que estimulen, activen, potencien o
incrementen l’activitat en el sistema nerviós central, i el seu consum freqüent pot provocar
canvis en la personalitat com irritabilitat, agressivitat, desconfiança o paranoia, també
provoquen dependència psicològica i tolerància, la dependència física depèn de la manera
de consumir-la i de la dosi, en tot cas quan es deixa de consumir regularment sorgeix
síndrome d’abstinència que fa entrar al consumidor en un estat depressiu, amb fatiga i
trastorns de la son. I les drogues psicodèliques, alteren la consciència i la percepció, i
poden provocar eufòria, dissipació, relaxació muscular, pèrdua de memòria, gana i fins i tot
trastorns delirants aguts segons la situació psíquica i personal del consumidor, la possibilitat
de generar dependència i tolerància depèn de la dosi i la freqüència amb què es consumeixi.
2. En l’Informe Europeu Sobre Drogues del 2015 podem veure com l'oferta de drogues és
molt variada i està en constant canvi. El cànnabis representa la substància més consumida,
amb la qual hi ha més tràfic i amb la que es relacionen més infraccions de delinqüència per
tràfic i producció, però alhora ha augmentat el consum d’MDMA juntament amb el de
l'heroïna, la metamfetamina, catinonas i altres psicotròpics, moltes d’aquestes drogues són
consumides per via parenteral i per grups molt variats. La innovació tecnològica i l'elevada
competència en el mercat ha contribuït al fet que els productors hagin augmentat la puresa i
la varietat del producte, fent-lo més bo i alhora més perillós pel consumidor, també s’han
adaptat les rutes de tràfic de drogues fins al punt de fer entrar Internet en l'oferta de
productes. El consum de drogues, i sobretot per via parenteral, comporta un elevat risc per la
salut del consumidor, per exemple es corre el risc de poder patir mort per sobredosis, això és
resultat de l’augment de la puresa del producte i de la poca informació que té el consumidor
sobre aquesta, o també de contraure malalties com l’VIH-sida, a conseqüència de realitzar
pràctiques sexuals arriscades relacionades amb el consum o l’intercanvi de xeringues. S’ha
de dir que l’informe a través d’estudis, apunta que el consum de psicotròpics al llarg de la
vida una estadística baixa, el que resulta molt positiu. Hi ha varietat de respostes
sanitàries i socials per disminuir el nombre de drogodependents o si més no, fer que
1
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PAC 2, Drogues y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

  1. Analitzarem la classificació de les drogues segons els efectes que tenen en el sistema nerviós central, i el grau de dependència i tolerància que provoquen, realitzada per J. Laporte (1976). Les drogues depressores , suprimeixen alguns aspectes del sistema nerviós central i tenen efectes d'inhibició i relaxació, com tranquil·litat, calma, eufòria, pèrdua de memòria i de concentració, atordiment, abandó, somnolència i indiferència, alhora pot portar a patir trastorns mentals, físics i psicològics, i fins i tot, depenent de la dosi que es prengui poden produir enverinament, coma o mort, i provoquen un nivell de dependència física i psicologia, i tolerància elevat. Les drogues estimulants , les que estimulen, activen, potencien o incrementen l’activitat en el sistema nerviós central, i el seu consum freqüent pot provocar canvis en la personalitat com irritabilitat, agressivitat, desconfiança o paranoia, també provoquen dependència psicològica i tolerància, la dependència física depèn de la manera de consumir-la i de la dosi, en tot cas quan es deixa de consumir regularment sorgeix síndrome d’abstinència que fa entrar al consumidor en un estat depressiu, amb fatiga i trastorns de la son. I les drogues psicodèliques , alteren la consciència i la percepció, i poden provocar eufòria, dissipació, relaxació muscular, pèrdua de memòria, gana i fins i tot trastorns delirants aguts segons la situació psíquica i personal del consumidor, la possibilitat de generar dependència i tolerància depèn de la dosi i la freqüència amb què es consumeixi.
  2. En l’Informe Europeu Sobre Drogues del 2015 podem veure com l'oferta de drogues és molt variada i està en constant canvi. El cànnabis representa la substància més consumida, amb la qual hi ha més tràfic i amb la que es relacionen més infraccions de delinqüència per tràfic i producció, però alhora ha augmentat el consum d’MDMA juntament amb el de l'heroïna, la metamfetamina, catinonas i altres psicotròpics, moltes d’aquestes drogues són consumides per via parenteral i per grups molt variats. La innovació tecnològica i l'elevada competència en el mercat ha contribuït al fet que els productors hagin augmentat la puresa i la varietat del producte, fent-lo més bo i alhora més perillós pel consumidor, també s’han adaptat les rutes de tràfic de drogues fins al punt de fer entrar Internet en l'oferta de productes. El consum de drogues, i sobretot per via parenteral, comporta un elevat risc per la salut del consumidor, per exemple es corre el risc de poder patir mort per sobredosis, això és resultat de l’augment de la puresa del producte i de la poca informació que té el consumidor sobre aquesta, o també de contraure malalties com l’VIH-sida, a conseqüència de realitzar pràctiques sexuals arriscades relacionades amb el consum o l’intercanvi de xeringues. S’ha de dir que l’informe a través d’estudis, apunta que el consum de psicotròpics al llarg de la vida té una estadística baixa, el que resulta molt positiu. Hi ha varietat de respostes sanitàries i socials per disminuir el nombre de drogodependents o si més no, fer que

redueixin les dosis. Des de respostes més estrictes, com poden ser l’aplicació de sancions penals per reduir el tràfic i el consum, a les més flexibles com pot ser l’aplicació de cànnabis en els sistemes de tractament dels drogodependents, la implantació de sales supervisades pel consum de drogues o programes d’intercanvi d'agulles i xeringues per reduir malalties i morts per sobredosis. A causa del constant canvi, s’han agut d’implantar altres mesures relacionades amb aquestes, com és el fet de l’aparició de programes d’intervenció per drogodependents per Internet i d'intervencions psicosocials.

El concepte de canvis constants es relaciona amb el concepte de la modernitat líquida de Bauman. El mercat, el consum, la qualitat del producte, etc., es troba en un canvi constant i amb un futur incert i desconegut totalment, és molt difícil elaborar programes d’intervenció i mesures de precaució que siguin eficaces o que donin resultats positius. Els que elaboren aquests programes i mesures de precaució i d’intervenció han d’estar amollats a aquesta modernitat liquida, han de tenir la capacitat d'estar en un canvi constant i sempre pensant maneres diferents d’intervenir. Els consumidors també es veuen afectats per la modernitat líquida i pel consumisme, alhora que estan començant a consumir una substància apareix un altre de diferent, el que els porta a gaudir poc i a sempre volguer més.

  1. Fins als anys seixanta el consum de drogues no preocupava, es consumia en elevades quantitats tabac i alcohol, el cànnabis el relacionaven amb grups marginals, l’ús de cocaïna era minoritari, el consum d’amfetamines estava relacionat amb grups concrets i la morfina era subministrada per les institucions mèdiques. Cap a finals del seixanta i principi dels setanta, es van anar produint canvis, la dona progressivament s’incorpora al consum, el consum de drogues legals i il·legals augmenta, el consum d’LSD creix i l’haixix es converteix en el símbol d’identitat juvenil, fins al punt de fer augmentar la preocupació social. A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta el consum per via parenteral d’heroïna augmenta i s’expandeix a totes les classes socials, apareix l’epidèmia de la sida, augmenten les morts per sobredosis i molts drogodependents ingressen en presó per delictes comesos, és quan es desperta l’alarma social i l’heroïna passa a ser considerada droga problemàtica. És aleshores quan es consolida la xarxa assistencial que és basada sobretot en programes lliures de drogues, el que provoca que a molts drogodependents no els hi és possible accedir per la rigidesa dels programes, i queden exclosos de qualsevol oportunitat d’obtenir ajuda. Les diferències principals dels anys seixanta fins a finals dels vuitanta, és l’alarma social creixent sobre l’opinió del consum de drogues i el tipus de drogues consumides.

Bibliografia i webgrafia