Filosofia 2n Batxillerat
2019/20
Exercici sobre la filosofia de Hume
És així quan el que considerem causa i el que considerem efecte, tots dos, són
presents als sentits. Veurem ara en què es fonamenta la nostra inferència quan
d’un d’ells arribem a la conclusió que l’altre ha existit o bé existirà. Suposem que
veig una bola movent-se en línia recta cap a una altra; immediatament concloc que
xocaran, i que la segona es posarà en moviment. Aquesta és la inferència de la
causa a l’efecte; i d’aquesta mena són tots els nostres raonaments en la conducta
de la vida; en ella es basa tota la nostra creença en la història; i d’ella se’n deriva
tota la filosofia, amb l’única excepció de la geometria i l’aritmètica. Si podem
explicar com funciona aquesta inferència a partir del xoc de dues boles, podrem
entendre aquesta operació de la ment en totes les instàncies.
HUME: Abstract-del Tractat de la Naturalesa Humana
--
1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o
expressions (entre cinc i vint paraules en cada cas). [1 punt]: a) “inferència”; b)
“causa”
3.Quines raons té Hume per dir que tots els raonaments en la conducta de la vida
es basen en la relació causa-efecte? (Haureu de referir-vos als aspectes generals
del pensament de Hume que siguin pertinents encara que no apareguin
explícitament en el text). [3 punts]
4.Compareu la concepció de Hume de l’experiència i els sentits amb una altra
concepció de l’experiència i els sentits que es pugui trobar en la història del
pensament. [2 punts]
5.Creieu que Hume té raó quan defensa que tota la nostra creença en la història es
basa en la inferència de la causa a l’efecte i que el gran guia de la naturalesa
humana és el costum? Raoneu la resposta. [2 punts]
Exercici sobre la política de Locke
L’altra objecció que he trobat que es fa contra el principi de les societats polítiques,
tal com he esmentat, és aquesta:
Tots els homes han nascut sota una mena o altra de govern, i és, doncs, impossible
que ningú pugui ser mai lliure ni unir-se amb altres per erigir-ne, legítimament, un
de nou.
En cas que aquest argument fos vàlid, jo pregunto: Com és que hi ha tantes
monarquies legítimes al món? Perquè si algú, en virtut d’aquest supòsit, pot
mostrar-me un sol home que, a qualsevol època de la història del món, hagi estat
lliure per a iniciar una monarquia legítima, jo em comprometo a mostrar-li’n deu
que foren lliures per a unir-se i, alhora, per a endegar un nou govern, ja fos sota un
reialme o amb qualsevol altra forma. I això demostra que si qualsevol, nascut sota
el domini d’un altre, pot ser prou lliure per a adquirir el dret a comandar altres
homes en un imperi nou i distint, tothom qui hagi nascut sota el domini d’un altre
home pot ser igualment lliure i esdevenir dirigent o súbdit d’un govern distint i
(Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès) Pàgina 1 de 2
