El Moviment Obrer (resum), Resúmenes de Historia

¡Descarga El Moviment Obrer (resum) y más Resúmenes en PDF de Historia solo en Docsity!

El moviment obrer (Causes)

Un dels aspectes negatius de la revolució Industrial va ser l’explotació a la qual van ser sotmesos els treballadors de les fabriques.

 Condicions de treballs molt dures:

o Les jornades arribaven a les 16 hores diàries i nomes podien descansar el diumenge.

o No existien les vacances.

o No cobraven si es posaven malalts.

o Treballaven en condicions insalubres.

o El cansament, la poca visió i la brutícia causaven molts accidents.

o Els amos podien maltractar i acomiadar als treballadors quan volguéssim.

o Els salaris eren baixíssims i amb prou feines arribaven per a poder menjar.

 Condicions de vida inhumanes afegides a les condicions de treball:

o Els habitatges dels obrers eren petits i bruts, algunes estances havien de ser compartides entre famílies.

o Els nens de ben petits eren criats per treballar a les fabriques, per això el elevat índex d’analfabetisme entre la classe obrera.

o En les dones la explotació era major, se’ls pagava menys que els homes i una vegada acabada la jornada laboral havien d’encarregar-se dels fills i la casa.

Per això es va estendre entre els treballadors els moviments de protesta i denuncia.

Els moviments de protesta:

Com molt obrers pensaven, al inici de la revolució, que les maquines i fabriques eren els culpables de els seus mals, van destruir-les i cremar-les per protestar. Aquesta primera fase del moviment obrer rep el nom de luddisme.

A la segona fase, mes realista, apareix les configures de les associacions de treballadors, precedent dels actuals sindicats. Vam sorgir a Gran Bretanya conegudes com les “Trade Unions”. Al principi nomes tenien com a finalitat ajudar als treballadors quan estaven malalts o es quedaven sense feina, per després va adquirir u component mes polític i van començar a plantejar reivindicacions als governs.

El cartisme , era un moviment relacionat amb les Trade Unions que optava per la via política i que va culminar amb l’intent de presentació al parlament britànic de “la carta del poble”, document que demanava el sufragi universal i altres mesures que beneficiaven a les classes populars. Malgrat el gran nombre de signatures aconseguides, el cartisme va fracassar perquè el parlament es va negar mes d’una vegada a debatre’l, no obstant, els treballadors van aconseguir algunes millores com la reducció de la jornada laboral.

Moviment luddita Alcoi: A valencià, primera ciutat de l’estat en fer un moviment luddita en 1821, on alguns habitants del poble amb veïns, temorosos de perdre la feina, van destruir i cremar les maquines de la industria. Les autoritats van respondre amb la repressió i penes de presó.

Moviment luddita Barcelona : El 6 d’agost de 1835, els luddites van cremar el Vapor Bonaplata, una maquina pionera de la industrialització que donava feina a 700 persones.

Ells pensaven que amb la introducció de maquines de filar es quedarien sense feina per això van cremar la fabrica. En la repressió 4 obrers van ser condemnats a mort.

El Socialisme Utòpic:

En els inicis del moviment obrer, uns autors van proposar uns models alternatius de la societat capitalista, una societat on les injustícies i l’explotació no existiria, on les persones serien iguals i lliures. La majoria d’autors propugnaven l’abolició de la propietat privada i un repartiment igual dels mitjans de producció, es per la gran dificultat d’aconseguir allò que es proposaven que aquestes societats es coneixen amb el nom de societat utòpic. Els principals socialistes utòpics van ser:

 El comte de Saint-Simon (1760-1825): Malgrat del seu origen aristocràtic, va ser molt crític amb aquest grup fins al punt que va renunciar al títol. Ell creia la industria conduïa al progres i no renunciar a la propietat privada. Va tenir molts seguidors, els saintsimonians, que s’oposaven a l’existència de l’herència.

 Robert Owen (1771-1858): Empresari cotoner que alarmat per les condicions dels obrers va fundar empreses a la Gran Bretanya i als Estats Units que s’autogestionaren. Creia que era suficient per convèncer a la resta de la societat amb el bon funcionament d’aquestes comunitats. Era partidari de la revolució moral del matrimoni, la religió i la educació i era defensor de les cooperatives.

 Charles Fourier (1772-1837): Va proposar una societat basada en falansteris, comunitat lliures d’unes mil persones en un entorn rural on tots viuen en harmonia i no existeix la propietat. Treballarien segons les seves capacitats i rebrien segons les seves necessitats. Es van crear a França i a Estats Units però no van a funcionar.

 Étienne Cabet (1788-1856): La seva obra “Viatge a Icària” proposa una societat comunista sense propietat privada ni diners. Parteix de la idea rousseauniana que l’home es bo per naturalesa que s’arribaria al comunisme per convenciment i no per força. Va tenir molts seguidors, Icarians, a Catalunya.

Per propagar l’idees de Cabet, Narcís Montoriol va fundar el diari “La Fraternitat” publicat entre 1847-1848 i es va convertit en un referent per al moviment obrer. Al Poblenou, Icaria, va existir una comunitat d’icarians però no va funcionar del tot bé.

L’Anarquisme:

Tot i que alguns autors ho consideren dins dels moviments utòpics, el fet que encara sigui avui afavoreix que se’l consideri com un moviment a part del socialisme utòpic.

L’Anarquisme es un corrent de pensament polític contrari a qualsevol tipus de poder i per això l’estat i la religió han de ser destruïts. Els anarquistes no participen en la vida política, no creuen en la democràcia i no volen poder. Per acció directa, i amb violència, els oprimits han d’abolir l’estat.

Principis i ideòlegs de l’anarquisme:

L’anarquisme parteix de que l’esser humà i la societat son bons per naturalesa i es el poder qui els corromp i per això s’ha d’eliminar. A partir de la pedagogia llibertaria la humanitat podrà despendre’s de les idees inculcades pel poder i s’organitzarà de manera autogestionària. La concepció anarquista de la societat fa un pas endavant en la lluita pels drets de les dones ja que creu que no hi ha d’haver diferencia de gènere.

Proudhon (1809-1865) autor de la frase “la propietat és un robatori” i Bakunin (1814-1876) són els teòrics principals del moviment anarquista. La majoria dels seguidors provenien de països amb un ampli component rural.

canals de regadiu i algunes regions van començar el camí de la industrialització. Aquí arranca l’actual divisió provincial.

 Mendizábal (1790-1853): Va ser una figura fonamental del liberalisme progressista que va intentar modernitzar el país durant els períodes que van tenir càrrecs de poder. Va fer la llei de desamortització de 1836 i el clergat regular passaven a ser subhastades per l’estat i es pretenia reduir els deutes públics i les despeses amb els ingressos

 Espartero (1793-1879): Era un militar d’ideologia liberal progressista però quan va governar ho va fer de manera autoritària i militarista, Va obtenir molt prestigi lluitant amb els insurrectes hispanoamericans i per la primera guerra carlina. Va substituir Maria Cristina com a regnat d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II (1840-1843). Responsable del bombardeig a Barcelona el 3 de desembre de 1842.

 Prim (1814-1870): Figura clau de de la política espanyola del segle XIX i d’ideologia liberal. Va encapçalar el cop militar que va enderrocar a Isabel II, 1868. Va presidir el govern durant l’època del govern provisional (1869-1870) mentre es buscava un nou monarca. Va fer que el nomenessin rei Amadeu de Savoia. Va patir un atemptat i va morir a causa de les ferides.

El Sexenni democràtic:

Es va enderrocar la monarquia amb el cop encapçalat per prim i serrano en 1868. Es pretenia accelerar les reformes i avançar en la creació d’un país democràtic. Es van intentar moltes formules: des d’una monarquia constitucional sota la branca dels Savoia amb Amadeu I (1870-1873) que va abdicar per la falta de suport al país, fins una república. La primera república no va durar ni un any i va tenir 4 presidents.

El fracàs de la república va ser per les diferencies entre els partidaris d’un estat centralista i els del model federalista. El federalisme no va ser entès i en molts indrets d’Espanya va desembocar en el cantonalisme, moviment que pretenia establir una confederació de ciutats independents que lliurament es federarien.

Un nou cap d’estat per Pavia va preparar el terreny per el regrés dels Borbó en 1874. Ell havia encarregat un govern de concentració a Serrano que va ser incapaç de salvar la república. Després d’un nou cap d’estat, de Martínez-Campos, Alfons XII va tornar a Espanya per encapçalar el nou regim: La restauració.

 Amadeu de Savoia(1845-1890): Rei d’Espanya entre 1870-73. La mort de prim, va fer que es quedes sense suport per a desenvolupar el seu paper de rei democràtic. L’església, l’aristocràcia, els borbònics i el poble, que el consideraven estranger, no li van donar suport i cansat de la ingovernabilitat va renunciar al càrrec.

 Pavia(1827-1895): Va derrocar la primera república i va possibilitar el retorn dels Borbó al tron d’Espanya. Pavia va dissoldre les corts, mentre que decidien qui havia de ser el pròxim president, fent que les tropes de la guàrdia civil entressin al edifici el 3 de gener de 1874. Això va posar fi al sexenni democràtic.

El Marc cronològic:

A diferencia d’Europa, Espanya segle XIX, no va aconseguir un estat liberal ni es va consolidar una economia capitalista on la industria tingues un paper important. Els continus cops d’estat i uns monarques dubitatius no van ajudar al país. La revolució que va destronar als Borbó, 1868, no va millorar la situació sinó que la va empitjorar.

La restauració dels Borbó en 1875 amb Alfons XII(1875-1885) la pujar la modernització però els problemes van persistir i el endarreriment del país va continuar.

// Regència Maria Cristina (1885-1902) // Regnat Alfons XII (1902-1930) // Dictadura de Primo Rivera (1923-1930).