INICIS DEL MOVIMENT OBRER A ESPANYA (1840-1869) EL MOVIMENT OBRER DURANT EL SEXENNI (1868-1874)
1. Causes de la seva aparició: duríssimes condicions laborals i
econòmiques que imposa la industrialització capitalista al
treballador.
2. Reivindicacions: volen el dret d’associació i el manteniment del
sou. No hi ha, de moment, projecte ideològic revolucionari.
3. Primeres reaccions obreres: creació d’associacions d’ajuda
mútua (caixes de resistència: protecció davant la malaltia o l’atur)
a les zones més industrialitzades (Barcelona, Màlaga, Alcoi).
4. Primeres reaccions governamentals: oposició a l’associació de
treballadors tret d’algunes etapes progressistes (1840-43; 1854-
1856) cosa que condemna el mov. obrer a la clandestinitat.
5. Catalunya: Apareix la primera societat obrera anomenada
Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.(1840) que
prevéu la vaga com arma contra acomiadament i rebaixa de sous.
6. Coordinació del mov. Obrer: les associacions d’ajuda mútua
obreres es coordinaran a partir d’una entitat superior anomenada
Junta Central de directors de la Classe Obrera (1855) que
aconseguirà mobilitzar amb èxit als treballadors en la primera
vaga general d’Espanya a Catalunya (2-10 juliol de 1855) on
demanen: llibertat d’associació; horari estable; junta mixta
d’obrers i patrons per conflictes laborals; limitació de
l’acomiadament lliure.
7. Persecució del moviment obrer: A partir de 1855 Govern i
Capital s’espanten de la coordinació i envergadura que pren el
mov. Obrer. Cal destacar les reaccions violentes contra la
mecanització del procés productiu (luddisme) per part dels obrers
(ex: crema de màquines selfactines a BCN, 1854). La resposta
serà la repressió legal (prohibició d’associacions; presó o
execució de líders com ara Josep Barceló sense proves
concloents)
1. La 1ª Associació Internacional Obrera, AIT (Londres,
1864): Obrers anglesos i francesos s’apleguen per aconseguir
l’emancipació econòmica i social de la classe obrera i la
proposta de superació de la societat classista liberal a través
de la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i la
creació d’una societat igualitària. Amb l’AIT la classe obrera
defineix un projecte social i ideològic propi.
2. Divisió de l’AIT: A partir de 1871 enfrontament entre
anarquistes (M. Bakunin: rebuig a la participació política,
destrucció de l’Estat, de la propietat i de tota forma
d’autoritat, societat org. en comunes lliures) i socialistes (K.
Marx: partit propi de la classe obrera per conquerir l’Estat
burgés i, a través d’una dictadura del proletariat, construir una
societat igualitària) que dividirà l’AIT a partir de 1871
dissolent-se la branca marxista a Filadèlfia (1876) i
l’anarquista a Londres (1881).
3. La Espanya del 68: Llibertat d’expressió i associació que
permet l’arribada de l’AIT i la recuperació del moviment
obrer (Partit Republicà Democràtic Federal; Direcció General
de les Societats obreres, fundació dels sindicat Les tres
Classes del Vapor, 1868).
4. Anarquisme a Espanya: Giuseppe Fanelli funda els primers
nuclis de l’AIT a Madrid i BCN (1868). Es fa el I Congrés
Obrer espanyol on 74 dels 90 delegats són catalans i
s’imposen les tesis anarquistes tot creant la FRE de l’AIT
(BCN, 1870). L’anarquisme s’imposa a Catalunya, València,
Andalusia i l’Aragó.
5. Socialisme a Espanya: Paul Lafargue crea seccions a Madrid
(ex: Nueva federación madrilenya), Bilbao, Santander i
Astúries.
6. Inici de la Restauració i fi de la tolerància: El cop d’Estat
del General Pavia suposa la tornada a la il.legalització de totes
les associacions obreres que tornen a la clandestinitat.
