¡Descarga Ejercicios Platón fáciles y más Ejercicios en PDF de Filosofía solo en Docsity!
ACTIVITAT TEORIA DE LES IDEES: DUALISME ONTOLÒGIC
1. Redacta la segona part del text següent, la que fa referència al món de les idees. Fixa’t que gairebé només et cal substituir les paraules subratllades amb les seves oposades:
- El món de les coses és el món sensible, el món secundari o de les aparences. Els nostres ulls físics ens permeten d’accedir al seu coneixement. Quines són les qualitats o característiques dels objectes d’aquest món? Doncs aquestes: són objectes engendrats i mutables, que són perceptibles pels sentits, i que són tots imitació d’una altra realitat superior.
- El món de les… 2. Llegeix el text següent i repon a les qüestions plantejades:
A mi les coses em semblen d’aquesta manera: a la regió del coneixement, la idea del Bé és la última i la més difícil de veure; però, un cop vista, es comprèn que és la causa de totes les coses rectes i belles: a la regió del visible, hi engendra la llum i l’astre que la posseeix i, a la regió de l’intel·ligible, és la sobirana única que produeix la veritat i l’enteniment.
PLATÓ. Carta VIII , 326b
a) Què vol dir Plató amb «la idea del Bé és la última i la més difícil de veure»? b) D’acord amb Plató, què significa que la idea del Bé «és la sobirana única que produeix la veritat i l’enteniment»? c) Segons Plató, la “regió del coneixement” i la “regió de l’intel·ligible” són el mateix? Per què? d) A què es refereix amb la “llum” i “l’astre”? e) Creus que tot segueix un ordre i que, per tant, tot es pot arribar a entendre? Per què?
3. Expliqueu breument (més o menys cinc línies) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. —Vols que admetem ―va prosseguir Sòcrates― dues espècies de realitat, una visible i una altra invisible?
—Admetem-ho.
—I que la invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho està? PLATÓ. Fedó
MODEL EXAMEN PARCIAL
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] —I no anomenes també dialèctic a qui adquireix la noció de l’essència de cada cosa? [...] —Com podria no dir-ho? —comentà. —Doncs pel que fa al bé, passa el mateix. Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea del bé, distingint-la de totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les demostracions no en l’aparença sinó en l’essència de les coses per poder refutar al final totes les objeccions, ¿no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no del saber? [...]
—Sí, per Zeus! —va exclamar—. Diré tot això i amb totes les meves forces. —Aleshores, si algun dia has d’educar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes més importants mentre estiguin privats de raó [...].
—No, en efecte —digué. —Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capa-ços de preguntar i respondre amb la més gran competència possible?
—Els ho prescriuré —va dir—, completament d’acord amb tu. —I no creus —vaig dir— que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que es pugui posar, amb justícia, per damunt d’ella, i que ella és com el cim de tot ensenyament?
PLATÓ. La República , llibre VII
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt] a) «bé» b) «opinió» 3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capaços de preguntar i respondre amb la més gran competència possible?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Aspectes del pensament de Plató: el mite de la caverna i el símil de la línea, entre d’altres.
