ejercicios joan el cendros, Apuntes de Valenciano

¡Descarga ejercicios joan el cendros y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

M I C A L E T T E A T R E

E laborades per B elén F ranco, V íctor L atorre,

F rancesc J. L ópez, M ario M áñez i P ilar M artínez

P ropostes didàctiques

J oan, el C endrós

J O A N , E L C E N D R Ó S

D E S C R I P C I Ó

Autor: Carles Alberola i Roberto García

Il·lustracions: Enric Solbes

Introducció i propostes d’escenificació: Grup Abanico

(Belén Franco, Víctor Latorre, Francesc J. López, Mario

Máñez i Pilar Martínez).

Edicions Bromera / Alzira, 1998

Col·lecció: «MICALET TEATRE», núm. 13

Format: 20,5×13 cm, 144 pàgs.

Enquadernació en rústica. Impressió en blanc i negre.

Edat: a partir de 10 anys. És molt adequat, sobretot, per

a l’alumnat de 12 a 14 anys, ja que el llibre situa el relat

en aquesta edat en què hi ha el pas de xiquet a adolescent,

un pas que no sempre és fàcil. Aquest trànsit té les seues

dificultats perquè és una època plena de complexos i de

sentiments contraris que impliquen una lluita interior

en qualsevol adolescent: el primer amor, l’èxit o el fracàs

en els estudis, l’acceptació per part del grup, etc. El nostre

protagonista lluitarà per fer-se visible als ulls dels com-

panys i tindrà èxit.

RESUM ARGUMENTAL

És l’últim dia de classe a l’institut i els personatges de l’obra, tots ells estudiants adolescents, estan preocupats per l’examen que els ha posat l’Abel, un professor molt exigent. No obstant això, s’hi respira un ambient festiu i, entre els temes de conversa, hi predomi- na la qüestió de trobar parella per al gran ball de fi de curs. Fins i

discriminació, bastant freqüent en les relacions de grup, ens ha pogut afectar a tots, en major o menor mesura, en algun moment de la nostra vida. La seua incidència negativa en la personalitat i el sen- timent de malestar personal que pot causar a l’adolescent, estarà d’acord amb el grau de maduració personal i de la seguretat i solidesa de les seues conviccions. Aquesta maduració personal s’aconsegueix només si hom és capaç de formar-se una personalitat forta i pròpia que li permeta superar els complexos i aconseguir els objectius marcats. L’anàlisi de la realitat i l’instint de superació personal són el millor motor per a véncer aquest tipus de crisi de l’adolescència. A diferència de la trama argumental del conte, on la fada transforma l’aparen- ça física de la protagonista perquè puga gaudir del reconeixement i l’admiració dels qui l’envolten, en Joan, el Cendrós se’ns pre- senta una transformació, física i personal, fruit de la maduració interior del personatge; canvi que es basa en una progressiva confiança en ell mateix. Aquest descobriment permet al protagonista mostrar-se davant dels altres tal com és, amb les seues virtuts i els seus defectes. Només així podrà deixar de ser invisible per a tothom. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, al llarg de l’obra es poden veure com a elements temàtics principals: a) El despertar sentimental i amorós dels adolescents: la recer- ca de l’ideal, el desenvolupament de la personalitat, l’acceptació de l’altre i d’un mateix. b) Les relacions xics-xiques en la vida quotidiana (a l’escola, a casa, amb els amics) estan envoltades de: rivalitat, col·laboració, nous llenguatges de comunicació (l’ordinador, el ball), etc. En conseqüència, l’interés del llibre rau fonamentalment en la presentació i l’anàlisi del món dels adolescents i, per tant, qual- sevol escena és susceptible de traure a debat i reflexió les preocu- pacions i els conflictes juvenils: —La col·laboració entre companys. —La solidaritat. —Les relacions afectives. —La necessitat de compartir les coses amb els altres. —L’amistat enfront de l’egoisme.

ELS AUTORS

Aquesta obra està escrita per dos joves autors valencians, amb una curta però intensa carrera professional. Les seues obres ens han fet riure en el teatre i ens han fet pensar sovint en els diferents elements que configuren la vida quotidiana de les persones. El primer d’ells, Carles Alberola, va nàixer a Alzira el 1964. Home de teatre, ha impartit cursos, ha fet d’actor, ha dirigit es- pectacles i ha escrit alguns textos teatrals en col·laboració, entre d’altres, amb Alfred Picó, Ferran Torrent o Pasqual Alapont. La seua primera producció teatral, Viu com vulgues , la va escriure el

La seua obra reflecteix un sentit de l’humor que va lligat a la reflexió amarga que comporta la mirada cap al difícil món interior de l’ésser humà. El teatre de Carles Alberola ens mostra les preo- cupacions i obsessions quotidianes: Currículum (1995 —Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana)—, Boig per tu i Mandíbula afilada (1996) o Per què moren els pares (1997), en són bona mostra. L’èxit que els seus espectacles tenen entre el públic i la crítica justifiquen els vint anys d’obsessió literària d’aquest jove autor que, en aquesta ocasió, ens presenta la història de Joan, el Cendrós. Roberto García, l’altre coautor, va nàixer a València el 1968. Estudià art dramàtic i s’interessà molt prompte pel cinema (creació de guions cinematogràfics). És un bon aficionat també a la música i al bàsquet i destaca, entre les seues obsessions predilectes, l’ús del color blau, les dones, inventar històries i desdejunar-se bé. El teatre és per a ell una pos- sibilitat de riure fent riure la gent. Entre altres obres, ha escrit : Noticias del desorden (1993), La concha i Help (1994), Les braves de Lee Marwin (1995), Insu- lina i Crònic (1996), Scout, Salsa Kurda i Òxid (1997). Amb Joan, el Cendrós s’enceta la col·laboració literària entre aquests dos joves escriptors i con- tinuarà amb l’obra L’any que ve , que representa- rà el grup Dagoll Dagom.

una fitxa de lectura amb preguntes sobre la comprensió del text i uns exercicis complementaris perquè l’alumnat entenga alguns dels signes teatrals indicats en les acotacions. Així mateix, us hi troba- reu uns jocs que permeten iniciar la dramatització i descobrir as- pectes del context de l’obra. Amb aquestes propostes no pretenem ser exhaustius. Serà el professor qui amplie i trie aquelles activitats que siguen més ade- quades a les necessitats i els gustos de la classe. Les activitats poden fer-se d’acord amb el nivell i les característiques de l’alumnat. Es tracta d’oferir una ajuda, una orientació, però mai una limitació. El professor serà qui decidirà en últim terme quines activitats cal canviar i quins aspectes convé ampliar.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES :

1. EL TEST

Més de tres «Mai »: Conforma’t amb la lliga de futbol. Una altra cosa, almenys de moment, no és per a tu. Més de tres «De vegades »: Potser lligues i tot, però estàs tan clavat en el teu món que ni te n’adones. Obri els ulls. Et sorpren- dràs. Més de tres «Molt »: Quin èxit! Pots formar un club de fans. Ets l’ídol de la temporada.

2. LES CLAUS SECRETES

2.3. a) SABÍEU QUE:

1. Un òvul ha de ser fecundat perquè puga transformar-se en una criatura totalment formada.
2. Cada dona deixa anar un òvul al mes.
3. Una ejaculació mitjana conté uns 100.000 espermatozous.
4. Un espermatozou pot viure uns tres dies dins del cos d’una dona.

5. Els homes expulsen esperma fins i tot abans d’ejacular.
6. Hi ha mètodes de contracepció que poden evitar un em- baràs no desitjat.
7. Els centres de salut inclouen centres de planificació fami- liar que informen els joves sobre la seua vida sexual.
8. Molts pares tenen tota la informació que necessiteu saber sobre sexe i, de vegades, necessiten que els pregunteu en confiança per a donar-vos-la.
9. Les malalties de transmissió sexual tenen cura, especialment si un va al metge a temps.

2.3. b) EL VOSTRE COS ÉS VOSTRE De vegades, coneixeu algú durant molt de temps i us agrada molt i, llavors, aquest individu comença a fer-vos coses que no us agraden gens ni mica. Potser començarà tocant-vos d’una forma estranya, però, com que us agrada la persona i sempre ha estat amable amb vosaltres, no us atreviu a dir-li que pare. Però sí que podeu, i heu de dir-li-ho. Perquè no heu de permetre a ningú que us toque d’una manera que no us agrada, encara que siga un adult amb qui sempre heu tingut bones relacions. O encara que siga algú de la vostra família. O un veí.

A) FITXA DE LECTURA

TÍTOL DE L’OBRA: .................................................................................................

AUTOR/A: ...........................................................................................................................

IL·LUSTRADOR/A: ....................................................................................................

EDICIONS BROMERA

COL·LECCIÓ: ........................................................................... Núm.: ...................

1. Tria la frase que creus que resumeix millor el sentit de l’obra que has llegit; justifica la teua resposta.

«La felicitat es troba en la Xarxa: connecta’t a Internet.» «Cap cosa no és allò que sembla.» «El millor amic de l’home és Indiana Jones.» «La millor aliada de la dona és la gimnàstica.» «Les xulles són la solució per a aprovar un examen.» «Copiar no és cap solució, però ajuda.»

Si no et convenç cap de les frases anteriors, escriu la teua i comenta-la amb els teus companys i companyes. ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................

2. Escriu tres aspectes positius que t’hagen agradat de la lec- tura de l’obra. ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................
3. Enumera breument aquells aspectes que no t’han agradat o que consideres menys positius. ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................
4. Si et proposaren representar l’obra, quin personatge elegi- ries i per què? ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................

B) ANALITZEM L’OBRA I ELS PERSONATGES

1. De vegades, un autor tria el nom dels seus personatges per remarcar algun tret de la seua personalitat (bé per oposició, bé per similitud). A continuació trobaràs dues columnes, l’una amb el nom d’alguns personatges i l’altra amb expressions que denoten caràcter. Uneix els noms dels personatges i el seu significat.

Clara La bondat Helena L’ambigüitat El Cendrós El pesat El Bola Tot el que és grotesc El Mosca La timidesa, la poca vistositat El pesat La bellesa

2. Què saps de Joan, el Cendrós? Com és? Quin és el seu pro- blema? ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................
3. Torna a relacionar el nom dels personatges amb la seua característica més pròpia:

NOM CARACTERÍSTICA El Bola El professor preocupat per l’alumnat. El Tatxa El xic tímid, invisible per a les xiques. Àlex Les xiques impersonals i modernes. Joan El simpàtic venedor de xulles. Helena L’estudiós de la classe, pilota del professorat. Priscilla, Eva, Iris El bèstia que amaga un cor enamorat. Carmeta La superxica que els porta a tots de cap. El Mosca El prepotent que abusa de tots i maltracta el germà. Espinosa L’amiga fidel que passa dels xics. Abel La xica sensible, sincera i amb idees clares. Clara El seguidor esclau de les bestieses dels cafres.

8. Els personatges de l’obra s’expressen com els joves actuals. Completeu la graella següent amb exemples del llenguatge de què fan ús habitualment.

C) ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

1. EL TEST

Creus que els joves lligueu molt? I tu, lligues molt? Per començar, no estaria de més veure «l’estat de la qüestió». Ací tens un instrument ràpid per saber amb «exactitud i precisió» quina és la teua situació:

MAI DE VEGADES MOLT

1. Et xiulen quan vas pel carrer?
2. Quan mires algú, notes que es fa roig i perd els nervis?
3. Et pengen el telèfon quan contestes?
4. Desfullen margarides per tu?
5. T’envien missatges anònims?
6. Et trien els equips per a jugar?
   2. LES CLAUS SECRETES Joan i Helena es comuniquen mitjançant l’ordinador i un llenguat- ge secret inventat per ells (l’ordre invers de les paraules de les frases): « Ulls els tanca i bes un pega’m », en compte de «Tanca els ulls i pega’m un bes».

Sorpresa

Exageració

Satisfacció

Amor

PER MANIFESTAR UTILITZEN LES EXPRESSIONS:

2.1. Troba el nostre missatge secret: « Tiles ticotises tiestisenticitials tisón tiintivitisitibles tials tiulls ».

2.2. Ara que ja tens una certa pràctica, escriu un diàleg amo- rós amb una companya/un company on utilitzeu una clau secreta de la vostra invenció.

2.3. De vegades, no són les persones les que busquen codis secrets, sinó la màquina mateixa la que et juga una mala passada, perquè no pot convertir adequadament un arxiu determinat d’un disquet. Això és el que ha ocorregut en els dos textos següents. Tria’n un i intenta descodificar-lo; es tracta d’una informació ex- treta del diari de Pete H. Paine. 1

a) SABÍEU QUE:

1. Un òvul ha d$ s$r f$cndat p$rqè p*ga transfor=ar-s$ $n na cr@atra total=$nt for=ada.
2. Cada dona deixa anar n ªvl al =$s.
3. na $jaclac@ó =@tjana conté ns 100.000 $sp$r=atozos.
4. n $sp$r=atozo pot v@*r$ ns tr$s d@$s d@ns d$l cos d’na dona.
5. $ls ho=$s solt$n $sp$r=a fins i tot abans d’$jac*lar.
6. Hi ha =ètod$s d$ contrac$pc@ó q*$ pod$n $v@tar *n $=baràs no d$s@tjat.
7. $ls c$ntr$s d$ salt @nclo$n s$ntr$s d$ plan@f@cac@ó fa=@l@ar q$ @nfor=$n $ls jov$s sobr$ la s$a v@da s$x*al.
8. =olts par$s t$n$n tota la @nfor=ac@ó q$ n$c$ss@t$ sab$r sobr$ s$x$ @, d$ v$gad$s, n$c$ss@t$n q$ $ls pr$gnt$* $n conf@ança p$r a donar-vos-la.
9. L$s =alalt@$s d$ trans=@ss@ó s$xal t$n$n cra, $sp$c@al=$nt s@ *n va al =$tg$ a t$=ps.

b) EL VOSTRE COS ÉS VOSTRE D> v>g2d>@, con>ix>4 2lgú dur2nt molt d> t>mp@ i u@ 2gr2d2 molt i, l=<vor@, 2qu>@t individu com>nç2 2 f>r-vo@ co@>@ qu> no u@ 2gr2d>n g>n@ ni mic2. Pot@>r com>nç2rà toc2nt-vo@ d’un2 form2 >@tr2ny2, p>rò, com qu> u@ 2gr2d

1. El teniu publicat per l’editorial Bromera amb el nom de Diari d’un jove maniàtic en el número 1 de la col·lecció «Espurna».

Organitzeu-vos en grups de quatre i delimiteu bé els diferents rols o personatges que representareu en escena. Procureu: —concentrar-vos en el vostre paper; —no voler dominar la situació per damunt del que fan els vostres companys; —deixar que intervinguen els altres; —escoltar els altres; —seguir la història que es va creant entre tots; —no parlar tots alhora. Recordeu que la improvisació és un treball col·lectiu, però necessita, prèviament i durant l’exercici, del treball individual.

5. PLAGIEM UN CONTE

5.1. «La literatura és l’art de la lectura i la rescriptura.» És per això que us proposem que agafeu un conte tradicional (La Venta- focs, La Caputxa Vermella, Els tres porquets, Pinotxo , etc.) i que el transformeu d’una manera especial. Per exemple: —inventant noves accions dramàtiques que reflectisquen una dimensió que no aparega en el text original (per exemple: Venta- focs troba que el príncep és un cregut, rebutja la seua proposició de matrimoni i…); —transformant-lo en un còmic; —intercanviant les accions dels personatges o els rols (per exemple, el llop és bo i els tres porquets, unes feres malvades…); —actualitzant el món on s’esdevé l’acció (per exemple, la cova d’Alibabà és una casa abandonada, l’Aladí, un «okupa»); —traslladant a un temps i un espai futurs la narració (per exemple, la Bella Dorment és una internauta que viatja en una nau espacial el 2099, es posa malalta i el metge decideix congelar-la fins que la seua malaltia es puga curar…).

5.2. De segur que vosaltres trobareu moltes més fórmules per a canviar la història original i que redactareu relats molt ori- ginals, per això, us proposem que feu una selecció dels contes escrits per tots i, després, planifiqueu una publicació escolar amb l’assessorament dels vostres professors i el suport d’alguna insti- tució. El proper any pot esdevenir una de les lectures proposades a classe.