¡Descarga Ejercicios genètica selectividad y más Exámenes en PDF de Biología solo en Docsity!
Una notícia publicada el setembre de 2010 al diari La Vanguardia recull la següent informació sobre un ecosistema marí: Nivell 4. Consumidors terciaris Exemples: tonyina, tauró Nivell 3. Consumidors secundaris Exemples: besuc, calamar, orada Nivell 2. Consumidors primaris Exemples: sardina, anxova, musclo Nivell 1. Productors primaris Exemples: algues, fitoplàncton, cianobacteris Consumir 1 kg de tonyina equival a............consumir 10 kg d’orades la qual cosa equival a........................consumir 100 kg de sardines, la qual cosa equival a...........................consumir 1000 kg d’algues. 1) El fitoplàncton del nivell 1 és constituït per algues microscòpiques que viuen en suspensió a l’aigua. [1 punt] a) Quina importància té el fitoplàncton en els ecosistemes marins? Justifiqueu la resposta. Resposta model (qualsevol de les dues respostes model següents és igualment vàlida) : El fitoplàncton
- constitueix el primer nivell tròfic de la xarxa alimentària dels ecosistemes marins, que sustenta tota la piràmide tròfica.
- realitza la part principal de la producció primària en els ecosistemes marins ja que aquests organismes, fotoautòtrofs (fan la fotosíntesi), capten l’energia solar i la transformen en energia química dels enllaços de les molècules orgàniques que elaboren a partir de molècules inorgàniques (CO2, sals minerals) [0,5 punts] per al subapartat a) És possible que també esmentin la producció d’oxigen, però si només diuen això [0,1 punts] b) Els nitrats i els fosfats són alguns dels nutrients que necessita el fitoplàncton. Bona part d’aquests nutrients procedeixen de restes d’éssers vius. Com s’anomenen els organismes que fan possible que el fitoplàncton disposi d’aquests nutrients? Expliqueu la funció d’aquests organismes en el cicle de la matèria. Resposta model: Els descomponedors (bacteris i fongs), que tanquen el cicle de la matèria, atès que transformen la matèria orgànica en matèria inorgànica (o nutrients inorgànics) apta per ser utilitzada novament pels productors (o pel fitoplàncton). 2 ) A l’hora d’analitzar un ecosistema, hi tenen un paper cabdal la transferència de matèria i energia i les relacions entre els organismes que en formen part. [1 punt] a) Llegiu la frase següent: «En termes ecològics, consumir 1kg de tonyina equival a consumir 100 kg de sardines». Expliqueu-ne el significat, des del punt de vista de la transferència de matèria i energia, utilitzant els termes següents: respiració , biomassa , producció neta i producció bruta. Resposta model: Significa que per augmentar 1 kg la biomassa de tonyina calen 100 kg de sardines. A cada nivell de la cadena alimentària (tròfica) es produeix una pèrdua de matèria (biomassa no utilitzada o no assimilada o que es perd en processos vitals, com descamacions, pèrdua d’escates, etc.) i d’energia ( respiració ). De l’aliment assimilat ( producció bruta ) només una part (aproximadament un 10%) es destina a l’elaboració de la seva matèria ( producció neta ) que queda a disposició del següent nivell tròfic. b) Els organismes d’aquest ecosistema marí estableixen entre ells diferents tipus de relacions. Quina relació interespecífica és la més habitual entre organismes d’un mateix nivell tròfic? Expliqueu en què consisteix aquesta relació interespecífica. Resposta model: La COMPETÈNCIA és la relació interespecífica més habitual entre individus que tenen el mateix tipus de nutrició (organismes d’un mateix nivell tròfic): és la relació entre individus d’espècies diferents que utilitzen un mateix recurs, per exemple la competència pel mateix aliment, pel territori, per la llum (Ex. competència entre tonyines i taurons per l’aliment).
El cargol poma ( Pomacea sp.) és una espècie que prové de l’Amèrica del Sud. La presència del cargol poma en alguns indrets de Catalunya, com ara al marge esquerre del delta de l’Ebre, posa en perill els cultius d’arròs, atès que s’enfila per la planta des del sòl i se’n menja les parts més tendres. 1) A final del 2010, just després de la collita, els arrossaires del marge esquerre del delta de l’Ebre van assecar els camps per desfer-se de la plaga del cargol poma. [1 punt] a) A quin nivell tròfic pertany aquesta espècie invasora? Justifiqueu la resposta. És un consumidor primari atès que s’alimenta d’un productor, l’arròs. [0,3 punts] b) Llegiu la frase següent, extreta d’una informació periodística: «L’acció del cargol poma sobre les plantes silvestres del delta de l’Ebre pot afectar negativament la biodiversitat d’aquest ecosistema». En relació amb aquesta frase, responeu a les preguntes següents: És certa la frase? Justifiqueu la resposta És certa, atès que competeix per l’aliment amb altres espècies autòctones fent que desapareguin del Delta, la qual cosa disminuirà la biodiversitat d’aquest ecosistema. (De fet, aquest és un dels principals problemes de les espècies invasores.) [0,3 punts] Quina de les següents definicions correspon al concepte de biodiversitat? Justifiqueu la resposta. 1- Quantitat de matèria viva que hi ha en una comunitat, un ecosistema, una població o un nivell tròfic. Aquesta correspon al concepte de Biomassa, però no se’ls demana pas que ho diguin 2- Diferències que hi ha entre els caràcters dels individus d’una espècie o d’una població d’éssers vius. Aquesta correspon al concepte de Variabilitat , però no se’ls demana pas que ho diguin 3- Variabilitat d’organismes vius a qualsevol nivell: dins de cada espècie, entre espècies i entre ecosistemes. Biodiversitat 4- Quantitat de biomassa que es genera en un període de temps determinat. Aquesta correspon al concepte de Producció , però no se’ls demana pas que ho diguin Definició que correspon al concepte de biodiversitat: la definició 3 [0,1 punt] Justificació: Es pot justificar excloent les altres 3, com per exemple dient a quins conceptes pertanyen la 1, la 2 i la 4 (esta esmentat al costat de cada definició en aquestes pautes), o bé explicant amb altres paraules el concepte de biodiversitat. 2) En una altra informació periodística es pot llegir el següent: «El cargol poma viu a l’aigua dels arrossars, i es desplaça pel sòl en cerca de brots tendres per a alimentarse. Per aquest motiu és un paràsit molt perjudicial per a les plantes d’arròs». a) Es pot considerar un paràsit el cargol poma? Justifiqueu la resposta. Resposta model: No pot ser considerat un paràsit atès que per considerar-se un paràsit cal que visqui dins el cos o sobre la superfície de l’hoste, o que s’alimenti de fluids produïts o ingerits per l’hoste (com el cas dels mosquits). Cap d’aquests casos és el dels cargols, que viuen sobre el sòl (ho diu explícitament l’enunciat). [0,4 punts] b) Enumereu dos tipus de relacions interespecífiques diferents del parasitisme. Expliqueu-les i esmenteu- ne un exemple de cadascuna. ATENCIÓ: A continuació s’esmenten tots els tipus de relacions interespecífiques que s’especifiquen a la concreció del currículum, però només n’han de posar dues. Puntuació:
a) Com espereu que variï, a curt termini , la població d’algues de la llacuna? I la de bernats pescaires? Justifiqueu la resposta. RESPOSTA MODEL: A curt termini, la població d’algues augmentarà [0,1 punt], ja que hem eliminat una de les espècies que les utilitzava com a aliment [0,15 punts]. A curt termini, la població de bernats pescaires disminuirà [0,1 punt], ja que tindrà menys preses a la seva disposició[0,15 punts]. ATENCIÓ: A llarg termini les coses seran diferents, perquè les carpes tindran més algues, per la quals cosa la població de carpes podrà augmentar, la d'algues tornar a disminuir i la de bernats tornar a augmentar, ja que tindran més carpes per menjar. Per aquest motiu fem èmfasi amb la l'expressió "a curt termini"a l'enunciat. b) A llarg termini no és possible saber si la població de carpes augmentarà o disminuirà com a conseqüència d’aquesta epidèmia. Expliqueu per què. RESPOSTA MODEL: Sobre les carpes actuen tres influències de diferents efectes:
- En primer lloc, l’augment de la població d’algues farà que tinguin més aliment i per tant faria augmentar la població de carpes.
- En segon lloc, la disminució de bernats pescaires farà que hi hagi menys depredadors que capturin carpes i per tant això faria augmentar la població de carpes.
- En tercer lloc, el fet que els bernats pescaires només puguin consumir carpes faria disminuir la població de carpes. 3. Com s'anomenen els organismes que tanquen el cicle de la matèria en qualsevol ecosistema? A quins regnes pertanyen? [1 punt]
- Els organismes que tanquen el cicle de la matèria són els descomponedors. [0,5 punts]
- Els descomponedors són els bacteris, regne Monera , i els fongs, regne Fongs. [0,5 punts], repartits [0, punts] per cadascun dels dos regnes. El blat de moro o panís ( Zea mays ) és un cerealque es pot veure afectat per la plaga dels barrinadors. Hi ha dues espècies d’insectes barrinadors: Sesamia nonagrioides i Ostrinia nubilalis , els individus de les quals, durant la fase larvària, viuen a l’interior de la tija del blat de moro, on construeixen galeries per arribar a les fulles de les quals s’alimenten. 1) Quina relació ecològica s’estableix entre els barrinadors i el panís? I entre les dues espècies de barrinadors? Justifiqueu la resposta. [1punt] Relació ecològica entre barrinadors i panís: Parasitisme [0,25 punts] Justificació: Resposta model: és una relació interespecífica en la que una espècie (paràsit) obté l’aliment d’una altra (hoste) a la qual perjudica. En aquest cas, el barrinador és el paràsit i el panís l’hoste [0,25 punts] ATENCIÓ: si es diu “depredació”, llavors [0 punts] si diuen senzillament “explotació”, llavors es pot puntuar amb [0,3 punts] en funció de la justificació posterior (atès que la depredació també és una forma d’explotació; per tant, a la justificació ha de quedar clar que es refereixen a parasitisme) Si no es contextualitza (el barrinador és el paràsit i el panís l’hoste ), llavors només [0,15 punts] Relació ecològica entre les dues espècies de barrinadors: Competència [0,25 punts] Justificació: Resposta model:
Perquè és la relació ecològica interespecífica entre individus que competeixen per un mateix recurs (alimentari en aquest cas) O bé Per què comparteixen el mateix nínxol ecològic [0,25 punts] 2) Actualment es comercialitzen plantes de blat de moro transgèniques que són resistents als barrinadors. Una alumna de batxillerat vol comprobar experimentalment aquesta resistència als barrinadors. Per fer- ho, compra llavors de dues varietats de blat de moro: una és transgènica, resistent a aquests insectes, i l’altra no és transgènica. Sembra les llavors en un terreny en què hi ha barrinadors. Un cop han crescut les plantes, compta quantes presenten barrinadors i quantes no en presenten, de les que s’han originat a partir de llavors tant transgèniques com no transgèniques. Completeu la taula següent detallant diversos aspectes de la recerca. Problema que investiga [0,2 punts] El blat de moro transgènic està protegit davant dels barrinadors? O bé Influeix la varietat de blat de moro (transgènic- no transgènic) en la resistència als barrinadors? Variable independent [0,2 punts] Varietat de blat de moro: transgènic i no transgènic O bé Les plantes del blat de moro o bé les plantes transgèniques Variable dependent [0,2 punts] Nombre de barrinadors en el blat de moro. T ambé es pot acceptar la resposta de: Presència o absència de barrinadors.. Hipòtesi [0,2 punts] El blat de moro transgènic no es veurà afectat pels barrinadors O bé Potser el blat de moro transgènic no es veurà afectat pels barrinadors O bé Els barrinadors no poden viure en el blat de moro transgènic O bé Potser els barrinadors no poden viure en el blat de moro transgènic O bé Potser els barrinadors només afectaran al blat de moro no transgènic Per què compra llavors de plantes no transgèniques? [0,2 punts] Són el control de l’experiment O bé Són el grup control
No es pot considerar a la neòtia un organisme productor ja que no sintetitza matèria orgànica a partir de nutrients inorgànics del medi. Capta els nutrients orgànics ja sintetitzats a partir del fong del sòl que parasita. Durant uns quants anys, els científics Peter i Rosemary Grant van estudiar la població d’una espècie de pinsà ( Geospiza fortis ) de les Galápagos que habita en uns petits illots anomenats Daphne. Aquests ocells s’alimenten de llavors de diverses espècies de plantes.
1. Durant els anys 1976 i 1977, es va produir una forta sequera a l’arxipèlag de les Galápagos. [1 punt] a ) Ob serveu les dues gràfiques següents i redacteu un text en què expliqueu quina correlació s’observa entre les dades representades. Resposta model: Hi ha una clara correlació entre l’abundància de llavors i el nombre d’individus de la població (0,1 punt). A mesura que la disponibilitat de llavors es redueix també ho fa la població de pinsans (0,2 punts). Un cop la sequera acaba i comença a augmentar la quantitat de llavors també ho fa el nombre de pinsans (0,2 punts). b ) A quin nivell tròfic pertanyen els pinsans? El fet de pertànyer a aquest nivell tròfic, té a veure amb la correlació observada en l’apartat anterior? Justifiqueu les respostes. Els pinsans són consumidors primaris ja que s’alimenten de llavors que produeixen els vegetals (0,2 punts). Pertànyer a aquest nivell tròfic implica una dependència directa dels recursos vegetals, fet que explica que els canvis en ambdós paràmetres (abundància de llavors i nombre de pinsans) siguin pràcticament simultanis (0,3 punts) L’any 2007, es va detectar a l’Amèrica del Nord una forta mortaldat de diverses espècies de ratpenats. La causa era una infecció provocada per un fong ( Geomyces destructans ), que es manifesta per la presència d’un borrissol blanc al musell dels ratpenats. 1) Entre les espècies de ratpenats afectades per aquesta malaltia, n’hi ha que es nodreixen d’insectes i d’altres que s’alimenten del nèctar de les flors de diferents espècies de plantes, de les quals són poŀlinitzadores. Completeu la taula següent indicant el tipus de relació interespecífica que s’estableix entre les espècies esmentades. Justifiqueu les respostes. [1 punt] Tipus de relació Justificació Relació entre el ratpenat i el fong Parasitisme [0, 1 punts] El fong es nodreix dels teixits de ratpenat i el perjudica fins causar-li la mort. [0,2 punts] Relació entre el ratpenat i els insectes Depredació [0, 1 punts] Els ratpenats capturen els insectes i se’ls mengen. [0, 2 punts] Relació entre el ratpenat i les plantes Mutualisme [0, 1 punts] Els ratpenats es nodreixen del nèctar de les flors de diverses espècies de plantes. Fent això s’omplen el cos de pol·len el qual pot fecundar d’altres flors de la mateixa espècie. Així ambdues espècies en resulten beneficiades, un obté aliment i l’altre té una forma eficient de transportar el pol·len. [0, 3 punts]
1. La placa de Petri de la fotografia ha estat sembrada amb Vibrio fischeri , un bacteri bioluminescent. [1 punt] a) La imatge següent correspon a un exemplar de Vibrio fischeri. Calculeu a quants augments s’ha fet la imatge (10^3 nm = 1 μm). Quina és la llargada del bacteri, en micres o micròmetres, sense tenir en compte els flagels?m). Quina és la llargada del bacteri, en micres o micròmetres, sense tenir en compte els flagels? b) Els cefalòpodes de l’espècie Euprymna scolopes allotgen aquests bacteris al seu mantell. Aquests cefalòpodes subministren aminoàcids i glícids als bacteris, i la llum emesa pels bacteris serveix al cefalòpode per a camuflar-se. Quin tipus de relació ecològica s’estableix entre Vibrio fischeri i Euprymna scolopes? Justifiqueu la resposta. S’admet qualsevol de les dues: Simbiosi o mutualisme. El cefalòpode dóna als bacteris sucres i aminoàcids per la seva nutrició i els bacteris donen al cefalòpode llum per camuflar-se. 2) Quin nivell tròfic ocupen els organismes responsables de la particular composició de l’atmosfera terrestre? Quin tipus de nutrició presenten? Justifiqueu les respostes. [1 punt] Nivell tròfic : Productors [0,1 punt] Justificació: Resposta model: Durant el procés d’obtenció de l’energia necessària per a la fabricació de matèria orgànica (la fotosíntesi, però no cal que l’anomenin pel seu nom perquè ja es demana en una altra pregunta) s’allibera oxigen. Per aquest motiu els organismes responsables de la particular composició de l’atmosfera terrestre són els productors. [ Tipus de nutrició: Autòtrofa (o Fotoautòtrofa) [0,1 punt] Justificació: Resposta model: Perquè sintetitzen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica. o bé Perquè fan la fotosíntesi
Un diari va publicar la notícia següent.
“Segons un estudi que publica la
revista Nature , els boscos primaris,
encara sense explotar pels humans,
són escassos, i els desapareguts són
irrecuperables, atesa la presència
d’espècies vegetals foranes. A més,
en la majoria de boscos la
colonització humana n’ha reduït la
diversitat biològica”.
Augments: 107 nm / 500 nm = 20.000 augments ( o 2·10^4 augments) Llargada del citoplasma en micres: aproximadament 1,5 mm
Hipòtesi 3: Augment de la vegetació (herbes, arbres, matolls) Justificació: L’augment de la vegetació (herbes, arbres, matolls) pot provocar l’aparició d’una plaga d’insectes, ja que en augmentar els recursos alimentaris les seves poblacions augmentaran.
1. Les plantes lleguminoses, com la userda, la pesolera i la mongetera, tenen uns bacteris a les arrels que els proporcionen compostos nitrogenats. Aquests bacteris, del gènere Rhizobium, són capaços de captar el nitrogen atmosfèric. Gràcies a l’enzim nitrogenasa el transformen en compostos nitrogenats que poden ser aprofitats pels vegetals. Els bacteris, en canvi, obtenen glúcids de les plantes lleguminoses. [1 punt] a. Quin tipus de relació ecològica s’ha establert entre aquests dos grups d’organismes? Justifiqueu la resposta. Simbiosi perquè és una relació interespecífica en la que els dos organismes en surten beneficiats i no poden sobreviure per separat. Sense aquesta relació no poden dur a terme aquesta cooperació. (També s’admetrà si diuen mutualisme ja que no poden saber si és o no és obligatòria aquesta relació). 1) Els apicultors de les comarques gironines estan preocupats perquè s’han trobat exemplars de vespa asiàtica ( Vespa velutina). Aquesta vespa mata les abelles de la mel ( Apis mellifera) per alimentar a les larves. [1punt] a) Quin tipus de relació ecològica es dóna entre la vespa asiàtica i l’abella de la mel? Justifiqueu la resposta.
- Es una relació ( interespecífica ) de depredació ( 0,2 punts pel nom de la relació ).
- La vespa (depredadora) s’alimenta de l’abella de la mel (presa). ( 0,3 punts per la justificació ) b) Els apicultors estan intentant localitzar i eliminar els ruscos de les vespes asiàtiques, perquè la proliferació d’aquesta espècie podria fer minvar molt la producció de mel. La desaparició de les abelles autòctones podria causar altres problemes molt més greus en el cicle vital de les plantes. Quin tipus de relació interespecífica es dóna entre algunes plantes i les abelles de la mel? Si les vespes asiàtiques proliferen, quins efectes podrien causar a llarg termini en algunes plantes? Total subapartat b)= (0,5punts) Relació entre les abelles i les plantes: Mutualisme (0,2 punts)
Abella de la mel alimentant-se del nèctar de la flor i recoberta de grans de pol·len. Efectes a llarg termini que causaria la proliferació de la vespa asiàtica sobre algunes plantes autòctones: Resposta model: Les vespes asiàtiques farien minvar el número d’abelles, hi hauria menys pol·linització i les plantes no es podrien reproduir. Amb el temps, algunes plantes que no tinguessin altres estratègies podrien desaparèixer al no poder ser fecundades i no poder donar lloc a nous individus. (0,3 punts) 2) La composició química de la mel varia en funció de la vegetació que hi ha al voltant dels ruscos, però la mitjana correspon a un 18% d’aigua, un 80% de glícids (glúcids) i un 2% d’altres productes (àcids orgànics, aminoàcids, proteïnes, enzims, sals minerals, vitamines i pol·len). Tipus de glícids % fructosa 38, glucosa 31, maltosa 7, sacarosa 1, altres ... Completeu el quadre següent amb els noms dels glícids que formen la mel i les característiques que hi falten. [1punt] Nom del glícid Tipus de glícid: mono/disacàrid Descripció química Reacció amb Fehling o Benedict: positiu/negatiu On la podem trobar? Glucosa monosacàrid aldohexosa positiu Forma part de molts disacàrids (maltosa...) i polisacàrids ( midó, glicogen...) Fructosa monosacàrid cetohexosa. positiu La trobem a les fruites i forma part de la sacarosa Sacarosa disacàrid Formada per una molècula de glucosa i una de fructosa unides per un enllaç α(1→2) negatiu La podem trobar formant part d’alguns vegetals com a substància de reserva. Maltosa disacàrid Formada per dues molècules de glucosa unides per un enllaç α (1→4) positiu La trobem a moltes llavors i la podem obtenir per hidròlisi del midó. b) A quin nivell tròfic d’aquest ecosistema aquàtic pertanyen els macròfits? Justifiqueu la resposta. Esmenteu el nom d’algun altre grup d’organismes aquàtics que pertanyen al mateix nivell tròfic. Nivell tròfic dels macròfits i justificació: Els macròfits són productors perquè produeixen matèria orgànica a partir de la matèria inorgànica i de la llum. Nom d’algun altre grup d’organismes aquàtics que pertanyin al mateix nivell tròfic: algues, cianòfits, cianobacteris
ctenòfors i les larves de peixos? Justifiqueu les resposta. [1 punt] Relació ecològica entre els musclos i els ctenòfors: Competència [0,2 punts] Justificació: Perquè consumeixen el mateix aliment, i la competència és la relació tròfica interespecífica entre individus que tenen el mateix tipus de nutrició (organismes d’un mateix nivell tròfic [0,3 punts] Relació ecològica entre els ctenòfors i les larves de peixos: Depredació [0,2 punts] Justificació: Perquè els ctenòfors mengen larves de peixos, i la depredació és la relació tròfica en què una espècie (ctenòfor) persegueix i captura una altra espècie, la presa (larves de peixos), de la qual s’alimenta, la primera en surt beneficiada i l’altra perjudicada [0,3 punts] 2) Les zones temperades dels ecosistemes marins presenten variacions estacionals pel que fa a la diversitat d’espècies i a la biomassa. L’ecosistema marí d’aquestes zones està format, entre altres organismes, per diverses espècies d’algues microscòpiques que formen el fitoplàncton, el qual serveix d’aliment al zooplàncton. Moltes espècies de peixos s’alimenten de zooplàncton. En aquest ecosistema, en l’interval d’un mes, es produeix la variació de biomassa de peixos següent: [1punt] Biomassa (g.m-2) Dia 1 Dia 30 5,4 6, a) A partir de les dades anteriors, calculeu la producció de peixos en g · m–2^ · dia–1^ i digueu de quin tipus de producció es tracta (primària o secundària). Justifiqueu la resposta. Producció de peixos (6,3-5,4)/30= 0,03 g.m-2.dia- També donarem com a vàlida la resposta: (6,3-5,4)/30= 0,03 g / m^2 dia [0,2 punts] Tipus de producc ió producció secundària [0,1 punt] Justificació Es tracta de producció secundària atès que aquesta és la producció dels consumidors i descomponedors. Els peixos pertanyen al nivell dels consumidors [0,2 punts] b) La producció primària i secundària d’aquest ecosistema marí és de 1 620 t · km–2^ · any–1^ i 103 t · km–2^ · any–1, respectivament. Expliqueu per què la producció primària d’un ecosistema és superior a la producció secundària. Resposta model: La producció primària correspon a la producció del nivell tròfic que sustenta l’ecosistema, és a dir, els productors (el fitoplàncton). De tota la producció d’aquest nivell una bona part és utilitzada per realitzar les activitats vitals , la resta està disponible per al següent nivell (zooplàncton) per la qual
cosa tindrà una producció inferior al nivell anterior i així successivament (Regla del 10%: l'energia que passa d'un nivell a l'altre és aproximadament el 10% de l'acumulada en ell ) Canvis en la població de coloms. Canvis en la població de cotorres. a) Observeu els dos gràfics i expliqueu la tendència de les poblacions de coloms i de cotorres aquests últims anys. Resposta model: La població de coloms tendeix a disminuir (0,2 punts) , mentre que la de cotorres augmenta de manera ràpida (0,2 punts) , exponencial (0,1 punts). b) L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat diverses campanyes per a reduir el nombre de coloms, ja que han esdevingut una plaga. A banda d’aquestes campanyes, creieu que els canvis en la població de cotorres poden haver influït en la reducció del nombre de coloms? Justifiqueu la resposta fent referència a la relació ecològica que hi ha entre aquestes dues espècies. 0,25 punts per anomenar la relació ecològica: COMPETÈNCIA 0,25 punts per justificar-la dient qualsevol d’aquestes idees:
_- Depenen dels mateixos recursos tròfics (o aliment)
- Ocupen el mateix nínxol ecològic_ 2. L’any 1999 es va reintroduir el falcó pelegrí ( Falco peregrinus ) a la ciutat de Barcelona. Aquest ocell rapinyaire té un fort comportament territorial i cada parella defensa un territori d’uns 3 km^2. [1 punt] a) Tenint en compte que l’àrea urbana de Barcelona té una superfície de 79 km^2 , calculeu el nombre màxim de falcons que pot albergar la ciutat. 79 km^2 / 3 km^2 cada territori = 26,33 territoris per als falcons (0,25 punts) 26 territoris x 2 falcons per territori = 52 falcons. (0,25 punts) [0,5 punts] repartits segons s’indica a la resposta model b) En termes ecològics, per què hi ha tanta desproporció entre la quantitat de falcons i la de coloms? Resposta model Perquè els falcons són consumidors secundaris i els coloms són del nivell tròfic inferior (consumidors primaris). Habitualment, la quantitat d’energia que els organismes d’un nivell tròfic cedeixen als del nivell superior a partir dels individus que són capturats es troba al voltant de només el 10% del total de què disposa el nivell tròfic inferior (regla del 10%). Això determina que la quantitat de falcons (depredadors) que pot sustentar una població de coloms (preses) és molt menor. 3) A partir de l’observació de la xarxa tròfica anterior, un alumne de segon de batxillerat afirma: «A l’ecosistema urbà, part de la producció primària és importada d’altres ecosistemes.» [1 punt] a) Què és la producció primària? Resposta model La producció primària és la quantitat de matèria orgànica (o de compostos orgànics) produïda pels organismes autòtrofs (fotosintetitzadors i quimiosintetitzadors). O bé
Habitualment, la quantitat d’energia que passa d’un nivell tròfic al següent es troba al voltant del 10% de la seva producció neta (regla del 10%). Aquesta energia l’obtenen a partir de la biomassa que ingereixen del nivell tròfic depredat i, per tant, podem també aplicar aquesta regla en el cas de la biomassa que s’incorpora en un any al nivell tròfic següent. 439.000.000 t de biomassa de krill · 10 / 100 = 43.900.000 t de biomassa de krill incorporada als organismes del següent nivell tròfic. Els mosquits de l’espècie Aedes aegypti són els transmissors principals del virus que causa la malaltia anomenada febre del Zika. Les persones la poden contraure després que els piqui una femella de mosquit (els mascles no piquen) infectada amb el virus del Zika. El 2016 es va declarar una epidèmia de febre del Zika al Brasil. El mateix any, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va considerar prioritari combatre la propagació del virus del Zika a través del control de les poblacions de mosquits. 1 Per a reduir les poblacions d’Aedes aegypti, es va proposar un mètode que consisteix a esterilitzar, mitjançant raigs X, mosquits mascle criats en laboratoris i alliberar-los en zones on hi ha poblacions de mosquits que poden transmetre el Zika [1 punt] a) Digueu quin tipus de relació ecològica tenen els mascles esterilitzats amb els mascles salvatges, i expliqueu per què aquest mètode pot ser eficaç per a reduir les poblacions de mosquits. [0,5 punts]
- Els mascles estèrils (irradiats) alliberats competiran (competència intraespecífica) amb els mascles salvatges (no irradiats) per aparellar-se amb les femelles.
- Les femelles d’aquestes zones que s’aparellin amb els mascles irradiats no tindran descendència i per tant disminuirà la població de mosquits.
- Aquest mètode serà més eficaç com més gran sigui la proporció de mascles irradiats respecte als mascles salvatges, però això no cal que ho diguin Fleming va deduir que el fong produïa una substància, que va anomenar peniciŀlina, capaç d’eliminar els bacteris. [1 punt] a) Digueu quin tipus de relació interespecífica s’estableix entre Staphylococcus aureus i Penicillium notatum i justifiqueu la resposta. [0,4 punts] Es tracta d’una relació de competència (si diuen competència interespecífica també és correcte) pel fet que ambdós s’alimenten del mateix substrat, i per tant competeixen per ell. En aquest cas el fong fa servir l’estratègia de segregar la penicil·lina per eliminar als competidors. b) Indiqueu les diferències que hi ha entre els bacteris i les floridures pel que fa al regne al qual pertanyen, al tipus de cèŀlula de què es tracta i a la composició de la seva paret ceŀlular. [0,6 punts] Regne Tipus de cèl·lula Composició paret Bacteris Moneres Procariota (sense nucli diferenciat) Paret cel·lular constituïda per peptidoglicà o muropèptid Floridures Fongs Eucariota (amb nucli diferenciat, separat del citoplasma per un embolcall o membrana nuclear) Paret cel·lular formada fonamentalment per quitina. 2 Les cabres de Juan Fernández mengen espècies vegetals autòctones de l’arxipèlag, com ara la col de Juan Fernández ( Dendroseris litoralis ), per la qual cosa aquestes cols estan a punt d’extingir-se.
Això fa que també estiguin en perill d’extinció ocells com el picaflor de Juan Fernández ( Sephanoides fernandensis ), que s’alimenta de les flors d’aquesta col. [1 punt] a ) Completeu la taula següent indicant el nom científic de les espècies esmentades i el nivell tròfic al qual pertanyen. [0,6 punts] Nom comú Nom científic Nivell tròfic Cabres de Juan Fernández Capra hircus (0,1p) Consumidor primari (o de primer ordre) (0,1p) Col de Juan Fernández Dendroseris litoralis (0,1p) Productor (0,1p) Picaflor de Juan Fernández Sephanoides fernandensis (0,1p ) Consumidor primari (o de primer ordre) (0,1p) b) La introducció d’algunes espècies foranes, com ara cabres, gats, rates o algunes plantes de conreu, ha tingut conseqüències negatives per a les espècies autòctones de l’arxipèlag Juan Fernández. De fet, s’ha reduït dràsticament el nombre d’individus del 70 % de les espècies autòctones. Un alumne de batxillerat fa el raonament següent: «Arran de la introducció d’algunes espècies foranes, ha augmentat el nombre d’espècies de l’arxipèlag, i això també fa augmentar la diversitat biològica.» Discutiu la validesa d’aquesta afirmació. [0,4 punts] L’afirmació és falsa ja que encara que el nombre d’espècies ha augmentat, el nombre d’individus de les espècies autòctones ha disminuït dràsticament i la diversitat biològica també ve determinada pel nombre d’individus de cada espècie i no només pel nombre d’espècies. En realitat la diversitat biològica ha disminuït ja que moltes espècies han disminuint dràsticament el seu nombre d’individus.
1. Un equip d’investigadors estudia com influeix la presència o l’absència d’una espècie en l’altra. Per fer això, compten quants individus de cada espècie hi ha en divuit zones diferents del fons marí, de 20 m2 cadascuna. Totes les zones presenten condicions similars de fondària, temperatura de l’aigua, salinitat, tipus de sediment, flora i fauna. Els resultats es mostren en la taula següent:
pregunta anterior; o bé els seus paràmetres vitals, temps de vida, creixement i taxa de reproducció es veurien afectats negativament en els aquaris on conviu amb el cranc, i l’estudi fet l’any 2000 mostra que això no és així. Com que la presència del cranc no perjudica el cuc, no es pot tractar de parasitisme. Per què la relació entre Chaetopterus variopedatus i Pinnixa chaetopterana no es pot consider ar un cas de mutualisme? Resposta model: Si fos un cas de mutualisme , el nombre de cucs Chaetopterus variopedatus augmentaria a les zones on conviu amb els crancs Pinnixa chaetopterana , cosa que no reflecteix l’estudi de la pregunta anterior; o bé els seus paràmetres vitals, temps de vida, creixement i taxa de reproducció es veurien afectats negativament en els aquaris on no conviu amb el cranc, i l’estudi fet l’any 2000 mostra que això no és així. Com que la presència del cranc no beneficia el cuc, no es pot tractar de mutualisme.
1. A l’estany Closell, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, s’hi estan duent a terme accions per a retornar l’estany al seu estat natural; una d’aquestes accions es va iniciar el 2014 i consisteix a eliminar els barbs rojos que hi habiten. En dos anys la població de barbs rojos va passar de tenir 20 000 individus a tenir-ne 200. [1 punt] a) Quin és el percentatge de barbs rojos que es va aconseguir eliminar en aquests dos anys? Indiqueu els càlculs que heu fet per a obtenir el resultat. (19800 eliminatsX100) / 20000= 99% de barbs eliminats b) Abans de començar les tasques d’eliminació dels barbs rojos, l’aigua de l’estany Closell era d’un color verdós. Aquest color es devia a la gran quantitat d’algues que havien proliferat molt al plàncton des que, a finals del segle passat, els pescadors van introduir els barbs rojos a l’estany. Expliqueu, a partir de les relacions tròfiques de la xarxa de la imatge anterior, per què la introducció del barb roig a l’estany Closell va fer augmentar la població d’algues. Cal que els examinands relacionin: · la introducció dels barbs amb la disminució de les poblacions de mol·luscs, crustacis i insectes de les quals s’alimenten els barbs (0,4 punts) · la disminució de mol·luscs, crustacis i insectes amb la proliferació d’algues (0,4 punts) 2. Els barbs rojos també afecten el cicle de la matèria. En la figura següent hi apareixen encerclats alguns organismes dels diferents nivells tròfics de l’estany. [1 punt] a) Digueu el nivell tròfic al qual pertanyen els organismes següents: Nivell tròfic Bacteris Descomponedors (també s’accepta transformadors) (0,1 punts) Algues Productors (0,1 punts) Crustacis Consumidors primaris o herbivors (0,1 punts) Barbs Consumidors secundaris o carnívors (0,1 punts)
b) Els barbs rojos, amb els seus moviments, remouen els sediments del fons de l’estany. Expliqueu la relació que hi ha entre aquest fet i la proliferació d’algues del plàncton a l’estany Closell. Resposta model: Les algues del plàncton viuen a prop de la superfície de l’estany. Per altra banda els seus nutrients (sals minerals) es troben al fons de l’estany. Els barbs al remoure els sediments fan que els nutrients arribin més fàcilment a les algues i conseqüentment augmenti la població d’aquestes algues.
1. El fong Fusarium oxysporum , que és resistent als fungicides, s’alimenta de la matèria orgànica del plataner. Comença afectant les arrels i el sistema vascular i acaba produint la mort de la planta. a ) Quina relació interespecífica hi ha entre el fong i el plataner? Justifiqueu la resposta. Parasitisme, ja que el fong (el paràsit) s’alimenta i perjudica el plataner (l’hoste). b ) Tenint en compte les fonts d’on extreu l’energia i el carboni, com classificaríeu aquest fong? Justifiqueu-ho. Quimioorganòtrofs heteròtrofs / Quimiòtrofs heteròtrofs / Quimioheteròtrofs (0,2 punts) «Quimio» perquè obtenen l’energia per oxidació de substrats oxidables (0,2 punts) «heteròtrofs» perquè obtenen el carboni de matèria orgànica (0,1 punt) 2. Macrolophus caliginosus i Nesidiocoris tenuis són dues espècies d’insectes autòctons que s’ha comprovat que mengen ous i larves de Tuta absoluta. Per aquest motiu, se n’està valorant l’ús per a regular les poblacions d’aquesta plaga de la tomata. a ) A quin nivell tròfic pertanyen les espècies següents? Justifiqueu la resposta. Nivell tròfic Justificació Solanum lycopersicum (tomatera) Productors Les plantes són productors perquè produeixen matèria orgànica a partir de la matèria inorgànica i de la llum. Tuta absoluta (arna de la tomata) Consumidors de primer ordre o bé Consumidors primaris o bé Herbívors o bé Fitòfags Perquè s’alimenten dels productors.
