¡Descarga EJERCICIOS I COMENTARIOS FILO y más Ejercicios en PDF de Filosofía solo en Docsity!
Comentari de Mill (4)
1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] Tot i que la gent desitja la felicitat, també desitja altres coses que no necessàriament són igualitàries de felicitat, com ara la virtut i l'absència de vici. Així, alguns s'oposen al criteri utilitarista, que considera la felicitat com a criteri d'aprovació i desaprovació de l'acció humana. No obstant, l'autor defensa que la virtut és una cosa que cal desitjar desinteressadament per si mateixa, i que aquesta opinió no entra en conflicte amb el principi de la felicitat. 2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt] a. «felicitat» La "felicitat" és el terme que es fa servir com a criteri d'aprovació i desaprovació de les accions humanes, segons la doctrina utilitarista. b. «desitjar-la per si mateixa» "Desitjar-la per si mateixa" significa desitjar la virtut sense buscar-ne cap mena de benefici personal o recompensa externa. Ara bé, és palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge corrent, són decididament diferents de la felicitat. Desitja, per exemple, la virtut i l’absència de vici, realment no menys que el plaer i l’absència de dolor. El desig de virtut no és tan universal, però és un fet tan autèntic com el desig de felicitat. D’aquí ve que els que s’oposen al criteri utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de l’acció humana, a més de la felicitat, i que la felicitat no és el criteri d’aprovació i desaprovació Però nega la doctrina utilitarista que la gent desitgi la virtut, o manté que la virtut no és una cosa que calgui desitjar? Ben bé al contrari. Sosté no solament que cal desitjar la virtut, sinó que cal desitjar-la desinteressadament, per si mateixa. […] Aquesta opinió no s’aparta de cap manera del principi de la Felicitat. John Stuart MILL. L’utilitarisme, IV
3. Expliqueu per què Mill afirma que el fet que es desitgi la virtut per si mateixa no comporta cap problema per a la doctrina utilitarista. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] John Stuart Mill va assenyalar que el fet que la gent desitgi la virtut per ell mateix no és cap problema per a la doctrina utilitarista, ja que la pràctica de la virtut condueix a la felicitat a llarg termini. Per tant, la recerca desinteressada de la virtut no és incompatible amb l'objectiu utilitarista de maximitzar la felicitat. A més, Mill creia que la virtut és essencial per al benestar social, de manera que fomentar-la és coherent amb l'objectiu utilitarista a la recerca d’un be comú. En resum, la virtut no és un fi diferent de la felicitat, sinó un mitjà per assolir-la i això presenta una igualtat al final del procés. Els mitjans utilitzats no alteraran el producte final de trobar un estat òptim social i personal, i a més a més serà conciliable amb l’ensenyament utilitarista. 4. Compareu la proposta de Mill sobre com hem d’actuar amb una altra proposta sobre com hem d’actuar que hagi formulat algun altre filòsof destacat de la historia de la filosofia occidental. [2 punts] Una comparació interessant és la proposta de Kant sobre com hem d'actuar, en comparació amb la de Mill. Mill creia que l'acció moralment correcta és aquella que produeix la major felicitat per a tantes persones com sigui possible, mentre que Kant creia que una acció moralment correcta és una acció feta per deure, independentment de les seves conseqüències. Per a Kant, les accions són correctes o incorrectes segons siguin motivades pel deure i pel respecte a les lleis morals, independentment dels seus efectes. Així, el que importa per a Mill és el resultat, mentre que per a Kant és la intenció i la llei moral. Això té diferents implicacions per a la pràctica moral, perquè per a Mill una acció és correcta si maximitza la felicitat, mentre que per a Kant és correcta si es fa per deure sense tenir en compte les seves conseqüències.
