Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Exploración de la Enseñanza: Entrevistas, Tests y Personalidad en el Aprendizaje - Prof. C, Apuntes de Psicología Educacional

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)Psicología Educacional
Prof. Merce Clariana

Este documento aborda el uso de la entrevista en el proceso educativo, su utilidad para explorar variables educativas y psicológicas, y sus biajes. Además, se presentan diferentes variables que influyen en el aprendizaje, como la desirabilidad social, la procrastinación académica, la motivación y la personalidad. Se incluyen ejemplos de tests utilizados en este contexto y se ofrecen recomendaciones para abordar situaciones en las que las correlaciones deseadas no se dan.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 04/01/2014

miriam_gm-1
miriam_gm-1 🇪🇸

4.1

(8)

2 documentos

1 / 12

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
APRENDRE
INTERVENCIÓ PSICOEDUCATIVA
NECESSITATS EDUCATIVES
• Del conjunt de recursos materials i humans que ajuden una persona a aprendre en diem
necessitats educatives (NNE).
• De NNE en té tothom i és feina del psicòleg descobrir quines són les NNE d’un alumne
i posar al seu abast els mitjans adequats per satisfer-les.
• La funció del psicòleg a l’escola consisteix a contestar aquesta pregunta: com puc
ajudar un alumne concret a construir coneixement?
ENTREVISTA PSICOEDUCATIVA
• La mesura i l’avaluació de variables psicològiques no és fàcil.
• L’objecte d’estudi, la ment, coincideix amb l’eina que tenim per estudiar-lo.
• És complicat garantir les condicions ecològiques, o sigui no modificar ni alterar
l’objecte d’estudi mentre l’estem estudiant i, al mateix temps, aconseguir una bona
fiabilitat (eliminar els biaixos).
• Tots els instruments de mesura psicològica: observació O, entrevista E, i qüestionaris T,
tenen biaixos i errors que cal conèixer i contrarestar.
• Cal comparar els resultats de diferents tècniques.
• L’entrevista és útil per explorar tant variables educatives com variables psicològiques.
• Amb els tests explorarem sobretot variables psicològiques.
• L’entrevista és una relació personal asimètrica perquè l’entrevistador té uns objectius
•Utilitzem l’entrevista d’exploració i la de devolució.
• Les preguntes que inclous al teu guió són crucials.
• L’objectiu és recollir informació sobre la conducta de l’alumne però també sobre les
seves actituds i emocions.
• L’entrevista com a tècnica de recollida d’informació psicològica té dos biaixos
importants:
• El de l’entrevistador és l’efecte Hawthorne, que consisteix a atribuir qualitats a
les persones que ens cauen bé.
• El de l’entrevista són les mentides i omissions de l’entrevistat ja que solen
maquillar-se les respostes a favor de la desitjabilitat social. Als EEUU han
trobat que la majoria de la població menteix en aspectes relacionats amb el
sexe, l’ús de drogues, la pràctica religiosa, les dades mèdiques i els antecedents
policials.
• Els tests psicològics tenen alguns avantatges sobre l’entrevista i l’observació, com són
la fiabilitat, la validesa i l’estandardització.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Exploración de la Enseñanza: Entrevistas, Tests y Personalidad en el Aprendizaje - Prof. C y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

APRENDRE

INTERVENCIÓ PSICOEDUCATIVA

NECESSITATS EDUCATIVES

  • Del conjunt de recursos materials i humans que ajuden una persona a aprendre en diem necessitats educatives (NNE).
  • De NNE en té tothom i és feina del psicòleg descobrir quines són les NNE d’un alumne i posar al seu abast els mitjans adequats per satisfer-les.
  • La funció del psicòleg a l’escola consisteix a contestar aquesta pregunta: com puc ajudar un alumne concret a construir coneixement?

ENTREVISTA PSICOEDUCATIVA

  • La mesura i l’avaluació de variables psicològiques no és fàcil.
  • L’objecte d’estudi, la ment, coincideix amb l’eina que tenim per estudiar-lo.
  • És complicat garantir les condicions ecològiques, o sigui no modificar ni alterar l’objecte d’estudi mentre l’estem estudiant i, al mateix temps, aconseguir una bona fiabilitat (eliminar els biaixos).
  • Tots els instruments de mesura psicològica: observació O, entrevista E, i qüestionaris T, tenen biaixos i errors que cal conèixer i contrarestar.
  • Cal comparar els resultats de diferents tècniques.
  • L’entrevista és útil per explorar tant variables educatives com variables psicològiques.
  • Amb els tests explorarem sobretot variables psicològiques.
  • L’entrevista és una relació personal asimètrica perquè l’entrevistador té uns objectius
  • (^) Utilitzem l’entrevista d’exploració i la de devolució.
  • Les preguntes que inclous al teu guió són crucials.
  • L’objectiu és recollir informació sobre la conducta de l’alumne però també sobre les seves actituds i emocions.
  • L’entrevista com a tècnica de recollida d’informació psicològica té dos biaixos importants: - El de l’entrevistador és l’efecte Hawthorne, que consisteix a atribuir qualitats a les persones que ens cauen bé. - El de l’entrevista són les mentides i omissions de l’entrevistat ja que solen maquillar-se les respostes a favor de la desitjabilitat social. Als EEUU han trobat que la majoria de la població menteix en aspectes relacionats amb el sexe, l’ús de drogues, la pràctica religiosa, les dades mèdiques i els antecedents policials.
  • Els tests psicològics tenen alguns avantatges sobre l’entrevista i l’observació, com són la fiabilitat, la validesa i l’estandardització.
  • Avui en dia els tests s’administren per ordinador però per tal que entenguis millor com funcionen en aquesta assignatura ho farem tot a mà i pas per pas.

PROBLEMES DELS TESTS

Els tests psicològics també tenen biaixos i inconvenients entre els que podem destacar:

  • El domini del llenguatge i la lectura.
  • La dicotomia, haver de triar.
  • (^) La manca de grups normatius adequats.
  • La influència del cansament o d’un estat d’ànim puntual.
  • El tractament de les respostes en blanc.
  • La desitjabilitat social en els tests autodescriptius.
  • OCQ Desitjabilitat social V
  • EDA Procrastinació acadèmica D
  • EDA Engany acadèmic F
  • nota Nota mitjana M
  • FL Flow amb els estudis FL
  • (^) OCM Motivació per a l’aprenentatge Q, QA, QC, QI, QS
  • PASS Procrastinació acadèmica P
  • BFIPersonalitat amb el Big Five reduït + L E, A, C, N, O, L

Haurien de correlacionar positivament d’acord amb aquesta pauta:

  • D = P = -C
  • Q = FL = M
  • FL = C = M

Si aquestes correlacions no es donen o la V i la L són molt altes has de mirar què ha passat, pots fer:

  • Parlar amb el teu alumne, això primer de tot.
  • Revisar conjuntament amb ell algunes preguntes dels tests.
  • Repetir l’administració d’algun test.
  • Passar altres tests. Pots passar els tests que vulguis sempre que estiguin justificats.

Les puntuacions típiques tenen 50 de mitjana i 10 de desviació. Això vol dir que

  • Els valors entre 45-55 són iguals que els de la majoria
  • Els valors < 40 són baixos. Els valors > 60 són alts.

ENSENYAMENT PERSONALITZAT

Quan adaptem la instrucció a les NNE de cada alumne. L’aula es concep com un espai de treball autònom, amb diferents ambients per al treball: individual, en grup petit, Internet, conferència...

• RECEPCIÓ

  • Exposició oral del professor per ensenyar contingut declaratiu conferència o classe magistral.
  • Modelatge per ensenyar contingut procedimental.
  • Llibre de text per ensenyar contingut declaratiu.
  • DESCOBRIMENT
  • Discussió a l’aula per ensenyar contingut declaratiu.
  • Experimentació al laboratori o en un treball de camp.
  • Racons al parvulari per ensenyar contingut procedimental.
  • Autoaprenentatge per aprendre tant contingut declaratiu com procedimental.

INDEPENDÈNCIA

Metodologia instruccional per

RECEPCIÓ

Metodologia instruccional per

DESCOBRIMENT

Contingut

DECLARATIU

Classe magistral, Llibre de text Discussió a l’aula, Cerca a

Internet

Contingut

PROCEDIMENTAL

Modelatge (tallers)

Problemes i pràctiques després de

la teoria

Experimentació, Racons,

Autoaprenentatge

PERSONALITAT

  • Es tracta de veure quines característiques de personalitat condicionen l’aprenentatge.
  • Recollim informació de l’entrevista.
  • I també recollim informació d’un test:
    • Utilitzem el Big Five Inventory BFI en una versió curta de Rammstedt i John (2007) BFI10.
    • Al BFI10 original li hem afegit dues preguntes de mentides (L = lie, com més alt més mentider).
    • Molta cautela amb la interpretació del BFI10 ja que només hi ha dos ítems a cada escala.
  • Puntuació alta = Extraversió.
  • Contesta ràpidament, necessita un ambient tolerant amb l’error.
  • Molta estimulació. Pauses i canvis d’activitat.
  • Treball en grup, necessita parlar per aprendre.
  • Puntuació baixa = Introversió.
  • Pocs estímuls, activitats llargues i intenses.
  • Defuig l’error i la pràctica en públic.
  • Necessita llegir, escriure o escoltar per aprendre.
  • Treball individual o amb els amics íntims, reforç en privat.
  • Puntuació alta = Amabilitat.
  • (^) Està còmode amb les jerarquies de l’escola.
  • No té conflictes amb els mestres i es porta bé a l’aula.
  • Si puntua alt a la A, la E i la C, pot ser l’alumne ideal.
  • Puntuació baixa = Duresa.
  • No accepta la jerarquia ni l’autoritat.
  • Pot tenir conflictes amb els professors (B baixa?).
  • Sol ser sincer en els tests (V i L baixes?).
  • Puntuació alta = Consciència.
  • Disciplina, autocontrol, ordre i planificació.
  • Responsabilitat, fa les coses encara que no li agradin.
  • (^) Es pot sentir incòmode en ambients desorganitzats o molt innovadors.
  • Puntuació baixa = Romanceria.
  • La C baixa sol correlacionar amb la D i la P altes.
  • Poc autocontrol, no compleix la planificació. Es deixa endur per les temptacions socials si puntua alt a la E, i per les personals, si hi puntua baix.
  • Puntuació alta = Estabilitat emocional.
  • No barreja les emocions amb l’aprenentatge o bé té emocions positives.
  • No li fa res participar en activitats competitives.
  • Pot sembla agressiu o poc considerat als altres.
  • Puntuació baixa = Inestabilitat emocional.
  • (^) Les emocions són molt intenses i poden condicionar l’aprenentatge.
  • Si el mestre es fa amic, millora molt l’aprenentatge.
  • L’ansietat pot perjudicar molt l’aprenentatge.
  • Puntuació alta = Obertura, intel·ligència.
  • Bona disposició cap a les noves experiències i l’aprenentatge.
  • Facilitat per canviar els coneixements previs.
  • Puntuació baixa = Lentitud, dificultat, tancament.
  • Dificultat per acceptar les coses noves i per canviar els coneixements previs.
  • Si la O és molt baixa i l’alumne té dificultats d’aprenentatge a l’entorn acadèmic caldrà valorar la intel·ligència Llibre Informe cap. 11.
  • Puntuació alta = Dissimulació, mentides.
  • Tendència a quedar bé, pot correlacionar amb la A i la V.
  • Li agradarà treure bones notes i tots els reforçaments socials, encara que sigui introvertit.
  • Si la L és molt alta cal parlar amb l’alumne i interpretar els resultats dels tests amb cautela.
  • Puntuació baixa = Sinceritat.
  • Sinceritat, sobretot si va acompanyada d’una A i una V baixes.
  • Es pot interpretar com una característica positiva, la pressió social li influeix poc.

LA TEORIA DIU

C ≈ M L ≈ V

O ≈ M C ≠ D i P A ≈ pocs problemes de disciplina

Audiència imaginària – Necessitat que té l'adolescent de quedar bé davant dels amics demostrant amb accions més o menys singulars que és digne de pertànyer al grup (tant si el grup és present com si no). Idees mesiàniques – Confiança excessiva i irracional en el poder de les pròpies idees. Intenció se salvar el món.

ENGANY ACADÈMIC

  • Estratègia intencional i il·legal que serveix de drecera per fer la feina dels estudis.
  • És la F dels Qüestionaris (test EDA).
  • Els estudiants enganyen per dos motius:
    • No tenen prou recursos cognitius, materials i/o humans SISTEMA
    • No tenen temps ROMANCERIA
  • (^) Els nois més que les noies (són més sincers?).
  • En anglès: academic cheating.

VARIABLES EVOLUTIVES DE L’ENGANY ACADÈMIC

  • Com més alt és el nivell educatiu, més engany:
    • Primària, poc engany.
    • Secundària 60% dels alumnes, alguna vegada.
    • (^) Batxillerat i universitat 90% dels alumnes, alguna vegada.
  • Però a la universitat la tendència s’inverteix, als darrers cursos s’enganya menys. La gràfica seria una U invertida.
  • Els que enganyen més a la universitat són els que tenen notes més baixes en etapes prèvies.
  • A nivell evolutiu, la tendència és conservadora.

VARIABLES COGNITIBES DE L’ENGANY ACADÈMIC Causes i correlats de l’engany acadèmic

  • Manca d’habilitats cognitives.
  • (^) Manca de coneixements previs.
  • L’estudiant més deshonest és un noi amb poques habilitats, sobretot a les matèries de ciències.
  • L’estudiant deshonest aprova però sol treure notes baixes. L’engany correlaciona negativament amb les notes.

VARIABLES SOCIALS DE L’ENGANY ACADÈMIC

  • Els sistemes més competitius impulsen més l’engany.
  • Els estudiants de teologia enganyen menys que els d’art. Percepció diferent de les “necessitats” i els “recursos imaginatius” per aprovar una assignatura.
  • (^) Manca de “codis d’honor” i de consciència moral.
  • Als USA, els alumnes de sororities , fraternities o athletics enganyen més pressió del grup.

VARIABLES DE PERSONALITAT DE L’ENGANY ACADÈMIC

  • L’engany correlaciona negativament amb l’autoeficàcia (Bandura: fins a quin punt la persona creu en les seves habilitats per fer-ho bé). L’alumne que enganya té expectatives de fracàs.
  • Els alumnes amb motivació extrínseca també solen enganyar més.
  • Els alumnes molt impulsius i amb gust per la recerca de sensacions enganyen més E alta i N baixa.

VARIABLES DEL CONTEXT EDUCATIU DE L’ENGANY ACADÈMIC

  • Als EEUU els estudiants de l’escola privada enganyen més que els de la pública competitivitat.
  • Els d’escoles grans, més que els de centres petits.
  • Variabilitat intraindividual. Els alumnes trien a qui, on i quan enganyen.
  • (^) Factors que disminueixen l’engany:
    • Assistir a classe.
    • Dedicar-se a l’estudi.
    • Tenir bons professors.
  • Factors que augmenten l’engany:
    • Por al fracàs.
    • Ansietat abans de l’examen.
    • Procrastinació, pot ser precursora de l’engany.

PROCRASTINACIÓ

  • De la preposició PRO, “per a”, i l’adverbi CRAS, “demà”.
  • Sinònim de romancejar, diferir, demorar, ajornar, i de l’anglès to put off , to delay , to defer.
  • Autors: Ferrari, Solomon, Lay, Steel.
  • Saps que has de fer la feina, dius que la vols fer i tens possibilitats de fer-la, però no la fas.
  • Procrastinació ≠ ganduleria.
  • Fas altres activitats, no rellevants, per disminuir l’ansietat que la romanceria crea.

PROCRASTINACIÓ ACADÈMICA

  • Comença quan el professor anuncia la feina o en el moment que decideixes començar la feina.
  • Com més alt és l’índex de romanceria acadèmica més romanceges; com més s’acosta a 1, menys romanceges.
  • L’índex mitjà de procrastinació és 2, o sigui que els alumnes esperen que passi la meitat del temps per començar la tasca. Per exemple, queden 10 dies i t’hi poses el dia que fa 5, falta el 50% del temps: - 100/50 = 2 habitual. Si t’hi poses abans que passi la meitat del temps et pots considerar “puntual”. - 100/20 = 5 romancer. Si t’hi poses quan només falta el 20% del temps és que ets més romancer que la majoria.
  • (^) Evolutivament, la romanceria comença a l’ESO, quan el control ha passat dels pares als professors i a l’alumne.
  • La procrastinació és directament proporcional al nivell educatiu. A la universitat, més del 70% dels alumnes admeten que romancegen sempre. Als darrers cursos i prop de la graduació, la romanceria disminueix.
  • La diferència entre sexes és controvertida.
  • Els alumnes són més puntuals si la tasca:
    • Involucra diferents habilitats, encara que sigui més difícil.
    • (^) Té instruccions clares i exemples.
    • Es dóna en un entorn on es compleixen les normes.
    • Evita la por al fracàs posant a l’abast ajudes i recursos.
    • No coincideix en el temps amb altres tasques importants.
    • No es basa exclusivament en l’escriptura.
  • Els alumnes són més puntuals si el professor:
    • Proposa un contingut proper a la motivació dels alumnes.
    • Premia l’honestedat.
    • Tendeix a l’avaluació continuada.

“La conducta del romancer és com un tren molt pesat i difícil de moure: costa molt que comenci a córrer i quan finalment s’engega té poca inèrcia, una pedreta a la via o una mínima distracció del conductor el fa aturar”. Schouwenburg i Lay 1995

ORIENTACIÓ ACADÈMICA

  • L’objectiu de l’orientació professional és proposar com a mínim 3 sortides formatives i/ o professionals concretes, raonades i justificades en relació amb les variables psicològiques de l’alumne.
  • Per a l’orientació professional el més interessant és descobrir, per a cada persona, què resulta estressant i què resulta estimulant en una situació laboral determinada.

HOLLAND HEXAGON O HOLLAND CODES: RIASEC. “L’orientació per a la carrera és una expressió de la personalitat.

Realista Investigador Artista Social Emprenedor Convencional

La N estabilitat emocional no té cap relació amb les dimensions de Holland.

PATRÓ MOTIVACIONAL

  • Les expectatives són les previsions d’èxit o fracàs que fem abans de l’aprenentatge.
  • Poden ser generals per a tot l’aprenentatge o particulars per a cada assignatura o activitat acadèmica concreta.
  • Cal explorar les expectatives a l’entrevista i fer constar a l’informe si l’alumne creu que aprovarà el curs i per què.
  • La motivació és l’interès que té l’alumne per aprendre, en una situació determinada.
  • La motivació és resultat de l’experiència i per tant és inestable.
  • Diem que un alumne no està motivat quan, si pogués triar, faria una altra cosa.
  • La motivació pot ser: