¡Descarga Moviment obrer espanyol y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
1. La Primera Internacional L’any 1864 es funda a Londres l’AIT o Primera Internacional. És la primera associació internacional de treballadors, amb l’objectiu principal de l’emancipació (independització) de la classe treballadora. Superar la societat liberal classista mitjançant la col·lectivització o socialització dels mitjans de producció (propietat privada) i arribar d’aquesta manera a una societat igualitària i sense classe. Aquesta emancipació havia de ser obra de la mateixa classe treballadora. En aquest sentit, entre les principals reivindicacions de l’AIT trobem: - La jornada laboral de 8 hores. - La desaparició de l’explotació infantil. - Millora de les condicions laborals i salarials de la dona (cobra la meitat d’un home per la mateixa feina). - La socialització dels mitjans de producció. 2. Marxisme i bakuninisme L’any 1871 es produirà un important debat intern dins la Internacional personificat en les figures de Karl Marx i Mikhaïl Bakunin que tindrà el seu origen en les discrepàncies sobre els procediments que s’havien de seguir per a aconseguir l’objectiu de la Internacional (emancipació econòmica i social, superar la societat de classes). Aquestes diferències acabaran provocant el provocant de l’AIT en la família bakuninista, anarquista, anti-autoritària o llibertaria i la marxista o socialista. El moviment obrer quedarà dividit en dos. Els anarquistes marxen i funden la seva pròpia Internacional anarquista. Mentre que la resta de l’AIT durament perseguida a Europa haurà de marxar a Nova York on l’any 1876 acabarà desapareixent. Marxisme o socialisme
D’aquesta manera, Karl Marx defensarà la necessitat que la classe treballadora s’organitzi en un partit polític propi per tal de conquerir el poder de l’Estat. Espera assolir el poder mitjançant el sufragi. Moment en el qual s’obriria un període transitori de dictadura del proletariat, en la qual, mitjançant la destrucció de la propietat privada, s’arribaria a una societat igualitària. De fet Marx, ja havia publicat l’any 1848 juntament amb Engels el “Manifest Comunista” que s’ha d’entendre com la primera formulació del socialisme científic. És a dir, representa la primera crítica seriosa al sistema capitalista, que presenta una teoria. En el qual es desenvolupa la teoria marxista que es fonamenta en tres principis:
- Lluita de classes : S’ha d’entendre com l’antagonisme entre opressors i oprimits que ha estat el motor del desenvolupament històric. Té el seu origen en les relacions socials que han predominat a cadascuna de les etapes de la història (edat antiga, edat mitjana/moderna, edat contemporània) i que s’han caracteritzat pel seu mode de producció (esclavisme, feudalisme, capitalisme).
- Crítica del present : És a dir, la crítica del capitalisme. Segons Marx, en l’economia capitalista, el proletariat ven la seva capacitat de treball a canvi d’un salari que és molt inferior a la riquesa que realment genera amb el seu treball. Aquesta diferència entre un valor i l’altre és la plusvàlua i se l’apropia el propietari dels mitjans de producció i és la seva font d’enriquiment. La plusvàlua pot incrementar de dues formes: reduint els salaris o augmentant el ritme de producció (innovació tecnològica).
- Presa del poder polític per part de la classe treballadora : La necessitat de superar aquest present va associada a un projecte de futur, la conquesta del poder polític per la classe treballadora, que obriria el període transitori de dictadura del proletariat. Marx, però, conscient que la burgesia no renunciarà mai al seu poder polític, defensarà com a únic mitjà per destruir el capitalisme i superar la societat de classes la revolució. Bakuninisme o anarquisme Bakunin, en canvi, rebutjarà tota participació política de la classe treballadora i defensarà la necessitat no de conquerir el poder de l’Estat sinó de destruir-lo, així com la propietat i autoritat (política, religiosa, familiar). De fet, el pensament bakuninista es fonamenta també en tres principis:
- L’exaltació de l’individu i la seva llibertat total i absoluta. Un nou tipus de societat a partir de la federació voluntària de comunes.
- Rebuig a la propietat privada. Col·lectivització dels mitjans de producció.
- Oposició a tot tipus d’organització jeràrquica de caràcter vertical, principalment l’Estat, però també els partits polítics. Perquè genera desigualtat. 3. Moviment obrer a Espanya
En aquest context, quan es dissol l’AIT, Marx aconsella la formació de partits marxistes a nivell nacional, que havien d’actuar de forma independent a cada país. Seguint aquesta crida, el 2 de maig de 1879 es fundarà el Partit Socialista Obrer Espanyol (des de la clandestinació) per Pablo Iglesias. Poc després, amb l’aprovació de la llei d’associació del govern de Sagasta el PSOE serà inscrit de forma oficial. Tot seguit, convoca una vaga de tipògrafs (persones que treballen a la impremta) a Madrid. Tindrà una escassa repercussió però deixarà la capital sense diaris. Pablo Iglesias serà detingut i els seus companys tipògrafs acomiadats i ja no tornaran a trobar feina a la capital i hauran de desplaçar-se a altres punts de la península, la qual cosa va afavorir a la difusió dels plantejaments marxistes. De tal forma que el 1888 es fundarà la UGT (Unió General de Treballadors), el sindicat socialista vinculat al partit. Es diferenciaran les tasques del partit a les del sindicat, totes dues amb l’objectiu de millorar la vida del proletariat.
- Sindicat: vagues, negociar amb l’empresari...
- Partit: lluitar per l’aprovació de lleis (jornades més curtes, salaris mínims...) A la dècada dels 90, el socialisme espanyol incorporarà dues idees noves. D’una banda, fundarà les “cases del poble”, centres de reunió amb una funció formativa, cultural i doctrinal (ensenyar a llegir, a escriure, oficis i les idees marxistes). La segona idea serà la reivindicació de la jornada de vuit hores d’acord amb la consigna de la II AIT (1889, París, socialista), a la que no s’arribarà fins el 1919. Una reivindicació que havia de manifestar-se en les concentracions convocades cada primer de maig i que a Espanya es celebrarà per primera vegada l’any 1890 amb important participació a Madrid i Barcelona. Coincideix amb l’aprovació de la llei del sufragi universal, malgrat tot, no serà fins al 1910 que el Congrés no tindrà el primer diputat socialista: Pablo Iglesias. Evolució del moviment anarquista
Les idees anarquistes tindran una gran importància entre la classe obrera industrial catalana i la classe obrera rural andalusa. Aquestes idees es fonamentaven en la lluita per la llibertat total i absoluta dels individus. La critica a qualsevol tipus de autoritat, i també, la necessitat de destruir la propietat privada, defensant la propietat col·lectiva. Ara bé, la manca de organització, va ser el punt més feble del anarquisme espanyol. De fet, després dels congressos de Sevilla (1882) i valencià (1883), va quedar pràcticament dissol, a causa de les diferencies internes, sobre com actuar i que fer. Aquesta situació ajudarà a la influencia de l’autococomunisme europeu, amb Kroptkin i Malatesta com els seus principals influents, aquest corrent es basarà amb l’acció directa i la propaganda pel fet. A la pràctica, va impulsar alguns sectors ideològics a el terrorisme. Aquest autococomunisme va tenir molta importància a Catalunya. A on, s’executaran una sèrie de actuacions espectaculars i violentes, contra aquelles persones/institucions considerades les enemigues de classes. Actuacions que tindran com a objectiu, aconseguir la emancipació (alliberació) econòmica i social de la classe treballadora i que a la practica es traduirà amb els atemptats terroristes: 1893 → un anarquista que es deia Paulí Pallàs. Atemptarà contra el capità general de Catalunya, és a dir, el capità dels exercits espanyols a Catalunya. Que era el general Martínez Campos, qui, només resultarà ferit. Paulí Pallàs, però, serà detingut i executat. → Un anarquista anomenat Santiago Salvador. Va llençar dues bombes en el Liceu, provocant, una vintena de morts i nombrosos ferits. La resposta de les forces de l’ordre públic serà la persecució de 400 obrers, de les quals 6 seran afusellats. 1896 → Un anarquista d’origen francès que mai va ser detingut. Atemptarà contra la processó del corpus. Amb el resultat d’una dotzena de morts i més de 40 ferits. La resposta de les forces del ordre públic, novament, serà el tancament, l’empresonament de 400 obres, dels quals 87 seran tancats en el castell de Montjuic, a on seran jutjats per un tribunal militar amb el resultat de 5 penes de mort. El procés de Montjuic, que es com es va conèixer aquest judici, va ser resultant de rebuig popular a nivell internacional, sobretot a França, ja que les proves presentades en el judici van ser manipulades. A partir de aleshores, la legislació espanyola s’endurirà contra aquest anarquisme espanyol, i fins i tot, es crearan cossos especials de policia sota la governació militar amb l’objectiu de eliminar l’anarquisme espanyol. Els seus principals objectius eren: la burgesia, l’exercit i l’església, els principals pilars de la restauració. 1897 → un anarquista de origen italià Michele Angiolillo. Assassinarà a Antonio Cànovas del Castillo, ja retirat, quan estava descansant en un balneari al país basc. A partir de aleshores el partit anarquista anirà disminuint.
